Vinagre d'herbes. Vinagre dels Quatre Lladres

De Vinagre d'Herbes se'n poden fer de molts tipus, varietats i sabors. En realitat es tracta de fer una maceració d'herbes aromàtiques amb un alcohol, concretament el vinagre. Però avui vull parlar del Vinagre dels Quatre Lladres, perquè apart de ser molt bo i molt sa, té una curiosa història.  Maurice Messegué, el gran savi  francès de les plantes medicinals,   relata  la història d'aquest vinagre  en el seu llibre "La Natura té raó" (títol original: C'est la nature qui a raison).

La gran epidèmia de Pesta que  afectà Europa, en el 1630,  va acabar amb pobles i famílies senceres. A la zona de Toulouse les autoritats de l'època anaven de bòlid amb una banda de quatre  lladres que saquejaven les cases de famílies moribundes i  de persones que havien sucumbit a la pesta.. Finalment les autoritats  els van atrapar tots, van tenir un judici i la justícia els va condemnar a mort.

Però hi havia una cosa que intrigava a les autoritats: el fet que els lladres, tot i haver entrat a totes i cadascuna de les cases de gent portadora de la pesta, d'estar-hi en contacte, i per tant, exposats també a contraure-la,  cap d'ells  es va veure afectat. 

Les autoritats van preguntar els lladres per aquesta "casualitat", però ells no van voler delatar el seu secret sense haver pactar abans el perdó. Se'ls va  commutar la pena a canvi de la fórmula del líquid misteriós que amb el qual es fregaven i es rentaven per tal d'immunitzar-se, cada vegada que feien una actuació delictiva.

Així va ser com els Quatre Lladres van salvar la seva vida, però també la de moltes més  persones que van seguir utilitzant aquesta base de plantes bactericides, un cop divulgada.  El secret: el Vinagre d'Herbes, en el qual hi havien fet una maceració de quatre plantes bàsiques: Farigola, Romaní, Sàlvia i Espígol.

Vet aquí com les propietats  d'aquestes quatre plantes aromàtiques,   no només van salvar la vida dels Quatre Lladres, sinó que van donar nom a un tipus de Vinagre d'Herbes: el Vinagre dels Quatre Lladres,  un poderós desinfectant i bactericida. Però també  un potent i deliciós vinagre per donar gust  d'herbes a l'amanida i  fàcil de fer.

Com fer el Vinagre dels Quatre Lladres?

Col·loqueu un bon brot de cada herba aromàtica bàsica (Farigola, Romaní, Sàlvia i Espígol) dins d'un recipient de vidre, El romaní i la farigola cal que siguin secs, les altres dues poden ser tendres. Cobriu-les totes amb el vinagre que més us agradi. Jo prefereixo el vinagre clar, perquè amb les plantes ja s'enfosquirà. Guardeu-lo en maceració i en un lloc fosc, mínim un mes, passat el qual ja el podeu colar i embotellar.

Frexols o Resoles: una recepta medieval amb regust d'herbes aromàtiques

La recepta dels Frexols o Resoles, és d'arrel medieval i la podeu trobar en el capítol 169 del Llibre de Sent Soví, la primera obra de Cuina catalana, escrita en el segle XIV.

L'interès que té aquesta recepta és que es fan servir únicament dos tipus d'ingredients: herbes aromàtiques silvestres i farina.

Heus aci la recepta, tal i com ve redactada en l'obra citada (he intentat mantenir l'estil original):

CLXIX.  Com  fer Frexols

Si vols fer Frexols, se fa així: pren sàlvia i menta i hisop i sajolida i ruda i julivert  i fonoll i  créixens i celiandre i comí tendre i matafaluga i altres bones herbes.  De cadascuna segons et sembli.

I picades totes juntes, fort i rega-ho.

Després tingues farina blanca ben passada i destrempen les herbes amb aigua i fes resoles.

En realitat,  aquesta recepta amb plantes silvestres aromàtiques, extreta  de la nostra Cuina Medieval, es tracta d'una mena de truita sense ou,  només amb farina i herbes aromàtiques, o millor dit, una mena de bunyol d'herbes. Les Resoles, segons la mida que se'ls doni,  poden quedar com una mena de creps finetes d'herbes aromàtiques, o com un bunyol.

El mot Frexols no figura en el diccionari, però segons alguns autors,  sembla que derivi del verb fregir. Si que el diccionari ens parla de la paraula Frèjol, que significa prim, lleuger. I en aquest cas es podria relacionar amb el resultat final d'aquestes "truitetes" que queden molt primes un cop fetes...

A continuació us explico amb detall com he fet jo les meves Resoles o Frexols, ja que com veieu, la recepta medieval no diu res de l'acabat final, per tant, ens l'hem d'imaginar i li podem donar molts formes i molts acabats: 

• Ingredients: Sàlvia, menta, sajolida, julivert, ruda, fonoll (només la fulla) i créixens: De tot plegat, una mica de cada, però he donat prioritat a la Sàlvia.
• Ho he trinxat tot, ben menut, fins omplir un plat de postres. Hi he barrejat una cullerada petita de comí i una de matafaluga.
• En un plat fondo he posat totes les herbes, 4 cullerades de farina integral i aigua mineral ben freda, tirant-la a poc a poc, mentre es va desfent la farina, fins que queda una crema prou compacte  per poder fregir. Per acabar, un pessic de sal i un de llevat en pols.
• Es  van tirant a la paella, amb  l'oli ben calent,  a cullerades, de manera que quedi ben estès. Compte¡ perquè s'enrosseix molt ràpidament... Es posa damunt un paper absorbent  i es menja d'aperitiu. 
• Es pot fer de la mida que hom vulgui, però al meu parer, queda millor fer Resoletes ben petites, perquè queden més cruixents, ideals per a un aperitiu, on els diferents gustos aromàtics queden molt ben conjuntats. Els Frexols o Resoles, és una bona manera de menjar verdura aromàtica i és el que menjaven fa 700 anys els nostre avantpassats¡¡ un plat senzill, però que permet moltes varietats, presentacions i combinacions aromàtiques.