Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris VIOLETES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris VIOLETES. Mostrar tots els missatges

dimecres, 3 de març del 2021

Un menú silvestre complet

Què ha de portar un menú perquè sigui complet? Des d'un punt de vista nutricional, ens cal llegum i cereal, clorofil·la (fulla verda) i verdures d'arrel o subterrànies, preferentment de temporada. Fruita, llavors o fruits secs i algun fermentatA més, hi ha d'haver aliment cru i aliment cuit.

La manera com coem els aliments també és important perquè ens aportin l'energia que necessitem. Aquí presentem una amanida crua, però també una sopa (bullit), unes croquetes (fregit) i un pastís de verdura (forn).

Des d'una perspectiva social i sostenible, molt millor que siguin productes ecològics,  de temporada, de collita pròpia o local i de productors  km0. En tenim molts a casa nostra i ben a prop i que ofereixen molta qualitat.

El següent menú silvestre està pensat en racions per a 4 persones i conté una mostra dels elements citats:


1.- Un entrant per picar:

Croquetes de cereal i malves

  • una tassa d'arròs
  • unes 50 fulles de malva
  • un ou i farina galeta per arrebossar
  • un pessic de comí
  • tiges de fonoll, aleixandri o àpit d'aigua
  • sal i pebre

L'arros i la malva s'empasten molt be i formen una base moldejable, però no tenen un gust potent, per això  introduim en aquest plat plantes de sabor potent i saboroses.

Coem l'arròs durant 10 minuts, posarem a bullir una part d'arròs i 5 d'aigua i quan estigui cuit el deixem refredar unes dues hores.

Escaldem les malves durant 3 minuts, les escorrem i les trinxem damunt del tallador. Ho barregem amb l'arròs i les tiges de les herbes esmicolades, Hi posem  el comí, la cúrcuma, sal i pebre.

Tot ben barrejat, ha de tenir una textura enganxosa i ferma, que ens permeti moldejar les croquetes. Ho estenem formant un corró i tallem les croquetes a la mida desitjada. Les banyem en ou, les passem pel pa ratllat i les fregim.


2.-  Un primer plat calent i contundent

Sopa de llegum i fonoll 

  • dues patates mitjanes
  • 4 grans d'all
  • 250 gr de mongeta seca (preferentment del ganxet)
  • un bon manat de fulles tendres de fonoll silvestre
  • pebre vermell, sal i oli

El dia abans posarem les mongetes en remull per coure-les l'endemà, amb una fulla de llorer.

Posem un litre i mig d'aigua a l'olla i hi tirem les patates pelades i trossejades. Quan estiguin cuites, les passarem per la batedora, per aconseguir que el caldo quedi blanc i espès. Laminem els alls i els sofregim.

En l'olla on hem trinxat la patata, afegim les mongetes cuites, els alls sofregits, el fonoll tallat ben menut, sal i el pebre vermell. Ho deiem coure uns 10 minuts i ho servim.  (Aquest plat admet uns bocins de pernil o cansalada en el sofregit  dels alls, que donaran un gust més potent a la sopa).


3.- Un plat fresc, amb fibra i fruita

Amanida silvestre amb salsa ravenissa 

  • herbes silvestres diverses
  • un grapat de flors de ravenisses
  • una taronja
  • sal, oli i una mica de tamari
Netegem be totes les herbes i les disposem en el plat.
Fem la salsa en la batidora: posem un grapat de flors de ravenissa, la taronja, oli, sal i ho passem per la batedora. Al final tastem el punt de dolç i picant, i afegim un rajolí de salsa de sola o tamari, que reforçarà els gustos.

4.- Verdura al forn amb formatge del país

Pastís de porro i herbes silvestres

  • 4 porros
  • una ceba
  • un ou
  • un bon grapat de mostassa silvestre o planta similar
  • tiges tendres de fonoll
  • formatge sec d'ovella o cabra

Primer tallem els porros ben menuts i els ofeguem en una paella. Fem el mateix amb la ceba. Escaldem les herbes silvestres 3 minuts, les escorrem i les trinxem. 

En un bol gran barregem porro, ceba i herbes trinxades, i també el fonoll, trinxat ben menut. 

Ratllem el formatge i en tirem un grapat a la barreja, juntament amb l'ou. Salem i especiem amb herbes seques. Ho posem en una safata per anar al forn i el deixem coure 30 minuts a 180º.


5.- El millor del bosc al plat

Mató de Montserat  banyat amb xarop d'avet i productes del bosc  

  • Un mató de Montserrat de 250 gr.
  • un brioix casolà
  • xarop d'avet*
  • fulles tendríssimes d'avet (gemmes)
  • pinyons torrats
  • flors de romaní
  • violetes

Tallem una porció de brioix quadrada, i una altra de mató, que siguin iguals. Banyem el brioix, li posem al damunt al mató i el mullem amb un rajolí més de xarop. Escampem pel damunt els pinyons torrats i les flors de romaní i un pessic de fulles tendres d'avet.

*El xarop d'avet (Abies alba) s'obté deixant les pinyes, collides a l'estiu, cobertes de sucre i dins d'un pot de vidre. El sucre s'empapa del sabor i la resina de la pinya i esdevé líquid. Abans de Nadal ja es pot colar i guardar.

dimarts, 7 d’abril del 2015

Violes o violetes, perfum i sabor

Les  violes o violetes apareixen a finals de febrer i duraran fins a finals d'abril. Són prou conegudes pel seu delicat aroma, però cal primerament aclarir que hi ha diverses varietats de violes. El gènere de les violes comprèn també diverses plantes herbàcies, moltes d'elles de jardí, com ara els pensaments.
La viola o violeta que ens interessa és la violeta boscana (com la defineix en Fabra per diferenciar-la de les de jardí), és a dir, la Viola odorata, la que creix en estat salvatge i que té un agradable perfum (no totes les violes són perfumades...¡).

La Violeta és doncs una planta que la podem trobar en els marges humits,  a les vores de rieres i rierols o inclús al mig del bosc frondós. Li agradem els llocs ombrívols. La podem distingir fàcilment per les seves tonalitats, que van des del blau-cel fins el lila morat, i pel seu delicat perfum.Aquestes són les violetes que aprofitarem per collir ara que és l'època i els alegraran els nostres àpats.


Receptes que podem fer de violetes:

- posar-les a l'amanida, crues.
- glaçejar-les.
- fer-ne licors, xarops, i begudes aromatitzades.

També les fulles del violers són comestibles i les tenim a disposició durant tot l'any. Són altament mucilaginoses, amb una gran dosi de vitamina C i vitamina A. Són ideals per posar en qualsevol crema de verdures (carbassó, carbassa, ...) perquè els dóna un toc de cremositat molt agradable.

Altres propietats de les violetes:

Tota la planta està indicada per a la tos i els refredats i és sudorífica. Ara és doncs el moment d'assecar-ne les flors, en un lloc fosc i sec per gaudir-ne tot l'any. Aquesta infusió de flors de violeta és una autèntica delícia,

Podeu trobar molta més informació, completíssima,  sobre la violeta a:
http://www.botanical-online.com/medicinalsvioleta.htm



Recepta: Xarop de violetes

Per un  pot de 1 litre de líquid:
- 1/3 de vi blanc (millor sec)
- 2/3 d'aigua fresca
- violetes per omplir (sense cues)
- una cullerada de sucre no refinat
- un pessic de sal.


Es posa tot dins del pot, es tapa be i es deixa a la nevera, remenant a diari, durant una setmana,

Veurem aleshores que les violes han perdut el seu tint i l'han passat al líquid. és el moment de colar-ho tot, ben escorregut.

Ho posem en una olla, juntament amb la meitat de sucre  respecte del seu pes. Es deixa bullir just fins que el sucre estigui fos, i es deixa refredar. I ja ho podem embotellar. El sucre i el vi fan que es conservi bé.

Aconsello sempre el sucre biològic no refinat per un tema de salut, però si es fa amb sucre blanc, el color queda més lilós i més autèntic, però menys saludable.

Cursos de plantes silvestres

Arxiu del blog