Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

dimarts, 18 de març del 2014

Les primeres Cosconilles

Quan acaben els freds hivernals, apareixen les primeres Cosconilles, les primeres herbes comestibles  que podem trobar en abundància en marges, parets, i terres poc fèrtils. 
Cosconilles

És una planteta modesta, que no necessita gaire terra per créixer, ni sòls gaire fèrtils, tot al contrari. És habitual trobar-la entremig de les parets de pedra seca de les nostres vinyes, preferentment poc assolellats.


La Cosconilla (Reichardia picroides) és una planta de la família de les Asteràcies (Compostes), amb fulles que surten d'arran de terra, en forma de roseta. Les tiges que suporten les flors són el doble o el triple d'altes que les fulles. Les flors són de color groc intens, molt semblants a les del pixallits.

Les Cosconilles han estat sempre plantes molt apreciades per la gent de camp, per complementar les amanides. Les fulles es cullen arran de terra  quan la planta és tendre. Tenen un lleuger sabor amarg, que és més pronunciat com més vella  és la planta, però són cruixents i depuratives, com la majoria de plantes primaverals.

Encara que la Cosconilla es pot collir durant tot l’any, ja que en racons ombrívols, segueix creixent inclús a l’estiu, de tota manera, la primavera i la tardor és quan les podem collir amb més abundància.

Les Cosconilles han format part des de molt antic de la dieta mediterrània. De fet, en la dieta cretenca, la Cosconilla és una planta molt apreciada i consumida.


Cosconilla amb flor

Cursos de plantes silvestres

Arxiu del blog