Tipus de fruits de vermells del bosc

Gerd

Si aquestes vacances us desplaceu a l'interior del país i  a la zona pirinenca, probablement  us trobareu una gran diversitat de plantes amb fruits vermells que habitualment no són massa coneguts. Una bona part són comestibles, encara que tenen poca carn, però també n'hi ha uns quants d'aspecte preciós i de conseqüències nefastes.

Val la pena fer-hi una ullada ràpida per tal de conèixer aquests petits fruits silvestres tan deliciosos que podeu aprofitar, això si, amb molt de compte de no malmetre la planta, el seu hàbitat i l'entorn, ja que gran part d'aquestes petites joies estan protegides.

Els Gerds, fruit de la gerdera (Rubus idaeus). De la mateixa família que les móres i molt semblant elles. A vegades creixen junts. Les gerderes les trobem en llocs humits a partir dels 800-1000 m. d'alçada. A diferència de l'esbarzer, les podrem collir sense punxar-nos i el gerd es deixa anar només tocar-lo. És molt dolç¡ res a veure amb els del mercat.

Móres d'esbarzer

Les Móres (Rubus fruticosus) són una de les fruites silvestres més conegudes. Com que d'esbarzers n'hi ha per tota arreu, des d'arran de mar fins a la muntanya, és una de les més esteses. En segons quines zones li diuen romaguera.

Es pot menjar crua i fer-ne melmelada. Són molt nutritives i antioxidants.

Esbarzer nan

Esbarzer  nan o saxàtil (Rubus saxatilis): petita planta poc habitual,  també de la família de les Rosàcies, que només creix en sòls rics en humus, generalment a grans alçades i en la zona pirinenca. De poc volum i alçada. 

Fa uns quants petits fruits, de la mida d'un pèsol, d'aspecte transparent. Són comestibles, però tenen poca carn i són una mica àcids.

Grosella

La Grosella (Ribes petraeum i Ribes alpinum) és un arbust generalment de petita talla, que podem trobar a la zona pirinenca i a alçades de 2000 mts. Els fruits són petits, mida pèsol, lluents, translúcids, d'aspecte sucós, però una mica aspre. Són comestibles però poc dolços. Se'n troben dues varietats diferents.

Cirereta d'arç

l'arç blanc (Crataegus monogyna) és un arbust i el seu fruit madura a finals d'estiu. Són com unes mini cireretes, molt farinoses i amb poca carn, però són comestibles. Es poden menjar crues, collides directament, o se'n pot fer una compota. Són molt riques en vitamina C. Perduren en la planta fins ben entrat l'hivern i són un bon aliment per als ocells.

Grataculs a final de temporada

Els grataculs, els fruits de la gavarrera (Rosa canina), destaquen per la seva abundància en tots els rosers silvestres. És el fruit salvatge amb més contingut de vitamina C, però per gaudir-ne cal esperar a l'inici de la tardor, o be els podeu collir quan estiguin ben vermells, i posar-los en vinagre i sal. Això els estova una mica i els tindreu sempre a l'abast per consumir-los crus, això si, traient els pinyolets amb paciència.

Boixerola

La Boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), el seu nom significa raïm d'ós, i només creix en latituds a partir dels 800 metres, formant colònies de plantes rastreres, de fulla coriàcia,  ovalada i verd intens. Els seus fruits són comestibles i els trobareu a l'estiu, cal collir-los que estiguin ben vermells. Són una mica farinosos. Abunda al Pirineu i pre-Pirineu en zones humides i més aviat ombrívoles.     

Maduixtes de bosc

                                                         

Les maduixetes de bosc no necessiten presentació. A partir del juliol comencen a madurar a l'alta muntanya, en llocs ombrívols i humits. Trobar-ne és un privilegi i tastar-les un plaer immens. Res a veure amb les de compra.

Moixera de guilla

La Moixera de guilla (Sorbus aucuparia) és un arbre molt abundant a la zona pirinenca i en ocasions el trobem en jardins, per la bellesa de les seves flors i dels fruits color taronja. Aquests són molt abundants, però molt petits, de la mida d'una arbequina, però de forma xata. Precisament per aquesta mida, és difícil d'aprofitar-los, però amb paciència, i quan estiguin molt i molt madurs, se'n pot fer una confitura, tenint en compte que, com altres fruits del gènere Sorbus, són una mica amargs i cal endolcir-los be. 

Servera amb serves

Encara queden serveres que cada estiu fan  Serves (Sorbus domestica). Són fruits oblidats i molt bons en el seu estat de maduresa final, quan el seu color vermellós comença a agafar tonalitats marronoses. La seva forma ens recorda una pometa petita i la textura és com de pera farinosa. És el fruit de la servera, un arbre que es troba escampat en zones d'antics conreus o vinyes oblidades, i també en marges de bosc. Generalment solen ser arbres de gran volum i a l'estiu produeixen rams de fruits, que cauen quan són madurs.

Moixera

La Moixera (Sorbus aria) la trobem a partir dels 500 m. d'alçada i està força repartida pel territori. Els seus fruits tenen mida d'oliva petita, són de color vermell, amb textura molt farinosa i poc atractiva. La trobem enmig dels boscos frescals i amb una certa humitat. En terrenys òptims produeix ramells amb molts fruits comestibles, però poc atractius.

Sabuc, el saüc vermell

El Sabuc  o saüc vermell (Sambucus racemosa) és un arbust amb forma d'arbre que creix en llocs humits i frescos del Pirineu. Se'l considera una planta més aviat tòxica i els seus fruits no es mengen en cru. Però si que es poden coure be amb sucre i fer-ne una confitura, és un petit arbre molt atractiu.

             

I fins aquí una selecció de bons fruits. 

Ara vegem-ne d'altres menys recomanables.

Fruits vermells tòxics o no comestibles

Brionia

Dins d'aquesta categoria tenim la brionia dioica. Estesa per tot el territori, en llocs ombrívols, humits, i sovint barrejada amb la bardissa. És una planta enfiladissa que es penja de les altres amb els seus circells, que quan són ben tendres, són comestibles. Però en canvi, els seus fruits,  atractius i petits com un cigró, són tòxics. 

Aritjol

L'aritjol (Smilax aspera) és una planta enfiladissa que a final d'estiu presenta tot de raïmets amb uns fruits vermells, translúcids, petits i molt vistosos. No és que sigui ben be tòxica, sinó que el fruit no té carn i no es pot menjar. 

El galzeran (Ruscus aculeatus) ja treu fruits durant l'estiu per tenir-los ben vermells per Nadal. Les seves boletes duren molts mesos damunt les seves tiges en forma de fulles. Són tòxics, no es poden menjar.

Galzeran

Lligabosc

El lligabosc és una de les diverses espècies de Loniceres que hi ha a casa nostra. Tenen la característica comú que els seus fruits creixen tots juntets, apilotats, i com protegits per les fulles. A vegades també estan enganxats l'un a l'altre, com si fossin fruits siamesos. Són tòxics. És una planta de zones boscoses i enfiladissa.

Xuclamel

El xuclamel (Lonicera xylosteum) és un arbust propi d'alta muntanya, és fàcil trobar-lo en els Pirineus, en terres rics en humus. Els seus fruits criden l'atenció perque són com cireretes unides de dues en dues, com si fossin bessones. Tenen la mida d'un pèsol, són brillants i d'aspecte sucós, però no es poden consumir, per la seva toxicitat. 

                                                       

Boix grèvol

El boix grèvol (Ilex aquifolium) és la planta que més relacionem amb el Nadal, ja que és precisament en aquell moment quan els seus fruits són vermells i madurs. Es un arbust dioïc, ramificat, de fullatge persistent, que creix en llocs frescos, preferentment a partir dels 800-1000 m. d'alçada. És una planta protegida i no es pot collir. Els seus fruits vermells són tòxics.

En trobaríem encara més, però de moment aquí teniu les més significatives. Bon estiu, bones vacances¡¡

Les Móres. Varietats i possibles confusions

Agost és temps de collir  Móres, de tastar-les a peu d'esbarzer i omplir-ne el cistell per fer-ne una bona confitura. Es una de les millors fruites silvestres de l'estiu. Vegeu-ne algunes  Receptes.

Ara be, sovint sorgeix el dubte de si totes les Móres  són comestibles i de les possibles confusions.

Doncs parlem-ne. Ens hi juguem la vida...

Fruits comestibles d'esbarzers Rubus
caesius  en procés de maduració

L'Esbarzer que ens dóna les mores és una planta del gènere Rubus, que en l'hemisferi nord, presenta al voltant d'unes 400 espècies diferents, i altres sub-especies, que només els especialistes són capaços de reconèixer. Unes són gegants, altres molt menudes, ... Però no cal amoïnar-s'hi massa, ja que els esbarzers poden hibridar-se entre ells i produir noves varietats... En realitat, totes són espècies adaptades a cada tipus de sol, de temperatura i d'hàbitat, ja que la funció principal dels esbarzers és la de colonitzar espais buits per facilitar cobertura al sol i permetre el creixement de noves espècies sota la seva protecció.

En les nostres latituds i centrats en l'objectiu que ens interessa, que és la seva comestibilitat, cal subratllar que tots els esbarzers produeixen fruits comestibles. Uns seran més o menys dolços, més o menys àcids, però són comestibles i no presenten toxicitat.

A partir aquí, ja podem collir tranquilament, però està be conèixer les varietats existents que ens podem trobar i les que ens poden confondre.

Les móres

Gerdera amb gerds. La seva semblança amb les móres
és total.

Les móres, els fruits de l'Esbarzer o Romaguera, no són en realitat un fruit, sinó una aglomeració de fruits minúsculs i carnosos (drupes), de forma arrodonida i amb una sola llavor.

Podrem distingir les diferents espècies d'Esbarzers observant la mida de la planta, el color del fruit, el receptacle, les flors i les fulles, pel nombre de folíols.

El Gerd, fruit de la Gerdera (Rubus idaeus) és una planta de la mateixa família que les móres i del mateix gènere, però el fruit té un receptacle diferent respecte de les móres. Les gerderes es troben a partir dels 800-1000 mts. d'alçada i en llocs humits.

Tipus d'esbarzers

A continuació es detallen les tres espècies d'Esbarzer que segurament són  més habituals i més comunes a Catalunya. Probablement haureu collit móres de totes tres, sense saber que són plantes diferents. Sovint creixen en els mateixos llocs i no és fàcil discernir de quin tipus d'Esbarzer és:

Exemplar de Rubus caesius

Rubus ulmifolius és l'esbarzer comú més habitual, el que tots coneixem, el que trobem en els marges, en la bardissa, vores de camins, descampats, etc... (tot i que té sub-varietats que només un botànic pot apreciar). Les flors són blanques o rosa pàl·lid. Es el proveïdor de les móres silvestres habituals, les més dolces. El distingim perquè té el seu fruit comestible té molts "granets" o drupes. (Veure foto anterior)

Rubus caesius L. és un tipus d'esbarzer de talla més petita, molt resistent a la sequera, propi de llocs més escarpats, però també vora els camins i a vegades conviu amb la varietat anterior. Els seus fruits presenten unes drupes més grans i irregulars, respecte de les móres típiques, tenen menys "granets" i les seves fulles són de  tres folíols. Com que els fruits són petits, no condeixen  massa... El podem trobar fins al 1500 mts. d'alçada.

Rubus Saxatilis

Rubus saxatilis: la fulla  té el mateix aspecte que els altres esbarzers, però amb el color de les fulles que tira més a verd viu. Creix només en zones altres del Pirineu, a l'estadi pre-alpí, a partir dels 1600 mts aproximadament. El trobareu en llocs preferent  pedregosos i formant petites colònies, enmig d'altres plantes.
Té una alçada aproximada d'uns 20-25 cm i els seus fruits venen a ser l'equivalent a les drupes de la móra, només que el Saxatilis només fa 1, 2 o màxim 5-6 fruits, que són comestibles, encara que un pel àcids. 

Possibles confusions

El Roldor creix amb un tall recte, en alçada  i té 

les fulles llises,  ovalades i oposades. No té punxes.

En els mateixos indrets on collim les móres, creixen, estirats i ferms, els anemenats Roldons o Emborratxacabres (Coriaria Myrtifolia L.), planta extremadament tòxica, de la família de les Coriariàcies. Li encanten els bardissars, els talussos i feixes abandonades, els vorals de bosc, de riera... en definitiva, els mateixos llocs que els esbarzers.

El fals fruit del Roldor taca com la
 móra  i també es "desgrana".
Molt de  compte amb la seva
toxicitat¡¡

El Roldor no té espines ni punxes. El seu tronc i les seves fulles són llises, per tant, és fàcil de distingir de l'Esbarzer. La floració d'una i altra planta, són molt diferents, però arriba un moment, que és el de la fructificació, on, si no es coneixen be, es poden confondre.

Els falsos fruits tòxics del Roldor tenen aparença de móra. En realitat no són un fruit, encara que en té tot l'aspecte,  sinó que són els pètals evolucionats de la flor, que embolcallen una llavor interna o núcula. Aquests pètals tenen un aspecte carnós i sucós i si els aixafem (veure foto superior) desprenen una mena de suc com  les móres. Són pètals que evolucionen del verd groguenc, al vermell i finalment al negre total i en el conjunt de la planta, presenten una forma sovint com de raïm, que els pot confondre amb la mateixa disposició que presenten les móres. Cal tenir present que els pètals del Roldor tenen forma com de mitja lluna i en canvi, les drupes de Móra són rodones.

El consum d'aquests falsos fruits pot causar fortes convulsions i pot arribar a ser mortal, especialment en persones de curta edat. 

Comparativa de Móres i falsos fruits de Roldor

Roldor en flor evolucionada, just el moment en que és més fàcil
confondre-les amb móres

Detall de  falsos fruits de Roldor en forma de raïmet

Móres a totes hores

Qualsevol moment del dia és bo per fer una passejada i aprofitar l'immens tresor dolç que la natura ens ofereix aquestes setmanes: Les Móres. Podem menjar Móres a totes hores. Pels que poden passejar pel camp tot és collir i menjar. I si en podem fer una bona collita,  aleshores les congelem en petits recipients, per adornar els  postres al llarg de l'hivern.

Podem fer confitura de Móres, xarop de Móres  per confeccionar gelats de Móres, coulís,  i fins i tot un pastís de Móres. Aquest estiu solen ser grosses i molt sucoses gràcies a les últimes pluges que hi  han ajudat

Una acurada  administració i distribució de les Móres que collim, ens permet poder-ne menjar fins ben entrat l'hivern. No oblidem que és un fruit que conté molts anti-oxidants, per tant, molt convenient, .

Això si, cal posar-hi paciència i sofrir alguna esgarrapada, ja que els esbarzers no ens no posen fàcil.

No desaprofiteu l'ocasió de fer una bona provisió de Móres. A l'apartat de receptes us poso la recepta del Pastís de Móres.

I si voleu saber com fer la confitura en un post antic, cliqueu a la imatge següent. Sort i ànims!:

Propietats de les mores i l'esbarzer

Móres, delícies d'estiu

Per mi les móres són per excel.lència, el millor fruit salvatge de l'estiu. El seu sabor és únic i les confitures de móra són les més delicades i exquisides que es poden obtenir en aquest temps.

Anar a collir móres es pot convertir en una activitat  familiar dels últims dies de vacances. Es requereix paciència i un bon equip de persones, ja que si no ens hi posem tots, donat que  són tan menudes, costa molt d'omplir el cistell. 

Mores

Les Móres (Rubus fruticosus) són el fruit dels esbarzers, aquesta planta de la família de les rosàcies que creix i envaeix les vores dels camins, torrents, terres de conreu abandonades, parets, ...  N'hi ha diverses varietats, totes elles molt similars i els fruits són tots comestibles en cada una d'elles. Els esbarzers, juntament amb altres plantes, formen això que es denomina bardissa: conjunt de plantes  que creixen en un mateix indret, que es complementen i que formen un hàbitat tupit i dens que cobreix el terra i dificulta o impedeix el pas. D'entre tota la bardissa, els esbarzers són els reis, i si be són plantes molestes perquè tenen espines, les hem de veure com les proveïdores d'un dels millors fruits morats de l'estiu. A partir de juliol ja comencen a madurar algunes de les móres i al llarg de tot l'agost i setembre se'n poden anar collint.

Propietats de les Móres:  

Contenen vitamina A, vitamines del grup B, potassi, magnesi, calci, ferro, coure i manganès. Però sobretot  fruits molt rics en Vitamina C (35 mg per cada 100 gr. de polpa). (Fixem-nos que la natura ens els dóna a final d'estiu, per tal de proveir-nos de vitamina C de cara a no refredar-nos a l'hivern). Són fruits que pertanyen  al grup de colors morats, que es caracteritzen tots  per tenir propietats comunes:  http://www.botanical-online.com/colores_alimentos.htm

Mores

Com cuinar les Móres:

Es poden  menjar crues o posar-les com a decoració de pastissos i postres.

Se'n pot fer confitura, xarop, coulis, gelats, ... Però el punt de partida és sempre el mateix. I el secret és treure els pinyolets als grans de móra per obtenir una confitura ben fina.

Recepta de Confitura de Móres:

• Submergim les móres a l'aigüera, per tal que es netegin de la pols i possibles insectes, les escorrem, les pesem i les posem en una cassola. 
• Afegim la quantitat de sucre equivalent a la meitat del pes de les móres. (Recomano sucre integral no refinat, és més sa i queda molt be). 
• Tapem i deixem a foc lent. Hi posem un tros de pell  de llimona a dins. 
• Veureu que el sucre es va fonent, remeneu fins que la barreja quedi líquida i deixeu bullir uns 20 minuts.  Ho acabeu de triturar amb la batedora. Mai posar-hi aigua¡¡
• Quan encara està calent ho passem pel colador xinés i amb la ma de morter ho anem remenant. Amb aquesta operació aconseguim que els pinyols de les móres quedin dins del xino i la polpa i el suc, queden separades i formen una fina i excel.lent confitura. 
• És un procés de paciència, però el resultat s'ho  val. 
• Omplim els pots de vidre amb la melmelada i els bullim al bany maria.

Recepta de Xarop de Móra

Aquesta polpa que ens queda dins del colador xinès, cal guardar-la¡¡ Un cop feta tota la confitura, posem aquesta polpa a la cassola, la cobrim d'aigua, ho barregem be, posem sucre i ho deixem bullir 5 minuts. Tot seguit, ho colem en una ampolla, es guarda a la nevera  i tenim un xarop de Móra per poder banyar pastissos o fer un xupito fred.

Vegeu també...: Mores a totes hores

Les fulles de l'esbarzer també es poden menjar

L'esbarzer és una planta de la qual no només podem aprofitar les móres, sinó que les seves fulles també són comestibles i medicinals. 

Podeu agafar les fulles tendres, que no tenen punxes, per posar a les amanides, ben picadetes fines. Tenen efectes bactericides i diürètics. I una dosi de vitamina C de 90 gr. per cada 100 gr. de fulla ¡¡¡ 

Un esbarzer florit

També les podeu deixar assecar i tenir-les sempre a punt per posar a qualsevol infusió al llarg de l'hivern.

Móres, delícies d'estiu

Per mi les móres són per excel.lència, el millor fruit salvatge de l'estiu. El seu sabor és únic i les confitures de móra són les més delicades i exquisides que es poden obtenir en aquest temps.

Anar a collir móres es pot convertir en una activitat  familiar dels últims dies de vacances. Es requereix paciència i un bon equip de persones, ja que si no ens hi posem tots, donat que  són tan menudes, costa molt d'omplir el cistell. 

Mores

Les Móres (Rubus fruticosus) són el fruit dels esbarzers, aquesta planta de la família de les rosàcies que creix i envaeix les vores dels camins, torrents, terres de conreu abandonades, parets, ...  N'hi ha diverses varietats, totes elles molt similars i els fruits són tots comestibles en cada una d'elles. Els esbarzers, juntament amb altres plantes, formen això que es denomina bardissa: conjunt de plantes  que creixen en un mateix indret, que es complementen i que formen un hàbitat tupit i dens que cobreix el terra i dificulta o impedeix el pas. D'entre tota la bardissa, els esbarzers són els reis, i si be són plantes molestes perquè tenen espines, les hem de veure com les proveïdores d'un dels millors fruits morats de l'estiu. A partir de juliol ja comencen a madurar algunes de les móres i al llarg de tot l'agost i setembre se'n poden anar collint.

Propietats de les Móres:  

Contenen vitamina A, vitamines del grup B, potassi, magnesi, calci, ferro, coure i manganès. Però sobretot  fruits molt rics en Vitamina C (35 mg per cada 100 gr. de polpa). (Fixem-nos que la natura ens els dóna a final d'estiu, per tal de proveir-nos de vitamina C de cara a no refredar-nos a l'hivern). Són fruits que pertanyen  al grup de colors morats, que es caracteritzen tots  per tenir propietats comunes:  http://www.botanical-online.com/colores_alimentos.htm

Mores

Com cuinar les Móres:

Es poden  menjar crues o posar-les com a decoració de pastissos i postres.

Se'n pot fer confitura, xarop, coulis, gelats, ... Però el punt de partida és sempre el mateix. I el secret és treure els pinyolets als grans de móra per obtenir una confitura ben fina.

Recepta de Confitura de Móres:

• Submergim les móres a l'aigüera, per tal que es netegin de la pols i possibles insectes, les escorrem, les pesem i les posem en una cassola. 
• Afegim la quantitat de sucre equivalent a la meitat del pes de les móres. (Recomano sucre integral no refinat, és més sa i queda molt be). 
• Tapem i deixem a foc lent. Hi posem un tros de pell  de llimona a dins. 
• Veureu que el sucre es va fonent, remeneu fins que la barreja quedi líquida i deixeu bullir uns 20 minuts.  Ho acabeu de triturar amb la batedora. Mai posar-hi aigua¡¡
• Quan encara està calent ho passem pel colador xinés i amb la ma de morter ho anem remenant. Amb aquesta operació aconseguim que els pinyols de les móres quedin dins del xino i la polpa i el suc, queden separades i formen una fina i excel.lent confitura. 
• És un procés de paciència, però el resultat s'ho  val. 
• Omplim els pots de vidre amb la melmelada i els bullim al bany maria.

Recepta de Xarop de Móra

Aquesta polpa que ens queda dins del colador xinès, cal guardar-la¡¡ Un cop feta tota la confitura, posem aquesta polpa a la cassola, la cobrim d'aigua, ho barregem be, posem sucre i ho deixem bullir 5 minuts. Tot seguit, ho colem en una ampolla, es guarda a la nevera  i tenim un xarop de Móra per poder banyar pastissos o fer un xupito fred.

Vegeu també...: Mores a totes hores

Les fulles de l'esbarzer també es poden menjar

L'esbarzer és una planta de la qual no només podem aprofitar les móres, sinó que les seves fulles també són comestibles i medicinals. 

Podeu agafar les fulles tendres, que no tenen punxes, per posar a les amanides, ben picadetes fines. Tenen efectes bactericides i diürètics. I una dosi de vitamina C de 90 gr. per cada 100 gr. de fulla ¡¡¡ 

Un esbarzer florit

També les podeu deixar assecar i tenir-les sempre a punt per posar a qualsevol infusió al llarg de l'hivern.

L'esbarzer: dolor i dolçor

L'esbarzer és una planta odiada perquè creix ufanosament, envaint el terreny  amb les seves grans rames arquejades i plenes de punxes. El trobem en tots els llocs oblidats, es fa l'amo dels camins no transitats, impedint-ne el pas,  envaeix les zones de conreu abandonades, marges, zones rocoses i llindars dels boscos. 

Esbarzer florit

Qui no s'ha esgarrinxat mai amb un esbarzer i se li han clavat les seves punxes...? Ara be, tot el dolor que produeix la punxada de l'esbarzer,  la planta el compensa a final d'estiu amb la dolçor dels seus fruits: les Móres, un fruit arrodonit, compost de nombroses petites drupes negres, que contenen suc i un diminut pinyol. La mida  de les móres varia molt segons l'indret on creix l'esbarzer. Hi té a veure el grau d'humitat i si l'esbarzer ha tingut aigua o no. Quan la planta no ha petit secada, les móres poden arribar a ser de la mida d'una cirera. El cert és que com més aigua té, més suc trobem a les drupes.

L'esbarzer (Rubus fruticosus) pertany a la família de les Rosàcies i n'hi ha diverses espècies i subespècies, totes comestibles i moltes d'elles tan similars que gairebé no es distingeixen unes d'altres. 

Mores

La móra és un fruit altament nutritiu, conté  vitamines del grup B, potassi, magnesi,  calci, ferro, coure i magnesi, però el principal component a destacar és la vitamina C (35 mg. per 100 gr. de polpa). Fixeu-vos que la natura ens proporciona ara, just a final d'estiu, aquest apreciat fruit per tal d'enfortir el nostre cos de cara als possibles refredats de l'hivern ¡¡¡

També podem consumir les fulles com a planta medicinal, perquè són bactericides, antidiarreiques i diürètiques, i també tenen vitamina C,  tant fresques com seques.

Anar a collir móres és una activitat per fer en grup, és un pretext per fer una excursió, cistell en mà,  a la vora del riu o per camins poc transitats i ombrívols. Compte amb les punxades, va be sempre portar unes tisores per tallar les rames que fan nosa,  però sempre acabem amb algunes esgarrinxades ¡¡¡

Com consumir-les?

Com que fresques no ens les podem menjar totes, les podem congelar, dins de pots de vidre. Així les podem usar a l'hivern,  quan volem fer un pastís o per decorar un gelat.

També en podem fer confitura. Només cal tenir present que el seu pinyolet pot ser molest. En aquest cas, vegeu en el receptari com procedir per eliminar el pinyol i obtenir una confitura finíssima només amb la polpa  i el suc. Segur que després d'haver-la tastada, ens mirarem els esbarzers amb uns altres ulls. 

Podeu trobar més informació interessant a: http://www.botanical-online.com/zarzamoraspropiedadesalimentarias.htm