Bon Nadal

Des de GastronomiaSalvatge us desitgem un Bon Nadal i un Any Nou millor, i sobretot, que les plantes i fruits silvestres us acompanyin sempre¡

L'espinavineta, els coralets de tardor

Els coralets o l'espinavineta (Berberis vulgaris) és una planta poc coneguda a Catalunya, degut a que només es troba en àrees protegides i/o parcs naturals. Creix en zones de muntanya i de sòls calcaris, a partir de cotes superiors a 500 m. d'alçada, però també en alguns jardins,  com a planta decorativa.

Donat que és un arbust amb moltes branques que emergeixen des de la base i sol medir al voltant d'un metre d'alçada o més, és idoni també per fer tanques vegetals. És una planta de fulla caduca i té espines. A l'hivern només podem observar els troncs pelats, però a inici de primavera comencen a brotar les nombroses fulles arrodonides i ovalades de color verd intens, tot i que es troben també exemplars amb la fulla de color púrpura. 

Exemplar amb fruits

A la primavera  treu uns ramells de flors menudes, agrupades, de color groc, molt boniques. I a l'estiu comencen a madurar els seus fruits, formant raïmets que pengen del final de les branques. Aquests baies són ovalades i allargades, de color vermell coral, recobertes de pruïna, i mesuren 1 cm. d'allargada. 

Parts comestibles de l'espinavineta

La part comestible són els fruits. Es cullen ben entrada la tardor, octubre-novembre. Al ser tan petits pràcticament no tenen polpa per menjar, només suc, i a més cada fruit conté un minúscul pinyolet. La millor manera d'aprofitament és fer-ne salses o sucs, melmelades, envinagrats o be assecar-los per posar-los en els guisats.

La resta de la planta conté un alcaloide anomenat berberina, que en altes dosis pot ser tòxica i per això  es recomana no consumir les fulles i troncs. La berberina  no està present en els fruits.

Exemplar en etapa de flor 

Valors nutricionals dels coralets

El gust dels coralets és àcid, no convida massa a menjar-los en cru. Però són un aliment interessant pels seus valors nutricionals. Sobretot destaca pel seu alt contingut en Ferro, un dels fruits que en té més. També és ric en Calci i  Fòsfor, i també en vitamina C i les del grup B. 

☝A destacar-ne: 

• Fe Ferro: 20,5 mg/100 g. 
• Ca  Calci: 200 mg/100g
• P  Fòsfor: 174 mg/100g (fruits secs)

Refresc  de coralets

Receptes amb espinavineta

Refresc de coralets

• un plat de fruits de coralets
• aigua 
• sucre o mel

Netegeu els coralets per llevar-los la pols. Desfeu els raïmets dels seus peduncles. 

Poseu-los en el pot de la batedora amb l'aigua que els cobreixi i els trinxeu. Us quedarà una barreja de color vermell corall, preciós. La filtreu i l'endolcicu amb mel o sucre, al gust.

La podeu guardar a la nevera 2-3 dies. És una manera fàcil d'aprofitar l'alt contingut en Fe dels fruits. 

Bacallà amb panses, codonyat i coralets

• 4 talls de bacallà gruixut i dessalat
• una tassa gran de coralets
• una tassa gran de panses
• dues cebes
• codonyat laminat
• una c.s de mel
• ratlladura de llimona
• una copeta de vi dolç

Tallem la ceba laminada ben prima i la posem a coure a la paella, amb un raig d'oli, sal i tapada. Quan estigui tova, hi tirarem la mel, la llimona i el vi dolç. La deixarem suar uns 30´ a foc suau, afegint una mica d'aigua  de tant en tant, per hidratar-la. Cap al final de la cocció, hi posem les panses i un grapat de coralets.

Disposem el bacallà en una safata i al damunt de cada porció, col·loquem una làmina de codonyat i la barreja de ceba cuita que hem fet. Hi tirem la resta de coralets pel damunt i unes ametlles trossejades (o pinyons), i ho enfornem 30 minuts a 180º.

Bacallà amb panses, codonyat i coralets

Curiositats

L'espinavineta havia estat més abundant que no pas ara, però es va eliminar arrel de descobrir que albergava un fong, en qualitat d'hosta, , conegut popularment com a "rovell" (Puccinia graminis) el qual que passava als conreus de blat i els destruïa. 

Això va significar que en les zones agrícoles de cereals, l'espinavineta fos erradicada per protegir els conreus. És per això que aquesta planta silvestre ha quedat reduïda només als hàbitats de muntanya.

Usos medicinals de l'espinavineta

La berberina és un alcaloide utilitzat en preparats farmacèutics que es comercialitzen i en els quals s'indica el mètode de consum i les dosis recomanades. L'estracte de berberina està considerat un antibiòtic natural pel seu poder antibacterià. Tota la planta té un interés medicinal notable, degut precisament a aquestt alcaloide, per això el seu ús requereix control mèdic.

Teniu més dades sobre les propietats medicinals d'aquesta planta si cliqueu a: botanical-online.com on trobareu una àmplia informació al respecte.

Beguda refrescant de coralets

Tots Sants, panellets i castanyes

Som a punt de celebrar la castanyada, una fita anual que propicia reunir-se amb la familia i els amics, i que ve marcada pel consum obligat de determinats aliments, la majoria d'ells, d'origen silvestre, com ara les castanyes i els pinyons,  que s'acompanyen dels productes de temporada, com la carbassa i els boniatos. 

Tots aquests productes tenen un denominador comú: la dolçor. I per completar el tast, se solen  acompanyar amb una bona Ratafia, un licor dolç i també elaborat amb herbes silvestres.

La nostra recepta: 

Panellets de fonoll silvestre

Portem dos anys treballant amb el fonoll per poder publicar el nostre quart llibre amb Farell editors.. 

El fonoll és tan bo i tan versàtil per elaborar postres, que enguany l'hem posat als panellets i estem orgulloses del resultat. Aquí us passem la recepta. Són molt fàcils de fer.

Estan elaborats amb la grana de fonoll, que en aquest moment està al punt per ser collida i usada. La llavor del fonoll aporta molta dolçor a qualsevol preparat. Per això, si el posem als panellets, ens permet utilitzar menys sucre, o fins i tot obviar-lo. Així obtenim uns panellets molt saborosos i més sans.

Ingredients per a uns 12-14 panellets:

• 100 g. d'ametlla molta
• 10 g. de llavors seques de fonoll 
• 30 g. de sucre llustre
• 50 g. de boniato cuit al forn
• 1 ou
• una cullerada de ratafia (opcional)

Elaboració:

• Triturem les llavors de fonoll amb un molinet de café o estri similar, que quedin fetes pols.
• Separem la clara del rovell i la batem a punt de neu. El rovell el guardarem per pintar els panellets.
• Posem l'ametlla, el sucre, el boniato i el fonoll en un bol i ho barregem molt be amb la forquilla. Quan estigui ben mesclat, afegim la clara d'ou i ho barregem de nou.  Deixem reposar aquesta massa a la nevera uns 30 minuts.
• Després fem les boletes, les pintem amb ou  i les posem en una safata per anar al forn. Hi escamparem unes quantes llavors senceres pel damunt. 
• Deixem que es cogui uns 10-15 minuts, a 200º.
• Si voleu accentuar la dolçor, podeu afegir una cullerada de ratafia a la massa.
  
  

Decoració:

La grana de fonoll per damunt i/o floretes seques del mateix fonoll li accentuen el sabor. L'heu de posar després de pintar el panellet amb el rovell.

Són uns panellets amb un sabor original, gens convencional i molt perfumats¡¡¡

😀Bona castanyada !!!

Nova publicació: El Fonoll silvestre i marí

Per fi tenim ja a les mans el nou llibre: EL FONOLL SILVESTRE I MARI, el quart títol de la col·lecció Bones Herbes, editat per Farell Editors.

Teníem molts motius per escriure sobre el fonoll, una de les plantes més abundants de la nostra geografia, força coneguda però poc aprofitada, a pesar de les seves grans possibilitats culinàries.

El fonoll silvestre se'ns presenta al llarg de l'any sota diferents versions: tronxo, fulles, flors i llavors. Cadascuna d'aquestes parts té diferents aplicacions culinàries que donem a conèixer en el llibre. Podem parlar perfectament d'una "cuina del fonoll". 

En aquest llibre trobareu un munt de receptes elaborades amb cadascuna de les parts del fonoll, com ara patés, amanides, sopes, estofats, pastissos, postres, begudes, licors, etc. Confessem que ens ha sorprés la gran versatilitat d'usos culinaris que permet el fonoll, tant el silvestre, com el marí, i també del cultivat. Podeu consultar el contingut  fent una ullada a l'Índex del llibre.

Expliquem també les diferències entre el fonoll silvestre i el cultivat i com aquest últim s'ha modificat al llarg de segles i ha passat a ser una hortalissa més. 

Tal i com hem fet en els títols anteriors (La farigola, Les ortigues, El romaní)  presentem els fonolls dins del seu hàbitat biològic i també emmarcat en el context cultural i tradicional. Per això, apart de les  receptes, en aquest llibre trobareu moltes curiositats sobre aquestes plantes, començant pel seu nom primitiu, vinculat a un esdeveniment esportiu, i acabant per la Festa del Fonoll que es celebra en una població valenciana. 

La col·lecció de les Bones Herbes

El Fonoll és el número 4 de la col·lecció Bones Herbes, creada amb la idea de potenciar les principals plantes de la nostra cultura gastronòmica, medicinal i tradicional, i donar-les a conèixer en tots els seus vessants.

Els tres llibres anteriors es troben a la venda a les llibreries i establiments especialitzats. També ens els podeu demanar per correu a: naturacomestible@gmail.com  i us els enviem a casa per correu

Promocions

El PVP d'El fonoll silvestre i marí és de 20€, despeses d'enviament incloses.

Per celebrar l'edició d'aquest últim llibre, us oferim els 4 volums de la col·lecció per només 70€ (despeses d'enviament incloses). Promoció limitada.

Llavor de fonoll, càpsules de dolçor

Si ens fixem en els fonolls veiem que la floració ja va de baixa i les umbel·les existents estan ja granades. Ja falta poc perquè madurin. Tot i que en segons quines latituds, els fruits ja són madurs i a punt de ser collits.

Grana de fonoll assecada

La grana o fruits del fonoll (Foeniculum vulgare) és un dels ingredients que no pot faltar a la cuina. El seu intens sabor ens endolceix qualsevol preparat, sigui un pa de pessic, un flam, una confitura o una beguda.

Quan es cullen?

Ara a l'octubre és el moment de collir els fruits del fonoll, assecar-los a l'ombra i guardar-los en un pot de vidre. Quan els voldrem fer servir només ens caldrà passar-los pel molinet o picar-los amb el morter i permetre  que  el seu sabor aromatitzi i endolceixi  les nostres receptes.

Com fer servir la llavor de fonoll?

En el nostre proper llibre EL FONOLL, SILVESTRE I MARÍ,  publiquem nombroses receptes per aprofitar aquesta petita joia culinària, tan desconeguda i tan gustosa.    

Umbel·les de fonoll amb les flors ja fecundades i en procés de maduració

Tallers de plantes de tardor

Les pluges d'agost i setembre han fet que les plantes rebrotin amb ganes, és com una segona primavera i la volem aprofitar. Per això hem programat dos tallers de reconeixement de plantes silvestres comestibles.

El nostre objectiu és ensenyar-vos a reconèixer les plantes aptes per a la nostra alimentació. En aquest taller veureu el seu hàbitat, les tècniques per poder-les reconèixer i collir i la manera de cuinar-les.

Al final del taller, farem una preparació senzilla amb el que haurem vollit i podreu tastar les plantes in situ.

Properes sortides de reconeixement de plantes silvestres comestibles:

Dies: 1 d' octubre i 15 d' octubre (dissabtes)

Durada: 9:30 h fins 13 h, aproximadament.

Lloc: Monistrol de Montserrat (dia 1) i Marganell (dia 15).

Preu: 20 € per persona i dia.

Tota l'activitat es duu a terme a l'aire lliure i no es pot portar gos.

Farem una passejada on veurem diferents plantes comestibles i us explicarem com cuinar-les.

Al final del trajecte farem un petit tast de la collita.

Inscripcions: naturacomestible@gmail.com

La jornada de les plantes silvestres

La Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades serà el proper 17 de setembre a Igualada. El programa és molt extens i hi trobareu activitats, conferències, tallers, actuacions, tastos i moooooltes més coses, tot relacionat amb el consum sostenible de productes de l'entorn, i en especial, els de procedència silvestre.

Tota la jornada i les activitats estan organitzades i coordinades pel Col.lectiu eixarcolant

És una gran festa per a tots els públics. No us la podeu perdre. Aquí en el programa de la diada teniu totes les activitats 

Ens veiem a Igualada...!!🙋😀

Tàperes, les poncelles més gustoses

Les tàperes són molt apreciades en els pobles riberencs del Mediterrani, però en general, encara són poc conegudes i consumides, tot i ser un aliment molt antic. En els mercats tradicionals de casa nostra, a les parades d'olives, solen vendre tàperes i taperons a granel, però la majoria del públic ignora on es cullen.

Les tàperes i els taperots provenen de la mateixa planta, es cullen en diferents estadis de creixement i sempre s'han de consumir en forma de conserves, que es poden fer de manera casolana o comprar-les al mercat.

La taperera

La taperera (Capparis spinosa) pertany a la família de les caparàcies. És una planta arbustiva de l'àrea mediterrània que creix en terrenys calcaris i àrids. Viu en llocs pedregosos i difícils, com ara les ruïnes o entremig de murs de pedra seca. Això li facilita poder endinsar les arrels enmig del rocam i segons els experts, així es pot nodrir dels minerals de les mateixes pedres. Resisteix be la sequera i la salabror.

Poncelles que es convertiran en 
tàperes quan es preparin en conserva.
Les més petites són més apreciades.

Les tiges són primes, llargues, i solen penjar dels murs o s'arrosseguen pel terra, o per damunt altres plantes. Les fulles són arrodonides, de color verd, a vegades tirant a cendrós, i solen tenir  estípules en forma d'espina, a l'inici del pecíol. 

Les flors són molt boniques però només duren 1-2 dies. Les poncelles creixen a les axil·les de les fulles i presenten una forma cònica, amb quatre sèpals,  que quan esclaten apareixen els 4 pètals blancs i una munió d'estams  rosats. La floració és escalonada, a partir de maig. Veure les tapereres florides és un bonic espectacle.   

Un cop fecundada, la flor genera el fruit: el taperot, de color verd, amb forma ovalada, com de pera i mida d'una oliva. Es cullen immadurs per condimentar. Si es deixen a la planta, com passa en alguns jardins, s'obren i apareixen totes les seves llavors enganxades a la polpa vermella, que a simple vista, té aspecte com de flor esclatada, més que no pas de fruit madurat.

Les tàperes i els taperots

El taperot madur s'obre i mostra la llavor 

Ambdós productes els trobem al comerç i es cullen de la mateixa planta, però en diferent moment.

• Les tàperes són les poncelles de la flor i es cullen abans que esclati, a partir dels mesos d'abril i maig, quan són de la mida aproximada d'un cigró. Es conserven en vinagre i sal. 
• Els taperots són els fruits de la flor de la taperera. Es cullen abans de madurar, durant el mes de juliol, i es posen en conserva. Tenen una textura carnosa,  fresca i cruixent i un sabor més suau que les tàperes.
• Les tapereres de conreu estan més aviat enfocades a la producció de tàperes, que tenen més sortida comercial que els taperots, ja que aquests es consumeixen menys.

Hàbitat, conreu i collita

Les tapereres  creixen silvestres en llocs sovint poc accessibles, però també es cultiven amb finalitats  comercials, inclús alguns pagesos en tenen en un racó de l'hort. 

No és una planta abundant arreu, llevat dels conreus específics.  Però quan troba un indret on s'hi sent a gust, la taperera se'n fa la mestressa.  Com que es coneix poc, sol passar desapercebuda, però la podem reconèixer fàcilment en el moment de la seva espectacular floració.

A les Illes Balears la taperera abunda i també es cultiva amb finalitat comercial, però la recolecció de les tàperes i taperots és fa esglaonada, per raó del procés de creixement de la planta. Es realitza de forma totalment manual, no es pot mecanitzar perquè és molt delicada, i això ha fet davallar la producció. Actualment el 90% de les tàperes i taperots del mercat provenen del Marroc.  

Taperera en flor. S'aprecien les poncelles o capolls

Usos en la gastronomia

Tàperes i taperots es consideren i es mengen sobretot, com un condiment i/o aperitiu. No es poden consumir en cru, ja que les tàperes són bastant aspres i amargues. Per això, els diversos mètodes de conserva que trobem, sempre proposen deixar-les uns dies (entre 3-8) en aigua i sal i/o anar-la canviant, per tal de treure'ls aquesta aspror. Només són consumibles si prèviament les adobem amb sal i/o vinagre. El resultat de la coserva depèn de que el vinagre sigui ben bo.

La utilització d'aquest condiment data ja de l'època de la cultura greco-romana. El fet que estigui tan arrelat en les illes del mediterranai, d'est a ouest, denota que el seu consum ha estat sempre present en la dieta dels seus pobles.  

A Balears, les tàperes formen part de les coques i el trempó i de molts més plats de la seva cuina tradicional, com ara la llengua amb tàperes. La tapenade típica de Provença és una salsa per untar, feta amb tàperes. A Grècia, territori molt abocat al mar i amb una climatologia molt adient, no només consumeixen  tàperes i taperots, sino també les fulles de la taperera, guardades en conserva. Al sud d'Espanya, on solen abundar les tapereres, hi ha molt costum de fer-les de manera casolana, encurtides en vinagre.

A Sicília les tàperes gaudeixen de denominació d'origen protegida (IGP) i n'exporten arreu. Els productors assagen noves formes i presentacions de les tàperes, no només en conserva, sinó liofilitzades o en pols, inclús també les seves fulles. 

En la cuina clàssica, les tàperes són un dels ingredients de la salsa tàrtara.

☝Les tàperes són molt riques en flavonoides i per tant, 

són un aliment amb grans propietats antioxidants.

Tàperes i taperots confitats, tal com els trobem al mercat

Receptes amb tàperes

La taperada (del llibre Història de la Cuina catalana i occitana, de Vicent Marquès):

"La taperada és una pasta de tàperes i olives negres similar a les pastes d'olives que feien els grecs i romans [...] es tracta d'una menja agradable, d'una salsa, un aperitiu [...] que els provençals tenen costum d'untar sobre una llesca de pa."

• 250 g d'olives negres espinyolades
• 150 g de tàperes
• 5 anxoves confitades, netes de sal i d'espines
• all, pebre, farigola i oli

S'aixafen els ingredients al morter fins aconseguir runa pasta bastant espessa.

La salsa de tàperes francesa

• el suc d'una llimona
• 4 c.s. de crema de llet
• 1 c.s. de mostassa
• 4 c.s. de tàperes tallades menudes
• un brot de julivert
• sal i pebre

Escalfar breument el suc de llimona i la crema de llet. Afegir la resta d'ingredients i triturar-ho. Aquesta salsa acompanya molt be qualsevol plat de peix.

La salsa de tàperes mallorquina (del llibre Sa Cuina, de Toby Molenaar)

• 2 cullerades de llard o mantega
• 2 cullerades de tàperes
• 2 rovells d'ou
• 1 cullerada de farina
• caldo

En una paella fem daurar la farina i la mantega. Afegim les tàperes tirinxades i el caldo necessari per obtenir cremositat. Finalment batem els rovells i els incorporem a la salsa.

Altres usos

Les tàperes es poden consumir com un ingredient més dins de l'ensaladilla, berrejades en l'amanida o els plats de pasta. Queden molt be en la pizza o en amanides fredes de llegum. 

Mètodes de conservació

Els manuals culinaris de les diverses illes del Mediterrani donen diferents metodologíes per conservar les tàperes. N'hem fet un breu resum:

Mètode 1. Netegem les tàperes i traiem els peduncles. Després de deixar-les 2-3 dies en aigua i sal, les esbandim i les posem en un pot de vidre, cobertes amb un bon vinagre aromàtic. En 3-4 setmanes ja es poden menjar. El mateix procés es pot seguir pels taperots.

Mètode 2. Netegem i escorrem les tàperes i les deixem assecar al sol una hora, damunt d'un drap. Prenem la mateixa quantitat de tàperes i de sal gruixuda. Ho posem en un bocal de vidre, primer una capa de sal, després una de tàperes i anar alternant. A la capa superior hi posarem més gruix de sal. Tapem i guardem. Es conserven així fins a 12 mesos. Quan les anem a consumir, primer les haurem de rentar, per dessalar-les.

Mètode 3. Válid tant per tàperes com per taperots: es netegen be i es guarden 9 dies només en aigua, canviant-la cada dia. Al desè dia es fa una salmorra amb 1 litre d'aigua per 200 g de sal, i es posen en un recipient gran de vidre, tapat, amb la salmorra. Al cap d'uns 30 dies ja es poden començar a consumir, però es poder guardar així fins a dos anys. 

Mètode 4. És una variant del tercer: s'agafa  una part de les tàperes amb salmorra, s'esbandeixan per dessalar-les, i es posen en un pot de vidre, amb aigua i vinagre al 50%. S'espera uns 15 dies i ja es poden consumir. D'aquesta manera tenen un sabor més suau i no tan avinagrat. La resta, segueixen el seu procés dins la salmorra...

El filet verd central és el futur taperot,
que anirà creixent fins esdevenir un
fruit ple de llavors i amb una polpa
 vermella, que amb la calor s'obrirà

Les propietats medicinals 

Dioscòrides ja esmentaba la kapparis  com a planta amb propietats medicinals. Els llibres antics de medicina, donen molt de valor a les virtuts diürètiques, especialment les de l'arrel de taperera, fins i tot relaten l'existència del vi de tàpera, fet amb aquesta arrel.

En general, tota la planta  té propietats diürètiques. També se la considera planta aperitiva, indicada per baixar el colesterol, i sobretot és molt rica en vitamina K. En alguns lloc usen el suc de les fulles contra les picades d'insectes. 

Per a més informació en profunditat sobre propietats medicinals de les tàperes vegeu: Botanical Online/Alcaparras

Curiositats

• Els nostres llibres clàssics de cuina (Sent soví, Coch, la Cuynera, etc ...) no esmenten les tàperes en els seus ingredients, com tampoc les trobem en altres llibres clàssics i emblemàtics de cuina catalana, més recents.

Això ens porta a pensar que les tàperes, tot i ser un aliment des de temps antics, han estat sempre un producte molt local, igual que ho és la planta. Aquest fet, probablement, ha limitat molt el consum extensiu de les tàperes, que han enriquit la cuina local, com ara la de les Illes Balears,  però això no ha estat suficient  perquè les tàperes entressin a formar part de la literatura culinària de manera notòria, com si que ha passat amb altres aliments o plantes.

• Si teniu una estona us convidem a veure un dels millors videos que hi ha a internet sobre el procés de conreu, collita i conservació de les tàperes a Sicília, així com els seus múltiples usos i l'experimentació de possibilitats gastronòmiques. És una mica llarg però molt interessant: 

https: //www.arte.tv/fr/videos/092983-023-A/geo-reportage-les-capres-de-sicile-la-saveur-de-la-mediterranee/

Taperons madurs que han esclatat
i s'han obert damunt la planta

               

Una taperera creixent molt a gust en un racó d'unes ruïnes romanes

Receptes d'estiu: amarant

 Vacances¡¡¡¡ Temps de lleure per fer allò que ens ve més de gust, com per exemple, cuinar.

Malgrat l'extrema sequera, hem d'agrair que les pluges de tarda que han caigut alguns dies, han afavorit el creixement de diverses herbes.

Una de les que creix amb empenta i ganes és l'amarant (Amaranthus spp) i el podem aprofitar per fer nombrosos plats de verdura. Cuinar-lo és fàcil: tot allò que fariem amb una bossa d'espinacs, ho podem fer amb l'amarant. Fins i tot guardar-los en una bossa a la nevera, un cop nets, o bullir-los i congelar-los. 

La collita

Si observem el paisatge, veurem que tenim amarants per fer provisions per uns quants dies, si volem... 

Els collirem amb unes tisores, només els que encara no floreixen, tallant la part superior i deixant la planta al terra. Així ens emportem les fulles més tendres i senceres. Els rentem i els deixem en remull una hora almenys. Després els escorrem be, els envasem en bosses i se'ns guarden frescos a la nevera entre 3-4 dies.

Com consumir-los

Si les fulles són ben joves i tendres, al deixar-los en aigua es tornen turgents i es poden menjar crues en amanida, com un espinac. 

Sinó, els podem consumir saltejats a la paella, escaldats, en truita, en estofats de llegum, o en un pastís de verdura.

Recordeu: tot allò que farieu amb els espinacs, ho podeu fet amb l'amarant.

Beneficis nutricionals de l'amarant

Tal com dèiem en un post anterior sobre l'amarant, és una de les millors verdures d'estiu, amb uns valors nutricionals molt per damunt dels espinacs. En destaquem:

• Calci: 476 mg.
• Potassi: 410 mg.
• Fòsfor: 74 mg
• Ferro: 5,5 mg (més del doble que els espinacs ¡¡)

La recepta d'estiu:

• 200 g de fulles d'amarant
• 2 ous
• 250 ml de llet
• 70 g de polenta 
• 50 g de mantega fosa
• 3 cullerades de formatge parmiggiano o similar
• 2 grans d'all
• sal i un pessic de bicarbonat

Enrossim els alls en una paella i hi posem les fulles d'amarant i tapem. Les haurem de posar en vàries etapes perque dificilment i caben totes. Hem de deixar-les uns minuts, per tal que es coguin i s'arronsin. Les fulles han de quedar ben cuites i toves. Les traiem, les escorrem i damunt d'un tallador, les esmicolem be amb el ganivet. Reservem.

Posem els ous en un bol, amb la llet i la polenta i ho batem. Afegim la mantega, el formatge, la sal, el bicarbonat i les fulles d'amarant. Ho barregem be.

Untem un recipient per anar al forn, ho aboquem i el deixem coure 40 minuts a 180º. Es pot menjar calent o també fred, per emportar-lo a la platja. És un plat molt nutritiu.

Bon estiu silvestre¡

12è. Mercat de les Espècies

Aquest dissabte dia 11 se celebra a Argençola la dotzena edició del Mercat de les Espècies. El programa de la jornada és atapeït d'actes, tallers, demostracions, presentacions, etc., al voltant de les herbes del territori, però amb el protagonisme de la SÀLVIA.

Si veniu ens hi trobareu, i també podreu veure, tastar i aprendre tot sobre la SÀLVIA.

No us ho podeu perdre¡¡¡

Programa

De les 10.30 a les 14 h i de 16 a 17:15 h
Jornada Tècnica 'Sàlvies. Paisatge i cultura'. PATT.
Lloc: Saló de Plens de l’Ajuntament
Activitat gratuïta

De 10:00-13:00 h i de 16:00-19:00 h
Montserrat Catalán. www.almamater.cat
Taller d’estampació de plantes tintòries i fulles de sàlvia fresques. Estamparem una bosseta de lli amb una tècnica d’estampació japonesa anomenada hapa-zome i la farcirem de sàlvies i d’altres plantes aromàtiques.
Màxim 12 participants/torn
El taller tindria una durada d’uns 30 minuts. Activitat apte per a tothom (nens menors de 5 anys acompanyats per un adult).
Preu participant: 5€
Lloc del taller: a la Parada
Inscripcions i pagament a la Parada.

10:45-13h Guardianes del Bosc. Gloudina Greenacre, wildme.eu .
Taller de reconeixement d’algunes plantes del nostre entorn + LandArt amb elements naturals per a crear les guardianes del bosc.
Activitat Familiar/Nens. Sortida al bosc amb nens de 4 a 12 anys.
Preu: adult: 8 €, parella: 15€, nen: 5€. Pagament el mateix dia a la Taula d’organització.
Inscripcions: associacioeltrill@gmail.com
Límit: 25 participants
Lloc de sortida: creu de terme d’Argençola

A les 11:30h i 18 h Destil·lació de sàlvia amb un alambí de 3 litres. Explicarà com fer la destil·lació i com utilitzar l’hidrolat. A la Parada de l’Eva Xeixa.

Dinar
Tast-dinar silvestre, en 2 torns d’unes 40-50 persones cadascun, de 13:15h-14:15h i 14:30h-15:30h

LES PLANTES DE MARGE AL PLAT: Àpat de mercat a base de platillos amb diverses espècies de sàlvies com a protagonistes del paisatge, a càrrec del Col·lectiu Eixarcolant i Ecomercaderet.
Possibilitat del gelat de sàlvia (Ecomercaderet) com a postres o part de les postres.
Preu: 8€
Inscripció necessària a https://eixarcolant.cat
Local Social
Arròs de verdures locals amb sàlvia per a voluntàries, ponents, paradistes, etc… a càrrec del Col·lectiu Eixarcolant i Gelat de sàlvia d’Ecomercaderet. Preu: 4€

De 16-18h | Església de Sant Llorenç
Assemblea de Flora Catalana. Activitat tancada

De 16:30-18h | Sala de Plens Ajuntament
Cultiu de sàlvia.
Xerrada: El poder regeneratiu de les plantes: la història del sol i del sòl narrada per la “microbiologia”.
Pràctica: mescles de terres (humus, compost, minerals d’origen orgànic) per plantar les teves llavors de diferents espècies de sàlvies. A càrrec d’Enric Córdoba, enginyer ecològic.. Activitat Familiar/Nens.

A les 16h | parada de Tradillibreria
Presentació de llibres. (15-20 minuts cada presentació)
Iolanda Bustos. Cuinar amb flors. Cossetània.
Montserrat Enrich. El Romaní. Propietats, remeis i cuina. Farell.
Els Corremarges. Plantes i paisatge a l'Espluga de Francolí. Museu de la vida rural, Fundació Carulla i Corremarges.
Eixarcolant-Marc Talavera. El llibre de les plantes silvestres i Des de les golfes. Col·lectiu Eixarcolant.
Clara Martín Riu. Garrofa, delícia mediterrània. Pol·len edicions.


De les 17:15 a les 19:30h | Exterior plaça Església de Sant Llorenç/plaça Ajuntament
Alquímia de les espècies Taller d’elaboracions amb sàlvia (15-20 minuts cada taller):
- Noelia Solé/Astrid van Ginkel. Tintura de sàlvia.
- Eva Baston Graña. PadeXeixa. Explicarà com incorporar la sàlvia i herbes a una massa / ferment natural perquè no perdi temperatura i els seus secrets per elaborar pa, galetes, …
- Blanca Vela. Pasta.
- Els Corremarges. Salsa de sàlvia i bunyols de sàlvia romana
- Silvia Ferrer-Dalmau, responsable de l’Espai René, un espai on s’imparteixen tallers que promouen un estil de vida saludable i eficient. Com arquitecte especialitzada en Biologia de la construcció promou les Cases com Arbres i les Cases amb ànima.
- Xocolata de sàlvia. Ensenyarem com fer xocolata a casa de forma fàcil, pràctica i ràpida. Compartirem trucs per que la experiència a casa us sigui fàcil i la podeu adaptar al vostre gust.
- Sandra Estarrona de Ecomercaderet. Gelat de sàlvia.
- Montserrat Enrich. Receptes medievals amb herbes: Freixols, Romarat…
- Montse Parada. Beixamel de sàlvia i sahumeri.
- Luci Manassi de La Caseta. Carbassons en escabetx i sàlvia.
- Llus (artemisllusluna), la Marisa (boscanaremeis) i la Marta (esencia de madera): elaboració de desodorant, vi tònic de sàlvia i pasta de dents. Totes 3 formen part de la cooperativa Avantva.

18:30 h | Sala de Plens de l’Ajuntament
Núria Costa Balasch. Presentació del projecte Soc cugula i visionat del vídeo Veus cugules, on s’escolten les històries de vida darrere d’una planta. Estarà penjat durant tota la jornada a l’entrada de la Sala de Plens un QR que enllaça al vídeo, juntament amb la monotípia de les cugules i el text de presentació del vídeo (impressió en A1 sobre cartró ploma).

A les 19h | Sala de Plens Ajuntament
Xerrada clausura: Energías renovables y nuevos extractivismos: problemas y desafíos para una transición energética justa. María Paz Aedo, socióloga de la Universidad de Chile, miembro de CASA (Centro de Análisis Socioambiental) y de las redes “Observatorio Energía y Equidad” y “Transición Justa en América Latina.
Per completar l’anàlisi que des dels territoris estem fent davant les múltiples propostes de macroprojectes energètics, cal una visió ecofeminista des dels països del Sud, tant per enriquir-nos de la seva cosmovisió com per conèixer de primera mà els impactes externalitzats.

A les 19 h | Plaça de Lluís Maria Xirinacs
Classe oberta i Swing Jam amb Swing Anoia
Aprèn el ball que et posa un somriure a la cara i després practica’l! El Lindy Hop, el ball per a totes edats que està de moda arreu!


A les 20:30h | a la creu del terme d’Argençola (porteu cadira o màrfega si us voleu assentar)
Cercle de cants al bosc nascut fa 13 anys per poder construir una mare tambora. Cantem per amor a la terra. Grup compost per diferents persones que canten cançons a la mare terra, als elements, als ancestres i a tot allò que existeix i és sagrat del planeta terra. Aquestes cançons ens ajuden a recordar de on venim i a restablir els vincles que ens uneixen al planeta i a tot el que en ella habita. Per tot això les anomenem cançons medecina. Amb aquest concert al bosc d'Argençola, volem comprar el material per a poder realitzar una mare tambora. Una mare tambora, és un gran tambor que poden tocar moltes persones alhora, està fet de pell i fusta i cal molt material i de molt bona qualitat per poder-lo materialitzar. Una mare tambora és un instrument que ressona dins dels nostres cors i el cor de la mare terra. Esdevé una eina molt poderosa per connectar-nos i agrair a la gran mare. Cada vegada que sona, celebra la vida invocant totes les forces guaridores de la mare.
Preu: 5 euros. Pagament el mateix dia a la Taula d’organització.
Inscripcions: associacioeltrill@gmail.com

DURANT TOT EL DISSABTE
Activitats: A partir de les 9:30 h del matí i fins a les 10 del vespre.

Parades del Mercat: de les 9 del matí fins a les 8 de la tarda. Lloc: Plaça de Lluís Maria Xirinacs.

Inscripció prèvia obligatòria a algunes les activitats de pagament. Les activitats de pagament es faran efectives el mateix dia abans de començar l’activitat. Agrairem que vingueu si heu fet inscripció.

Agrairem una ajuda per totes les activitats gratuïtes: una donació de 10 euros per persona a la taula d’organització.

Exposició “sàlvia, de salvare” La sàlvia, rituals i tradició, propietats medicinals, alimentàries, etnobotànica i aromateràpia.

Menjar i Beure a les Parades de productors locals.

Servei de Bar-Restaurant tot el dia. El bar reobre les portes oferint: servei de cafeteria / entrepans per esmorzar / poke powls per dinar i per sopar. És preferible reserva prèvia per dinar, i sobretot per sopar. Reserves al telèfon 639575043 / 62122694

Mes informació a: www.eltrill.org Per qualsevol dubte associacioeltrill@gmail.com

Ho organitza El Trill, Associació cultural del terme d’Argençola, amb el suport de l'Ajuntament d’Argençola i la Diputació de Barcelona.