Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

diumenge, 30 d’octubre del 2011

La cuina de la Llenega

Article publicat a LA VANGUARDIA, el dia 21.10.11, a la secció de gastronomia.


L'article en qüestió fa referència a aquest llibre: LA CUINA DE LA LLENEGA, tot el que un vol saber sobre aquest bolet, però sobre tot, com cuinar-lo per gaudir-ne a taula: 70 receptes diferents que ens ensenyen com aprofitar la Llenega, sigui amb carn, amb peix, com entrant, com  farciment, guisada, fregida, amb suc, al forn, ... Més que un llibre de cuina, és un llibre de com viure la Llenega...


Si esteu interessats en adquirir-lo us podeu adreçar a:
el seu preu és de 12 euros, més despeses d'enviament, si cal.



dimarts, 18 d’octubre del 2011

Phisalis alkekengi

El Physalis serveix per decorar pastissos, és molt comú

La planta de Phisalis alkekengi no es pot dir que sigui pròpiament una planta salvatge. Però si que pot ser perfectament una planta asilvestrada, que s'ha escapat d'algun jardí o que per l'acció humana (a l'hora de llençar la brossa de la poda del jardí en llocs no apropiats), s'ha aconseguit involuntàriament sembrar Phisalis en llocs on tota sola no hauria crescut mai. 

A resultes d'això, ara puc dir que he trobat Phisalis en estat salvatge, creixent al costat  de la bardissa, en un lloc humit i ombrívol, aprop  de la vinagrella, del blet i a sota els saücs. La sorpresa ha estat agradable i he aprofitat per collir-ne una bona bossa.

La Phisalis és una planta de la família de les solanàcies. N'hi ha moltes varietats, però una de les més habituals, i concretament la que he pogut trobar, és la varietat alkekengi, originària del Japó, i utilitzada aquí sobretot com a planta decorativa de jardineria.  

Se n'aprofita el fruit, que és comestible i altament nutritiu. En climes atemperats, pel  que he pogut comprovar, la planta s'aclimata be si té un mínim de frescor i humitat i pot arribar a invadir ella sola una àrea de terreny, convivint amb altres plantes.  És a dir, que es pot convertir prefectament en una planta salvatge.

Fa una flor similar a la de la patata, que després, quan madura, durant tot l'estiu, dóna un fruit que està  cobert  per un  calze de color verd, i es va tornant vermell del tot. Aquest calze amaga a dins com una petita cierera comestible, molt rica en vitamina C, i diürètica. La "càpsula" que conté el fruit es guarda molt be (fa un mes que les vaig collir i encara es poden anar menjant i es converven be fora de la nevera).

És un fruit que segurament haureu vist com a element decoratiu dels pastissos. I posats a parlar de pastissos, he volgut imitar les arts dels pastissers professionals, per aprofitar el cistellet de Phisalis que he trobat.

divendres, 7 d’octubre del 2011

Alta Cuina amb Plantes Silvestres

Des de fa un temps, les fulles i flors de caputxina es
poden trobar a les amanides de grans restaurants
com el Tickets o el Bulli, del Ferran Adrià.
Les Plantes Silvestres Comestibles estan de moda, a pesar de ser aliments tan antics com la mateixa humanitat.

Des de ja fa temps, alguns dels grans xefs de la Cuina Internacional de vanguàrdia han apostat per aquests ingredients per diversificar, experimentar i donar un toc d'originalitat als seus plats. Cuinar amb plantes salvatges dóna un toc de distinció i crea diferència, novetat i notorietat.

Sense anar , en el centre de Coopenhague, el restaurant NOMA, amb dues estrelles Michelin i considerat el millor restaurant del món en el  2010 i 2011, destaca per la seva investigació i presentació de plats  realitzats amb plantes salvatges. Entre el seu personal col.laborador hi ha la figura del "collidor de plantes", que cada dia s'encarrega de fer la corresponent collita pels plats de la carta.

Als Alps francesos trobem la Maison de  Marc Veyrat, un prestigiós xef que fa pocs anys va ser guardonat amb tres estrelles Michelin. En el seu historial professional  l'ús de les plantes salvatges és una constant. Es un dels precursors de la incorporació de plantes salvatges a la cuina, fins el punt de fusionar la flora alpina amb els aliments quotidians habituals per aconseguir una cuina realment extraordinària.

Hervé Busset, xef francès que treballa a  l'Aveyron, i posseïdor d'una  estrella Michelin, regenta Le moulin de Cambelong, a Conques, localitat envoltada de verdor, cosa que li possibilita poder oferir en el seu restaurant nombroses plantes i flors  acabades de collir.


De ben segur hi ha més xefs que de manera progressiva i habitual incorporen plantes salvatges i flors als menús i als plats quotidians, però aquí només vull destacar aquests tres "estrellats Michelin" per demostrar que el consum de plantes silvestres  és un aspecte de l'alimentació humana que cal potenciar, i per sort, aquesta funció està a mans dels millors experts, els especialistes de la cuina que són els que millor  poden ajudar a  orientar el gran públic en el seu consum i divulgar-lo.


Cursos de plantes silvestres

Arxiu del blog