Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta SAPA

Arrop, la confitura sense "sucre"

L' Arrop és un postre històric que ens recorda la ingeniositat de les cuines de fa 2000 anys, quan encara no tenien el sucre i se les havien de pensar totes per obtenir la dolçor d'on fos. Segurament, és l'endolcidor més antic, després de la mel . Es un esmorzar molt energètic, pels sucres naturals que porta. Un postre contundent. Un berenar molt nutritiu. I una confitura original i deliciosa . Què és l'Arrop? L'Arrop que s'elabora actualment és una confitura que combina fruita i hortalisses del temps: poma, pera, codony, figues, carbassa, albergínia, moniato, ... S'acostuma a elaborar a finals d'estiu i principis de tardor, aprofitant la temporada del raïm. Si be amb la gamma de fruites i verdures podem fer de més o de menys, el que mai pot faltar per fer arrop, l'ingredient bàsic, és el most , el suc del raïm abans de fermentar i convertir-se en vi. Per tant, pels escèptics, cal subratllar que el most no porta alcohol, només sucr...

Sapa de raïm, el dolç sense sucre

Ahir vaig fer Sapa i avui l'hem degustada per postres. Que bona i que dolça¡¡ Un licor ben senzill de fer i que lliga amb galetes, pastes o fruits secs... o fins i tot com aperitiu ¡¡. La Sapa és el suc del raïm concentrat , most concentrat, ni més ni menys. Passejant per camps abandonats, vaig trobar uns ceps carregats de raïm que estava al seu punt. Raïm negre que ningú hagués donat res per ell, de gra xic i menut, però molt dolç. De fet, per fer la Sapa serveix qualsevol raïm, blanc o negre, però jo sempre m'estimo més fruits poc conreats, si són mig salvatges, millor (segur que no han estat fumigats). El procediment per fer la Sapa l'he tret d'un fantàstic receptari de cuina sarda, una troballa que vaig fer durant les passades vacances. No he trobat traducció catalana, Sapa és el nom sard d'aquest concentrat: Procediment: Es posa el raïm dins d'un recipient gran, i amb les mans es va aixafant, fins que queden tots...

Articles d'opinió. Juliol 2026: La màgia de la fermentació

Les fermentacions amb plantes silvestres són una manera senzilla de descobrir un dels processos biològics més fascinants de la natura, i de passada, obtenim una beguda refrescant, aromàtica i casolana. Quan observem una fermentació, en realitat estem contemplant milions de microorganismes treballant de manera silenciosa. Sense veure'ls, transformen unes simples plantes en una beguda completament diferent. Potser aquest és un dels millors exemples que la natura està viva fins i tot allà on els nostres ulls no arriben. La sinèrgia que s’estableix entre les plantes silvestres comestibles, preferentment les aromàtiques, i els microorganismes del procés de fermentació, dona lloc a unes begudes d'una gran riquesa biològica i gastronòmica, que poden formar part d'una alimentació saludable. És tot un món per explorar. És per això que li hem volgut dedicat un ampli capítol per donar llum a un aspecte poc conegut i encara menys practicat. Qui s'hi endinsi descobrirà que darrere d'un simple pot de vidre hi ha tot un univers invisible esperant ser observat.

Articles d'opinió Febrer 2026: Mancances estructurals

Ben aviat tindrem els boscos i marges plens d'espàrrecs. Amb les pluges que estan caient, no hi ha dubte que les collites seran generoses. A tothom li agrada poder collir i menjar coses bones, i sobretot de manera gratuïta. La natura ens omple el plat sense demanar-nos res a canvi, només respecte. Això em porta a pensar de com d´útil seria que el coneixement de les plantes silvestres fos un coneixement estés entre tota la població. Apart de bolets, espàrrecs i algun colitxo, ningú plega res més, i són tantes les coses bones, sanes, plenes de vitalitat i de nutrients que ens deixem escapar!!! El coneixement del medi i de les plantes i els seus usos és una mancança estructural que ens perjudica molt i ens impideix gaudir d'allò més bo i més barat: les plantes silvestres, però totes! Ni una, ni dues, ni tres, Totes!

Articles d'opinió Gener 2026: Tot comença per les paraules

Les persones erudites solen tenir un vocabulari molt ric que els permet expressar-se amb precisió i fidelitat, i que el seu discurs sigui clar i entenedor. Aquesta és la impressió que tenia d’alguns professors savis quan estudiava. Si traslladem aquesta idea al món de la flora, podem constatar que el vocabulari vegetal, floral i botànic de la nostra societat és molt reduït, o quasi nul. És un dels motius principals pels quals la gent desconeix les plantes, els fruits i les flors silvestres que ens han alimentat durant segles, però de les quals avui ignorem la morfologia com el nom. És evident que no ens podrem familiaritzar mai —ni tampoc menjar— allò que no sabem com es diu. Fins i tot plantes aromàtiques o medicinals de les quals hem sentit parlar, n’hem llegit poemes o cantat cançons, molta gent —sobretot jove— no les sap reconèixer o les confon. Tot plegat evidencia un divorci amb la natura que només es pot revertir des de l’escola i amb programes educatius continus. La paradoxa és que vivim en una època en què l’ecologisme, la preservació i el gaudi de la natura ocupen bona part dels titulars, dels programes i dels productes comercials, però els resultats, pel que fa al coneixement directe de les plantes, dels seus usos i dels seus noms, són molt pobres. I, al capdavall, allò que no sabem ni com es diu difícilment ho podem cuidar, respectar o preservar. Mentre continuem denominant les plantes com a “herbes”, en comptes de llicsons, marcòlic, roldor o sajolida, la natura no serà el santuari que hauria de ser, sinó més aviat una marca comercial.

Articles d'opinió Desembre 2025: La Cuina dels Nous Sabors

Heu intentat mai fer una llista de la gamma de verdures de fulla verda que mengem de forma habitual? Consumim cols, bledes, espinacs, enciam, escarola, api, coliflor, bròquil, carxofa, ... La llista s'acaba aquí, poca cosa més podríem afegir a la cistella de la compra habitual del mercat. Ara bé, si fem una sortida de camp, collirem tot aquest seguit de verdures de fulla verda: blet, amarant, dent de lleó, borratja, malva, xicoia, créixens, dolceta, plantatge, cosconilles, vinagrella, pimpinella, ... i passem de la dotzena ¡¡¡ En altres paraules, endinsar-se en la cuina de plantes silvestres, és multiplicar la quantitat d'ingredients a la cuina. Es doblar la diversitat, i les possibilitats de menjar nous nutrients. És menjar "bio" . Ara que totes les tendències de l'alimentació sana tenen en compte la salut dels aliments, les plantes silvestres són una garantia de que no han estat tractades, creixen esporàdicament i sense cap additiu.