EL ROMANI, el tercer llibre de la col·lecció

Us presenteem EL ROMANÍ, el tercer dels nostres llibres monogràfics sobre plantes, de la col·lecció Bones Herbes. Els dos anteriors, també de l'Editorial Farell són: LA FARIGOLA  i LES ORTIGUES. Per cert, aquest últim, llibre finalista del premi Gourmand Awards 2021.

Quantes coses bones que se'n poden dir del romaní!!! D'aquí aquella famosa dita que afirma que del romer se n'escriuria un llibre sencer. Doncs nosaltres ja l'hem escrit i us convidem a llegir-lo!!!!!

Com comprar el llibre

En breu serà a les llibreries. Però també us el podem enviar, des d'ara, a casa per correu. Escrivui-nos al següent mail: naturacomestible@gmail.com.

Si voleu saber més del contingut del llibre, podeu consultar-ne l'index clicant aquí.

El romaní medicinal

Sabieu que és la planta que ha tingut més importància al llarg de la història com a planta medicinal? Ha estat una de les plantes més apreciades en farmacologia, amb un prestigi molt per damunt de tota la resta. S'ha considerat sempre un molt bon remei i fou l’ingredient bàsic per elaborar diverses formulacions medicinals i perfums que van tenir molta fama. En el llibre us n'expliquem els detalls, les històries, les bondats que se li han atribuit des de l'antiguitat i que la ciència moderna corrobora, ... ... 

El romaní comestible

Sabeu com treure el màxim partit al romaní a la cuina? Con usar-lo? Com s'ha de preparar un plat amb romaní? No només és una planta aromàtica per condimentar el rostit. El romaní ens pot revolucionar la cuina: podem fer gelats, postres, confitures, xocolata, ... En el llibre d'EL ROMANI hi ha moltes receptes per treure'n partit. El romaní dona molt de si, i us sorprendrà...

El romaní en la cultura

El romaní és una de les plantes més esmentades en els contes, cançons o poemes del nostre folklore. Una riquesa cultural que la delata com una planta coneguda, estimada i amb molta tradició. En el llibre hem volgut exposar tot aquest patrimoni cultural, literari i artístic representat pel romaní. No hi ha dubte que ens ha acompanyat al llarg dels segles com a planta medicinal, culinària, ... i cultural¡¡¡.

Què diu la ciència del romaní

Tenim una joia de planta a tocar de casa i la ciència ens aporta centenars d'experiments que ens mostren el gran potencial del romaní. En el llibre trobareu dades, informacions tècniques i experiments realitzats en els últims anys. Nosaltres hem arribat a la conclusió, que el romaní no pot faltar a la nostra dieta.

Planta d'infinites possibilitats

Els seus usos van més enllà encara. La dita és ben certa: “de la virtut del romaní, mil coses se’n poden dir.” En el nostre llibre n'hi trobareu un munt que esperem us siguin útils per millorar la vostra salut i la vostra dieta, però també per ampliar coneixements i satisfer la vostra curiositat.

Bona lectura¡¡¡

L'api silvestre, verdura d'aigua

L'api silvestre o fals créixem (Apium nodiflorum) és una Umbel·lífera o Apiàcia que creix a l'aigua. Forma part del conjunt de plantes silvestres comestibles aqüàtiques que tenim a casa nostra: l'api, els créixems, la dolceta i la verònica. Totes elles són plantes que requereixen d'aigües molt netes i pures. Sense aquest requisit és difícil trobar-ne hàbitats en bones condicions. 

D'entre totes les plantes comestibles d'aigua, l'Apium nodiflorum és potser el més habitual i el menys exigent. Com el seu nom indica, és cosí de l'api habitual que es cultiva per vendre.

Una mata d'api silvestre

Hàbitat de l'Api silvestre 

Creix en llocs frescals, sempre al costat de manantials, fonts, o rierols nets. Necessita aigua corrent, no estancada. Comparteix hàbitat amb els créixems (Rorippa nasturtium-aquaticum), però mentre que aquests neixen ben be a dins de l'aigua, l'api silvestre creix a la vora, a tocar de l'aigua, de manera que no es banya, però té els arrels sempre molles. No prospera en aigües estancades ni zones pantanoses. Vol aigua neta. 

Descripció de l'api silvestre

És una planta herbàcia, amb soca permanent i tiges submergides. Quan acaba el fred emergeixen les fulles, dretes i erectes, amb nombrosos foliols dentats, ovalats i acabats en punxa. La tija central que suporta els foliols és buida, sucosa i cruixent. Aquestes fulles erectes creixen ràpidament i poden atànyer entre 25-40 cm. d'alçada. Quan floreix, cap el maig o juny, es genera una tija central, buida, amb nusos, al voltant dels quals emergeixen les flors, en petites umbel·les de minúscules flors blanques. Per això se li diu nodiflorum, perquè els peduncles de la flor neixen al voltant dels nusos.

Consum de l'api silvestre 

El millor moment de collir l'api silvestre és ara, al mes de febrer  o març, aprofitant la seva etapa de creixement, i també durant la primavera, quan encara no ha florit i només té les fulles, que són tendres i cruixents, ideals per menjar-les crues a l'amanida. 

Quan les tastem, trobarem un regust ácid i dolç alhora, que ens recorda l'api que comprem al mercat, però el silvestre és molt més suau de gust i més aromàtic. Conté abundant vitamina C i  és diürètic. 

És tan tendre i sucós, que el podem consumir talladet damunt les amanides. També serveix per fer-ne caldos vegetals suaus, és molt aromàtic. I el podem menjar cuit també,  trinxat en diverses preparacions, com per exemple aquests falafels.

Recepta de falafel amb api silvestre:

Ingredients:

- 200 gr. de cigrons remullats del dia anterior

- 8 tiges d'api nodiflorum

- mitja ceba, ben trinxada

- dos grans d'all, trinxats

Falafels d'Api silvestre, amb escalivada.

- una c.s. de suc de llimona

- farina de cigró per espessir

- sal, pebre, cúrcuma, comí

Elaboració:

- Triturem els cigrons en la picadora. Fem el mateix amb els alls.

- Tallem al ceba ben menuda i també les tiges d'api silvestre, que ens donaran el color verd viu.

- Ho barregem tot. Afegim suc de llimona, sal, pebre, cúrcuma, comí i fem boletes.

- Utilitzarem la farina de cigró per si ens cal espessir la barreja i per compactar una mica les boletes.

- Ho fregim amb abundant oli d'oliva.

Precaucions:

• És una planta que està considerada comestible, però cal ser prudents amb ella, ja que conté petites dosis de components amb una certa toxicitat. 
• Tampoc la consumirem si a prop del seu hàbitat hi ha ramaderia que comparteixi les aigües amb aquestes plantes. 
• A l'hora de collir-la es pot confondre amb els Créixems, peerquè viuen en els mateixos indrets,  però això no és problema, ja que també són comestibles

A l'esquerra fulles de l'Api silvestre, 

a la dreta, fulles de créixems (Nasturtium officinale)

Api silvestre i créixems creixen junts en el mateix indret.
Totes dues plantes són comestibles