Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta CONFITURES SILVESTRES

Codonys, la fruita que té bonys

Imatge
El codony és semblant a la pera i/o a la poma i desprén una olor intensa. Sempre m'ha cridat l'atenció el codony , aquesta fruita de forma irregular, d'aspecte abonyegat, que contrasta amb la resta de fruits rodons i de superfície llisa i fina. Però aquesta és la gràcia del  codony  ( Cydonia oblonga ): la seva estètica asimètrica, de pell rugosa i aspre, sovint amb una mica de borra, com de vellut. I sobretot, aquesta olor tan intensa i agradable, que es percep només entrar a la cuina. La meva mare encara conservava el costum de posar codonys a l'armari per perfumar la roba. De fet, el codonyer és un arbre que es cultiva en tot l'arc del Mediterrani, des de temps antics. Es creu que té els seus orígens  als països caucàsics. A Catalunya, el trobem en zones de l'interior i pràcticament fins al pre-Pirineu, ja que és un arbre molt resistent, que suporta molt bé els freds. El seu nom científic Cydonia oblonga  prové de l'antiga ciutat grega de Cidó i l'ep...

Arrop, la confitura sense "sucre"

Imatge
L' Arrop  és un postre històric que ens recorda la ingeniositat de les cuines de fa 2000 anys, quan encara no tenien el sucre i se les havien de pensar totes per obtenir la dolçor d'on fos. Segurament, és l'endolcidor més antic, després de la mel . Es un esmorzar molt energètic, pels sucres naturals que porta. Un postre contundent. Un berenar molt nutritiu. I una confitura original i deliciosa . Què és l'Arrop? L'Arrop que s'elabora actualment és una confitura que combina fruita i hortalisses del temps: poma, pera, codony, figues, carbassa, albergínia, moniato, ... S'acostuma a elaborar  a finals d'estiu i principis de tardor, aprofitant la temporada del raïm. Si be amb la gamma de fruites i verdures podem fer de més o de menys,  el que mai pot faltar per fer  arrop, l'ingredient bàsic, és el most , el suc del raïm abans de fermentar i convertir-se en vi. Per tant, pels escèptics, cal subratllar que el most no porta alcohol, només sucr...

Com aprofitar els fruits de saüc

Imatge
fruits de Saüc a punt de consumir/elaborar Som a l'agost. El  Saüc  (Sambucus nigra) ja té els seus fruits pràcticament tots madurs. Els ocells ja s'hi han fixat i comencen a picotejar-los. Ara és el moment de collir-los doncs. El Saüc és un arbust sovint amb aparença d'arbre,  que trobem amb freqüència vora les masies o llocs habitats, frescos o amb una certa humitat i sols rics. També creix en abundància a la vora de rius o rieres. Els seus corimbes de flors blanques el fan inconfusible a la primavera. Ramells de Saüc madurs, Les diverses parts del Saüc ( fulles, flors, escorça , ...) tenen propietats medicinals, degudament utilitzades, però no tot el Saüc  és comestible. Únicament les flors i els fruits es poden menjar, la resta és lleugerament tòxic. Per tant, sempre que en collim per menjar, agafarem únicament  les flors dels corimbes. sense peciol  (a la primavera) i les petites cireretes negres,  plenes de suc,  ara a l'e...

Pipiripips, carmí de primavera

Imatge
Planta verda del Pipiripip  abans de la flor La meva mare deia sempre que quan florien els pipiripips i venien les orenetes, ja érem a la primavera. De fet, fins que el fred hivernal no és fora, no floreixen els Pipiripips. No cal presentació d'aquesta planta, que coneixem bàsicament per la seva flor vermella, de quatre pètals, que inunda els marges i envaeix els sembrats, i que té la facultat de convertir un camp abans verd, en un camp totalment vermell. El  Pipiripip, o Rosella, o Ruella  (Papaver rhoeas) és  una planta herbàcia, de la família de les Papaveràcies. Creix  a finals d'hivern, formant una roseta, amb les fulles aplanades al terra, que es van adreçant a mida que es fa gran. Del centre de la roseta, surten les tiges  diverses amb una poncella que embolcalla els pètals, tot arrugats, però que un cop la flor esclata, queden tots llisos, com planxats. Comestibilitat del Pipiripip Tota la planta és comestible. Les Fulles es pode...

Figues de Moro, ara és el moment

Imatge
Com collir les  Figues de Moro sense punxar-se? Com aprofitar les Figues de Moro ? Figues de moro Les Figues de Moro són un aliment altament nutritiu però els inconvenients per collir-les i menjar-les, netes de punxes, són un element dissuasori moltes vegades. La millor manera de collir-les és, evidentment, amb guants gruixuts, de goma o de cuir. Després, procedirem a eliminar les minúscules espines: - Posem sorra fina en un cubell, i anem refregant les figues a la sorra - Tot seguit, les posem en un cubell amb aigua per esbandir-les i amb la part rugosa d'un fregall dels plats, les acabem de fregar. D'aquesta manera aconseguim treure totes les punxes i poder-les pelar tranquilament, llevant només el tel de pell exterior, sense cap perill.  A partir d'aquí ja podrem elaborar la Melmelada de Figues de Moro que us detallo a continuació. MELMELADA DE FIGUES DE MORO Ingredients: un quilo de figues de moro ben madures 500 gr. de sucre integr...

Com aprofitar les Serves

Imatge
Les Serves (Sorbus domestica) són fruites amb un alt poder nutritiu: contenen àcids i  glúcids en abundància, provitamina A i vitamina C, i una proporció de 7g.  de proteïnes per cada 100gr. de pes. És una fruita que val la pena de  conèixer i aprofitar. El seu alt contingut en pectina fa que sigui molt apte per fer compotes, barrejada amb altres fruits del moment. Avui hem  sortit de collita i hem trobat un bon grapat de Serves i de Pomes silvestres, que són molt més gustoses que les de compra. També hem collit un bon grapat de Phisalis i raïm  de la parra. Aquí us deixo la meva recepta de Compota de Serves i Poma , que com podeu observar a la foto, el resultat és més semblant a un flam que una compota, i això és degut a que tant la Serva com la Poma tenen molta pectina. COMPOTA DE SERVES I POMES SILVESTRES  Serves madures  Pomes silvestres ambdues fruites a parts iguales Sucre integral no refinat, la meitat del pes n...

Grataculs, un glop de vitamina C

Imatge
Grataculs madurs Els  grataculs  són el fruit de la gavarrera o roser silvestre ( Rosa canina ). En castellà es diuen  escaramujos . Segurament molts coneixereu aquest arbust perquè fa unes flors blanques o rosades molt boniques i a finals d'estiu els seus fruits vermellosos són els més vistosos del bosc: Quan els fruits són madurs, es recullen i es poden utilitzar per preparar molts plats. S'ha d'anar en compte perquè a l'interior contenen moltes llavors i tenen uns pèls urticants, pels quals es coneix com a "grataculs". Propietats dels grataculs D'entrada el nom d'aquest  fruit de la gavarrera , sobta una mica. Però cada cosa té un nom en funció dels seus atributs, que en aquest cas considero exagerats. La planta anomenada Gavarrera ( Rosa canina ), la trobem estesa arreu del territori, pertany a la família de les Rosàcies, i se l'anomena també roser bord . De fet, s'hi assembla molt.  A la primavera ens delecta amb les se...

Móres, delícies d'estiu

Imatge
Per mi les móres són per excel.lència, el millor fruit salvatge de l'estiu. El seu sabor és únic i les confitures de móra són les més delicades i exquisides que es poden obtenir en aquest temps. Anar a collir móres es pot convertir en una activitat  familiar dels últims dies de vacances. Es requereix paciència i un bon equip de persones, ja que si no ens hi posem tots, donat que  són tan menudes, costa molt d'omplir el cistell.  Mores Les Móres (Rubus fruticosus) són el fruit dels esbarzers, aquesta planta de la família de les rosàcies que creix i envaeix les vores dels camins, torrents, terres de conreu abandonades, parets, ...  N'hi ha diverses varietats, totes elles molt similars i els fruits són tots comestibles en cada una d'elles. Els esbarzers, juntament amb altres plantes, formen això que es denomina bardissa : conjunt de plantes  que creixen en un mateix indret, que es complementen i que formen un hàbitat tupit i dens que cobreix el terra...