Com aprofitar la vitamina C de la Gavarrera

Sovint rebo e-mails preguntant com aprofitar al màxim la vitamina C dels grataculs. Fer confitura d'aquests fruits o una sopa, obliga a escalfar-los i per tant, la vitamina C es perd en bona part, malgrat que en tenen molta.

Grataculs nets, tous, madurs, i sense
la part negra de l'extrem

Aquesta entrada és per fer-vos partíceps dels nous experiments culinaris que estic fent aquests dies, en base als grataculs. Per mi ha estat un descobriment, i mira que és ben senzill...! He aconseguit fer diversos plats amb gavarrera crua i freda, per tant, amb tota la seva vitamina C íntegra.

Podeu trobar més informació al respecte en els nostres posts anteriors, en aquest mateix blog, que parlen de la gavarrera i dels grataculs. 

El secret

Collir els fruits de la planta seleccionant únicament els que són una mica tous, de color ataronjat i que no tiren a fosc, perquè vol dir que comencen a passar-se. En el moment de tocar-los veiem que són un pèl tous, però estan sencers. És entretingut de collir-los, això si.

Crema freda de gavarrera

Els pinyols han quedat quasi nets
 i tota la polpa, barrejada amb aigua 
és a la cassola.

S'elabora amb només dos ingredients: grataculs i aigua freda, o sigui, vitamina C al màxim. Amb aquesta base podreu fer diferents preparats senzills, que us suggerim més avall.

• Renteu els grataculs sota l'aixeta i lleveu les cues.
• Amb un ganivet heu de treure la punteta negra que tenen, és el més entretingut.
• Poseu-los en un recipient i els cobriu d'aigua, la justa perquè nedin.
• Passeu-hi la batedora a velocitat baixa, fins que es desfacin tots.
• Aboqueu la barreja al pasapurés i doneu-li voltes perquè la polpa baixi. Els pinyols es quedaran retinguts.
• Agafeu tota la massa dels pinyols, que tenen encara molta polpa enganxada, i repetiu l'acció: poseu aigua i tritureu uns segons. Torneu a colar.
• Al final els pinyols quedaran nets i tota la polpa, barrejada amb aigua, queda al recipient, amb una textura cremosa.
• Passem la batedora de nou, a velocitat alta, per aconseguir trinxar els minúsculs pèls. I ja està.

Tingueu en compte que...

• Aquesta barreja només sortirà be si els grataculs són tous!
• Podem fer que sigui més o menys espessa afegint aigua.
• Es guarda a la nevera 3-4 dies perfectament.
• Es pot menjar directament així, encara que és una mica àcida.
• És un aliment sense sucre afegit.

Aplicacions amb Crema freda de gavarrera

Aperitiu silvestre: 

Aperitiu de Crema de gavarrera amb suc 
 de poma concentrat i un raig d'oli i sal.

Ens la podem menjar com aperitiu fred, amb un raig d'oli d'oliva i sal. L'oli mata l'acidesa i fa que s'empassi millor.

Si la voleu més dolça, apart de l'oli, afegiu una mica de suc concentrat de poma.

Postres digestives

En un vaset de vidre poseu iogurt natural sense ensucrar i  crema de gavarrera al damunt. Si ho trobeu massa àcid afegiu mel.

Beguda supervitaminada

En un got poseu dues parts de suc de taronja i una de crema freda de gavarrera. Remeneu i bebeu. Si la voleu més dolça, afegiu-hi un suc de pastanaga liquat.

Esmorzar potent:

Tres cullerades de crema freda de gavarrera, endolcides amb mel. Tot ben barrejat i untat damunt del pa, amb llavors de sèsam...

Berenar gurmand:

Galeta amb gavarrera i crema de garrofa

Poseu crema freda de gavarrera damunt d'una galeta i cobriu-la amb  crema de garrofa que ferà d'endolcidor i li donarà un toc de xocolata. 

Caprici tradicional vitaminat

Mató de Montserrat de Cal Pujolet, el tallem a làmines,

li posem crema freda de gavarrera pel damunt i ho endolcim amb mel o dolç d'ametlla i garrofa

Bon profit!!!!!

Tipus de fruits de vermells del bosc

Gerd

Si aquestes vacances us desplaceu a l'interior del país i  a la zona pirinenca, probablement  us trobareu una gran diversitat de plantes amb fruits vermells que habitualment no són massa coneguts. Una bona part són comestibles, encara que tenen poca carn, però també n'hi ha uns quants d'aspecte preciós i de conseqüències nefastes.

Val la pena fer-hi una ullada ràpida per tal de conèixer aquests petits fruits silvestres tan deliciosos que podeu aprofitar, això si, amb molt de compte de no malmetre la planta, el seu hàbitat i l'entorn, ja que gran part d'aquestes petites joies estan protegides.

Els Gerds, fruit de la gerdera (Rubus idaeus). De la mateixa família que les móres i molt semblant elles. A vegades creixen junts. Les gerderes les trobem en llocs humits a partir dels 800-1000 m. d'alçada. A diferència de l'esbarzer, les podrem collir sense punxar-nos i el gerd es deixa anar només tocar-lo. És molt dolç¡ res a veure amb els del mercat.

Móres d'esbarzer

Les Móres (Rubus fruticosus) són una de les fruites silvestres més conegudes. Com que d'esbarzers n'hi ha per tota arreu, des d'arran de mar fins a la muntanya, és una de les més esteses. En segons quines zones li diuen romaguera.

Es pot menjar crua i fer-ne melmelada. Són molt nutritives i antioxidants.

Esbarzer nan

Esbarzer  nan o saxàtil (Rubus saxatilis): petita planta poc habitual,  també de la família de les Rosàcies, que només creix en sòls rics en humus, generalment a grans alçades i en la zona pirinenca. De poc volum i alçada. 

Fa uns quants petits fruits, de la mida d'un pèsol, d'aspecte transparent. Són comestibles, però tenen poca carn i són una mica àcids.

Grosella

La Grosella (Ribes petraeum i Ribes alpinum) és un arbust generalment de petita talla, que podem trobar a la zona pirinenca i a alçades de 2000 mts. Els fruits són petits, mida pèsol, lluents, translúcids, d'aspecte sucós, però una mica aspre. Són comestibles però poc dolços. Se'n troben dues varietats diferents.

Cirereta d'arç

l'arç blanc (Crataegus monogyna) és un arbust i el seu fruit madura a finals d'estiu. Són com unes mini cireretes, molt farinoses i amb poca carn, però són comestibles. Es poden menjar crues, collides directament, o se'n pot fer una compota. Són molt riques en vitamina C. Perduren en la planta fins ben entrat l'hivern i són un bon aliment per als ocells.

Grataculs a final de temporada

Els grataculs, els fruits de la gavarrera (Rosa canina), destaquen per la seva abundància en tots els rosers silvestres. És el fruit salvatge amb més contingut de vitamina C, però per gaudir-ne cal esperar a l'inici de la tardor, o be els podeu collir quan estiguin ben vermells, i posar-los en vinagre i sal. Això els estova una mica i els tindreu sempre a l'abast per consumir-los crus, això si, traient els pinyolets amb paciència.

Boixerola

La Boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), el seu nom significa raïm d'ós, i només creix en latituds a partir dels 800 metres, formant colònies de plantes rastreres, de fulla coriàcia,  ovalada i verd intens. Els seus fruits són comestibles i els trobareu a l'estiu, cal collir-los que estiguin ben vermells. Són una mica farinosos. Abunda al Pirineu i pre-Pirineu en zones humides i més aviat ombrívoles.     

Maduixtes de bosc

                                                         

Les maduixetes de bosc no necessiten presentació. A partir del juliol comencen a madurar a l'alta muntanya, en llocs ombrívols i humits. Trobar-ne és un privilegi i tastar-les un plaer immens. Res a veure amb les de compra.

Moixera de guilla

La Moixera de guilla (Sorbus aucuparia) és un arbre molt abundant a la zona pirinenca i en ocasions el trobem en jardins, per la bellesa de les seves flors i dels fruits color taronja. Aquests són molt abundants, però molt petits, de la mida d'una arbequina, però de forma xata. Precisament per aquesta mida, és difícil d'aprofitar-los, però amb paciència, i quan estiguin molt i molt madurs, se'n pot fer una confitura, tenint en compte que, com altres fruits del gènere Sorbus, són una mica amargs i cal endolcir-los be. 

Servera amb serves

Encara queden serveres que cada estiu fan  Serves (Sorbus domestica). Són fruits oblidats i molt bons en el seu estat de maduresa final, quan el seu color vermellós comença a agafar tonalitats marronoses. La seva forma ens recorda una pometa petita i la textura és com de pera farinosa. És el fruit de la servera, un arbre que es troba escampat en zones d'antics conreus o vinyes oblidades, i també en marges de bosc. Generalment solen ser arbres de gran volum i a l'estiu produeixen rams de fruits, que cauen quan són madurs.

Moixera

La Moixera (Sorbus aria) la trobem a partir dels 500 m. d'alçada i està força repartida pel territori. Els seus fruits tenen mida d'oliva petita, són de color vermell, amb textura molt farinosa i poc atractiva. La trobem enmig dels boscos frescals i amb una certa humitat. En terrenys òptims produeix ramells amb molts fruits comestibles, però poc atractius.

Sabuc, el saüc vermell

El Sabuc  o saüc vermell (Sambucus racemosa) és un arbust amb forma d'arbre que creix en llocs humits i frescos del Pirineu. Se'l considera una planta més aviat tòxica i els seus fruits no es mengen en cru. Però si que es poden coure be amb sucre i fer-ne una confitura, és un petit arbre molt atractiu.

             

I fins aquí una selecció de bons fruits. 

Ara vegem-ne d'altres menys recomanables.

Fruits vermells tòxics o no comestibles

Brionia

Dins d'aquesta categoria tenim la brionia dioica. Estesa per tot el territori, en llocs ombrívols, humits, i sovint barrejada amb la bardissa. És una planta enfiladissa que es penja de les altres amb els seus circells, que quan són ben tendres, són comestibles. Però en canvi, els seus fruits,  atractius i petits com un cigró, són tòxics. 

Aritjol

L'aritjol (Smilax aspera) és una planta enfiladissa que a final d'estiu presenta tot de raïmets amb uns fruits vermells, translúcids, petits i molt vistosos. No és que sigui ben be tòxica, sinó que el fruit no té carn i no es pot menjar. 

El galzeran (Ruscus aculeatus) ja treu fruits durant l'estiu per tenir-los ben vermells per Nadal. Les seves boletes duren molts mesos damunt les seves tiges en forma de fulles. Són tòxics, no es poden menjar.

Galzeran

Lligabosc

El lligabosc és una de les diverses espècies de Loniceres que hi ha a casa nostra. Tenen la característica comú que els seus fruits creixen tots juntets, apilotats, i com protegits per les fulles. A vegades també estan enganxats l'un a l'altre, com si fossin fruits siamesos. Són tòxics. És una planta de zones boscoses i enfiladissa.

Xuclamel

El xuclamel (Lonicera xylosteum) és un arbust propi d'alta muntanya, és fàcil trobar-lo en els Pirineus, en terres rics en humus. Els seus fruits criden l'atenció perque són com cireretes unides de dues en dues, com si fossin bessones. Tenen la mida d'un pèsol, són brillants i d'aspecte sucós, però no es poden consumir, per la seva toxicitat. 

                                                       

Boix grèvol

El boix grèvol (Ilex aquifolium) és la planta que més relacionem amb el Nadal, ja que és precisament en aquell moment quan els seus fruits són vermells i madurs. Es un arbust dioïc, ramificat, de fullatge persistent, que creix en llocs frescos, preferentment a partir dels 800-1000 m. d'alçada. És una planta protegida i no es pot collir. Els seus fruits vermells són tòxics.

En trobaríem encara més, però de moment aquí teniu les més significatives. Bon estiu, bones vacances¡¡

Els pèls dels Grataculs, parlem-ne clar¡

Grataculs en ple hivern,
quan ja comencen a deshidratar-se

Els falsos fruits de la Gavarrera (Rosa canina) són un dels regals de la natura més abundants durant tota la tardor i ben entrat l'hivern. 

Són també una de les fonts de Vitamina C més interessants que podem trobar. No hi ha cap altra fruita que tingui una concentració tan alta de  Vitamina C com els Grataculs, així és com es denominen els ovaris madurs i fructificats de la Gavarrera. Aquest "fruit de tardor" ens aporta una proporció d'uns 2000 mg de Vitamina C per cada 100 gr de fruit. Podeu trobar totes les propietats i aplicacions dels grataculs  en un altra apartat d'aquest  blog, clicant aquí. 

Què és un Gratacul?

Un cop la flor de la Gavarrera ha madurat,  el seu ovari s'ha inflat per allotjar les llavors de la planta, uns granets petits, irregulars, molt durs, incomestibles, i que els trobem allà dins, en un nombre variable, entre els 15 o 20, aproximadament, col·locats molt juntets i aprofitant l'espai com en un puzzle.

Entremig d'aquests minúsculs pinyolets, i per tal que no es toquin uns als altres, la natura hi ha volgut posar uns pels finíssims, sedosos, gairebé microscòpics, que embolcallen i protegeixen cada llavor, fent com una mena de coixinet individual.

Dels Grataculs consumim només la paret d'aquest ovari, ric en polpa, la qual esdevé tova a  principi d'hivern, després d'alguna glaçada que l'estova. A partir d'aquest moment, aquesta polpa va perdent aigua, fins que ja no té utilitat comestible, perquè s'ha assecat i ennegrit.

Com consumir els Grataculs?

Dos Grataculs oberts per la meitat. Observeu que l'un té una vintena de pinyols.
L'altra, un cop obert i espinyolat, li resten encara alguns pels minúsculs a la polpa.

Per consumir els Grataculs en cru, cal treure'n els pinyols, cosa que es pot fer o be directament a la boca, com quan es menja una oliva, o be, agafar-los d'un amb un, tallar-los pel mig i amb la punta del ganivet, netejar be els pinyolets. Ens quedarà la polpa neta, i apetitosa, amb uns quants pels, això si.

I aquí hem arribat al mite dels Grataculs: a allò que preocupa més algunes persones, és a dir,  saber si el consum de Grataculs pot perjudicar-los en el pas d'aquest fruit pel seu aparell digestiu. O dit d'altra manera: si la denominació de Grataculs és un indicador de les seves conseqüències.

Després dels que porto menjats, puc afirmar que No. I manifesto també que no acabo d'entendre el per què d'aquesta denominació.

Consideracions sobre els pèls dels Grataculs

Quan els Grataculs es mengen en cru, aquests  pels són tan minúsculs que  no es poden triturar amb la masticació. Els engolim i poden quedar-se com encallats a les parets de la  gola si no ensalivem de manera suficient. Aquest petit inconvenient s'arregla amb un trago o menjant alguna altra fruita tot seguit, que netegi.

L'acumulació massiva d'aquests minúsculs pèls de textura sedosa en el tracte digestiu, potser podria comportar alguna molèstia. Ara be, per aconseguir aquesta acumulació se n'haurien de menjar molts i molts. Vaja, fer-se'n un bon tip. I dubto molt que ningú tingui tanta paciència com per esberlar un quilo de grataculs i cruspir-se'ls. En cas de consumir-ne un excés, qui sap si podria tenir alguna molèstia intestinal¡¡ Si algú decideix provar-ho,  que m'expliqui el resultat.

Quan els Grataculs es consumeixen en més quantitat, sobretot, al fer confitures i gelees, hem de pensar que haurem bullit el fruit i per tant, la turgència dels minúsculs pels haurà perdut eficàcia. De tota manera, hi ha qui un cop bullits i triturats els Grataculs, cola la barreja per un sedàs molt fi, encara que amb aquest mètode es perd una part de polpa.

Un  consum moderat i responsable, tant de Grataculs com de tot, no ha de comportar cap perill ni molèstia.

Grataculs, un glop de vitamina C

Grataculs madurs

Els grataculs són el fruit de la gavarrera o roser silvestre (Rosa canina). En castellà es diuen escaramujos. Segurament molts coneixereu aquest arbust perquè fa unes flors blanques o rosades molt boniques i a finals d'estiu els seus fruits vermellosos són els més vistosos del bosc:

Quan els fruits són madurs, es recullen i es poden utilitzar per preparar molts plats. S'ha d'anar en compte perquè a l'interior contenen moltes llavors i tenen uns pèls urticants, pels quals es coneix com a "grataculs".

Propietats dels grataculs

D'entrada el nom d'aquest  fruit de la gavarrera, sobta una mica. Però cada cosa té un nom en funció dels seus atributs, que en aquest cas considero exagerats.

La planta anomenada Gavarrera (Rosa canina), la trobem estesa arreu del territori, pertany a la família de les Rosàcies, i se l'anomena també roser bord. De fet, s'hi assembla molt.  A la primavera ens delecta amb les seves flors també comestibles, amb pètals rosats o blancs, ideals per decorar amanides. A l'estiu comença a treure el fruit i ara a la tardor,  ja és del tot vermell i comença a ser tou, és el moment de collir-lo. S'aconsella fer-ho a partir  de les primeres glaçades, perquè són molt més tous i pansits, però ens arrisquem de que algun es passi de tou i es vulgui podrir. Cal valorar-ho. Jo els cullo  ben madurs, però que no estiguin arrugats.

És el típic fruit de bosc per "picar" quan vas a buscar bolets, igual que les cireres de pastor o els aranyons. Si és ben madur, es pot menjar cru: collit i a la boca, només cal treure la setzena de pinyolets que té a dins i menjar-se l'embolcall. Té una textura seca, molt poc sucosa, de fet, és un fruit amb un baix contingut d'aigua i una polpa molt seca.

Els grataculs  són un autèntic regal de la natura. Fixem-nos que ens ve donat en uns moments en que ens hem de preparar  per passar un llarg hivern:  cal cuidar el  cos i enfortir-lo per tal que el fred hivernal no ens afecti, ens hem de carregar de defenses... i per tot això que necessitem, tenim els fruits de la gavarrera, a dojo, per tot arreu,  en marges, camps abandonats, sotabosc...
El més interessant d'aquests fruits és que nutricionalment són molt rics en vitamina C. Molt, molt rics.

Per fer-nos una idea, si una llimona conté 50mg de vitamina C per 100gr, el grataculs conté 500mcg de vitamina C per 100gr, una gran quantitat. És per tant una excellent font en aquesta vitamina i un gran fruit antioxidant.

Aprofitem-los, perquè cap més fruit ens proporciona tanta vitamina C concentrada com els grataculs, el fruit de tardor més adient  per reforçar les nostres defenses i fer front a l'hivern, una autèntica medecina desaprofitada. 

Propietats nutricionals del grataculs

Excel.lent per combatre l'avitaminosis, el cansament, l'encostipat. Es un poderós antioxidant, és diürètic, conté mucílag i pectina, que faciliten   el trànsit intestinal, i sobretot, una alta concentració de minerals. D'entre tots els elements cal destacar-ne:

 

vitamines	mg. per cada 100gr.	minerals:	mg. per cada 100gr.
A	15000	Calci	257
B1	0,0	Fòsfor	258
B2	0,1	Ferro	0,5
PP	0,6	Potassi	290
C	2000	Sodi	146

Com consumir grataculs

Els Grataculs ens serveixen per fer melmelades, sopes, cremes, xarop, ... i per barrejar amb les amanides o guisats.

Grataculs madurs collits

Xarop de gavarrera

A tall d'exemple: els podem posar una setmana en aigua i sal, això els estovarà i els hidrata. Passats aquests dies, els obrim, els espinyolem i la capa vermella de la polpa, ben esmicolada, la tirem damunt de les amanides. Com que no l'hem cuit, aquesta polpa tan prima, però densa de nutrients, ens proporcionarà tota la seva superdosi de vitamina C sencera.

Per fer una crema: Bullir-los sencers i ben madurs, uns 15 minuts, passar-hi la batedora, colar-lo amb el passapurés, per tal de separar la polpa i el suc dels pinyols que els pinyols. Equilibrar-ho amb crema de soja, sal i oli.

Per afegir a amanides s'han de triar bé i és una mica laboriós

Us deixo dues receptes que vaig fer per Botanical online:

- Mermelada de gavarrera

- Tiramisú de gavarrera

Per més informació:

- Llistat de plantes amb més vitamina C

El mes de les confitures

Plantes silvestres comestibles de tardor

Fruits de gavarrera (Rosa canina) per fer mermelada

Setembre marca la fi de l'estiu, l'hora de collir els fruits i fer-ne confitura per tot l'hivern. La Natura ens brinda tot un seguit de fruits silvestres que podem aprofitar per fer unes bones confitures i gelees per tenir uns esmorzars hivernals ben dolços o per fer pastissos casolans amb fruits propis.

Fruits silvestres per fer confitura aquest mes:

• móres
• figues de moro
• serves
• grataculs

Confitura de Figues de Moro:

La collita de les figues es pot considerar com "activitat d'alt risc", les conseqüències d'una caiguda damunt de les plantes poden ser serioses i empipadores. Compte doncs¡ Cal collir les figues de moro amb unes pinces de la carn, per no haver-les de tocar, i pelar-les amb uns guants.

Les trinxem a daus i les posem en una cassola amb sucre de canya no refinat, res d'aigua. La mida és 750 gr. de Figues i 250 gr. de sucre. Es tapa, es deixa a foc lent, i poc a poc el sucre es desfà i els fruits perden l'aigua. Es deixa bullir uns 20 minuts i es passa pel passapurés, per tal que el suc i la carn del fruit quedin separats dels múltiples pinyolets que té aquest fruit.

A partir d'aquí  ja es pot consumir o posar en pots i bullir-los al bany maria abans de guardar.

Es una melmelada molt dolça, transparent i viscosa i amb un sabor nou molt peculiar.

Una altre recepta ideal és la Mermelada de fruits de gavarrera