Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

dimecres, 6 de febrer del 2013

Amanides salvatges d'hivern

Malgrat que l'estació hivernal és freda i no permet el creixement de les plantes, ans al contrari, les manté a ratlla fins que arribi la primavera, sempre podem trobar algunes plantetes, molt valentes, que resisteixen be les baixes temperatures, que els hi agrada el fred i que tímidament treuen el cap i van fent la viu-viu.

Són plantes verdes, menudes, depuratives, que no solen ser molt abundants, però que en alçades mitjanes, fins als 600-800 mts. poden créixer al recer de murs, parets de vinya, i prats assolellats.
Amb tot aquest reguitzell de plantes podem fer una deliciosa, nutritiva i depurativa amanida d'hivern.

Amb una petita mostra de cadascuna, un cop a casa, podem fer un mesclum amb totes elles i barrejar-les amb altres ingredients o fins i tot amb escarola o enciam. Fins i tot hi podem posar alguna floreta que trobem també ara en aquest temps, com les calèndules silvestres (Calendula arvensis) o les flors de mostassa(Sinapis alba).


En les fotografies podem veure diverses plantes collides aquest cap de setmana. a les quals no els espanten les glaçades de la Catalunya central, i que ens han servit per fer una bona amanida:

Fonoll, (Foeniculum vulgare) que ara treu petits brots tendres, i li dóna sabor profund a l'amanida.

Cosconilles (Reichardia picroides), ara són molt menudes, però molt tendres.

Barretets de bisbe estan en el seu millor moment, ara és quan treuen fulla i són tendres.

Fulles de violer (Viola odorata), el moment ideal per menjar-les, abans que treguin la flor.

Stellària, (Stellaria media), és ara que  les trobem crescudes, fresques i ufanoses.
Fulles de violer i stellària
Berros (Nasturtium officinale), al costat d'alguna font n'hi trobem en abundància.

Vinagrella (Rumex acetosa), comencen a créixer molt tímidament, encara  espantades pel fred...

Pimpinella (Poterium sanguisorba), tot l'hivern que n'hi ha en llocs humits...

Enciam salvatge (Lactuca virosa) ja es comença a deixar veure alguna planteta que neix i treu alguna fulla...

Pixallits o dent de lleó  (Taraxacum officinale) en llocs humits i protegits o boscos, el trobem ben tendre

Llicsó de paret (Sonchus terrenimus), adora les parets amb sol i protegides del fred.

Barretets de bisbe, Pimpinella i fulles d'enciam silvestre


 


3 comentaris:

  1. Hauré d'anar a fer una visita al bosc, gràcies per les teves explicacions!

    ResponElimina
  2. Quelle belle salade pleine de fraîcheur ! Par chez moi, il fait encore bien froid pour aller à la cueillette, le printemps tarde à venir cette année !

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies per la seva informació

    ResponElimina

Cursos de plantes silvestres

Arxiu del blog