Tipus de fruits de vermells del bosc

Gerd

Si aquestes vacances us desplaceu a l'interior del país i  a la zona pirinenca, probablement  us trobareu una gran diversitat de plantes amb fruits vermells que habitualment no són massa coneguts. Una bona part són comestibles, encara que tenen poca carn, però també n'hi ha uns quants d'aspecte preciós i de conseqüències nefastes.

Val la pena fer-hi una ullada ràpida per tal de conèixer aquests petits fruits silvestres tan deliciosos que podeu aprofitar, això si, amb molt de compte de no malmetre la planta, el seu hàbitat i l'entorn, ja que gran part d'aquestes petites joies estan protegides.

Els Gerds, fruit de la gerdera (Rubus idaeus). De la mateixa família que les móres i molt semblant elles. A vegades creixen junts. Les gerderes les trobem en llocs humits a partir dels 800-1000 m. d'alçada. A diferència de l'esbarzer, les podrem collir sense punxar-nos i el gerd es deixa anar només tocar-lo. És molt dolç¡ res a veure amb els del mercat.

Móres d'esbarzer

Les Móres (Rubus fruticosus) són una de les fruites silvestres més conegudes. Com que d'esbarzers n'hi ha per tota arreu, des d'arran de mar fins a la muntanya, és una de les més esteses. En segons quines zones li diuen romaguera.

Es pot menjar crua i fer-ne melmelada. Són molt nutritives i antioxidants.

Esbarzer nan

Esbarzer  nan o saxàtil (Rubus saxatilis): petita planta poc habitual,  també de la família de les Rosàcies, que només creix en sòls rics en humus, generalment a grans alçades i en la zona pirinenca. De poc volum i alçada. 

Fa uns quants petits fruits, de la mida d'un pèsol, d'aspecte transparent. Són comestibles, però tenen poca carn i són una mica àcids.

Grosella

La Grosella (Ribes petraeum i Ribes alpinum) és un arbust generalment de petita talla, que podem trobar a la zona pirinenca i a alçades de 2000 mts. Els fruits són petits, mida pèsol, lluents, translúcids, d'aspecte sucós, però una mica aspre. Són comestibles però poc dolços. Se'n troben dues varietats diferents.

Cirereta d'arç

l'arç blanc (Crataegus monogyna) és un arbust i el seu fruit madura a finals d'estiu. Són com unes mini cireretes, molt farinoses i amb poca carn, però són comestibles. Es poden menjar crues, collides directament, o se'n pot fer una compota. Són molt riques en vitamina C. Perduren en la planta fins ben entrat l'hivern i són un bon aliment per als ocells.

Grataculs a final de temporada

Els grataculs, els fruits de la gavarrera (Rosa canina), destaquen per la seva abundància en tots els rosers silvestres. És el fruit salvatge amb més contingut de vitamina C, però per gaudir-ne cal esperar a l'inici de la tardor, o be els podeu collir quan estiguin ben vermells, i posar-los en vinagre i sal. Això els estova una mica i els tindreu sempre a l'abast per consumir-los crus, això si, traient els pinyolets amb paciència.

Boixerola

La Boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), el seu nom significa raïm d'ós, i només creix en latituds a partir dels 800 metres, formant colònies de plantes rastreres, de fulla coriàcia,  ovalada i verd intens. Els seus fruits són comestibles i els trobareu a l'estiu, cal collir-los que estiguin ben vermells. Són una mica farinosos. Abunda al Pirineu i pre-Pirineu en zones humides i més aviat ombrívoles.     

Maduixtes de bosc

                                                         

Les maduixetes de bosc no necessiten presentació. A partir del juliol comencen a madurar a l'alta muntanya, en llocs ombrívols i humits. Trobar-ne és un privilegi i tastar-les un plaer immens. Res a veure amb les de compra.

Moixera de guilla

La Moixera de guilla (Sorbus aucuparia) és un arbre molt abundant a la zona pirinenca i en ocasions el trobem en jardins, per la bellesa de les seves flors i dels fruits color taronja. Aquests són molt abundants, però molt petits, de la mida d'una arbequina, però de forma xata. Precisament per aquesta mida, és difícil d'aprofitar-los, però amb paciència, i quan estiguin molt i molt madurs, se'n pot fer una confitura, tenint en compte que, com altres fruits del gènere Sorbus, són una mica amargs i cal endolcir-los be. 

Servera amb serves

Encara queden serveres que cada estiu fan  Serves (Sorbus domestica). Són fruits oblidats i molt bons en el seu estat de maduresa final, quan el seu color vermellós comença a agafar tonalitats marronoses. La seva forma ens recorda una pometa petita i la textura és com de pera farinosa. És el fruit de la servera, un arbre que es troba escampat en zones d'antics conreus o vinyes oblidades, i també en marges de bosc. Generalment solen ser arbres de gran volum i a l'estiu produeixen rams de fruits, que cauen quan són madurs.

Moixera

La Moixera (Sorbus aria) la trobem a partir dels 500 m. d'alçada i està força repartida pel territori. Els seus fruits tenen mida d'oliva petita, són de color vermell, amb textura molt farinosa i poc atractiva. La trobem enmig dels boscos frescals i amb una certa humitat. En terrenys òptims produeix ramells amb molts fruits comestibles, però poc atractius.

Sabuc, el saüc vermell

El Sabuc  o saüc vermell (Sambucus racemosa) és un arbust amb forma d'arbre que creix en llocs humits i frescos del Pirineu. Se'l considera una planta més aviat tòxica i els seus fruits no es mengen en cru. Però si que es poden coure be amb sucre i fer-ne una confitura, és un petit arbre molt atractiu.

             

I fins aquí una selecció de bons fruits. 

Ara vegem-ne d'altres menys recomanables.

Fruits vermells tòxics o no comestibles

Brionia

Dins d'aquesta categoria tenim la brionia dioica. Estesa per tot el territori, en llocs ombrívols, humits, i sovint barrejada amb la bardissa. És una planta enfiladissa que es penja de les altres amb els seus circells, que quan són ben tendres, són comestibles. Però en canvi, els seus fruits,  atractius i petits com un cigró, són tòxics. 

Aritjol

L'aritjol (Smilax aspera) és una planta enfiladissa que a final d'estiu presenta tot de raïmets amb uns fruits vermells, translúcids, petits i molt vistosos. No és que sigui ben be tòxica, sinó que el fruit no té carn i no es pot menjar. 

El galzeran (Ruscus aculeatus) ja treu fruits durant l'estiu per tenir-los ben vermells per Nadal. Les seves boletes duren molts mesos damunt les seves tiges en forma de fulles. Són tòxics, no es poden menjar.

Galzeran

Lligabosc

El lligabosc és una de les diverses espècies de Loniceres que hi ha a casa nostra. Tenen la característica comú que els seus fruits creixen tots juntets, apilotats, i com protegits per les fulles. A vegades també estan enganxats l'un a l'altre, com si fossin fruits siamesos. Són tòxics. És una planta de zones boscoses i enfiladissa.

Xuclamel

El xuclamel (Lonicera xylosteum) és un arbust propi d'alta muntanya, és fàcil trobar-lo en els Pirineus, en terres rics en humus. Els seus fruits criden l'atenció perque són com cireretes unides de dues en dues, com si fossin bessones. Tenen la mida d'un pèsol, són brillants i d'aspecte sucós, però no es poden consumir, per la seva toxicitat. 

                                                       

Boix grèvol

El boix grèvol (Ilex aquifolium) és la planta que més relacionem amb el Nadal, ja que és precisament en aquell moment quan els seus fruits són vermells i madurs. Es un arbust dioïc, ramificat, de fullatge persistent, que creix en llocs frescos, preferentment a partir dels 800-1000 m. d'alçada. És una planta protegida i no es pot collir. Els seus fruits vermells són tòxics.

En trobaríem encara més, però de moment aquí teniu les més significatives. Bon estiu, bones vacances¡¡

L'arç blanc, arbust policomestible

Ja comença a brotar l'arç blanc (Crataegus monogyna Jacq.). El trobarem en marges de torrents, rieres, zones semi-boscoses, terrenys abandonats i sovint, compartint hàbitat amb les bardisses, 

En realitat l'arç és un arbust amb aparença d'arbre, que quan creix en indrets amb un cert nivell d'humitat, els exemplars solen ser de gran volum.

En aquest arbust o petit arbre es poden distingir quatre etapes  ben concretes, al llarg de l'any:

1. L'hivern, quan la planta apareix totalment nua, pelada, com si estigués morta. La seva aparença és la d'un laberint de troncs en blanc i negre.
2. L'inici de primavera, quan amb el bon temps comencen a brotar les gemmes que donaran lloc a les fulles, que creixen agrupades i amb pecíols molt curts i profundament dentades.
3. I enmig d'aquests grups de fulles, ben aviat ja apareix el grupet de minúscules inflorescències que puntegen,  i que en pocs dies,  sobretot durant el mes de maig, faran que l'arbre passi del verd intens del fullatge,  al blanc immaculat de les seves milers de flors menudes.
4. Amb l'arribada de l'estiu, els fruits ja són notoris i poc a poc van esdevenint vermells, per ser consumits des de final d'estiu fins ben entrada la tardor.

Parts comestibles:  fulles i flors

Ara és el moment de fixar-se en aquests arbusts gegants i aprofitar les seves fulles tendres, abans que esdevinguin massa coriàcies.

Les collirem, delicadament, ben tendres, just quan puntegin, espicassades directament de l'arbre. Es mengen crues. També les podeu escampar damunt l'amanida.  Les flors són comestibles i amb elles  podeu decorar l'amanida. Quan floreix, les fulles  ja no són aptes per menjar perquè són massa fibroses i coriàcies.

I a l'estiu, ... mengeu-vos els fruits

Els tindreu a l'arbre a partir del mes d'agost...

són molt rics en vitamina C. Els podeu consumir tranquilament, directament collits de l'arbre. Són molt petits i tenen poca carn i poc sabor, però són comestibles i nutritius.

Propietats de l'arç blanc

És una planta que la trobem en els herbolaris. Es ven seca i està considerada una activadora i reguladora de la funció cardíaca. Totes les seves parts tenen propietats medicinals.

Fruits vermells d'estiu: Cireres d'arç

Els fruits de l'arç blanc també són comestibles

L'arç o arç blanc  és un arbust amb planta d'arbre, de la família de les Rosàcies, que adorna el paisatge durant el mes de maig, amb la seva intensa florida de menudes flors blanques. I arribat l'agost, continua adornant amb la vermellor dels seus fruits. Es tracta d'una planta que pertany al gènere Crataegus que té diferents espècies, però la varietat  silvestre que trobem amb més freqüència en els terenys abandonats, vorals de bosc o prop de torrenteres, és l'espècie Crataegus monogyna Jacq.

L'arç  és una planta amb múltiples utilitats i força desconeguda: En el camp medicinal és molt apreciada per les seves propietats cardiotòniques i vasodilatadores, entre d'altres, i a la farmàcia es poden comprar preparats i suplements elaborats amb aquesta planta. Aquestes propietats les trobem en tota la planta, fulles i fruits.

Com a planta comestible, no pot ser més generosa. Durant l'hivern l'arç es queda totalment despullat de fulles, només amb el tronc gris del qual encara pengen alguns fruits secs. Però a la primavera, quan treu els primers brots tendres de fullatge, els podem collir i menjar-los en cru amb l'amanida o suimplement espicassats de l'arbre. Les fulles petites, tendres  i dentades de l'arç són comestibles. 

Immediataent després les fulles esdevenen massa coriàcies per a ser menjades  i apareixen les flors, blanques, precioses, formant agrupacions de poms espessos, que fan que l'arç esdevingui totalment blanc i notòriament visible a la distància. Aleshores podem collir les flors de l'arç per decorar l'amanida.

I  tanta quantitat de flors, obviament han de donar molts fruits: Per això, l'arç blanc  es cobreix sempre de vermellor a finals d'agost,  per la munió de  petites cireretes vermelles que presenta i que també són comestibles.

Els fruits de l'arç són molt petits,

Les cirereretes de l'arç són molt petites,  tenen poca polpa, un pinyol voluminós i una textura farinosa. E el seu gust ens recorda una poma. Tenen molt poc sucre i gustativament són bastant neutres, però val la pena menjar-les perquè tenen un alt contingut de Potassi, Sodi Calci, així com també vitamina C. 

Si l'arbre es troba vora un torrent i té humitat, poden arribar a tenir entre 1 i  1,5 cm,  de diàmetre. Es mengen crues fins ben entrada la tardor, ja que els costa de caure de l'arbre. 

Melmelada d'arç

Si aconseguiu collir-ne moltes -però moltes-,  i són molsoses, en podem fer una confitura: bullides 5 minuts, amb una mica de sucre i una pell de llimona. Un cop cuites les haurem de passar pel passa purés per treure'n els pinyols abans d'envasar-les en un pot de vidre.

Una de les qualitats de l'arç és el seu baix contingut en aigua, que es nota quan es tasten les fulles,  i també en els fruits, molt farinosos. Aquests contenen només un 72% d'aigua.

Si voleu trobar més informació sobre les diferents propietats medicinals de l'arç i els seus fruits podeu clicar  aquí.

L'arç en flor al maig, és un bell espectacle

Varietats

Una altra varietat molt comú d'arç silvestre és el Crataegus laevigata, que es diferencia del C. monogyna per un petit detall de la flor.
També l'atzeroler, C. Azarolus, és un arbre originari del Mediterraani oriental (diuen que de Creta) que produeix les atzaroles, també comestibles. El trobem majoritàriament cultivat.