L'api silvestre, verdura d'aigua

L'api silvestre o fals créixem (Apium nodiflorum) és una Umbel·lífera o Apiàcia que creix a l'aigua. Forma part del conjunt de plantes silvestres comestibles aqüàtiques que tenim a casa nostra: l'api, els créixems, la dolceta i la verònica. Totes elles són plantes que requereixen d'aigües molt netes i pures. Sense aquest requisit és difícil trobar-ne hàbitats en bones condicions. 

D'entre totes les plantes comestibles d'aigua, l'Apium nodiflorum és potser el més habitual i el menys exigent. Com el seu nom indica, és cosí de l'api habitual que es cultiva per vendre.

Una mata d'api silvestre

Hàbitat de l'Api silvestre 

Creix en llocs frescals, sempre al costat de manantials, fonts, o rierols nets. Necessita aigua corrent, no estancada. Comparteix hàbitat amb els créixems (Rorippa nasturtium-aquaticum), però mentre que aquests neixen ben be a dins de l'aigua, l'api silvestre creix a la vora, a tocar de l'aigua, de manera que no es banya, però té els arrels sempre molles. No prospera en aigües estancades ni zones pantanoses. Vol aigua neta. 

Descripció de l'api silvestre

És una planta herbàcia, amb soca permanent i tiges submergides. Quan acaba el fred emergeixen les fulles, dretes i erectes, amb nombrosos foliols dentats, ovalats i acabats en punxa. La tija central que suporta els foliols és buida, sucosa i cruixent. Aquestes fulles erectes creixen ràpidament i poden atànyer entre 25-40 cm. d'alçada. Quan floreix, cap el maig o juny, es genera una tija central, buida, amb nusos, al voltant dels quals emergeixen les flors, en petites umbel·les de minúscules flors blanques. Per això se li diu nodiflorum, perquè els peduncles de la flor neixen al voltant dels nusos.

Consum de l'api silvestre 

El millor moment de collir l'api silvestre és ara, al mes de febrer  o març, aprofitant la seva etapa de creixement, i també durant la primavera, quan encara no ha florit i només té les fulles, que són tendres i cruixents, ideals per menjar-les crues a l'amanida. 

Quan les tastem, trobarem un regust ácid i dolç alhora, que ens recorda l'api que comprem al mercat, però el silvestre és molt més suau de gust i més aromàtic. Conté abundant vitamina C i  és diürètic. 

És tan tendre i sucós, que el podem consumir talladet damunt les amanides. També serveix per fer-ne caldos vegetals suaus, és molt aromàtic. I el podem menjar cuit també,  trinxat en diverses preparacions, com per exemple aquests falafels.

Recepta de falafel amb api silvestre:

Ingredients:

- 200 gr. de cigrons remullats del dia anterior

- 8 tiges d'api nodiflorum

- mitja ceba, ben trinxada

- dos grans d'all, trinxats

Falafels d'Api silvestre, amb escalivada.

- una c.s. de suc de llimona

- farina de cigró per espessir

- sal, pebre, cúrcuma, comí

Elaboració:

- Triturem els cigrons en la picadora. Fem el mateix amb els alls.

- Tallem al ceba ben menuda i també les tiges d'api silvestre, que ens donaran el color verd viu.

- Ho barregem tot. Afegim suc de llimona, sal, pebre, cúrcuma, comí i fem boletes.

- Utilitzarem la farina de cigró per si ens cal espessir la barreja i per compactar una mica les boletes.

- Ho fregim amb abundant oli d'oliva.

Precaucions:

• És una planta que està considerada comestible, però cal ser prudents amb ella, ja que conté petites dosis de components amb una certa toxicitat. 
• Tampoc la consumirem si a prop del seu hàbitat hi ha ramaderia que comparteixi les aigües amb aquestes plantes. 
• A l'hora de collir-la es pot confondre amb els Créixems, peerquè viuen en els mateixos indrets,  però això no és problema, ja que també són comestibles

A l'esquerra fulles de l'Api silvestre, 

a la dreta, fulles de créixems (Nasturtium officinale)

Api silvestre i créixems creixen junts en el mateix indret.
Totes dues plantes són comestibles

Créixens, la verdura aquàtica

Els Créixens silvestres, o Créixems  (Nasturtium officinale  W.T. Aiton o també Rorippa nasturtium-aquaticum L.) són una de les  anomenades "verdures oblidades", molt consumides en el passat, però totalment deixades de banda en l'actualitat. Part d'aquest oblit ve donat, segurament,  perquè és una planta molt delicada i és difícil que arribi al mercat en condicions òptimes: Quan es cullen s'han de posar en un tupper amb una mica d'aigua i consumir-les en les properes 24 hores. Nomes així aconseguirem que es mantinguin tendres i cruixents.

En el passat sembla que es consumien  sovint, ja que en Font i Quer, explica que als mercats de Barcelona hi havia les anomenades creixemaires, les dones que venien petits rams de créixens, però ja esmenta que sovint era difícil trobar-los en bon estat, per les característiques abans esmentades. 

Créixens adults amb la seva flor. Interessant observar la forma i disposició de les fulles

On podem trobar créixens? 

Els créixens els trobem al llarg de tot l'any i en llocs on hi circuli constantment aigua molt neta: naixement de les fonts, recs d'aigua neta,  petits rierols, ... la  presència dels créixens indica que l'aigua és pura i sense contaminació, sinó la planta no pot créixer i desenvolupar-se. Per tant, la buscarem sempre en llocs amb aigua corrent i sovint la trobarem  ben be dins de l'aigua, com  una planta aquàtica més i generalment mai creix  sola, sinó que  viu formant colònies, a vegades molt extenses.

Com identificar els créixens?

Créixem jove que evoluciona en forma d'estrella.

Els créixens pertanyen a la família de les Brassicàcies (la mateixa família que la col) i presenten diverses formes al llarg de tot el seu procés de creixement, cosa que a vegades dificulta la seva identificació.

Inicialment la planta presenta una forma arrodonida, amb els petits brots que creixen plans  damunt la superfície de l'aigua, al voltant de l'ull central  de la planta, en forma d'estrella, i les seves fulles acaben en un extrem arrodonit.
A mida que la planta creix, s'allarguem els pecíols, les fulles prenen una forma en punta suau, i la planta es va ramificant, sense deixar d'arrossegar-se i els brots treuen  noves arrels per captar més aigua.

A partir d'aquí, la planta es va dreçant per treure la flor: és molt petita, i blanca, amb 4 pètals minúsculs i en aquest estat és quan ja la trobem formant  colònies tupides. Les fulles han canviat de forma i ara són més allargassades i acaben en punta. 

Però pel voltant de les adultes, segueixen sortint plantes petitones, és un no parar. És en aquest estat de creixement quan és millor collir-les, perque el sabor és més suau. Tot i que al ser sempre tan tendres, en qualsevol moment són comestibles.  En la  planta  adulta, el sabor és més potent, més intens, qüestió de gustos...

Possibles confusions amb els créixens

Gairebé sempre,  els créixens comparteixen hàbitat amb una planta molt similar de la família de les Apiàcies, l'Api bord (Apium nodiflorum). Quan les plantes són adultes és molt fàcil distingir-les, per les respectives inflorescències, però en la primera fase de creixement, quan encara tot són fulles, sovint es fa difícil. De tota manera això no seria un problema a l'hora de consumir-les, perquè l'Api bord també és comestible i si el tasteu, veureu que el seu sabor ens recorda l'api comú.
Per dir-ho  col·loquialment: els créixens i l'api bord són grans amics, que comparteixen indrets i poden compartir les nostres amanides, però cadascú amb el seu sabor independent.

Plantes joves d'Api bord. Observeu la semblança amb els créixems. Cal observar que, mentre que el créixem creix de manera més planera, l'apì s'enlaira de forma recta.

A  l'esquerra, un brot recte d'Api bord,  A la dreta un altra brot de Créixems amb ramificació, observeu la seva forma sinuosa.

Consum dels créixens

Els Créixens són ideals  per consumir en cru. El 90% és aigua (cosa que explica el perquè és tan delicada). El seu sabor una mica picant,  ens recorda la mostassa. També en alguns supermercats se'n troba una varietat cultivada i envasada. També en podem fer una salsa crua, amb oli, llimona i sal. I fins i tot se'n poden fer sopes de verdura. Però sempre haurem de tenir present que el seu sabor és potent i penetrant, per això, amb poques fulles ja és suficient, ja que en cru i en grans quantitats fins i tot podria ser irritant per les vies urinàries.

Com aliment, el seu consum està molt estès en els països de l'orient mitjà, i existeixen, a l'abast de tothom, nombrosos estudis que fan referència a les seves qualitats antioxidants, anti-inflamatòries,  anti càncer i hepatoprotectores.
Els Créixems són una planta plena de nutrients i contenen diversitat de vitamines en proporcions altes. Però sobretot cal deestacar el contigut en minerals:
Ferro: 5,1mg. Sodi: 51 mg. Potassi: 282 mg. Magnesi: 25 mg. Calci: 190 mg. 

*Precaucions:
Les plantes aquàtiques poden estar contaminades per un paràsit anomenat Fasciola hepàtica, propi dels animals remugants, que necessita aigua per desenvolupar el seu cicle larvari, que és llarg i complexe, i necessita de l'existència d'un determinat cargol aquàtic per fer la seva metamorfosi, abans de convertir-se en un bacteri perillós, que quan sortirà del cargol  s'adossarà a les fulles de les plantes aquàtiques. com ara l'Api bord o els Créixens. ,
L'existència  de ramaderia aprop dels llocs de collita, és motiu per prendre precaució.  Cal desistir de collir-ne en llocs freqüentats per ramats de vaques, ovins o pastures,
És aconsellable que abans de consumir les plantes fresques que collirem, en  llocs no contaminats, les posem en remull amb vinagre i llimona. 

Créixem en flor

Curiositats dels créixens

L'origen del seu nom ve de dues paraules llatines:  nasus (nas) + tortus (tort) = Nasturtium, ja que segons alguns autors, aquell que la tastava, havia d'arrugar el nas, perquè els créixens  tenen  un punt de picant. Però  és aquest punt de sabor com de mostassa el que li dóna la gràcia en les amanides.
També és per aquest motiu que en català se l'anomena també Morritort.