Fruits negres silvestres (o "fruits del bosc")

Nabinera en fase de floració

Quan diem fruits negres silvestres ens referim a aquells que en l'estat de maduresa, quan són aptes per al consum, són de color fosc (negre, morat, lilós, gris, ...) Parlar de "fruits silvestres" és un concepte més ampli i ens agrada més que no pas l'expressió "fruits del bosc", que té una connotació més aviat comercial.

En aquesta entrada del blog presentem alguns dels fruits silvestres comestibles de color negre més habituals, més coneguts o més abundants a casa nostra.

Però compte!!! Hi ha una gran majoria de fruits negres silvestres que són tòxics, en diferents graus. Per això, aquesta entrada està dividida en dues parts:

1. els fruits negres comestibles
2. els fruits negres tòxics 

☝És molt important conèixer-los tots, els comestibles i els tòxics,

 per poder collir amb seguretat i confiança.

1. Fruits negres comestibles d'alta muntanya

Nabius (Vaccinium myrtillus)

Nabius madurs, a punt per menjar

El nabiu o mirtil és el fruit de la nabinera, una planta que en estat silvestre, només creix a alta muntanya, en llocs freds i a partir dels 800 m. fins els 2500 aprox. A Catalunya el trobarem en els vessants pirinencs, generalment  formant extenses colònies de mates que mesuren un o dos pams d'alçada. 

A la primavera treu una flor rosada, en forma de campaneta i a l'estiu apareixen els nabius, de color gris fosc i amb una capa de pruïna que els protegeix. El nabiu és molt dolç, té moltes vitamines i és una fruita molt antioxidant. Es menja cru, però també se'n pot fer melmelades. Actualment és un dels "fruits del bosc" que es conrea i es comercialitza.

Fruit madur de Nabiu uliginós

Nabiu uliginós (Vaccinium uliginosum)

És molt similar al nabiu, de fet, són de la mateixa família. El trobarem gairebé sempre en els mateixos indrets que els nabius, inclús barrejat entremig d'ells, ja que comparteixen hàbitat. Tant les plantes com el fruit són molt, molt similars. És fàcil confondre'ls. 

La tradició considera aquests fruits com a no comestibles, al·legant que poden produir vertigen. De tota manera, els estudis més recents no apunten en aquest sentit, sinó que els efectes lleugerament tòxics es manifestarien quan se'n mengen grans quantitats i en el cas que la planta estés contaminada per un determinat fong. També cal dir que el seu gust és bastant neutre, a diferència de la dolçor dels nabius. 

Per tant, en cas de confusió, no cal espantar-se. Com en tot, prudència i no atipar-se'n.

Comparativa entre els dos tipus de Nabius: A l'esquerra 

 el Vaccinium myrtillus, que té els fruits amb "melic" i la

 fulla de color verd viu. A la dreta Vaccinium uliginosum, 

que te les fulles més arrodonides i és de color verd glauc.

Camarina (Empetrum nigrum)

Els fruits menuts s'amaguen
sota les fulles.

És una altra planta de l'estadi alpí, que només la trobarem en les zones més altes del Pirineu. L'empetrum no fa més de 10 cm d'alçada, i és quasi una planta rastrera.  Fructifica a final d'estiu i el seu fruit és una boleta petita, mida pèsol, que sovint costa percebre perquè queda amagada entre les fulles.

Aquesta planta abunda molt en els països escandinaus, on és molt apreciada per fer confitures. Però a casa nostra no té tradició de consum perquè n'hi ha poca i molt localitzada a l'alta muntanya pirinenca. Però si en trobeu, la podeu consumir tal qual, collida directament.

Fruits negres comestibles de la plana

Móres negres d'esbarzer

Les móres (Rubus fruticosus)

Sense cap mena de dubte, les móres són un dels fruits silvestres més coneguts, més abundants i més apreciats. Si observem una foto de móres veurem que n'hi ha de dos colors: les vermelles estan en procés de maduració, i les negres són les móres madures que ja es poden menjar. 
Les móres són fruits molt dolços, amb un alt contingut de vitamina C i molts antioxidants. Es poden consumir en cru, directament de la planta, fer-ne  pastissos de móres  o melmelada.

No tenen contraindicacions, l'únic inconvenient és que per collir-les cal anar amb compte de no punxar-se amb les espines de l'esbarzer o romaguera, un arbust perenne, que cobreix àmplies superfícies en zones no conreades i assilvestrades. 

Móres d'arbre (Morus nigra)

Móres de l'arbre morera

Les móres de morera són fruits que pengen d'un arbre, la morera (Morus nigra), el mateix arbre on la canalla va a collir les fulles per alimentar els cucs de seda.

Les moreres poden donar fruits blanquinosos o fruits negres, segons la varietat. Solen créixer en parcs urbans, vores de carretera o properes a zones urbanitzades. Els fruits de la morera són poc coneguts i no hi ha massa tradició de consum, però tanmateix, són comestibles i molt dolços. Es poden menjar espicassant-los directament de l'arbre o també se'n poden fer melmelades. 

Els aranyons (Prunus spinosa)

Aranyons madurant

Són els fruits de l'aranyoner, un arbust que creix silvestre, en antics terrenys de conreu, zones amb força bardissa o vorals de camí. És una planta fàcil de reconèixer  perque  treu primer la flor blanca, a inici de primavera,  i després tot el fullatge.  Els aranyons es fan visibles a l'arbre a partir de juliol, però no són madurs fins entrada la tardor, quan ja es poden collir per fer confitures o el famós licor de patxaran.  L'aranyoner es sol utilitzar com arbust per fer tanques vegetals.

Corimbe de saüc amb fruits

Saüc (Sambucus nigra)

Si baixem de cota i ens situem en llocs frescals, vores de rius, o inclús al costat de velles cases de pagès, trobarem el saüc, un arbust sovint amb aparença d'arbre. A la primavera els seus corimbes són blanquinosos, i en els mesos de juliol i agost apareixen els fruits madurs, menuts, negres i sucosos. 

El fruit del saüc és comestible i te diverses aplicacions. És aconsellable menjar-lo cuit: en pastissos, confitures, sucs o xarops per a la tos. Són uns fruits molt rics en potassi¡ 

Ginebró (Juniperus communis)

Gàlbuls madurs de ginebró

El ginebró és un arbust que produeix uns gàlbuls o fruits molt petits, rodons i de color negre blavós. Tenen un pinyol a dins i una a polpa escassa, però amb un sabor agradable,  molt intens i dolç que ens recorda la resina. Ens els podem menjar directament collits de la planta o es poden assecar amb finalitats medicinals. També són ideals per perfumar alguns plats. Cal no confondre el ginebró amb el càdec, un altre arbust molt similar, quasi idèntic i de la mateixa familia. En aquest mateix blog teniu més informació per aprendre a distingir-los. 

Trobem els ginebrons en el bosc mediterrani i/o en zones adjacents i terrenys abandonats, compartint hàbitat amb el càdec o el llentiscle. També creix en alta muntanya, fins a l'estadi subalpí. Els fruits es fan servir per elaborar el licor de ginebra.

Lledons (Celtis australis)

Els lledons immadurs són de
 color groc i es van transformant
en negres a mida que maduren. 

Els lledons són els fruits del lladoner. Quan són verds tenen l'aspecte d'una petita cirereta grogosa, i es transformen  a negre total quan són madurs, ja ben entrada la tardor. És un fruit comestible, molt dolç, que es pot utilitzar per posar als guisats o menjar-lo cru directament de l'arbre. Té un pinyol força gros i molt poca polpa.

Els lledoners són arbres amb copes de gran volum, amb moltes branques i solen  créixer a les vores de camins, de conreus o dels rius. Inclús en algunes ciutats com Barcelona, els lladoners han estat plantats per fer ombra als carrers.

Lledons madurs .. i negres

2. Fruits negres tòxics

El llorer (Laurus nobilis)

El llorer és una de les plantes més conegudes i utilitzades a la cuina. Fem servir les seves fulles per aromatitzar els plats, pel seu perfum intens degut als seus olis essencials. És una planta molt vinculada a la nostra tradició i costums, com ara la festa de Rams.

El llorer és una planta dioïca, amb peus masculins si femenins. Són aquests els que produeixen uns fruits negres, similars a les olives, als quals se'ls pot extreure un oli que te aplicacions en cosmètica i en farmàcia. Però aquests fruits no es poden consumir de l'arbre, perquè contenen substàncies considerades tòxiques.

Planta d'heura. S'observen els
fruits negres madurats i alguns
de grocs, encara immadurs

Heura (Hedera helix)

Les heures són plantes molt habituals en boscos, torrenteres, llocs erms i humits, rocams, ... És una planta que tan aviat s'arrossega pel terra, es repenja damunt altres arbustos o tapissa el terreny, els murs i s'enfila als arbres. Les cases antigues solen tenir heures que cobreixen la façana. Són plantes molt apreciades per donar verdor als jardins.

Quan són adultes i estan ben instal·lades en un lloc, comencen a florir i treuen un ramell de fruits negres, molt similar a les móres. Malgrat que tant la flor com els fruits atrauen molt a les abelles, per als humans són fruits altament tòxics, per tant, NO comestibles. 

 
Els fruits de la belladona són molt lluents
 (foto presa a Montserrat)

Belladona (Atropa belladonna)

És una planta herbàcia, anual, ramificada, capaç d'alçar-se fins a 1 m. Creix en llocs humits, ombrívols i frescals, en muntanya mitjana i fins els 1500 m. Pot compartir hàbitat amb l'esbarzer (móres). La distingim fàcilment pels seus fruits negres i brillants que creixen al llarg de la tija i que maduren de juny a agost.  Poden mesurar entre 1 i 1,5 cm de diàmetre i estan envoltats i/o sostinguts pels cinc sèpals de la flor.

La belladona conté molts alcaloïdes, tota ella és altament tòxica. L'enverinament per belladona paralitza les terminacions nervioses, provoca deliris i parada respiratòria. Es caracteritza per l'aparició de taquicàrdies, eixamplament de les pupil·les i el rostre envermelleix.  

Roldons o Emborratxacabres (Coriaria Myrtifolia)

S'aprecia molt be la morfologia dels fruits

Els roldons són arbustos preferentment de secà i de terrenys calcaris, que creixen en llocs incultes,  abandonats, vores de torrents i camins. Comparteixen hàbitat amb els esbarzers (romagueres) i és molt fàcil que la canalla es confongui quan van a collir móres, ja que els fruits s'assemblen molt i maduren alhora. 
Font i Quer, en el seu Dioscòrides, relata l'enverinament de molts infants de pagès, per la ingestió del fruit altament tòxic del roldó, capaç de provocar la mort, segons dosi.

El roldó és de fulla caduca, de manera que a l'hivern només percebem els seus llargs serments, però a l'estiu s'omple d'un fullatge verd intens, i al final de la tija  presenta els seus fruits arrodonits, de la mateixa mida i color que les móres, d'aspecte sucós, però dividit en grills. A diferència de l'esbarzer, el roldor no té punxes ni espines.

L´évol o fals saüc (Sambucus edulus)

La seva petinença botànica al gènere del saüc fa que se l'associï amb aquest i això pugui generar certa confusió, que es veu agreujada pel fet que en algunes àrees geogràfiques, poden créixer en els mateixos indrets. El saüc i l´évol comparteixen hàbitat

Dos corimbes d´évol, un d'ells ja amb fruit madur

en llocs humits, preferentment vora de rius, torrents, cunetes, marges  i també de cases.  

L'évol és una planta herbàcia anual, que pot arribar a 1m o 1,5 mts i té aspecte de tija amb fullam i sempre el trobem formant colònies de bastants individus. Creix a la primavera i desapareix a final de tardor, quan ja ha fructificat. Floreix en forma de corimbe, atapeït de flors blanques que miren al cel. Les seves fulles desprenen un cert mal aroma.

L'évol és un arbust considerat tòxic pels seus dràstics efectes purgatius.Els seus fruits minúsculs i negres i es poden confondre amb els  fruits del saüc. Aquí és on hi ha el major risc. Teniu més informació sobre les diferències entre saüc i évol clicant en aquest apartat.

Fruits madurs del mafull

El marfull (Viburnum tinus)

És un dels arbustos més abundants i bonics que omple de verdor el nostre paisatge. Prolifera molt fàcilment i és de fulla perenne. Per això també el trobem en algun jardí o formant tanques. És molt resistent al fred i a la sequera. Destaca per les fulles verdes i coriàcies i per les seves flors. El marfull facilita l'ombra i la humitat en els boscos i aporta aliment als insectes, gràcies al llarg període de floració. Però també als ocells, perquè els fruits romanen molt de temps a la planta.

El marfull crida l'atenció quan floreixen els seus nombrosos corimbes, amb boniques flors de color blanc o rosat, que duren des de febrer fins a finals d'abril. El  fruit és una drupa ovalada, de color blau fosc, com metal·litzat i mesura uns 5 mm. Es consideren fruits tòxics pels seus efectes dràstics com a purgatiu, fins el punt que els manuals de plantes medicinals han exclòs aquesta planta del seu repertori.

Una planta de marfull en plena floració, fent funció de tanca vegetal

Nota:

• La llista de fruits negres tòxics és molt més àmplia que la de comestibles.
• Anirem incorporant nous fruits al llarg de la temporada, a mida que vagin apareixent i poguem aportar documentació gràfica.

Plantes per arrebossar

Barreja: malves, violer, fonoll, altimira, otiga i sàlvia.

Una de les múltiples maneres de cuinar les plantes silvestres és fer-les arrebossades o en tempura. Estem d'acord que els fregits no són d'allò més saludable, però a vegades ve molt de gust menjar quelcom cruixent i calent. 

Només necessitem un bon oli i bona farina, i tot del país. Si les plantes silvestres són de proximitat, la resta d'elements també cal que ho siguin.

Per fer la pasta d'arrebossar qualsevol fórmula habitual us pot anar be. Jo la faig de la manera més senzilla: aigua mineral amb gas ben freda, farina i sal. El resultat serà una fulla de textura cruixent que té una presència apetitosa i ens està provocant que la mosseguem.

És una bona manera d'introduir el consum de plantes als infants. Quan se les mengen arrebossades, no les veuen com una verdura i les accepten millor, comprovat!

Quines plantes podem arrebossar?

Borratja i flor d'aleixandri

Fulles, flors, tiges i tubercles. Ara be, cal saber quina part de cada planta podem aprofitar millor. Per això us posem un quadre resum orientatiu amb unes quantes plantes, al final d'aquesta entrada.

Les Fulles

Han de ser fulles amb baix contingut d'aigua, així se'ns couran més ràpid i absorbiran el mínim oli. Les fulles de malva (Malva sylvestris), d'ortiga (Urtica dioica), de fonoll (Foeniculum vulgare)... ens poden anar be. Però una de les millors fulles arrebossades o en tempura són les de borratja (Borago officinalis). Totes elles són fulles que podem consumir com aperitiu o acompanyament.

Les flors: les més conegudes i a l'abast són saüc, aleixandri, glicina, 

Les tiges: Siguin quines siguin, hauran de ser sempre molt tendres per tal que no facin fils. Són molt bones les tiges de bardana tendra (Arctium lappa) però us caldrà pelar-les, i també  les de l'aleixandri (Smyrnium olusatrum).

La tradició de la borratja

A les terres de l'Ebre és costum, el dia de Nadal, anar a collir borratges, arrebossar-les i menjar-les per esmorzar, amb mel o sucre. 

És una fulla que pot arribar a ocupar tot el plat, segons quina sigui la fase de la planta quan la collim. Si be són fulles d'aparença rasposa, quan es mengen són delicioses. Agraden fins si tot als més escèptics de la verdura. És una fulla que també es pot menjar com entrant, sense l'endolcir-la i amb la pasta de coure ben saladeta.

Les nyàmeres fregides ...

Els tubercles de les nyàmeres eren menja habituals en els anys de penúries, durant la guerra. Es fan talladetes a làmines ben fines i cuites en l'oli roent uns instants, com les patates rosses. Us les prendran 

Nyàmeres laminades i fregides
 (també es poden arrebossar)

del plat!

Flors arrebossades per postres

Un dels postres silvestres típics és la flor de saüc arrebossada, amb mel o sucre. La flor és la única part comestible del saüquer (Sambucus nigra). El seu aroma atrapa i què millor que deixar-se convèncer i arrebossar-les...? això si, cal coure-les i menjar-les de seguida. 

Verdures d'aperitiu:

• El fonoll, si voleu causar impressió, arrebosseu-lo just uns instants. L'efecte resultant impressiona i el sabor també.
• No sabeu com consumir ortigues? Doncs feu-les arrebossades. Preneu les 4 fulles del capdamunt, passeu-les per la pasta i a la paella. són molt bones. 
• Les malves també queden molt be arrebossades, totes elles rodonetes i daurades...
• Podeu fer el mateix amb les fulles del violer.

Sabors forts i arrebossats

Les plantes de sabors forts són delicioses arrebossades, ja que al fregir-les els seus olis essencials queden "rebaixats" i tenen un gust més suau.

Això passa sobretot amb la sàlvia (Salvia officinalis) i l'altimira (Artemísia vulgaris) i amb els brotets florits de farigola, les inflorescències.

D'esquerra a dreta: malva, violer, sàlvia i ortiga

                                 

Receptes amb Saüc en flor

Podeu trobar les receptes del dos preparats amb Saüc que vam  presentar a la jornada del Mercat de les Espècies d'Argençola: el Iogurt de Saüc (que vau menjar per postres) i la compota de Saüc que vam fer a la tarda..

Doncs be, aquí teniu les receptes de com fer aquest Iogurt de Saüc i la Compota de Saüc. Estan penjades en l'apartat del  Receptari silvestre  d'aquest blog.

Com podreu veure, són molt senzilles: el secret és que la base del sabor s'aconsegueix amb una infusió dolça de flors de saüc. Per tant, quan n'hi ha en abundància,  podeu aprofitar també per fer-ne i congelar-la,  això us permetrà tenir-ne per molt de temps i podreu fer aquests postres en qualsevol moment, tant si hi ha flor de saüc als arbres com no.

Bon Saüc¡

Compota de poma amb flor de saüc

El Saüc: Protagonista del Mercat de les Espècies

El proper dissabte dia 10 de juny teniu l'ocasió única de fer una immersió etnobotànica i gastronòmica en el món del Saüc. 

La 7a. edició del Mercat de les Espècies d'Argençola  a l´Anoia, us brinda aquesta  oportunitat irrepetible. No us la podeu perdre. Nosaltres hi serem ¡¡

Tindreu tota una jornada per submergir-vos en els gustos, perfums, històries, enigmes, propietats i aliments basats en el Saüc, com a planta protagonista de la Fira. Apart però, trobareu també moltes altres activitats, xerrades, caminades, tastets, parades ... Tot relacionat amb l'aprofitament de les plantes en general i els productes de la terra. 

El Saüc és una de les plantes més utilitzades al llarg de tots els temps. Sigui com a planta medicinal, com a arbre màgic, sigui  per la seva vinculació a nombroses tradicions i cultes, i també com a planta comestible, i això, a pesar de que el saüc presenta també certs elements de toxicitat.

El Saüc -com moltes plantes- ens ensenya i ens dóna lliçons. Ho té tot, les qualitats  positives i els aspectes negatius,  com la vida mateixa, i per tant, dedicar un dia a conèixer-lo també té el seu punt de filosòfic. Ve a ser com una metàfora de l'existència: allò que es bo, amb mesura i coneixement, pot ser dolent amb excés o ignorància. Això es el Saüc, un arbust amb aparença d'arbre que mira el cel quan floreix i aboca el fruit generosament a la terra quan està madur; que t'obliga a conèixer-lo per saber de què pots disposar o no, i en quin moment. Un perfum que t'atrapa, però que no el pots guardar perquè és efímer (ep¡ a no ser que en feu un xampanyet..¡¡  i si veniu us ensenyaran com es fa...)

De debò que val la pena venir,  per veure, conèixer  i degustar el que dóna de si el Saüc. Per alguna cosa és la planta medicinal més documentada des de l'antiguetat fins els nostres dies. Aprendreu moltes coses i acabareu incorporant el Saüc a la vostra cuina o farmaciola. 

Entreu a veure la  programació d'activitats  del Mercat de les Espècies, perquè en algunes d'elles cal inscripció prèvia

No hi falteu ¡¡

Possibles confusions del saüc

Aquest és un blog  per divulgar  bàsicament de bons aliments silvestres. Però precisament per això, a vegades és necessari comentar els que són tòxics, per evitar que la possible confusió de les persones poc expertes, esdevingui un malson.

Saüc

És temps de collir els fruits del Saüc (Sambucus nigra), però també, en segons quins indrets, ens podem trobar amb un altra arbust  molt similar, l'Évol (Sambucus ebulus) que és tòxic. Cal conèixer molt be totes dues plantes  perquè  sovint, solen créixer en els mateixos llocs.
Per collir Saüc, gairebé sempre t'has d'estirar enlaire i a vegades no s'hi arriba. En canvi, si volguéssim collir Évol, només caldria estirar el braç,  o inclús ajupir-nos. ës el primer detall que ens ajudarà a distingir un o altra.
Es important aprendre'n  doncs  les diferències  per no equivocar-se, ja que les dues espècies floreixen i fructifiquen alhora.
Aquestes són les principals característiques  visuals que ens ajudaran a distingir les dues plantes, així com també les fotografies, que ens permeten de comparar les dues plantes:

Característiques del Saüc (Sambucus nigra)

• És un arbust amb vocació d'arbre. Popularment se'l té per un arbre, ja que d'adult presenta escorça i pot arribar a tenir uns 10 mts. o més, i els seus fruits solen estar en l'alçada.
• Creix en llocs humits, preferentment vora de rius, torrents, hortes  i també de cases. 
• El trobem de forma individual, no acostuma a formar colònies. En ocasions conviuen el saüc i l'évol en un mateix indret.
• Floreix en forma de corimbes, que produeixen  nombrosos petits fruits arrodonits, de color negre vinós.
• Els grans del fruits estan com separats, no fan pinya
• La posició del corimbe fructificat, va de dalt a baix i  ens recorda una "ma penjada" cap avall.
• El Saüc té com a parts comestibles les flors i els fruits. La resta de l'arbre te usos medicinals.

Saüc



Saüc

Característiques de  l´Évol (Sambucus ebulus)

• És un arbust que pot arribar a 1m o 1,5 mts. Té aspecte de tija amb fullam.
• Creix en llocs humits, preferentment vora de rius, torrents, cunetes, marges  i també de cases.  
• El trobem sempre formant colònies de bastants individus. En ocasions conviu a costat del Saüc.
• Floreix en forma de corimbes, que presenten nombrosos fruits arrodonits de color negre brillant.
• La posició del corimbe va de baix a dalt i ens recorda una "ma pidolant" en direcció al cel.
• Els minúsculs fruits rodons estan com apilotonats, fent pinya (en el saüc estan caiguts).
• Les seves fulles desprenen un cert mal aroma
• L'évol és un arbust considerat tòxic pels seus dràstics efectes purgatius

Évol, observeu com els fruits són molt arran del terra,
 per la poca estatura de la planta i volen mirar cap amunt.
Compareu també les fulles de l'évol amb les del Saüc de la
resta de fotografies.

Évol, 

Évol, en les dues fotografies  es poden
apreciar  els corimbes fructificats.

Fixeu-vos com el corimbe fructificat

 pren una direcció cap amunt. El pes dels

fruits no el fa decaure, la planta té força

 suficient per aguantar el fruit.

 En canvi, el Saüc no s'aguanta i cau, tal

com es pot veure en la foto de sota.

Saüc, observeu l'efecte de "ma caiguda"

Saüc en maduració. No tots els fruits maduren alhora.

"arbre" de Saüc en plena floració. Observeu com els corimbes de les flors miren amunt, però després, pel propi pes de la fruita madura, es giren cap avall i queden penjant, tal com es veu en la foto anterior  

Com aprofitar els fruits de saüc

fruits de Saüc a punt de consumir/elaborar

Som a l'agost. El Saüc  (Sambucus nigra) ja té els seus fruits pràcticament tots madurs. Els ocells ja s'hi han fixat i comencen a picotejar-los. Ara és el moment de collir-los doncs.

El Saüc és un arbust sovint amb aparença d'arbre,  que trobem amb freqüència vora les masies o llocs habitats, frescos o amb una certa humitat i sols rics. També creix en abundància a la vora de rius o rieres. Els seus corimbes de flors blanques el fan inconfusible a la primavera.

Ramells de Saüc madurs,

Les diverses parts del Saüc (fulles, flors, escorça, ...) tenen propietats medicinals, degudament utilitzades, però no tot el Saüc és comestible. Únicament les flors i els fruits es poden menjar, la resta és lleugerament tòxic. Per tant, sempre que en collim per menjar, agafarem únicament  les flors dels corimbes. sense peciol  (a la primavera) i les petites cireretes negres,  plenes de suc,  ara a l'estiu, que estiguin ben madures.


  

Propietats dels fruits de Saüc

Si en alguna cosa destaquen els fruits del Saüc és en el seu alt contingut en Potassi (300 mg/100g), apart d'altres molts nutrients, però en proporcions no tan rellevants.

Com utilitzar els fruits de Saüc?

Es poden menjar directament de l'arbre,  tenen un sabor molt peculiar i dolç. També en podem fer pastissos, sucs, licors, ... i també   melmelades. En aquest cas, cal barrejar  el Saüc amb poma, perquè és la manera d'obtenir una  confitura que quedi espessa, ja que les cireretes de Saüc, pràcticament no tenen polpa, el 80% és tot aigua.

• Recepta amb  Saüc: Pastís de Saüc
  (per a 6 persones)
  • 250 gr de fruits de Saüc 
  • dos ous
  • 50 gr de sucre integral no refinat
  • 50 gr de farina de blat de moro
  • dues cullerades de iogurt natural
  • un pessic de raspadura de llimona
  
  
  Triem les cireretes de Saüc, que no quedi cap bri  de corimbe¡¡ Les rentem i escorrem.
  Batem els ous (rovell i clara) amb el sucre, ben batut, i anem afegint la farina sense deixar de batre.
  Finalment hi posem. el iogurt i la ratlladura de llimona.
  Preparem una safata rodona de forn amb un paper sulfuritzat. Hi estenem els fruits de Saüc, que cobreixin tot. Aboquem la barreja al damunt i ho enfornem 40      minuts a 180º, i punxim abans de treure-ho per assegurar-nos de la cocció.

Primer pas: un cop feta la barreja 

amb els ingredients,  banyem 

tots els fruits i els posem al forn

... i passats uns 40 minuts, ho desenfornem 

i ja tenim el pastís de fruita fet ¡¡

...i el resultat és un pastís lleuger i fresc...

De nou el Saüc, ara els fruits

Les umbel·les de flor de saüc s'han convertit ara ja en ramells de minúscules cireretes comestibles.  

El període de maduració és breu, és una fruiteta delicada i es malmet aviat, a més,  els ocells s'encarreguen de collir-los tan bon punt maduren, els encanta aquesta fruita.  Per tant, cal no arribar tard!

Els fruits del Saüc tenen un alt contingut de vitamina C, són comestibles i podem fer-ne melmelades, xarops, gelea, coulis... Collir-les i esmicolar-les és una feina entretinguda, però el resultat val la pena. Els fruits del saüc tenen el mateix sabor que les seves flors, però molt més concentrat i suau.

Recepta de Flam de Saüc

Donat que le flors de Saüc duren poc, és qüestió d'aprofitar-les el màxim durant aquest mes per gaudir-ne.

Un dels plats que podem preparar és el Flam de Saüc:

Ingredients:

• Un litre de llet de soja
• 250 gr. de sucre no refinat bio
• un plat ben ple de flors de saüc
• una cullerada sopera generosa d'agar-agar

Procediment:

Posem la llet de soja en un gran bol i hi submergim les flors.

Ha de quedar que la llet no es vegi.

Ho deixem durant tota la nit a la nevera. L'endemà ho portem a punt d'ebullició. Quan comença a bullir treiem les flors, ho colem, hi posem el sucre i l'agar-agar i es deixa bullir mitja hora.

Es cola de nou i es posa en recipients per poder-ho abocar posteriorment a l'hora de servir. Cal deixar-ho refredar i que es prengui, ben be calen unes 6-8 hores.

Es pot servir regat amb licor de rosa o amb confitura.

El Saüc

El Saüc o Sauquer (Sambucus nigra) és un arbre que sol créixer aprop de les cases o en llocs frescos i frondosos. El veiem sovint al costat de les velles masies i a les vores de rieres. 

L'escorça i les fulles no són comestibles, sinó que tenen cert grau de toxicitat, però les flors són delicioses.

Flor de saüc

 El seu sabor és intens, amb molta personalitat i acaba per agradar. Es una de les flors més delicioses que hi ha, la llàstima és que són molt efímeres. Cal collir-les en el moment de la floració, que dura aproximadament una setmana. Durant el mes de maig és quan trobem més saüquers florits, ara és doncs quan cal aprofitar-ne les flors, només duren uns dies.

• Podem menjar les flors arrebossades com si fossin bunyols, amb un polsim de canyella per damunt.
• Podem usar-les també per infusionar la llet i fer-ne un flam a l'aroma de saüc.
• Les podem barrejar amb poma, per infusinar la compota i fer una gelea de saüc... 

    A la foto, pastís de poma i gelea de flor de saüc