Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ESPECIES SILVESTRES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ESPECIES SILVESTRES. Mostrar tots els missatges

diumenge, 21 de juny del 2015

Ratafia, el licor català

La Ratafia és el licor català per antonomàsia. Però al meu entendre i després d'haver buscat costumaris, de llegir bibliografia sobre aquest licor i analitzat receptes, he arribat a la conclusió que és el licor més eclèctic del món, ja que sobre la manera de fer-lo, cadascú hi diu la seva o hi fa la seva... És tan versàtil, que tothom en pot fer, ja que els ingredients són ben a l'abast i fàcils d'obtenir.

He tastat Ratafies boníssimes i molt difícilment una Ratafia pot ser dolenta. Serà més dolça, més seca, més perfumada, més forta o més fluixa, però totes són excepcionals.

Val a dir, abans de seguir, que la Ratafia és un licor alcohòlic, per tant, no podem dir que sigui un producte molt dietètic ni aconsellable, però precisament per això, la copeta de Ratafia es guarda per a les  grans ocasions, ja que un cop, molt de tant en tant, no és tan perjudicial, i dóna presència i prestigi a aquest licor tradicional.

La Ratafia no té cap propietat que en poguem destacar, és millor beneficiar-se de les plantes directament sense l'alcohol. Tradicionalment utilitzada com a digestiva. 



Què és la Ratafia?
La Ratafia és un festival de plantes aromàtiques banyades en alcohol. M'agrada dir-ho així ¡¡ En tota bona Ratafia trobem uns ingredients base imprescindibles, que són els que li donen el nom i l'etiqueta: l'alcohol, el sucre i les nous tendres. Tota la resta depèn de la imaginació de cadascú o del gust que li volem donar. Ja podeu imaginar doncs quantes classes diferents de ratafia podeu fer ¡¡¡ Tantes com d'herbes,.
  • L'alcohol és el que li dóna grau i sabor perquè absorbeix els diferents gustos de les herbes o espècies que volem posar-hi, apart de fer també de conservant.
  • El sucre, que actua també de conservant,  és el que li dóna el toc de dolçor, que fa que la Ratafia sigui perillosa, perquè  baixa que no te n'adones...
  • Les nous tendres  partides aporten el color,   tenyeixen la barreja fins a deixar-la  de color marró molt fosc. Ara, pels volts de Sant Joan i Sant Pere és quan s'han de collir, perquè per dins encara són toves,  no tenen closca i es poden partir be.
  • Resumint: la Ratafia es defineix doncs per: Sabor, dolçor i color.
  • Davant la dificultat de trobar alcohol, jo proposo fer-ho  també amb anís, que ja porta el sucre incorporat. I per aquells que vulguin una Ratafia més suau, s'hi pot afegir un mica d'aigua dolça, o fins i tot, també mel.
A partir d'aquests tres ingredients bàsics, ja hi podem anar sumant tot el que vulguem, això si, ingredients que tinguin aroma. Jo sóc partidària de posar-hi tot tipus de plantes aromàtiques, aprofitant la generositat de la naturalesa. La Ratafia ens permet de poder-ne gaudir de totes elles en un sol glop. Però també podem fer Ratafia d'una sola planta. En aquest sentit, jo recomano la Ratafia de Salvia sclarea, un privilegi¡
Per perfumar i donar sabor a la Ratafia hi podem posar:
  • espècies (canyella, clau, ginebró, nou moscada, ...)
  • fulles tendres aromàtiques, de tot tipus.
  • fulles seques aromàtiques, de tot tipus
  • determinades flors (calèndula, camamilla, ...)
  • alguna fruita verda partida
  • pells de taronja i/o llimona


Com fer la Ratafia?  una recepta fàcil

És una recepta que l'anomeno així: Ratafia 3/24,  perquè  hi poso  24 ingredients (apart del líquid), a raó de 3 unitats de cadascun.

La següent preparació és per a dos litres de líquid:

Ingredients base:
- Dues ampolles d'anís del país, una de dolç i una de sec. Cadascuna són 750 ml.
- Aigua: 1/2 litre amb 3 cullerades soperes  de mel autòctona, desfeta.
- Una branca de canyella, partida en tres.
- Tres nous verdes, partides
- Tres tires de pell d'una llimona.
- Tres peres verdes, obertes

Herbes: branquetes de Maria Lluïsa, farigola, espígol, sàlvia, romaní, menta, calamenta, fonoll, sajolida, tarongina, agrimònia,  fulles de calèndula, fulles de milflors, flors de melilot, flors d'orenga, Sàlvia sclarea, Artemisia vulgaris, til·la seca, camamilla seca i llavors de ginebró.

Tot això es deixa dins d'un recipient de vidre, tapat, amb el volum d'ingredients suficient perquè el líquid els cobreixi i es deixa un mes a les fosques, remenant de tant en tant el recipient, per moure el líquid.

Finalment, quan arriba el gran dia de fer el tastet de la Ratafia nova, el cola en  una ampolla ben maca, perquè el licor be s'ho mereix, i bona celebració.

dimarts, 5 de juliol del 2011

El Fonoll, planta de l'estiu

Propietats del fonoll

Planta de fonoll
El Fonoll gairebé no necessita presentació, ja que se'l troba a tot arreu i en abundància, tant, que no se li dóna la importància que es mereix. El fonoll és una planta molt ufanosa, només veure-la ja denota que es tracta d'una planta que creix amb una gran potència, és alta amb fulles i brots que arranquen d'arran de terra i pot arribar a tenir més alçada  que una persona.

Se la considera més aviat una planta dins de la gamma de les aromàtiques, ja que el seu sabor és molt fort i penetrant, sobretot si es menja crua. Té més usos com a condiment que com a verdura, però tanmateix, si la coem, sigui bullida o en un estofat, deixa anar part de la seva fortor i és molt més suau.


 ☝Podeu consultar el post sobre el llibre que hem publicat:

EL FONOLL SILVESTRE I MARI

    
                                                               . . . . . . . . . 

Parts consumibles i aprofitables del fonoll:

Les arrels, però queden descartades. (Personalment, no acostumo a consumir cap planta salvatge per les seves arrels, ja que equival a matar-la i va en contra dels meus principis. Consumir plantes silvestres està  molt be sempre que poguem respectar el creixement de la planta).

Les fulles: les podem coure, bullides, com a verdura. Cisellades, per barrejar amb una vinagreta aromàtica d'herbes, amb una truita, una amanida de cigrons, una esqueixada, a l'amanida, ...

Les tiges: si les agafem quan són tendres o  prenem les del capdamunt de la planta, talladetes com si fossin  cebollí, decoren plats o s'escampen per l'amanida. (realment, passen per cebollí i ningú no ho nota)

Les flors: el capdamunt de les sumitats florides decoren i donen sabor a les amanides de llegum, sobretot, però també a les verdes, i al peix.

Les
llavors: un cop assecades les flors, en la mateixa umbel·la recollim els fruits minúsculs, aptes per guardar secs i per aromatitzar el peix, les imfusions d'hivern, ...  

Totes les parts del Fonoll es poden assecar i guardar en pots per condimentar plats diversos o per imfusins al llarg de l'any. De fet. una de les aplicacions de la planta és també la conserva d'olives. Hi ha qui hi posa els troncs, però també les flors o els fruits.

En els mesos de juny i juliol el Fonoll fa l'estirada, comença a treure flors i es fa notar enmig dels camps.

Cursos de plantes silvestres

Arxiu del blog