Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre

El Fredolic és dels bolets que creix avançada ja la temporada. És un bolet  gris, a vegades quasi negre,  amb la pinta i la cama de color blanc.  El podem trobar sol o formant "estovades". És un bolet senzill, delicat i trencadís. Ha de ser consumit aviat, perquè no aguanta molts dies.  Els fredolics novells tenen una aparença menuda però consistència  forta, i amb el capell en forma de cúpula, perquè encara no han acabat el creixement, són ideals per fer truites, i fins i tot per posar en algun suquet estofat. En canvi els fredolics més "vells", que ja tenen el barret pla i molt trencadís són els que podem aprofitar millor per fer sopes, ja que cuinats d'altra  manera se'ns trencaran fàcilment i la seva presentació a taula no serà idònia. El fredolic és molt fibrós, té una textura cruixent, sobretot els més joves i un gust de bolet molt pronunciat. Al meu parer, una de les maneres  de gaudir millor del gust d'aquest bolet és e...

L'Arboç ( Arbutus unedo ), és un arbust molt comú de trobar pels boscos. I en aquests moments de l'any, ens regala els seus fruits: les cireres de pastor , ideals per picar quan anem a passejar pel bosc o per matar la gana quan anem a buscar bolets. Cireres de pastor i mermelada  La planta por arribar a tenir fins a dos metres o més d'alçada, generalment amb forma d'arbre petit, i molt ramificat, i fa unes flors en forma de  campanetes menudes i blanquinoses, que l'any sobre, es convertiran en fruits. És molt comú trobar un arboç que a la vegada tingui fruits madurs i flors. I és que la flor d'ara, serà la cirera de l'any vinent: 12 mesos de maduració¡¡¡ Quan l'arboç no té flor ni fruit, es pot confondre amb el llorer, perquè les seves fulles són quasi iguals, però  les de llorer són aromàtiques i les de l'arboç no. Les cireres de pastor són comestibles quan són vermelles del tot i toves. Tenen una consistència farinosa i pa...

Article publicat a LA VANGUARDIA , el dia 21.10.11, a la secció de gastronomia . L'article en qüestió fa referència a aquest llibre: LA CUINA DE LA LLENEGA , tot el que un vol saber sobre aquest bolet, però sobre tot, com cuinar-lo per gaudir-ne a taula: 70 receptes diferents que ens ensenyen com aprofitar la L lenega , sigui amb carn, amb peix, com entrant, com  farciment, guisada, fregida, amb suc, al forn, ... Més que un llibre de cuina, és un llibre de com viure la Llenega ... Si esteu interessats en adquirir-lo us podeu adreçar a: naturacomestible@gmail.com el seu preu és de 12 euros , més despeses d'enviament, si cal.

El Physalis serveix per decorar pastissos, és molt comú La planta de Phisalis alkekengi no es pot dir que sigui pròpiament una planta salvatge. Però si que pot ser perfectament una planta asilvestrada, que s'ha escapat d'algun jardí o que per l'acció humana (a l'hora de llençar la brossa de la poda del jardí en llocs no apropiats), s'ha aconseguit involuntàriament sembrar Phisalis en llocs on tota sola no hauria crescut mai.  A resultes d'això, ara puc dir que he trobat Phisalis en estat salvatge, creixent al costat  de la bardissa, en un lloc humit i ombrívol, aprop  de la vinagrella, del blet i a sota els saücs. La sorpresa ha estat agradable i he aprofitat per collir-ne una bona bossa. La Phisalis és una planta de la família de les solanàcies. N'hi ha moltes varietats, però una de les més habituals, i concretament la que he pogut trobar, és la varietat alkekengi , originària del Japó, i utilitzada aquí sobretot com a planta decorativa de jard...

Des de fa un temps, les fulles i flors de caputxina es poden trobar a les amanides de grans restaurants com el Tickets o el Bulli, del Ferran Adrià. Les Plantes Silvestres Comestibles estan de moda, a pesar de ser aliments tan antics com la mateixa humanitat. Des de ja fa temps, alguns dels grans xefs de la Cuina Internacional de vanguàrdia han apostat per aquests ingredients per diversificar, experimentar i donar un toc d'originalitat als seus plats. Cuinar amb plantes salvatges dóna un toc de distinció i crea diferència, novetat i notorietat. Sense anar , en el centre de Coopenhague, el restaurant  NOMA , amb dues estrelles Michelin i considerat el millor restaurant del món en el  2010 i 2011, destaca per la seva investigació i presentació de plats  realitzats amb plantes salvatges. Entre el seu personal col.laborador hi ha la figura del " collidor de plantes" , que cada dia s'encarrega de fer la corresponent collita pels plats de la carta. A...

La figa de moro és un fruit que destaca sobretot pel seu alt contingut en magnesi i riboflavina, apart dels altres molts nutrients que té. La majoria de fruites i verdures de conreu domèstic tenen baixos continguts de magnesi, degut segurament a l'esgotament dels sòls o a l'ús de fertilitzants. En canvi, en les plantes i fruits silvestres, per regla general, els continguts de magnesi són molt més elevats, i cal aprofitar-ho. El magnesi és un regenerador cel·lular, està molt present sobretot en les cèl·lules nervioses i actua com a tonificador de l'organisme i com antisèptic. Regula l'absorció de calci i té a veure també amb el bon estat de les artèries, i per tant, el bon funcionament del ritme cardíac. La manca de magnesi produeix sensació de casament i també de manca de memòria. Per tant, és un mineral indispensable pels estudiants. Els experts situen la dosi diària de magnesi entre 250 i 350 mg. per persona. Els aliments que contenen més magnesi són...

Plantes silvestres comestibles de tardor Fruits de gavarrera (Rosa canina) per fer mermelada Setembre marca la fi de l'estiu, l'hora de collir els fruits i fer-ne confitura per tot l'hivern. La Natura ens brinda tot un seguit de fruits silvestres que podem aprofitar per fer unes bones confitures i gelees per tenir uns esmorzars hivernals ben dolços o per fer pastissos casolans amb fruits propis. Fruits silvestres per fer confitura aquest mes: móres figues de moro serves grataculs Confitura de Figues de Moro : La collita de les figues es pot considerar com "activitat d'alt risc", les conseqüències d'una caiguda damunt de les plantes poden ser serioses i empipadores. Compte doncs¡ Cal collir les figues de moro amb unes pinces de la carn, per no haver-les de tocar, i pelar-les amb uns guants. Les trinxem a daus i les posem en una cassola amb sucre de canya no refinat, res d'aigua. La mida és 750 gr. de Figues i 250 gr...

Gra de Pastanaga Salvatge ( Daucus carota ). Un excel·lent i desconegut condiment, un sabor fort, aromàtic, penetrant i alhora, fresc. Aquesta planta és molt abundant, gairebé invasora. La trobem arreu i la podem distingir per les seves flors blanques, disposades  en forma d'umbel·la, que floreixen des de maig i juny fins a final d'agost. A partir d'aquí l'umbel·la es contrau com per protegir els minúsculs granets que fa. És el moment de collir-les, assecar-les i passada una setmana, les podem desfer-les amb les mans, per separar el gra dels minúsculs tronquets. Podem guardar aquests granets en un pot de vidre i ens serviran per condimentar les llenties, les amanides, el puré, etc.   Jo he volgut provar de fer pa amb gra de Daucus carota , i a l'hora de pastar la massa hi vaig posar dues cullerades de gra. El resultat, un sabor penetrant, desconegut, però que convida a menjar. En definitiva, un pa per sorprendre.

Recepta confitura de Móres A l'agost ens maduren les móres. És el moment de fer-ne confitura, coulis, o xarop. Recollir-les és tot un entreteniment, i cal subratllar que no totes les móres tenen el mateix gust.  En uns esbarzers són més dolces que en d'altres... Generalment, la dolçor va associada també a la mida, com més grosses i sucoses, més dolces. L'inconvenient que tenen a l'hora de fer-ne melmelada és que el diminut pinyolet que té cada boleta del fruit, es troba en la textura final, però això té solució i amb paciència, us pot quedar una confitura molt fina i delicada. Vet aquí una recepta per fer una confitura de móres deliciosa: Ingredients per la confitura de móres: - un quilo de móres - 250 grs. de sucre no refinat - un pessic de ratlladura de llimona Preparació de la confitura de mores:  Rentem les móres, per tal que marxin els possibles insectes i brosses. Les posem a la cassola, juntament amb el sucre, res d'aigua. Tapem i les posem...

Les umbel·les de flor de saüc s'han convertit ara ja en ramells de minúscules cireretes comestibles.   El període de maduració és breu, és una fruiteta delicada i es malmet aviat, a més,  els ocells s'encarreguen de collir-los tan bon punt maduren, els encanta aquesta fruita.  Per tant, cal no arribar tard! Els fruits del Saüc tenen un alt contingut de vitamina C, són comestibles i podem fer-ne melmelades, xarops, gelea, coulis ... Collir-les i esmicolar-les és una feina entretinguda, però el resultat val la pena. Els fruits del saüc tenen el mateix sabor que les seves flors, però molt més concentrat i suau .

Aliments de kilòmetre 0 Fotografia de poncelles de dent de lleó en vinagre, com si fossin tàperes (alcaparras). El meu aperitiu de kilòmetre 0. Consumir hortalisses de collita pròpia, comprar aliments de producció local i, en definitiva, alimentar-nos amb tot allò que es cull aprop nostre i que pot arribar amb rapidesa al mercat i a les nostres llars, és l'objectiu que es persegueix amb la cultura de l'anomenat "km 0".   Darrera hi ha tota una filosofia basada en consumir productes sans, si poden ser ecològics millor, que no hagin  perdut el gust i les propietats a causa d'hores de transport ni de l'estada en càmeres frigorífiques, ... Productes que arribin a la nostra cuina sense haver malgastat hores de vol o litres de benzina per poder-hi ser. Consum local i responsable  En definitiva, la doctrina del KM 0 , recull idees com: l'estalvi (de carburant en el transport, d'envasos, de costos, ja que la proximitat abarateix...), l...

Propietats del fonoll Planta de fonoll El Fonoll gairebé no necessita presentació, ja que se'l troba a tot arreu i en abundància, tant, que no se li dóna la importància que es mereix. El fonoll és una planta molt ufanosa, només veure-la ja denota que es tracta d'una planta que creix amb una gran potència, és alta amb fulles i brots que arranquen d'arran de terra i pot arribar a tenir més alçada  que una persona. Se la considera més aviat una planta dins de la gamma de les aromàtiques, ja que el seu sabor és molt fort i penetrant, sobretot si es menja crua. Té més usos com a condiment que com a verdura, però tanmateix, si la coem, sigui bullida o en un estofat, deixa anar part de la seva fortor i és molt més suau.  ☝Podeu consultar el post sobre el llibre que hem publicat: E L FONOLL SILVESTRE I MARI                                              ...

L ' espígol ( Lavandula spica ) és una planta relaxant,   digestiva i estimulant de l'activitat de l'organisme . Té un sabor fort i potent. A part de ser relaxant pels seus components químics, també ho és si fem aquesta recepta, ja que requereix arrancar les petites flors de l'"espiga" una per una, una activitat de molta paciència que també ens relaxa. Flors d'espígol Recepta de Galetes "Espigolades" 100 grs de farina,  80 grs de sucre,  50 grs de mantega,  dos ous,  una tasseta de flors d'espígol Procediment: Barregem la mantega (que estigui tova) i el sucre, afegim els ous ben batuts, remenem, afegim la farina, remenem i remenem, fins que quedi una pasta ben cremosa, llavors hi tirem les flors i seguim remenant,  que quedi tot ben barrejat. Haurem de tenir el forn engegat a 200º, ben calent. Preparem  una safata amb un paper sulfuritzat i hi anem posant cullerades de la pasta resultant, escampades perq...

L' espígol està en el seu punt. Ho corroboren les abelles i les papallones que no paren de tastar el seu nèctar. Però al final, de la preciosa mata que he trobat, la millor part me l' he quedada jo. I què n'he fet...?  Doncs moltes coses bones: - un litre d'infusió per tot el dia. Cal que l' espígol no romangui a l'aigua calenta més de dos minuts, ja que sinó amarganteja. - Un flam aromatitzat amb espígol (seguint el mateix procediment que per la recepta del flam de saüc, detallada més avall). -Unes galetes "espigolades ", que amb la imfusió i el flam, formen un espectacular berenar/esmorzar de bosc. - Bossetes d'espígol per perfumar l'armari, amb les sumitats sobrants de fer les galetes. -I una tintura d'espígol , per fer fregues,  que  l'he feta amb alcool i flors i l'he posada, de moment, 40 dies a sol i serena.

Quins beneficis té menjar plantes silvestres comestibles? Vitalitat i energia, per les seves altes concentracions de nutrients. Salut: moltes d'elles són àmpliament depuratives. No tenen greixos saturats. Algunes tenen alt contingut de proteïnes Creativitat a la cuina, perquè multipliquem el nombre d'ingredients emprats. Coneixement de l'entorn, perquè ens obliguen a sortir al camp i interessar-nos per la nat ura. Planta de Milflors ( Achillea milleflorum ).  L'arqueologia ens ha demostra que en la prehistòria ja la consumien.

Beneficis de menjar plantes silvestres comestibles Per eixamplar el nostre ventall habitual de productes per la nostra alimentació . Per consumir una major diversitat de nutrients . Per conèixer i degustar nous sabors i noves textures . Perque són aliments que no tenen cost econòmic . Per alimentar-nos millor, ja que són aliments amb altes concentracions  d'elements ( vitamines, minerals, ...)

Plantes silvestres comestibles en l'història Les modes i l'exotisme han condicionat, al llarg de la Història, la gamma de productes que formen part de la nostra alimentació.  Ja a l' Edat Mitjana , les classes benestants tenien el sucre refinat com un ingredient  molt comú en la seva alimentació. Prova d'això la trobem en els receptaris del Renaixement: els dolços els encantaven i el sucre el feien anar a dojo.  Un dels plats més famosos i reputats era el "menjar blanc",   un guisat llarg, a base de gallina i ametlla, i que tenia també molt de sucre en la seva elaboració, com molts d'altres menjars medievals i del Renaixement. No és que el sucre fos un ingredient abundós a l'època, sinó que el seu ús distingia les classes benestants de les que no s'ho podien permetre. Era un ingredient "de moda" per les economies privilegiades. Segurament les classes menys afavorides -i que no tenien cronistes oficials per divulgar...

De roses n'hi ha milers de varietats, però per  mi, la millor i més perfumada i més Rosa rosa , és aquesta, una varietat de rosa que es troba en totes les cases de pagès antigues, en els jardins vells, en els horts de sempre. Roses milfulles És la Rosa de tota la vida, i per això, com deia la meva mare, són " Roses antigues " , ja no se'n crien, però són les que fan més olor, i són ideals per fer licors i gelees.  Ara estan en plena floració! Pètals en amanida

Donat que le flors de Saüc duren poc, és qüestió d'aprofitar-les el màxim durant aquest mes per gaudir-ne. Un dels plats que podem preparar és el Flam de Saüc : Ingredients: Un litre de llet de soja 250 gr. de sucre no refinat bio un plat ben ple de flors de saüc una cullerada sopera generosa d'agar-agar Procediment: Posem la llet de soja en un gran bol i hi submergim les flors. Ha de quedar que la llet no es vegi. Ho deixem durant tota la nit a la nevera. L'endemà ho portem a punt d'ebullició. Quan comença a bullir treiem les flors, ho colem, hi posem el sucre i l'agar-agar i es deixa bullir mitja hora. Es cola de nou i es posa en recipients per poder-ho abocar posteriorment a l'hora de servir. Cal deixar-ho refredar i que es prengui, ben be calen unes 6-8 hores. Es pot servir regat amb licor de rosa o amb confitura.

El Saüc o Sauquer ( Sambucus nigra ) és un arbre que sol créixer aprop de les cases o en llocs frescos i frondosos. El veiem sovint al costat de les velles masies i a les vores de rieres.  L'escorça i les fulles no són comestibles , sinó que tenen cert grau de toxicitat, però les flors són delicioses . Flor de saüc  El seu sabor és intens, amb molta personalitat i acaba per agradar. Es una de les flors més delicioses que hi ha, la llàstima és que són molt efímeres. Cal collir-les en el moment de la floració, que dura aproximadament una setmana. Durant el mes de maig és quan trobem més saüquers florits, ara és doncs quan cal aprofitar-ne les flors, només duren uns dies. Podem menjar les flors arrebossades com si fossin bunyols, amb un polsim de canyella per damunt. Podem usar-les també per infusionar la llet i fer-ne un flam a l'aroma de saüc. Les podem barrejar amb poma, per infusinar la compota i fer una gelea de saüc...      A la foto...

Primavera doble: pel temps que som, i per la planteta que ens saluda cada any aquesta temporada, la Primavera (Primula officinalis ) . La podem trobar en zones de muntanya, per sobre dels 1000-1200 mts. És una planta d'un pam d'alçada, fulles arran de terra i una tija amb la flor al capdamunt, amb forma de campaneta, de color groc. No té aroma, però si una forma original i un color groc molt viu. Utilització: les flors de la Primavera ens proporcionen  una decoració original per una amanida Les fulles, arrebossades amb farina, queden tieses i són molt bones i cruixents. També les podem utilitzar per fer una sopa vegetal, una sopa de... primavera. Podeu veure una recepta:  http://www.botanical-online.com/hojas_primavera_rebozada.htm

Una recollida selectiva d'aquelles flors que esclaten amb les primeres pluges de  la primavera ens permetran decorar els nostres plats, fer-los més vistosos , més apetitosos , més nutritius i ens aportaran tota l'energia i la vitalitat pròpia de la Naturalesa en aquesta estació. Exemple de flors per l'amanida: Pètals de Calèndula Flor de Borratja Flor de Malva Pètals de Pipiripip Flor de Romaní Flor de Sàlvia Sumitats de Farigola

Hi ha estudis fets que testimonien que la Dent de Lleó és altament diürètica, enforteix el fetge i ajuda en l'eliminació del colesterol. De fet, el seu nom de Pixallits , fa referència a la seva funció depurativa i diürètica. Les poncelles de dent de lleó les he fet com si fossin tàperes. La dent de lleó té més magnesi, ferro i magnesi que les bledes o els espinacs. I a més a més, conté més betacarotens que les pastanagues!!!  En l'aspecte nutricional, la Dent de Lleó destaca perquè ens aporta, principalment: Vitamina A , és de les plantes que en té més alta proporció Calci , en abundància Ferro, Potasi i Proteïnes les fulles, com a verdura les poncelles, per confitar amb vinagre i menjar en amanida les flors, per decorar i fer confitura Més informació:  http://www.botanical-online.com/medicinalstaraxacumcastella.htm

Seguint amb les propietats de la dent de lleó , proposo una collita de fulles tendres per fer un àpat depuratiu complet. Menú: Sopa Verda Una crema vegetal a base de: una ceba, un nap un porro un carbassó i un plat ple de dent de lleó . Primer confitem la ceba i el porro en molt poc oli, a foc molt lent. Quan estigui cuit, afegim aigua, deixem arrencar el bull i li tirem el nap, al cap de 5 minuts, afegim el carbassó i la dent de lleó i una mica de sal. Al final, ho passem per la batedora i regulem la cremositat amb una mica de crema de soja. Amanida Variada Escarola  (que ara a la primavera està molt tendre i maca), amb fulles de dent de lleó pel damunt i esquitxada de pètals de la mateixa flor, per donar-li color, i una pluja de sèsam pel damunt. De postres ... gelea d'or en forma de gelatina

Ja comencen a florir els pixallits!!! Flors de dent de lleó Flors de la dent de lleó (Taraxacum officinale) , per ser més exactes. Podem trobar grans espais de feixes cobertes d'aquesta planta, en ple procés de floració . Cada flor és com un petit sol, que enlluerna de color. Ens podem aventurar a collir-los, cuinar-los i menjar-los. Es diuen pixallits perquè són molt diurètics, que estimulen la micció d'orina. Però aquesta planta dóna molt de si i podriem escriure'n molt més. Neteja de flors de dent de lleó Per això us animo a llegir aquest article que li vaig dedicar més endavant:  - Propietats de la dent de lleó - Recepta amb flors de dent de lleó Informació sobre receptes amb pixallits:  http://www.botanical-online.com/diente-leon-recetas.htm

Ara és un bon moment per collir les flors de la Dent de Lleó, anomenada també pixallits . La planta està en el punt fort de la seva floració primaveral. El groc de les flors dóna llum, vitalitat i alegria: Si les ingerim, d'alguna manera estem integrant aquesta llum , vitalitat i alegria al nostre organisme, al nostre estat d'ànim. Netejant les flors de dent de lleó per cuinar-les Com fer-ho? vet aquí la recepta:  una deliciosa gelea de flors de pixallits i taronja : Ingredients: 300 flors de pixallits dues taronges una llimona 100 gr.  de sucre no refinat bio una cullerada sopera d'agar-agar Procediment: Tallem les taronges a daus menuts, amb pell i tot. Fem el mateix amb la llimona. Ho posem en una olla, juntament amb les flors i ho cobrim d'aigua (uns 3/4 de litre). Es deixa bullir uns 40', ho passem pel passapurés i posteriorment, pel xino, prement be, perquè la barreja deixi anar tot el suc. Finalment, es torna e...