Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre

Aquí podeu escoltar la gravació del   TAST VERTICAL    de Catalunya Ràdio, amb l'Empar Moliner entrevistant a la Montserrat Enrich El món de les plantes silvestres té múltiples vessants, sovint separats i disgregats.  Les podem observar  des de la botànica o la biològia, des del seu ecosistema, del seu poder nutricional,  tòxic o medicinal, fins i tot tenint en compte la seva història i les seves vicissituds, el folklore o les creences i supersticions al llarg dels temps.  Parlar de plantes és parlar de tots aquests aspectes alhora, perque la seva història i els seus usos són inseparables de l'evolució humana.  Cada herba, cada arbre, cada fruit o llavor, ha tingut un protagonisme rellevant al llarg dels temps i ha contribuït a l'evolució de les cultures dels pobles, fins el dia d'avui. La cultura és plena de plantes: cançons, poemes, dites, etc. La medicina ha avançat gràcies als principis actius de les plantes, i els aliments no són altra c...

Us fem arribar la informació de la 6a Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades que tindrà lloc el dissabte 2 d’octubre a la ciutat d’Igualada. Aquest esdeveniment està organitzat pel Col·lectiu Eixarcolant , amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada, el Consell Comarcal de l’Anoia, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. I per descomptat, per tots els socis/es i voluntaris/es de l’entitat! Enguany el programa consta de més de 100 activitats , distribuïdes en 12 blocs temàtics : tasts, xerrades tècniques, xerrades aplicades, etnobotànica en directe, tallers per adults, tallers familiars, píndoles etnobotàniques, sortides etnobotàniques, actuacions artistico-musicals, activitats infantils, dinar silvestre i la fira de productes silvestres i varietats tradicionals que comptarà amb més de 70 expositors. Gastronomia Salvatge col·labora en la diada i ens trobareu en les sessions de Píndoles. Us hi esperem...¡

Vam iniciar aquest blog de GASTRONOMIA SALVATGE I CUINA SILVESTRE en el mes de març de 2011, just ara fa deu anys. Simultàniament també, vam obrir la seva corresponent pàgina de Facebook:  PLANTES SILVESTRES COMESTIBLES .  Volem agrair tothom per les més de 370000 visites que hem rebut  al llarg d'aquest període i pels més de 4000 seguidors del FB. Estem orgulloses d'aquestes xifres, que ens encoratgen a seguir.  Un camí a seguir...  Amanida silvestre d'aniversari: 10 anys ¡¡ Són 10 anys que han passat volant. Però és moment de fer una paradeta i una reflexió. En aquell moment (2011),  hi havia a casa nostra molt poca informació a les xarxes relativa al consum de les plantes silvestres.  La nostra idea ha estat sempre de fomentar la seva divulgació per diverses vies. Durant aquests 10 anys les coses han canviat de manera molt favorable per totes les persones que estimen la natura i la considerem una alternativa útil per aconseguir una la nostra sobira...

Iniciem el cicle de Tallers de Reconeixement de Plantes Silvestres Comestibles. Aprofitarem d'entrada, que les pluges d'inici d'any han estat (excessivament) generoses  i que les temperatures suaus han avançat el temps primaveral. Hi ha molt per collir. Molt i bo.😀😀 Per això hem programat tres tallers, pràcticament tots similars, per tal que pogueu escollir a quin us voleu apuntar. Els grups són de 10-12 persones màxim. Mail inscripcions: naturacomestible@gmail.com Dates i preu Les dates dels tallers, a escollir, són: 7 de març i 14 de març. Preu del Taller: 25€ per persona DESCRIPCIÓ DELS TALLERS Els enfocarem sobretot a les  Plantes Depuratives , que són les que ens ajudaran a netejar l’organisme després dels àpats copiosos d’hivern. El taller consta d’una sortida de matí de dissabte, que dura unes 4 hores , durant les quals farem una caminada amb parades de reconeixement, identificació i collita de plantes comestibles.   Transitarem ...

El proper mes de maig organitzem un curs d'estada rural a la muntanya per descobrir, conèixer, collir i cuinar amb plantes silvestres comestibles. Es farà el cap de setmana del 25-26-27 de maig, en plena primavera i enmig d'un indret natural preciós, a Ribes de Freser. L'estada estaria pensada per arribar divendres al vespre, passar tot el dissabte, i tornar la tarda del diumenge. TEMES QUE VEUREM EN EL TALLER Aprendre a reconèixer les plantes comestibles més habituals i en el seu entorn. Com collir-les i quines parts de les plantes són bones. Com distingir-les de les tòxiques. Metodologia i receptes per cuinar-les i combinar-les amb altres ingredients. Els menús seràn vegans i ovolactovegetarians i elaborats amb les plantes que collirem. Cal reservar plaça amb antel·lació.  Per a més informació sobre les activitats, horaris i preus, envieu-nos un correu a:  naturacomestible@gmail.com

Les plantes no només serveixen per alimentar-nos i curar-nos,  sinó que tenen moltes altres aplicacions, però la més sorprenent que he llegit fins ara és aquest   article  de La Vanguardia  del dia 18 de gener, del qual us passo   l'enllaç . Botja en flor. Planta mel·lifera, útil per que els abelles facin mel Sota el títol "las plantas también pueden ser fuente de electricidad" ens explica com una simple planta ens pot generar energia elèctrica aprofitable. Tot una revolució pendent que tenim per davant, i que alhora ens fa pensar en com de malament tractem tot el món vegetal, i resulta que és on podem trobar solucions a diversos problemes  actuals de la nostra societat, com són la manca d'aliments, l'alimentació industrial, l'obesitat, ... i l'encariment de l'energia. Una altra mirada a les plantes es fa necessària. I ens pot canviar la vida... Borratja: planta comestible, medicinal, mel·lifera, ... i ara,  segons l'article...

Tots hem vist la Ravenissa alguna vegada (Diplotaxis erucoides) ,  una planta de la família de les Brassicàcies, que envaeix els camps acabats de llaurar. Destaca sobre la resta de vegetació,  perquè les seves flors omplen de blanc les feixes i els marges. Es tracta d'una planta adventícia, que  creix amb molta rapidesa i floreix generosament. La podem trobar, poc o molt,  al llarg de tot l'any, però sobretot, quan floreix amb més entusiasme i tapissa els camps de blancor,  és ara la la primavera. Suporta molt be el fred, i és de les poques plantes que   podem veure florides també  durant l'hivern. A l'estiu es fica en els horts, per buscar la humitat, ja que la secada no li agrada. La Ravenissa és de la mateixa família que la col i  la mostassa. Tota ella és comestible , si bé l'intens sabor de les seves fulles  (un sabor molt intens que ens recorda la col), no les fa agradables al paladar. Però si que podem aprofitar les seves in...

La Farigola   (Thymus vulgaris) és una planta aromàtica i medicinal ben coneguda. Segurament és de les plantes del nostre país  més arrelada a la nostra cultura tradicional i popular. Es la planta que mai faltava a les cases, per les seves múltiples utilitats. Com a condiment, encara ara és al pot de les espècies de gairebé totes les cuines. Com a remei, la Farigola és aquella planta que "ho cura tot", gràcies a les propietats del Thymol com a bactericida  i fungicida. La Farigola és un bon desinfectant, també un bon expectorant, serveix pel constipat, pel mal de coll (recordeu la dita: per la gola, farigola ), per la bona digestió, ... I també com aliment, les famoses Sopes de Farigola formen part de la cuina tradicional més bàsica, però també més oblidada, perquè sovint anava lligada a un tipus d'alimentació lligada a la misèria o a la malaltia. No oblidem que la Farigola  és també una de les millors plantes mel·líferes, i la mel elaborada bàsicament a...

Una de les plantes més boniques, útils i nutritives que creix ara a la primavera és la Borratja, borraina o borratja . Es una planta efímera, de creixement ràpid, floració i extinció. Ara la podem veure molt ufanosa i a l'estiu no no en quedarà ni rastre. Toca aprofitar-la doncs. La podem trobar sobretot a les vores de camins i carreteres, sol créixer  en colònies i les seves  flors blaves  són molt vistoses. ës fàcil de reconèixer perquè les seves fulles  amples, surten d'una roseta basal i són molt rasposes, si be no arriben a punxar. La Borratja (Borago officinalis) pertany a la família de les Boraginàcies i és una de les verdures silvestres més consumides des de temps immemorials. Ens podem menjar les fulles, els peciols tendres i les flors , que les posarem per decorar les amanides. Però de fet, la part que més  aprofitarem són les fulles guisades com a verdura. Per això és interessant saber-les reconèixer en el punt en que la planta comença a créixe...

Voleu tastar les Plantes Silvestres Comestibles ? Voleu conèixer les seves aplicacions i descobrir els seus sabors? Ara en teniu l'oportunitat. Us convido a assistir a la 1ª Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades, que tindrà lloc a Igualada el proper dissabte 12 de març . En aquesta Jornada tindreu l'oportunitat  única de tastar diferents productes elaborats amb espècies silvestres (infusions, amanides, cuina silvestre, condiments i begudes); de participar en Xerrades i Tallers per descobrir quines característiques tenen aquestes espècies i què podem fer amb elles; d'assistir a Trobades i Taules rodones per parlar sobre el passat i el present dels usos tradicionals de la vegetació i intercanviar experiències;  de degustar un Dinar elaborat amb plantes silvestres ; i de passejar per la Fira de Productes Silvestres on descobrireu i podreu comprar productes alimentaris fets amb plantes silvestres a Catalunya. Cartell de les jornades La Jornada vol ...

La Xicoira és una herba molt abundant que creix enmig de prats, vores de camins i conreus abandonats. Ara la tenim al seu punt òptim per poder-la collir i consumir-la en amanides. La Naturalesa ens la proporciona just en el moment en que les seves funcions depuratives ens són més necessàries.  La Xicoira és la Cichorium Intibus L . de la família de les Compostes. Planta comestible que creix amb moltes  fulles juntes, en forma de roseta desordenada i molt tupida, de color verd intens i dentades, amb un nervi central que sol ser blanquinós. Se la pot confondre amb la Dent de Lleó, perquè les fulles es poden assemblar en alguns moments del seu creixement. De fet, les fulles de la Xicoira evolucionen de menys a més dentades a mida que es fan velles. Les Xicoires adultes les tenen molt més dentades que quan són joves, però aleshores ja és fàcil distingir la planta perquè ens podem fixar en les  diverses ramificacions, amb nombroses flors blaves, inconfusibles. Les...

Heu intentat mai de fer una llista de la gamma de verdures verdes i de fulla que mengem habitualment? Cols, bledes, espinacs, enciam, escarola, api, ...o flors com la coliflor, la carxofa o el bròquil ... I la llista s'acaba aquí, poca cosa més podríem afegir a la cistella de la compra habitual del mercat. Ara bé, si amb la mateixa cistella fem una sortida de camp, collirem tot un seguit de verdures de fulla verda que ens aporten una extraordinària diversitat: blet, amarant, dent de lleó, borratja, malva, xicoia, créixems, dolceta, plantatge, cosconilles, vinagrella, pimpinella, llicsons.. . i moltes més. En altres paraules, endinsar-se en la cuina del consum de plantes silvestres comestibles és eixamplar  la quantitat d'ingredients a que estem acostumats . És doblar i fins i tot, triplicar, la diversitat d'aliments i de  nutrients respecte al que mengem habitualment. Es menjar "bio" i de km0. Herbes per amanir Ara que totes les tendències de l...

Les Serves   són el fruit de la Servera ( Sorbus domestica ), un arbre de la família de les Rosàcies que en les nostres latituds pot arribar a tenir  alçades de més de 10 mts., la qual cosa fa que els seus fruits quedin allunyats de la nostra vista, a no ser que sapiguem rastrejar el terra i trobar les serves madures que han caigut. Es tracta doncs d'una planta, un arbre concretament, la Servera,  que creix en estat salvatge i del qual en podem aprofitar els seus fruits. El trobem sovint a la vora de camins, carreteres  o en vinyes perdudes, generalment aïllat, ja que no li agrada la companyia d'altres arbres.  La   Serva   és petita, arrodonida,   i amb un baix contingut en aigua. Tant pel color com per la textura, ens recorda la poma i la pera, o  totes dues  alhora, ja que la seva polpa fa com un granet que es nota en el paladar, i és una fruita àcida i  aspre. Per això cal esperar que sigui ben madura per poder-la consum...

Qualsevol moment del dia és bo per fer una passejada i aprofitar l'immens tresor dolç que la natura ens ofereix aquestes setmanes: Les Móres . Podem menjar Móres a totes hores. Pels que poden passejar pel camp tot és collir i menjar. I si en podem fer una bona collita,  aleshores les congelem en petits recipients, per adornar els  postres al llarg de l'hivern. Podem fer confitura de Móres , xarop de Móres   per confeccionar gelats de Móres , coulís ,  i fins i tot un pastís de  Móres . Aquest estiu solen ser grosses i molt sucoses gràcies a les últimes pluges que hi  han ajudat Una acurada  administració i distribució de les Móres que collim, ens permet poder-ne menjar fins ben entrat l'hivern. No oblidem que és un fruit que conté molts anti-oxidants, per tant, molt convenient, . Això si, cal posar-hi paciència i sofrir alguna esgarrapada, ja que els esbarzers no ens no posen fàcil. No desaprofiteu l'ocasió de fer una bona provisió de Mór...

Les   violes o violetes apareixen a finals de febrer i duraran fins a finals d'abril. Són prou conegudes pel seu delicat aroma, però cal primerament aclarir que hi ha diverses varietats de violes . El gènere de les violes comprèn també diverses plantes herbàcies, moltes d'elles de jardí, com ara els pensaments. La viola o violeta que ens interessa és la violeta boscana (com la defineix en Fabra per diferenciar-la de les de jardí), és a dir, la Viola odorata , la que creix en estat salvatge i que té un agradable perfum (no totes les violes són perfumades...¡). La Violeta és doncs una planta que la podem trobar en els marges humits,  a les vores de rieres i rierols o inclús al mig del bosc frondós. Li agradem els llocs ombrívols. La podem distingir fàcilment per les seves tonalitats, que van des del blau-cel fins el lila morat, i pel seu delicat perfum.Aquestes són les  violetes  que aprofitarem per collir ara que és l'època i els alegraran els nostres àp...

Parlem avui de la Cardàmina (Cardamina hirsuta) , una planta de la família de les Brassicàcies (la mateixa família  de la col), que creix en forma de roseta, generalment molt arran de terra, formant una bonica forma circular, en ocasions quasi perfecta, amb les seves fulles esteses cap enfora i amb un eix central molt pronunciat. Floreix a partir de febrer, i les seves flors blanques són minúscules. La Cardamina suporta molt be el fred hivernal la planta és petitona, no més grossa que la mà On trobar la Cardàmina - Hàbitat És una planta tan petitona com deliciosa, que en la seva fase adulta ens cap a la palma de la ma. És molt abundant en marges, escletxes de parets, al mig de les feixes llaurades, però al ser tan petita, no li parem atenció i costa de veure perquè està barrejada enmig de plantes més vistoses i voluminoses. Li agraden, això si, els llocs una mica ombrívols i millor si tenen un punt d'humitat. Però també és una planta que la trobem a vegades en...

Al Plantatge  de fulla estreta  no li espanta l'hivern. El sobreviu gràcies a la seva gran vitalitat i fortalesa. Es d'aquelles plantes que sempre sobreviu, hivern i estiu, amb sequera o sense... Amb poca terra o amb molta... Creixerà més o menys, però és una planta de les que sempre en trobem una mostra. Ara, amb el fred, la neu i les gelades, el podem trobar en petites mates, més aviat esquifides, però que creixen amb gran fortalesa i amb unes rosetes basals amb fulles molt tendres, apropiades per barrejar amb una amanida. A la primavera les trobarem formant grans rosetes atapeïdes de fullam i ufanoses. Tots els plantatges són comestibles si són ben tendres.Hi ha tres tipus de Plantatges: Plantago major, plantago media i plantago lanceolata , que és el que té les fulles més estretes i és el que més abunda ara, al mig de l'hivern. En aquests moments, les seves fulles són menudes, arronsades, com si estesin espantades pel fred, però molt tendres.  Més endavant...