 |
| El Physalis serveix per decorar pastissos, és molt comú |
La planta de Phisalis alkekengi no es pot dir que sigui pròpiament una planta salvatge. Però si que pot ser perfectament una planta asilvestrada, que s'ha escapat d'algun jardí o que per l'acció humana (a l'hora de llençar la brossa de la poda del jardí en llocs no apropiats), s'ha aconseguit involuntàriament sembrar Phisalis en llocs on tota sola no hauria crescut mai.
A resultes d'això, ara puc dir que he trobat Phisalis en estat salvatge, creixent al costat de la bardissa, en un lloc humit i ombrívol, aprop de la vinagrella, del blet i a sota els saücs. La sorpresa ha estat agradable i he aprofitat per collir-ne una bona bossa.
La Phisalis és una planta de la família de les solanàcies. N'hi ha moltes varietats, però una de les més habituals, i concretament la que he pogut trobar, és la varietat alkekengi, originària del Japó, i utilitzada aquí sobretot com a planta decorativa de jardineria.
Se n'aprofita el fruit, que és comestible i altament nutritiu. En climes atemperats, pel que he pogut comprovar, la planta s'aclimata be si té un mínim de frescor i humitat i pot arribar a invadir ella sola una àrea de terreny, convivint amb altres plantes. És a dir, que es pot convertir prefectament en una planta salvatge.
Fa una flor similar a la de la patata, que després, quan madura, durant tot l'estiu, dóna un fruit que està cobert per un calze de color verd, i es va tornant vermell del tot. Aquest calze amaga a dins com una petita cierera comestible, molt rica en vitamina C, i diürètica. La "càpsula" que conté el fruit es guarda molt be (fa un mes que les vaig collir i encara es poden anar menjant i es converven be fora de la nevera).
És un fruit que segurament haureu vist com a element decoratiu dels pastissos. I posats a parlar de pastissos, he volgut imitar les arts dels pastissers professionals, per aprofitar el cistellet de Phisalis que he trobat.
