Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

dissabte, 27 d’agost del 2022

La jornada de les plantes silvestres

La Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades serà el proper 17 de setembre a Igualada. El programa és molt extens i hi trobareu activitats, conferències, tallers, actuacions, tastos i moooooltes més coses, tot relacionat amb el consum sostenible de productes de l'entorn, i en especial, els de procedència silvestre.

Tota la jornada i les activitats estan organitzades i coordinades pel Col.lectiu eixarcolant

És una gran festa per a tots els públics. No us la podeu perdre. Aquí en el programa de la diada teniu totes les activitats 

Ens veiem a Igualada...!!🙋😀


dilluns, 15 d’agost del 2022

Tàperes, les poncelles més gustoses

Les tàperes són molt apreciades en els pobles riberencs del Mediterrani, però en general, encara són poc conegudes i consumides, tot i ser un aliment molt antic. En els mercats tradicionals de casa nostra, a les parades d'olives, solen vendre tàperes i taperons a granel, però la majoria del públic ignora on es cullen.

Les tàperes i els taperots provenen de la mateixa planta, es cullen en diferents estadis de creixement i sempre s'han de consumir en forma de conserves, que es poden fer de manera casolana o comprar-les al mercat.

La taperera

La taperera (Capparis spinosa) pertany a la família de les caparàcies. És una planta arbustiva de l'àrea mediterrània que creix en terrenys calcaris i àrids. Viu en llocs pedregosos i difícils, com ara les ruïnes o entremig de murs de pedra seca. Això li facilita poder endinsar les arrels enmig del rocam i segons els experts, així es pot nodrir dels minerals de les mateixes pedres. Resisteix be la sequera i la salabror.

Poncelles que es convertiran en 
tàperes quan es preparin en conserva.
Les més petites són més apreciades.
Les tiges són primes, llargues, i solen penjar dels murs o s'arrosseguen pel terra, o per damunt altres plantes. Les fulles són arrodonides, de color verd, a vegades tirant a cendrós, i solen tenir  estípules en forma d'espina, a l'inici del pecíol. 

Les flors són molt boniques però només duren 1-2 dies. Les poncelles creixen a les axil·les de les fulles i presenten una forma cònica, amb quatre sèpals,  que quan esclaten apareixen els 4 pètals blancs i una munió d'estams  rosats. La floració és escalonada, a partir de maig. Veure les tapereres florides és un bonic espectacle.   

Un cop fecundada, la flor genera el fruit: el taperot, de color verd, amb forma ovalada, com de pera i mida d'una oliva. Es cullen immadurs per condimentar. Si es deixen a la planta, com passa en alguns jardins, s'obren i apareixen totes les seves llavors enganxades a la polpa vermella, que a simple vista, té aspecte com de flor esclatada, més que no pas de fruit madurat.

Les tàperes i els taperots

El taperot madur s'obre i mostra la llavor 
Ambdós productes els trobem al comerç i es cullen de la mateixa planta, però en diferent moment.

  • Les tàperes són les poncelles de la flor i es cullen abans que esclati, a partir dels mesos d'abril i maig, quan són de la mida aproximada d'un cigró. Es conserven en vinagre i sal. 
  • Els taperots són els fruits de la flor de la taperera. Es cullen abans de madurar, durant el mes de juliol, i es posen en conserva. Tenen una textura carnosa,  fresca i cruixent i un sabor més suau que les tàperes.
  • Les tapereres de conreu estan més aviat enfocades a la producció de tàperes, que tenen més sortida comercial que els taperots, ja que aquests es consumeixen menys.


Hàbitat, conreu i collita

Les tapereres  creixen silvestres en llocs sovint poc accessibles, però també es cultiven amb finalitats  comercials, inclús alguns pagesos en tenen en un racó de l'hort. 

No és una planta abundant arreu, llevat dels conreus específics.  Però quan troba un indret on s'hi sent a gust, la taperera se'n fa la mestressa.  Com que es coneix poc, sol passar desapercebuda, però la podem reconèixer fàcilment en el moment de la seva espectacular floració.

A les Illes Balears la taperera abunda i també es cultiva amb finalitat comercial, però la recolecció de les tàperes i taperots és fa esglaonada, per raó del procés de creixement de la planta. Es realitza de forma totalment manual, no es pot mecanitzar perquè és molt delicada, i això ha fet davallar la producció. Actualment el 90% de les tàperes i taperots del mercat provenen del Marroc.  


Taperera en flor. S'aprecien les poncelles o capolls


Usos en la gastronomia

Tàperes i taperots es consideren i es mengen sobretot, com un condiment i/o aperitiu. No es poden consumir en cru, ja que les tàperes són bastant aspres i amargues. Per això, els diversos mètodes de conserva que trobem, sempre proposen deixar-les uns dies (entre 3-8) en aigua i sal i/o anar-la canviant, per tal de treure'ls aquesta aspror. Només són consumibles si prèviament les adobem amb sal i/o vinagre. El resultat de la coserva depèn de que el vinagre sigui ben bo.

La utilització d'aquest condiment data ja de l'època de la cultura greco-romana. El fet que estigui tan arrelat en les illes del mediterranai, d'est a ouest, denota que el seu consum ha estat sempre present en la dieta dels seus pobles.  

A Balears, les tàperes formen part de les coques i el trempó i de molts més plats de la seva cuina tradicional, com ara la llengua amb tàperes. La tapenade típica de Provença és una salsa per untar, feta amb tàperes. A Grècia, territori molt abocat al mar i amb una climatologia molt adient, no només consumeixen  tàperes i taperots, sino també les fulles de la taperera, guardades en conserva. Al sud d'Espanya, on solen abundar les tapereres, hi ha molt costum de fer-les de manera casolana, encurtides en vinagre.

A Sicília les tàperes gaudeixen de denominació d'origen protegida (IGP) i n'exporten arreu. Els productors assagen noves formes i presentacions de les tàperes, no només en conserva, sinó liofilitzades o en pols, inclús també les seves fulles. 

En la cuina clàssica, les tàperes són un dels ingredients de la salsa tàrtara.


☝Les tàperes són molt riques en flavonoides i per tant, 

són un aliment amb grans propietats antioxidants.


Tàperes i taperots confitats, tal com els trobem al mercat


Receptes amb tàperes

La taperada (del llibre Història de la Cuina catalana i occitana, de Vicent Marquès):

"La taperada és una pasta de tàperes i olives negres similar a les pastes d'olives que feien els grecs i romans [...] es tracta d'una menja agradable, d'una salsa, un aperitiu [...] que els provençals tenen costum d'untar sobre una llesca de pa."

  • 250 g d'olives negres espinyolades
  • 150 g de tàperes
  • 5 anxoves confitades, netes de sal i d'espines
  • all, pebre, farigola i oli

S'aixafen els ingredients al morter fins aconseguir runa pasta bastant espessa.

La salsa de tàperes francesa

  • el suc d'una llimona
  • 4 c.s. de crema de llet
  • 1 c.s. de mostassa
  • 4 c.s. de tàperes tallades menudes
  • un brot de julivert
  • sal i pebre

Escalfar breument el suc de llimona i la crema de llet. Afegir la resta d'ingredients i triturar-ho. Aquesta salsa acompanya molt be qualsevol plat de peix.

La salsa de tàperes mallorquina (del llibre Sa Cuina, de Toby Molenaar)

  • 2 cullerades de llard o mantega
  • 2 cullerades de tàperes
  • 2 rovells d'ou
  • 1 cullerada de farina
  • caldo

En una paella fem daurar la farina i la mantega. Afegim les tàperes tirinxades i el caldo necessari per obtenir cremositat. Finalment batem els rovells i els incorporem a la salsa.

Altres usos

Les tàperes es poden consumir com un ingredient més dins de l'ensaladilla, berrejades en l'amanida o els plats de pasta. Queden molt be en la pizza o en amanides fredes de llegum. 


Mètodes de conservació

Els manuals culinaris de les diverses illes del Mediterrani donen diferents metodologíes per conservar les tàperes. N'hem fet un breu resum:

Mètode 1. Netegem les tàperes i traiem els peduncles. Després de deixar-les 2-3 dies en aigua i sal, les esbandim i les posem en un pot de vidre, cobertes amb un bon vinagre aromàtic. En 3-4 setmanes ja es poden menjar. El mateix procés es pot seguir pels taperots.

Mètode 2. Netegem i escorrem les tàperes i les deixem assecar al sol una hora, damunt d'un drap. Prenem la mateixa quantitat de tàperes i de sal gruixuda. Ho posem en un bocal de vidre, primer una capa de sal, després una de tàperes i anar alternant. A la capa superior hi posarem més gruix de sal. Tapem i guardem. Es conserven així fins a 12 mesos. Quan les anem a consumir, primer les haurem de rentar, per dessalar-les.

Mètode 3. Válid tant per tàperes com per taperots: es netegen be i es guarden 9 dies només en aigua, canviant-la cada dia. Al desè dia es fa una salmorra amb 1 litre d'aigua per 200 g de sal, i es posen en un recipient gran de vidre, tapat, amb la salmorra. Al cap d'uns 30 dies ja es poden començar a consumir, però es poder guardar així fins a dos anys. 

Mètode 4. És una variant del tercer: s'agafa  una part de les tàperes amb salmorra, s'esbandeixan per dessalar-les, i es posen en un pot de vidre, amb aigua i vinagre al 50%. S'espera uns 15 dies i ja es poden consumir. D'aquesta manera tenen un sabor més suau i no tan avinagrat. La resta, segueixen el seu procés dins la salmorra...


El filet verd central és el futur taperot,
que anirà creixent fins esdevenir un
fruit ple de llavors i amb una polpa
 vermella, que amb la calor s'obrirà

Les propietats medicinals 

Dioscòrides ja esmentaba la kapparis  com a planta amb propietats medicinals. Els llibres antics de medicina, donen molt de valor a les virtuts diürètiques, especialment les de l'arrel de taperera, fins i tot relaten l'existència del vi de tàpera, fet amb aquesta arrel.
En general, tota la planta  té propietats diürètiques. També se la considera planta aperitiva, indicada per baixar el colesterol, i sobretot és molt rica en vitamina K. En alguns lloc usen el suc de les fulles contra les picades d'insectes. 

Per a més informació en profunditat sobre propietats medicinals de les tàperes vegeu: Botanical Online/Alcaparras



Curiositats

  • Els nostres llibres clàssics de cuina (Sent soví, Coch, la Cuynera, etc ...) no esmenten les tàperes en els seus ingredients, com tampoc les trobem en altres llibres clàssics i emblemàtics de cuina catalana, més recents.
Això ens porta a pensar que les tàperes, tot i ser un aliment des de temps antics, han estat sempre un producte molt local, igual que ho és la planta. Aquest fet, probablement, ha limitat molt el consum extensiu de les tàperes, que han enriquit la cuina local, com ara la de les Illes Balears,  però això no ha estat suficient  perquè les tàperes entressin a formar part de la literatura culinària de manera notòria, com si que ha passat amb altres aliments o plantes.

  • Si teniu una estona us convidem a veure un dels millors videos que hi ha a internet sobre el procés de conreu, collita i conservació de les tàperes a Sicília, així com els seus múltiples usos i l'experimentació de possibilitats gastronòmiques. És una mica llarg però molt interessant: 
https: //www.arte.tv/fr/videos/092983-023-A/geo-reportage-les-capres-de-sicile-la-saveur-de-la-mediterranee/





Taperons madurs que han esclatat
i s'han obert damunt la planta
               
Una taperera creixent molt a gust en un racó d'unes ruïnes romanes


dilluns, 8 d’agost del 2022

Receptes d'estiu: amarant

 Vacances¡¡¡¡ Temps de lleure per fer allò que ens ve més de gust, com per exemple, cuinar.

Malgrat l'extrema sequera, hem d'agrair que les pluges de tarda que han caigut alguns dies, han afavorit el creixement de diverses herbes.

Una de les que creix amb empenta i ganes és l'amarant (Amaranthus spp) i el podem aprofitar per fer nombrosos plats de verdura. Cuinar-lo és fàcil: tot allò que fariem amb una bossa d'espinacs, ho podem fer amb l'amarant. Fins i tot guardar-los en una bossa a la nevera, un cop nets, o bullir-los i congelar-los. 

La collita

Si observem el paisatge, veurem que tenim amarants per fer provisions per uns quants dies, si volem... 

Els collirem amb unes tisores, només els que encara no floreixen, tallant la part superior i deixant la planta al terra. Així ens emportem les fulles més tendres i senceres. Els rentem i els deixem en remull una hora almenys. Després els escorrem be, els envasem en bosses i se'ns guarden frescos a la nevera entre 3-4 dies.

Com consumir-los

Si les fulles són ben joves i tendres, al deixar-los en aigua es tornen turgents i es poden menjar crues en amanida, com un espinac. 

Sinó, els podem consumir saltejats a la paella, escaldats, en truita, en estofats de llegum, o en un pastís de verdura.

Recordeu: tot allò que farieu amb els espinacs, ho podeu fet amb l'amarant.


Beneficis nutricionals de l'amarant

Tal com dèiem en un post anterior sobre l'amarant, és una de les millors verdures d'estiu, amb uns valors nutricionals molt per damunt dels espinacs. En destaquem:

  • Calci: 476 mg.
  • Potassi: 410 mg.
  • Fòsfor: 74 mg
  • Ferro: 5,5 mg (més del doble que els espinacs ¡¡)

La recepta d'estiu:

  • 200 g de fulles d'amarant
  • 2 ous
  • 250 ml de llet
  • 70 g de polenta 
  • 50 g de mantega fosa
  • 3 cullerades de formatge parmiggiano o similar
  • 2 grans d'all
  • sal i un pessic de bicarbonat

Enrossim els alls en una paella i hi posem les fulles d'amarant i tapem. Les haurem de posar en vàries etapes perque dificilment i caben totes. Hem de deixar-les uns minuts, per tal que es coguin i s'arronsin. Les fulles han de quedar ben cuites i toves. Les traiem, les escorrem i damunt d'un tallador, les esmicolem be amb el ganivet. Reservem.

Posem els ous en un bol, amb la llet i la polenta i ho batem. Afegim la mantega, el formatge, la sal, el bicarbonat i les fulles d'amarant. Ho barregem be.

Untem un recipient per anar al forn, ho aboquem i el deixem coure 40 minuts a 180º. Es pot menjar calent o també fred, per emportar-lo a la platja. És un plat molt nutritiu.

Bon estiu silvestre¡


Cursos de plantes silvestres

Arxiu del blog