Receptes d'estiu: amarant

 Vacances¡¡¡¡ Temps de lleure per fer allò que ens ve més de gust, com per exemple, cuinar.

Malgrat l'extrema sequera, hem d'agrair que les pluges de tarda que han caigut alguns dies, han afavorit el creixement de diverses herbes.

Una de les que creix amb empenta i ganes és l'amarant (Amaranthus spp) i el podem aprofitar per fer nombrosos plats de verdura. Cuinar-lo és fàcil: tot allò que fariem amb una bossa d'espinacs, ho podem fer amb l'amarant. Fins i tot guardar-los en una bossa a la nevera, un cop nets, o bullir-los i congelar-los. 

La collita

Si observem el paisatge, veurem que tenim amarants per fer provisions per uns quants dies, si volem... 

Els collirem amb unes tisores, només els que encara no floreixen, tallant la part superior i deixant la planta al terra. Així ens emportem les fulles més tendres i senceres. Els rentem i els deixem en remull una hora almenys. Després els escorrem be, els envasem en bosses i se'ns guarden frescos a la nevera entre 3-4 dies.

Com consumir-los

Si les fulles són ben joves i tendres, al deixar-los en aigua es tornen turgents i es poden menjar crues en amanida, com un espinac. 

Sinó, els podem consumir saltejats a la paella, escaldats, en truita, en estofats de llegum, o en un pastís de verdura.

Recordeu: tot allò que farieu amb els espinacs, ho podeu fet amb l'amarant.

Beneficis nutricionals de l'amarant

Tal com dèiem en un post anterior sobre l'amarant, és una de les millors verdures d'estiu, amb uns valors nutricionals molt per damunt dels espinacs. En destaquem:

• Calci: 476 mg.
• Potassi: 410 mg.
• Fòsfor: 74 mg
• Ferro: 5,5 mg (més del doble que els espinacs ¡¡)

La recepta d'estiu:

• 200 g de fulles d'amarant
• 2 ous
• 250 ml de llet
• 70 g de polenta 
• 50 g de mantega fosa
• 3 cullerades de formatge parmiggiano o similar
• 2 grans d'all
• sal i un pessic de bicarbonat

Enrossim els alls en una paella i hi posem les fulles d'amarant i tapem. Les haurem de posar en vàries etapes perque dificilment i caben totes. Hem de deixar-les uns minuts, per tal que es coguin i s'arronsin. Les fulles han de quedar ben cuites i toves. Les traiem, les escorrem i damunt d'un tallador, les esmicolem be amb el ganivet. Reservem.

Posem els ous en un bol, amb la llet i la polenta i ho batem. Afegim la mantega, el formatge, la sal, el bicarbonat i les fulles d'amarant. Ho barregem be.

Untem un recipient per anar al forn, ho aboquem i el deixem coure 40 minuts a 180º. Es pot menjar calent o també fred, per emportar-lo a la platja. És un plat molt nutritiu.

Bon estiu silvestre¡

L'Amarant està d'oferta

Notícia breu: l'Amarant està d'oferta.

Les sovintejades pluges que cauen d'ençà el  juny i el que portem de juliol, han fet que enmig dels rostolls creixin, ufanoses, multitud de plantes d'amarant. 

En aquests moments, podem trobar plantes joves, que ben just si tenen un pam, tendres i vigoroses, que ens conviden a collir-les i degustar-les. Més enllà, veurem ja les mates d'amarants que van créixer a finals de maig, que ja estan totes espigades. Així, podrem comparar i veure l'evolució d'aquesta planta comestible.

Quan un camp ha estat llaurat o segat, les primeres plantes verdes que hi creixen són els amarants i els blets. Doncs bé, si observeu els camps segats, veureu, entremig de la palla,  clapes verdes d'amarants. Estan en el seu millor moment per ser collits i consumits.

Com recollir amarant

Tallarem amb unes tisores les 4-5 fulles del capdamunt, que són les més tendres i verdes. Atenció de no collir-ne cap que tingui unes taques blanques, són fongs (els podem veure per la part de sota la fulla).

Com consumir les fulles d'amarant 

El millor és posar-les mitja hora en aigua fresca, perquè esdevinguin turgents i consumir-les amb l'amanida. També les podem bullir i fer-les amb panses i pinyons, com els espinacs. 

No ens podem deixar perdre l'excel.lent oportunitat que ens brinda enguany aquest temps de pluges d'estiu, que ens fa créixer aquest aparador d'amarants¡¡ Les fulles són gruixudes, amb cos, no es malmeten fàcilment, però si que es panseixen ràpid. Si en collim una bossa, un cop bullides fan una bona torna. Ja tenim una verdura deliciosa i molt nutritiva per aquest estiu, i així contribuir a la ingesta de fulla verda, tan necessària per a la nostra correcta alimentació.  Aprofitem l'oferta¡¡

(en les fotos podeu veure a dalt els amarants espigats i a baix les plantetes joves enmig del rostoll)

L'Amarant, "espinac" d'estiu

Tot l'estiu podem menjar verd si volem: l'amarant és una planta molt estesa, invasora, que la trobem a dojo arreu de camps llaurats, hortes, jardins... és una planta que tothom ha arrencat alguna vegada perquè feia nosa, sense saber que al cos li fa tant i tant de benefici. 

Jo he aconseguit, malgrat la tremenda sequera que hem viscut, trobar un lloc mig ombrívol i amb un cert grau d'humitat, acabat de llaurar, on els amarants pugen amb força i vigor, amb un fullam esplèndid, que m'ha permès de collir-ne un bon ram, per després, a casa, triar les fulles i escaldar-les. 

L'amarant, un cop cuit,  es molt similar a l'espinac, però amb molts més nutrients, més proteïnes i vitamines. Si el barregem amb llegum i/o cereal tenim un àpat molt complert pel que fa nutrients essencials.

Amarant

L'amarant és una planta de la família de les Amarantàcies, encara que darrerament alguns autors l'inclouen dins de les Quenopodiàcies (de fet, és molt freqüent trobar l'amarant  creixent al costat del blet, una Quenopodiàcia). Va ser introduïda després del descobriment d'Amèrica, on els indis del Nord la consumien de manera habitual, però aquí no va tenir èxit, però això si, es va estendre per tot arreu, de manera salvatge. 

Actualment l'Amarant és una planta habitual, una herba comú de molts camps. Hi ha diverses varietats d'amarant, fins i tot de jardí, però la varietat  que aquí em refereixo, com a comestible, és  l'Amaranthus retroflexus.

En podem consumir les fulles, fresques com amanida -són realment cruixents quan són tendres i remullades-, com a verdura -cuinades de la mateixa manera qui cuinaríem els espinacs-, o barrejades amb altres hortalisses,  llegums o cereals. També els seus espigalls verds, quan laplanta és madura, fan una diminuta llavor de color negre, que també és comestible. Dins de la gamma de plantes silvestres l'Amarant destaca per la seva alta proporció dels següents nutrients, mesurats en mg/100 gr. de producte:

Calci: 476 mg.

Potassi: 410 mg.

Fòsfor: 74 mg

Ferro: 5,5 mg (més del doble que els espinacs ¡¡)

Apart, també subratllar una proporció de 5 gr. de proteïna per cada 100 gr. de planta, que en vegetals verds, és molt.  I afeigir a més a més, el contingut també generós de vitamines del grup B;  vitamina C, magnesi i  sodi.

Vegeu el receptari amb les receptes d'amarant.