Fruits negres silvestres (o "fruits del bosc")

Nabinera en fase de floració

Quan diem fruits negres silvestres ens referim a aquells que en l'estat de maduresa, quan són aptes per al consum, són de color fosc (negre, morat, lilós, gris, ...) Parlar de "fruits silvestres" és un concepte més ampli i ens agrada més que no pas l'expressió "fruits del bosc", que té una connotació més aviat comercial.

En aquesta entrada del blog presentem alguns dels fruits silvestres comestibles de color negre més habituals, més coneguts o més abundants a casa nostra.

Però compte!!! Hi ha una gran majoria de fruits negres silvestres que són tòxics, en diferents graus. Per això, aquesta entrada està dividida en dues parts:

1. els fruits negres comestibles
2. els fruits negres tòxics 

☝És molt important conèixer-los tots, els comestibles i els tòxics,

 per poder collir amb seguretat i confiança.

1. Fruits negres comestibles d'alta muntanya

Nabius (Vaccinium myrtillus)

Nabius madurs, a punt per menjar

El nabiu o mirtil és el fruit de la nabinera, una planta que en estat silvestre, només creix a alta muntanya, en llocs freds i a partir dels 800 m. fins els 2500 aprox. A Catalunya el trobarem en els vessants pirinencs, generalment  formant extenses colònies de mates que mesuren un o dos pams d'alçada. 

A la primavera treu una flor rosada, en forma de campaneta i a l'estiu apareixen els nabius, de color gris fosc i amb una capa de pruïna que els protegeix. El nabiu és molt dolç, té moltes vitamines i és una fruita molt antioxidant. Es menja cru, però també se'n pot fer melmelades. Actualment és un dels "fruits del bosc" que es conrea i es comercialitza.

Fruit madur de Nabiu uliginós

Nabiu uliginós (Vaccinium uliginosum)

És molt similar al nabiu, de fet, són de la mateixa família. El trobarem gairebé sempre en els mateixos indrets que els nabius, inclús barrejat entremig d'ells, ja que comparteixen hàbitat. Tant les plantes com el fruit són molt, molt similars. És fàcil confondre'ls. 

La tradició considera aquests fruits com a no comestibles, al·legant que poden produir vertigen. De tota manera, els estudis més recents no apunten en aquest sentit, sinó que els efectes lleugerament tòxics es manifestarien quan se'n mengen grans quantitats i en el cas que la planta estés contaminada per un determinat fong. També cal dir que el seu gust és bastant neutre, a diferència de la dolçor dels nabius. 

Per tant, en cas de confusió, no cal espantar-se. Com en tot, prudència i no atipar-se'n.

Comparativa entre els dos tipus de Nabius: A l'esquerra 

 el Vaccinium myrtillus, que té els fruits amb "melic" i la

 fulla de color verd viu. A la dreta Vaccinium uliginosum, 

que te les fulles més arrodonides i és de color verd glauc.

Camarina (Empetrum nigrum)

Els fruits menuts s'amaguen
sota les fulles.

És una altra planta de l'estadi alpí, que només la trobarem en les zones més altes del Pirineu. L'empetrum no fa més de 10 cm d'alçada, i és quasi una planta rastrera.  Fructifica a final d'estiu i el seu fruit és una boleta petita, mida pèsol, que sovint costa percebre perquè queda amagada entre les fulles.

Aquesta planta abunda molt en els països escandinaus, on és molt apreciada per fer confitures. Però a casa nostra no té tradició de consum perquè n'hi ha poca i molt localitzada a l'alta muntanya pirinenca. Però si en trobeu, la podeu consumir tal qual, collida directament.

Fruits negres comestibles de la plana

Móres negres d'esbarzer

Les móres (Rubus fruticosus)

Sense cap mena de dubte, les móres són un dels fruits silvestres més coneguts, més abundants i més apreciats. Si observem una foto de móres veurem que n'hi ha de dos colors: les vermelles estan en procés de maduració, i les negres són les móres madures que ja es poden menjar. 
Les móres són fruits molt dolços, amb un alt contingut de vitamina C i molts antioxidants. Es poden consumir en cru, directament de la planta, fer-ne  pastissos de móres  o melmelada.

No tenen contraindicacions, l'únic inconvenient és que per collir-les cal anar amb compte de no punxar-se amb les espines de l'esbarzer o romaguera, un arbust perenne, que cobreix àmplies superfícies en zones no conreades i assilvestrades. 

Móres d'arbre (Morus nigra)

Móres de l'arbre morera

Les móres de morera són fruits que pengen d'un arbre, la morera (Morus nigra), el mateix arbre on la canalla va a collir les fulles per alimentar els cucs de seda.

Les moreres poden donar fruits blanquinosos o fruits negres, segons la varietat. Solen créixer en parcs urbans, vores de carretera o properes a zones urbanitzades. Els fruits de la morera són poc coneguts i no hi ha massa tradició de consum, però tanmateix, són comestibles i molt dolços. Es poden menjar espicassant-los directament de l'arbre o també se'n poden fer melmelades. 

Els aranyons (Prunus spinosa)

Aranyons madurant

Són els fruits de l'aranyoner, un arbust que creix silvestre, en antics terrenys de conreu, zones amb força bardissa o vorals de camí. És una planta fàcil de reconèixer  perque  treu primer la flor blanca, a inici de primavera,  i després tot el fullatge.  Els aranyons es fan visibles a l'arbre a partir de juliol, però no són madurs fins entrada la tardor, quan ja es poden collir per fer confitures o el famós licor de patxaran.  L'aranyoner es sol utilitzar com arbust per fer tanques vegetals.

Corimbe de saüc amb fruits

Saüc (Sambucus nigra)

Si baixem de cota i ens situem en llocs frescals, vores de rius, o inclús al costat de velles cases de pagès, trobarem el saüc, un arbust sovint amb aparença d'arbre. A la primavera els seus corimbes són blanquinosos, i en els mesos de juliol i agost apareixen els fruits madurs, menuts, negres i sucosos. 

El fruit del saüc és comestible i te diverses aplicacions. És aconsellable menjar-lo cuit: en pastissos, confitures, sucs o xarops per a la tos. Són uns fruits molt rics en potassi¡ 

Ginebró (Juniperus communis)

Gàlbuls madurs de ginebró

El ginebró és un arbust que produeix uns gàlbuls o fruits molt petits, rodons i de color negre blavós. Tenen un pinyol a dins i una a polpa escassa, però amb un sabor agradable,  molt intens i dolç que ens recorda la resina. Ens els podem menjar directament collits de la planta o es poden assecar amb finalitats medicinals. També són ideals per perfumar alguns plats. Cal no confondre el ginebró amb el càdec, un altre arbust molt similar, quasi idèntic i de la mateixa familia. En aquest mateix blog teniu més informació per aprendre a distingir-los. 

Trobem els ginebrons en el bosc mediterrani i/o en zones adjacents i terrenys abandonats, compartint hàbitat amb el càdec o el llentiscle. També creix en alta muntanya, fins a l'estadi subalpí. Els fruits es fan servir per elaborar el licor de ginebra.

Lledons (Celtis australis)

Els lledons immadurs són de
 color groc i es van transformant
en negres a mida que maduren. 

Els lledons són els fruits del lladoner. Quan són verds tenen l'aspecte d'una petita cirereta grogosa, i es transformen  a negre total quan són madurs, ja ben entrada la tardor. És un fruit comestible, molt dolç, que es pot utilitzar per posar als guisats o menjar-lo cru directament de l'arbre. Té un pinyol força gros i molt poca polpa.

Els lledoners són arbres amb copes de gran volum, amb moltes branques i solen  créixer a les vores de camins, de conreus o dels rius. Inclús en algunes ciutats com Barcelona, els lladoners han estat plantats per fer ombra als carrers.

Lledons madurs .. i negres

2. Fruits negres tòxics

El llorer (Laurus nobilis)

El llorer és una de les plantes més conegudes i utilitzades a la cuina. Fem servir les seves fulles per aromatitzar els plats, pel seu perfum intens degut als seus olis essencials. És una planta molt vinculada a la nostra tradició i costums, com ara la festa de Rams.

El llorer és una planta dioïca, amb peus masculins si femenins. Són aquests els que produeixen uns fruits negres, similars a les olives, als quals se'ls pot extreure un oli que te aplicacions en cosmètica i en farmàcia. Però aquests fruits no es poden consumir de l'arbre, perquè contenen substàncies considerades tòxiques.

Planta d'heura. S'observen els
fruits negres madurats i alguns
de grocs, encara immadurs

Heura (Hedera helix)

Les heures són plantes molt habituals en boscos, torrenteres, llocs erms i humits, rocams, ... És una planta que tan aviat s'arrossega pel terra, es repenja damunt altres arbustos o tapissa el terreny, els murs i s'enfila als arbres. Les cases antigues solen tenir heures que cobreixen la façana. Són plantes molt apreciades per donar verdor als jardins.

Quan són adultes i estan ben instal·lades en un lloc, comencen a florir i treuen un ramell de fruits negres, molt similar a les móres. Malgrat que tant la flor com els fruits atrauen molt a les abelles, per als humans són fruits altament tòxics, per tant, NO comestibles. 

 
Els fruits de la belladona són molt lluents
 (foto presa a Montserrat)

Belladona (Atropa belladonna)

És una planta herbàcia, anual, ramificada, capaç d'alçar-se fins a 1 m. Creix en llocs humits, ombrívols i frescals, en muntanya mitjana i fins els 1500 m. Pot compartir hàbitat amb l'esbarzer (móres). La distingim fàcilment pels seus fruits negres i brillants que creixen al llarg de la tija i que maduren de juny a agost.  Poden mesurar entre 1 i 1,5 cm de diàmetre i estan envoltats i/o sostinguts pels cinc sèpals de la flor.

La belladona conté molts alcaloïdes, tota ella és altament tòxica. L'enverinament per belladona paralitza les terminacions nervioses, provoca deliris i parada respiratòria. Es caracteritza per l'aparició de taquicàrdies, eixamplament de les pupil·les i el rostre envermelleix.  

Roldons o Emborratxacabres (Coriaria Myrtifolia)

S'aprecia molt be la morfologia dels fruits

Els roldons són arbustos preferentment de secà i de terrenys calcaris, que creixen en llocs incultes,  abandonats, vores de torrents i camins. Comparteixen hàbitat amb els esbarzers (romagueres) i és molt fàcil que la canalla es confongui quan van a collir móres, ja que els fruits s'assemblen molt i maduren alhora. 
Font i Quer, en el seu Dioscòrides, relata l'enverinament de molts infants de pagès, per la ingestió del fruit altament tòxic del roldó, capaç de provocar la mort, segons dosi.

El roldó és de fulla caduca, de manera que a l'hivern només percebem els seus llargs serments, però a l'estiu s'omple d'un fullatge verd intens, i al final de la tija  presenta els seus fruits arrodonits, de la mateixa mida i color que les móres, d'aspecte sucós, però dividit en grills. A diferència de l'esbarzer, el roldor no té punxes ni espines.

L´évol o fals saüc (Sambucus edulus)

La seva petinença botànica al gènere del saüc fa que se l'associï amb aquest i això pugui generar certa confusió, que es veu agreujada pel fet que en algunes àrees geogràfiques, poden créixer en els mateixos indrets. El saüc i l´évol comparteixen hàbitat

Dos corimbes d´évol, un d'ells ja amb fruit madur

en llocs humits, preferentment vora de rius, torrents, cunetes, marges  i també de cases.  

L'évol és una planta herbàcia anual, que pot arribar a 1m o 1,5 mts i té aspecte de tija amb fullam i sempre el trobem formant colònies de bastants individus. Creix a la primavera i desapareix a final de tardor, quan ja ha fructificat. Floreix en forma de corimbe, atapeït de flors blanques que miren al cel. Les seves fulles desprenen un cert mal aroma.

L'évol és un arbust considerat tòxic pels seus dràstics efectes purgatius.Els seus fruits minúsculs i negres i es poden confondre amb els  fruits del saüc. Aquí és on hi ha el major risc. Teniu més informació sobre les diferències entre saüc i évol clicant en aquest apartat.

Fruits madurs del mafull

El marfull (Viburnum tinus)

És un dels arbustos més abundants i bonics que omple de verdor el nostre paisatge. Prolifera molt fàcilment i és de fulla perenne. Per això també el trobem en algun jardí o formant tanques. És molt resistent al fred i a la sequera. Destaca per les fulles verdes i coriàcies i per les seves flors. El marfull facilita l'ombra i la humitat en els boscos i aporta aliment als insectes, gràcies al llarg període de floració. Però també als ocells, perquè els fruits romanen molt de temps a la planta.

El marfull crida l'atenció quan floreixen els seus nombrosos corimbes, amb boniques flors de color blanc o rosat, que duren des de febrer fins a finals d'abril. El  fruit és una drupa ovalada, de color blau fosc, com metal·litzat i mesura uns 5 mm. Es consideren fruits tòxics pels seus efectes dràstics com a purgatiu, fins el punt que els manuals de plantes medicinals han exclòs aquesta planta del seu repertori.

Una planta de marfull en plena floració, fent funció de tanca vegetal

Nota:

• La llista de fruits negres tòxics és molt més àmplia que la de comestibles.
• Anirem incorporant nous fruits al llarg de la temporada, a mida que vagin apareixent i poguem aportar documentació gràfica.

Com fer "Patxaran" amb Aranyons

Els Aranyons són el fruit de l'arbust Prunus spinosa, de la família de les Rosàcies. El trobem en llocs de bardissa, vores de camins, torrenteres i terraplens o terres i vinyes abandonades, L'aranyoner és un arbust molt ramificat, amb algunes punxes i una fulla menuda, que apareix posteriorment a la florida, en el mes de maig. 

A la primavera és quan és més fàcil trobar aranyoners. Solen créixer formant extenses i denses colònies, que generalment  fan una funció divisòria del terreny i es poden identificar amb molta facilitat perquè aquestes tapies vegetals són totalment blanques per la seva florida. Posteriorment a la flor,  treu el fullam i a finals d'estiu o inici de tardor, ja es poden collir els fruits, de color blau grisós, i que si no són ben madurs, tindran un sabor molt aspre. Cal assegurar-se de que estiguin al punt perquè siguin dolços i sucosos.

Amb els aranyons podem fer unes excel·lents confitures i també el famós patxaran, un licor dels que baixa sol, bo i fresquet, és boníssim...¡¡ 

Flor de l'Aranyoner en plena florida a l'inici de la primavera

El Patxaran és un licor  molt popular a Navarra, fet a base d'aranyons com ingredient principal, i apart, algunes persones hi afegeixen també determinades  herbes. La llibertat total a l'hora d'elaborar aquests preparats és una característica dels licors casolans. Cadascun té la seva "firma d'autor".

Però a mi m'agrada molt  la fórmula del Patxaran del meu oncle Angel Masats. És molt senzilla i dóna un resultat espectacular. Aqui us la deixo perquè ara és el moment de sortir a collir els Aranyons, elaborar el Patxaran  i per Nadal ja el podreu  tastar...

Aranyó madur , al juliol

Licor de Patxaran

• 25-30  aranyons
• 12 grans de café
• un litre d'anís

Es posa tot en un bocal, ben tapat i es guarda en un lloc sec i fosc. Cada 15 dies s'ha de remoure la barreja. Al cap d'uns tres mesos ja es pot encetar.

Arbustos d'aranyoners a peu de camí a la primavera

Aranyons madurs a l'arbre

Aranyó en procés de maduració

Com aprofitar els fruits de saüc

fruits de Saüc a punt de consumir/elaborar

Som a l'agost. El Saüc  (Sambucus nigra) ja té els seus fruits pràcticament tots madurs. Els ocells ja s'hi han fixat i comencen a picotejar-los. Ara és el moment de collir-los doncs.

El Saüc és un arbust sovint amb aparença d'arbre,  que trobem amb freqüència vora les masies o llocs habitats, frescos o amb una certa humitat i sols rics. També creix en abundància a la vora de rius o rieres. Els seus corimbes de flors blanques el fan inconfusible a la primavera.

Ramells de Saüc madurs,

Les diverses parts del Saüc (fulles, flors, escorça, ...) tenen propietats medicinals, degudament utilitzades, però no tot el Saüc és comestible. Únicament les flors i els fruits es poden menjar, la resta és lleugerament tòxic. Per tant, sempre que en collim per menjar, agafarem únicament  les flors dels corimbes. sense peciol  (a la primavera) i les petites cireretes negres,  plenes de suc,  ara a l'estiu, que estiguin ben madures.


  

Propietats dels fruits de Saüc

Si en alguna cosa destaquen els fruits del Saüc és en el seu alt contingut en Potassi (300 mg/100g), apart d'altres molts nutrients, però en proporcions no tan rellevants.

Com utilitzar els fruits de Saüc?

Es poden menjar directament de l'arbre,  tenen un sabor molt peculiar i dolç. També en podem fer pastissos, sucs, licors, ... i també   melmelades. En aquest cas, cal barrejar  el Saüc amb poma, perquè és la manera d'obtenir una  confitura que quedi espessa, ja que les cireretes de Saüc, pràcticament no tenen polpa, el 80% és tot aigua.

• Recepta amb  Saüc: Pastís de Saüc
  (per a 6 persones)
  • 250 gr de fruits de Saüc 
  • dos ous
  • 50 gr de sucre integral no refinat
  • 50 gr de farina de blat de moro
  • dues cullerades de iogurt natural
  • un pessic de raspadura de llimona
  
  
  Triem les cireretes de Saüc, que no quedi cap bri  de corimbe¡¡ Les rentem i escorrem.
  Batem els ous (rovell i clara) amb el sucre, ben batut, i anem afegint la farina sense deixar de batre.
  Finalment hi posem. el iogurt i la ratlladura de llimona.
  Preparem una safata rodona de forn amb un paper sulfuritzat. Hi estenem els fruits de Saüc, que cobreixin tot. Aboquem la barreja al damunt i ho enfornem 40      minuts a 180º, i punxim abans de treure-ho per assegurar-nos de la cocció.

Primer pas: un cop feta la barreja 

amb els ingredients,  banyem 

tots els fruits i els posem al forn

... i passats uns 40 minuts, ho desenfornem 

i ja tenim el pastís de fruita fet ¡¡

...i el resultat és un pastís lleuger i fresc...

Móres a totes hores

Qualsevol moment del dia és bo per fer una passejada i aprofitar l'immens tresor dolç que la natura ens ofereix aquestes setmanes: Les Móres. Podem menjar Móres a totes hores. Pels que poden passejar pel camp tot és collir i menjar. I si en podem fer una bona collita,  aleshores les congelem en petits recipients, per adornar els  postres al llarg de l'hivern.

Podem fer confitura de Móres, xarop de Móres  per confeccionar gelats de Móres, coulís,  i fins i tot un pastís de Móres. Aquest estiu solen ser grosses i molt sucoses gràcies a les últimes pluges que hi  han ajudat

Una acurada  administració i distribució de les Móres que collim, ens permet poder-ne menjar fins ben entrat l'hivern. No oblidem que és un fruit que conté molts anti-oxidants, per tant, molt convenient, .

Això si, cal posar-hi paciència i sofrir alguna esgarrapada, ja que els esbarzers no ens no posen fàcil.

No desaprofiteu l'ocasió de fer una bona provisió de Móres. A l'apartat de receptes us poso la recepta del Pastís de Móres.

I si voleu saber com fer la confitura en un post antic, cliqueu a la imatge següent. Sort i ànims!:

Propietats de les mores i l'esbarzer

Móres, delícies d'estiu

Per mi les móres són per excel.lència, el millor fruit salvatge de l'estiu. El seu sabor és únic i les confitures de móra són les més delicades i exquisides que es poden obtenir en aquest temps.

Anar a collir móres es pot convertir en una activitat  familiar dels últims dies de vacances. Es requereix paciència i un bon equip de persones, ja que si no ens hi posem tots, donat que  són tan menudes, costa molt d'omplir el cistell. 

Mores

Les Móres (Rubus fruticosus) són el fruit dels esbarzers, aquesta planta de la família de les rosàcies que creix i envaeix les vores dels camins, torrents, terres de conreu abandonades, parets, ...  N'hi ha diverses varietats, totes elles molt similars i els fruits són tots comestibles en cada una d'elles. Els esbarzers, juntament amb altres plantes, formen això que es denomina bardissa: conjunt de plantes  que creixen en un mateix indret, que es complementen i que formen un hàbitat tupit i dens que cobreix el terra i dificulta o impedeix el pas. D'entre tota la bardissa, els esbarzers són els reis, i si be són plantes molestes perquè tenen espines, les hem de veure com les proveïdores d'un dels millors fruits morats de l'estiu. A partir de juliol ja comencen a madurar algunes de les móres i al llarg de tot l'agost i setembre se'n poden anar collint.

Propietats de les Móres:  

Contenen vitamina A, vitamines del grup B, potassi, magnesi, calci, ferro, coure i manganès. Però sobretot  fruits molt rics en Vitamina C (35 mg per cada 100 gr. de polpa). (Fixem-nos que la natura ens els dóna a final d'estiu, per tal de proveir-nos de vitamina C de cara a no refredar-nos a l'hivern). Són fruits que pertanyen  al grup de colors morats, que es caracteritzen tots  per tenir propietats comunes:  http://www.botanical-online.com/colores_alimentos.htm

Mores

Com cuinar les Móres:

Es poden  menjar crues o posar-les com a decoració de pastissos i postres.

Se'n pot fer confitura, xarop, coulis, gelats, ... Però el punt de partida és sempre el mateix. I el secret és treure els pinyolets als grans de móra per obtenir una confitura ben fina.

Recepta de Confitura de Móres:

• Submergim les móres a l'aigüera, per tal que es netegin de la pols i possibles insectes, les escorrem, les pesem i les posem en una cassola. 
• Afegim la quantitat de sucre equivalent a la meitat del pes de les móres. (Recomano sucre integral no refinat, és més sa i queda molt be). 
• Tapem i deixem a foc lent. Hi posem un tros de pell  de llimona a dins. 
• Veureu que el sucre es va fonent, remeneu fins que la barreja quedi líquida i deixeu bullir uns 20 minuts.  Ho acabeu de triturar amb la batedora. Mai posar-hi aigua¡¡
• Quan encara està calent ho passem pel colador xinés i amb la ma de morter ho anem remenant. Amb aquesta operació aconseguim que els pinyols de les móres quedin dins del xino i la polpa i el suc, queden separades i formen una fina i excel.lent confitura. 
• És un procés de paciència, però el resultat s'ho  val. 
• Omplim els pots de vidre amb la melmelada i els bullim al bany maria.

Recepta de Xarop de Móra

Aquesta polpa que ens queda dins del colador xinès, cal guardar-la¡¡ Un cop feta tota la confitura, posem aquesta polpa a la cassola, la cobrim d'aigua, ho barregem be, posem sucre i ho deixem bullir 5 minuts. Tot seguit, ho colem en una ampolla, es guarda a la nevera  i tenim un xarop de Móra per poder banyar pastissos o fer un xupito fred.

Vegeu també...: Mores a totes hores

Les fulles de l'esbarzer també es poden menjar

L'esbarzer és una planta de la qual no només podem aprofitar les móres, sinó que les seves fulles també són comestibles i medicinals. 

Podeu agafar les fulles tendres, que no tenen punxes, per posar a les amanides, ben picadetes fines. Tenen efectes bactericides i diürètics. I una dosi de vitamina C de 90 gr. per cada 100 gr. de fulla ¡¡¡ 

Un esbarzer florit

També les podeu deixar assecar i tenir-les sempre a punt per posar a qualsevol infusió al llarg de l'hivern.

L'esbarzer: dolor i dolçor

L'esbarzer és una planta odiada perquè creix ufanosament, envaint el terreny  amb les seves grans rames arquejades i plenes de punxes. El trobem en tots els llocs oblidats, es fa l'amo dels camins no transitats, impedint-ne el pas,  envaeix les zones de conreu abandonades, marges, zones rocoses i llindars dels boscos. 

Esbarzer florit

Qui no s'ha esgarrinxat mai amb un esbarzer i se li han clavat les seves punxes...? Ara be, tot el dolor que produeix la punxada de l'esbarzer,  la planta el compensa a final d'estiu amb la dolçor dels seus fruits: les Móres, un fruit arrodonit, compost de nombroses petites drupes negres, que contenen suc i un diminut pinyol. La mida  de les móres varia molt segons l'indret on creix l'esbarzer. Hi té a veure el grau d'humitat i si l'esbarzer ha tingut aigua o no. Quan la planta no ha petit secada, les móres poden arribar a ser de la mida d'una cirera. El cert és que com més aigua té, més suc trobem a les drupes.

L'esbarzer (Rubus fruticosus) pertany a la família de les Rosàcies i n'hi ha diverses espècies i subespècies, totes comestibles i moltes d'elles tan similars que gairebé no es distingeixen unes d'altres. 

Mores

La móra és un fruit altament nutritiu, conté  vitamines del grup B, potassi, magnesi,  calci, ferro, coure i magnesi, però el principal component a destacar és la vitamina C (35 mg. per 100 gr. de polpa). Fixeu-vos que la natura ens proporciona ara, just a final d'estiu, aquest apreciat fruit per tal d'enfortir el nostre cos de cara als possibles refredats de l'hivern ¡¡¡

També podem consumir les fulles com a planta medicinal, perquè són bactericides, antidiarreiques i diürètiques, i també tenen vitamina C,  tant fresques com seques.

Anar a collir móres és una activitat per fer en grup, és un pretext per fer una excursió, cistell en mà,  a la vora del riu o per camins poc transitats i ombrívols. Compte amb les punxades, va be sempre portar unes tisores per tallar les rames que fan nosa,  però sempre acabem amb algunes esgarrinxades ¡¡¡

Com consumir-les?

Com que fresques no ens les podem menjar totes, les podem congelar, dins de pots de vidre. Així les podem usar a l'hivern,  quan volem fer un pastís o per decorar un gelat.

També en podem fer confitura. Només cal tenir present que el seu pinyolet pot ser molest. En aquest cas, vegeu en el receptari com procedir per eliminar el pinyol i obtenir una confitura finíssima només amb la polpa  i el suc. Segur que després d'haver-la tastada, ens mirarem els esbarzers amb uns altres ulls. 

Podeu trobar més informació interessant a: http://www.botanical-online.com/zarzamoraspropiedadesalimentarias.htm   

De nou el Saüc, ara els fruits

Les umbel·les de flor de saüc s'han convertit ara ja en ramells de minúscules cireretes comestibles.  

El període de maduració és breu, és una fruiteta delicada i es malmet aviat, a més,  els ocells s'encarreguen de collir-los tan bon punt maduren, els encanta aquesta fruita.  Per tant, cal no arribar tard!

Els fruits del Saüc tenen un alt contingut de vitamina C, són comestibles i podem fer-ne melmelades, xarops, gelea, coulis... Collir-les i esmicolar-les és una feina entretinguda, però el resultat val la pena. Els fruits del saüc tenen el mateix sabor que les seves flors, però molt més concentrat i suau.