La
Dent de Lleó, o també
Pixallits (
Taraxacum officinale) és una planta tan habitual com imprescindible. Pertany a la família de les Asteràcies o Compostes, que té diverses espècies comestibles, però aquesta és una de les més conegudes com a comestible i que té més renom com planta medicinal.
 |
| Fulles i flors de dent de lleó o pixallits |
Hàbitat - on trobar dent de lleó o pixallits
Li agraden els prats humits, millor si han estat de pastoreig; els racons ombrívols del bosc i indrets frescos. La trobem sempre al llarg de l'any, però ara a la primavera és quan és més tendra i les seves fulles fan de més bon menjar, bo i crues. A partir d'ara ja treu le seves nombroses flors d'un groc llimona espectacular i és fàcil d'identificar-la enmig de tot l'herbam.
La Dent de Lleó és coneguda com a planta medicinal per les seves propietats diürètiques i depuratives, però precisament per això és convenient consumir-la amb freqüència. Si la mengem com aliment habitual, no haurem de recórrer a ella com a medicina¡¡¡ I donat que és molt abundant, no tenim excusa.
Com collir dent de lleó o pixallits
Collirem sempre les fulles, amb unes tisores, però no arran de terra, perque la part baixa de la fulla té més nervi i ens resultaria un pel dura. Tallem sempre a partir d'on comença a eixamplar-se la fulla, seleccionant només la part verda. Haurem de consumir-la aviat, perquè és molt sensible i es panseix ràpidament.
Com ens la menjarem? senzillament en l'amanida. Té un gust un pel amarg, però és per això que aconsello barrejar-la amb altres fulles (enciam, àpi, ...) i fer una bona vinagreta. Així és més fàcil de consumir.
També recomano menjar-la com a verdura bullida, igual que uns espinacs. Però en aquest cas, amb una mica de julivert, menta o fonoll, per matar l'amargor. De tota manera, cal dir que la Dent de lleó és amarga com més velles són les fulles, i sobretot a l'hivern. Ara són tendríssimes i gairebé l'amargor no es nota.
Propietats de la Dent de Lleó o Pixallits:
Planta molt rica en vitamines, però destaca per damunt de les altres plantes pel seu
altíssim contingut en vitamina A (
14000 Ul/
100gr),
vitamina C (
50mg/100gf), vitamines del grup B i quantitat de minerals, entre els que destaca el
calci i el
potassi:
| mg/100gr. |
| Calci | 470 |
| Fòsfor | 74 |
| Ferro | 3,3 |
| Sodi | 76 |
| Potassi | 590 |
| Magnesi | 36 |
Recepta amb dent de lleó o pixallits:
PASTÍS DE DENT DE LLEÓ I CEREAL
una plàtera plena de Dent de lleó (es redueix molt un cop bullida)
una plàtera plena de fules de Dent de Lleó (es redueix molt al bullir)
una tassa gran d'arròs integrel bullit
dos porros
un carbassó
un ou
100 ml de crema de soja
50 grams de formatge preferiblement sec
unes grapat de fulles tendres d'orenga
Fem bullir les fulles de la Dent de Lleó amb sal uns 10 minuts, les escorrem i les tallem ben menudes. Tallem els porros i el sofregim a la paella, li afeigim el carbassó tallat a daus i l'orenga ben picolada. Ho deixem coure una mica més i quan ja està tot cuit, hi tirem l'arròs bullit i remenem...
- En una plàtera per anar al forn, ben untada, hi posem les verdures: la dent de lleó, el porro amb el carbassó i l'arros i ho barregen be, juntament amb la crema de soja i un ou batut. afeigim sal i pebre i un polsim de formatge per compactar. Ho enfornem al bany maria 45 minuts, amb la resta de formatge pel damunt.
També en aquesta època de l'any podem aprofitar per collir les flors immadures i conserver-les en salmorra, com si fossin tàperes. Són molt bones¡¡¡
