LES ORTIGUES, el nou llibre

Per fi ja el tenim!! El nostre últim llibre, dedicat a Les Ortigues. Avui es comença a distribuir a les llibreries del país. És el segon volum de la col·lecció Bones Herbes, de Farell Editors, que vam encetar l'any passat, amb la publicació de La Farigola.

Seguim pensant en la necessitat d'enfocar cada planta en tots seus àmbits i contextes històrics i socials, ja que cada vegada estem més convençudes que les plantes estan intrínsecament lligades a la vida dels humans i no els fem el cas que es mereixen.
D'aquí la idea de presentar-les en tota la seva extensió: botànica, conreu, jardineria, lingüística, costums i tradició, història, comerç, medicina, preparats, usos diversos, ... i sobretot, fent molta incidència en les seves virtuts i en el seu ús a la cuina.

On comprar el llibre Les Ortigues:

• Directament a totes les llibreries
• o be us el podem enviar per correu a casa vostra. En aquest cas, el preu és de 20€ i ens podeu fer la comanda a: naturacomestible@gmail.com

Un superaliment de km.0

Ni més ni menys. Així és com la podríem classificar per fer honor a la veritat i donar-li el valor que realment té. Les seves possibilitats nutricionals són il·limitades, i aquí us apuntem receptes, mètodes i idees per tal de poder familiaritzar-se amb les ortigues i menjar-les.  Incorporar aquesta verdura a la dieta, és garantia de salut, atenent l'elevada proporció i diversitat de nutrients.

Els usos de l'ortiga

Us sorprendrà veure la quantitat d'urticàcies que hi ha a la natura, us ajudarà a distingir les bones de les que no ho són, coneixereu les aplicacions que tenen, apart de la salut i l'alimentació, i del paper que aquesta planta ha tingut al llarg de la història, enemiga per uns i panacea per altres. Medicina, aliment, vestit, i remei contra la impotència sexual. L'ortiga és la planta de les paradoxes més inversemblants. Un llibre per aprendre i entretenir.

Una ullada a l'índex

Voleu saber els temes que hi trobareu a dins?
Feu una ullada clicant a l'índex del llibre 

Amanides verdes d'hivern

No som hivern encara, però les baixes  temperatures ja ens hi porten. Algunes plantes valentes, no s'espanten i aguanten be les glaçades, busquen créixer en racons amagats, marges ben arrecerats, arraconats i parets ben protegides del vent. 

Si parem atenció quan sortim a passejar, podem trobar en aquests moments la Dent de Lleó (Taraxacum officinale) en un estat molt tendre. La Picagallina  (Stellaria media), que comença a créixer perquè el que li agrada de debò, és precisament el fred intens i la tindrem aquí per collir-la i menjar-l durant tot l'hivern.

I finalment, encara és possible collir alguns Colitxos  (Silene vulgaris) que la tardor ens ha regalat. Tres plantes molt nutritives, de fulla verda,  per construir una amanida barrejada amb alvocat, decorada amb codonyat casolà,  sembrada de sesam i chia, i perfumada amb una pluja d'herbes seques en pols (farigola, romaní, sajolida...).

L'hivern ens brinda moltes oportunitats silvestres per alimentar-nos de manera sana.

Colitxos

Stellaria media

Dent de Lleó

Com cuinar el Blet

Avui us presento el meu plat estrella, cuinat amb Blets: El pastís de Blet amb verdures de l'hort. Es tracta d'una barreja d'hortalisses, barrejades amb la fulla verda del Blet i gratinat al forn.
Podeu trobar la recepta clicant a la pestanya de MENUS,  ja que és el plat estrella que vam cuinar pel dinar del Mercat de les espècies d'Argençola.

El Blet: aprofiteu-lo ara!

Planta verda per excel·lència. De ben segur que tots l'hem vista al jardí de casa, a l'hort, a les vores de camins i runams.

Creix per tot arreu des de finals de primavera, generalment mai hi ha una planta sola, sinó que en surten moltes en un mateix lloc. Si el sòl és ric, la planta té molta presència i molta potència de creixement, pot arribar fins al metre d'alçada. Com a planta adventícia que és, li agraden els llocs acabats de llaurar o on la terra sigui remenada. 
El millor moment de collir-la és ara, que té ja mig metre d'alçada, molt fullam, i encara no ha arribat a treure els espigalls i tota la vitalitat està encara en les fulles, una verdura deliciosa i que condeix força.

Els blets sempre han estat detestats pels pagesos, perquè envaeixen els conreus, i és una planta de les que cal "desherbar". I tanmateix és una de les verdures silvestres de més qualitat.

La podem distingir per les seves fulles triangulars i dentades, una mica farinoses per sota i d'un verd intens. 

El  blet adults té el tronc amb unes ratlles verticals amb tonalitats rogenques. Si la planta té vitalitat i minerals suficients, treu branques en les parts baixes del tronc, totes elles molt tieses.

Com consumir el Blet? 

Per consumir el blet escollirem únicament les seves fulles: les més tendres del capdamunt, per l'amanida, la resta de fulles, com a verdura. Podem fer amb elles el mateix que fem amb els espinacs. De fet, abans que aquests apareguessin a la nostra dieta occidental, els blets eren un aliment habitual.
ës una planta que conté oxalats, per tant, tot  que es poden menjar les fulles crues, jo aconsello que quan es tracta de quantitat, les bullim prèviament, precisament perquè perdin aquests oxalats.

Propietats del Blet:  

mg/100grm

Calci 370

Fòsfor 80

Ferro 3

Sodi 43

Potasi 920

Magnesi 93

vitamina A 11600

Vitamina B1 0,2

Vitamina B2 0,5

Vitamina PP 1,2

Vitamina C 236

g/100grs

Pròtids 4,3

Glúcids 9,8

Calories 55

Lípids 0,8

dades nutricionals segons "Guide Nutritionnel des plantes comestibles" de F. Couplan

La Borratja, l'estrella blava

Una de les plantes més boniques, útils i nutritives que creix ara a la primavera és la Borratja, borraina o borratja. Es una planta efímera, de creixement ràpid, floració i extinció. Ara la podem veure molt ufanosa i a l'estiu no no en quedarà ni rastre. Toca aprofitar-la doncs.

La podem trobar sobretot a les vores de camins i carreteres, sol créixer  en colònies i les seves flors blaves són molt vistoses. ës fàcil de reconèixer perquè les seves fulles  amples, surten d'una roseta basal i són molt rasposes, si be no arriben a punxar.

La Borratja (Borago officinalis) pertany a la família de les Boraginàcies i és una de les verdures silvestres més consumides des de temps immemorials. Ens podem menjar les fulles, els peciols tendres i les flors, que les posarem per decorar les amanides. Però de fet, la part que més  aprofitarem són les fulles guisades com a verdura. Per això és interessant saber-les reconèixer en el punt en que la planta comença a créixer, durant el mes de febrer, quan encara té les fulles aplanades arran de terra i no s'han començat a elevar.

La Borratja és una planta anual i de creixement  molt ràpid. La reconeixem molt bé quan està florida, perquè aleshores, és inconfusible,  però quan ja ha tret les flors, les fulles comencen a estar malmeses o una mica velles. L'ideal és conèixer-la quan encara no ha  començat a florir, que és quan les fulles són més maques i tendres. 

Borratges adultes en plena floració.

Propietats de la Borratja:

En la  Borratja hi trobem tota la gamma de nutrients, en aquest sentit és una verdura molt completa, ara be, les seves proporcions són modestes dins de la gamma de plantes silvestres (hi ha plantes amb proporcions de nutrients molt més altes), però tot i així, es pot afirmar que les  dosis de nutrients que conté la Borratja, són lleugerament superiors a les dels espinacs, i concretament, les Borratges tenen més ferro (3,30 mg.) que aquests últims. A destacar que és de les poques fulles silvestres que conté Magnesi (52 mg.). 

Com aprofitar la  Borratja?

• fulles tendres de Borratja per fer bunyols, que són delciosos. Senzillament rentant les fulles, arrebossar-les amb farina i ou i ja està. Delicioses com aperitiu.
• Cuinant les fulles com si fossin espinacs..
• En forma de sopa o crema vegetal, barrejades amb altres verdures o en una sopa de carbassó.
• I les seves flors ens proporcionen el to blau i viu a les amanides.

:

Una collita de borratja

Pannacota amb decoració de flors de borratja

Podeu trobar receptes aquí:  http://www.botanical-online.com/recetasdeborraja.htm

Verdolagues, riques en mucílag, calci, magnesi, potassi i omega 3

La Verdolaga (Portulaca oleracea) és una planta molt familiar, perquè la trobem en totes les hortes, jardins, torretes  i en camps acabats de llaurar. Sol créixer ara, cap a finals d'estiu, amb les pluges d'agost. És de les plantes que "ens fan nosa" i les arranquem. Doncs bé, arranquem-les, però que siguin per posar al plat: a les amanides, en una sopa de verdura, en una truita.

Verdolagues amb flor

La Verdolaga és  una planta menuda, que quan ha agafat una alçada de 5-9 cm, aleshores creix arran de terra, desplegant els seus brots en sentit circular i pot formar  mates de molta amplària. Tota ella és comestible: tronc, fulles i fruits (minúsculs).

Foto de verdolaga, troncs i fulles comestibles

Propietats de les verdolagues

Per un tema pràctic, el més fàcil de consumir són les fulles de les Verdolagues, que tenen un gust àcid i una textura cruixent que quan les masteguem, es torna viscosa, degut al molt de mucílag que contenen. Per aquesta raó és una bona planta emol·lient que ens facilita el trànsit intestinal.

La textura de la planta ja deixa entreveure que les fulles de Verdolagues són molt sucoses, pel seu alt contingut en aigua (un 92%), però no podem desmerèixer les altes proporcions de diversos nutrients:

 Composició nutricional de les verdolagues     

	mg/100gr
Calci	100
Fòsfor	40
Ferro	3,5
Sodi	45
Potassi	585
Magnesi	65

Apart, també ens aporta Vitamina A, C i moltes vitamines del grup B, però totes elles en proporcions que no destaquen. Posats a comparar, es pot afirmar que les Verdolagues tenen aproximadament la mateixa proporció de nutrients que els espinacs.

Ara bé, si una cosa hem de destacar de les Verdolagues són molt riques en àcid  Omega 3. Els experts en  Nutriteràpia recomanen l'amanida de Verdolaga, de la mateixa manera que recomanen els Omega 3 d'origen marí (sardina, salmó, ...).  Tot i que la verdolaga no iguali el seu contingut en omega 3, és la fulla més rica en aquest component.

Com consumir les Verdolagues:

El més senzill és collir els brots tendres i desfullar-los damunt de les amanides. No us alteraran el gust i si que us les enriquiran pel que fa a nutrients, apart de donar-los un toc de cruixent.

Una amanida amb unes fulletes de verdolaga

També les podeu barrejar enmig d'una ensaladilla russa o posar-ne un grapat a la paella de l'arròs.

A mi m'agraden molt barrejades com a  ingredient en una sopa de carbassó, ja que el seu mucílag fa que la sopa quedi molt cremosa. Senzillament, s'hi poden tirar (tronc i fulles) quan tirem el carbassó i es deixa bullir tot junt.

L'Amarant està d'oferta

Notícia breu: l'Amarant està d'oferta.

Les sovintejades pluges que cauen d'ençà el  juny i el que portem de juliol, han fet que enmig dels rostolls creixin, ufanoses, multitud de plantes d'amarant. 

En aquests moments, podem trobar plantes joves, que ben just si tenen un pam, tendres i vigoroses, que ens conviden a collir-les i degustar-les. Més enllà, veurem ja les mates d'amarants que van créixer a finals de maig, que ja estan totes espigades. Així, podrem comparar i veure l'evolució d'aquesta planta comestible.

Quan un camp ha estat llaurat o segat, les primeres plantes verdes que hi creixen són els amarants i els blets. Doncs bé, si observeu els camps segats, veureu, entremig de la palla,  clapes verdes d'amarants. Estan en el seu millor moment per ser collits i consumits.

Com recollir amarant

Tallarem amb unes tisores les 4-5 fulles del capdamunt, que són les més tendres i verdes. Atenció de no collir-ne cap que tingui unes taques blanques, són fongs (els podem veure per la part de sota la fulla).

Com consumir les fulles d'amarant 

El millor és posar-les mitja hora en aigua fresca, perquè esdevinguin turgents i consumir-les amb l'amanida. També les podem bullir i fer-les amb panses i pinyons, com els espinacs. 

No ens podem deixar perdre l'excel.lent oportunitat que ens brinda enguany aquest temps de pluges d'estiu, que ens fa créixer aquest aparador d'amarants¡¡ Les fulles són gruixudes, amb cos, no es malmeten fàcilment, però si que es panseixen ràpid. Si en collim una bossa, un cop bullides fan una bona torna. Ja tenim una verdura deliciosa i molt nutritiva per aquest estiu, i així contribuir a la ingesta de fulla verda, tan necessària per a la nostra correcta alimentació.  Aprofitem l'oferta¡¡

(en les fotos podeu veure a dalt els amarants espigats i a baix les plantetes joves enmig del rostoll)

L'Alfals també és per als humans

Efectivament, l'Alfals és una planta silvestre comestible, apta per als humans. Tothom sap que és un dels aliments bàsics del bestiar, sobretot a l'hivern, quan se'l mengen bo i sec. Doncs be, també nosaltres ens el podem menjar, i ho hauríem de fer amb regularitat, donades les grans propietats nutritives d'aquesta planta.

Alfals jove, en el millor moment per collir-ne les fulles

L'Alfals (Medicago sativa) és una planta herbàcia de la família de les Fabàcies, que es conrea de cara a obtenir farratge pels animals, però donat que arrela amb molta facilitat, s'escampa i la podem trobar en estat silvestre fora dels camps de conreus,  a les vores de camins, marges, ... De seguida que arriba la primavera comença a brotar, i ho ferà tantes vegades com el tallem, és a dir, que si som curosos, no ens faltarà mai alfals: tallem els brots del capdamunt, i torna a créixer ràpidament, tornem a tallar, i insisteix en créixer, ...  i així podem anar jugant amb ell fins que floreix.

Com menjar alfals?

Us heu fixat que a les herboristeries i farmàcies venen càpsules d'alfals com a complement nutricional? i que podem comprar també  alfals germinat al supermercat...? Per tant, és una planta que ja la tenim mig incorporada a la nostra dieta, però  per tancar el cercle, també podem menjar l'Alfals fresc, acabat de collir: les seves fulles són excel.lents  escampades damunt l'amanida, com a verdura fresca, o també com a verdura cuita, acompanyant uns espinacs o una col-i-patata, o barrejades amb altres ingredients, en un pastís de verdures.

Quin gust té l'alfals?

L'alfals té un gust ben be d'herba, un gust àcid, una mica allimonat... També les seves flors liloses són bones a les amanides.

Què ens aporta?

L'Alfals ens aporta Vitalitat sobretot, tant pels seus nombrosos nutrients, com per la manera de créixer que té l'Alfals: fixem-nos que és una planta que creix sempre, i es fa molt ràpid. Tant si la talles com si la vols eradicar, ella és tenaç, s'entossudeix a créixer i a romandre sempre en els mateixos llocs. És una planta d'actitud perseverant.

Pel que fa els seus nutrients, ens aporta proteïnes: uns 7 gr. per cada 100 gr. que en plantes, que és una proporció força alta, cosa que explica que sigui tan aprofitada pels animals.

En les seves fulles trobem també un alt percentatge de vitamina A, C, moltes vitamines del grup B, de Calci (el triple que  en els espinacs), Ferro, Potassi,... Seria una de les plantes que, juntament amb l'ortiga, la malva i altres, es podria classificar fins del grup de Plantes Reconstituents.
Per això és important poder-la incorporar, de manera discreta però persistent, dins de les amanides diàries. No els alterarà el sabor, i si que ens enriquirà l'àpat a nivell nutricional.

Alfals adult, en flor

Diferents estudis afirmen que, pels seus components, ajuda a baixar el colesterol dolent. Podeu trobar més informació tècnica acurada a:  http://www.botanical-online.com/medicinalsalfalfa  

Dent de Lleó, planta imprescindible

La Dent de Lleó, o també Pixallits (Taraxacum officinale) és una planta tan habitual com imprescindible. Pertany a la família de les Asteràcies o Compostes, que té diverses espècies comestibles, però aquesta és una de les més conegudes com a comestible  i que té més renom com planta medicinal.

Fulles i flors de dent de lleó o pixallits

Hàbitat - on trobar dent de lleó o pixallits

Li agraden els prats humits, millor si han estat de pastoreig; els racons ombrívols del bosc i indrets frescos. La trobem sempre al llarg de l'any, però ara a la primavera és quan és més tendra i les seves fulles fan de més bon menjar, bo i crues. A partir d'ara ja treu le seves nombroses flors d'un groc llimona espectacular i és fàcil d'identificar-la enmig de tot l'herbam.

La Dent de Lleó és coneguda com a planta medicinal per les seves propietats diürètiques i depuratives, però precisament per això és convenient consumir-la amb freqüència. Si la mengem com aliment habitual, no haurem de recórrer a ella com a medicina¡¡¡ I donat que és molt abundant, no tenim excusa.

Com collir dent de lleó o pixallits

Collirem sempre les fulles, amb unes tisores, però no arran de terra, perque la part baixa de la fulla té més nervi i ens resultaria un pel dura. Tallem sempre a partir d'on comença a eixamplar-se la fulla, seleccionant només la part verda. Haurem de consumir-la aviat, perquè és molt sensible i es panseix ràpidament.

Com ens la menjarem? senzillament en l'amanida. Té un gust un pel amarg, però és per això que aconsello barrejar-la amb altres fulles (enciam, àpi, ...) i fer una bona vinagreta. Així és més fàcil de consumir.

També recomano menjar-la com a verdura bullida, igual que uns espinacs. Però en aquest cas, amb una mica de julivert, menta o fonoll, per matar l'amargor. De tota manera, cal dir que la Dent de lleó és amarga com més velles són les fulles, i sobretot a l'hivern. Ara són tendríssimes i gairebé l'amargor no es nota.

Propietats de la Dent de Lleó o Pixallits:

Planta molt rica en vitamines, però destaca per damunt de les altres plantes pel seu altíssim  contingut en vitamina A (14000 Ul/100gr), vitamina C (50mg/100gf), vitamines del grup B i quantitat de minerals, entre els que destaca el calci i el potassi:

	mg/100gr.
Calci	470
Fòsfor	74
Ferro	3,3
Sodi	76
Potassi	590
Magnesi	36

Recepta amb dent de lleó o pixallits:

PASTÍS DE DENT DE LLEÓ I CEREAL

• una plàtera plena de Dent de lleó (es redueix molt un cop bullida)
• una plàtera plena de fules de Dent de Lleó (es redueix molt al bullir)
• una tassa gran d'arròs integrel bullit
• dos porros
• un carbassó
• un ou
• 100 ml de crema de soja
• 50 grams de formatge preferiblement sec
• unes grapat de fulles tendres d'orenga
• Fem bullir les fulles de la  Dent de Lleó amb sal uns 10 minuts, les escorrem i les tallem ben menudes. Tallem els porros i el sofregim a la paella, li afeigim el carbassó tallat a daus i l'orenga ben picolada. Ho deixem coure una mica més i quan ja està tot cuit, hi tirem l'arròs bullit i remenem...
• En una plàtera per anar al forn, ben untada, hi posem les verdures: la dent de lleó, el porro amb el carbassó i l'arros i ho barregen be, juntament amb la crema de soja i un ou batut. afeigim sal i pebre i un polsim de formatge per compactar. Ho enfornem al bany maria 45 minuts, amb la resta de formatge pel damunt.

També en aquesta època de l'any podem aprofitar per collir les flors immadures i conserver-les en salmorra, com si fossin tàperes. Són molt bones¡¡¡

Més receptes: http://www.botanical-online.com/diente-leon-recetas.htm

L'Ortiga, la ventafocs de les plantes

Si haguéssim de fer un pòdium amb les tres millors plantes comestibles (i medicinals) que ens ofereix la Naturalesa, l'Ortiga hi seria present. D'ella només en podem dir coses bones, però  fins i tot la pròpia gent d'alta muntanya,  que la tenen a tort i a dret al seu abast,  en tenen una opinió molt negativa, i tot pel fet de ser de les poques plantes que "piquen". L'Ortiga és una planta excel·lent, injustament menystinguda. Us convido, quan en trobeu una, a observar-la amb una lupa i veureu que en la seva superfície té com una mena de minúscules punxes, que contenen un líquid, que al fregar amb la pell és el que ens produeix aquesta lleugera cuissor, que desapareix al cap de poc. 

Colònia d'ortigues...

Com fer que l'ortiga deixi de picar

Aquestes "punxes" desapareixen quan la planta és seca o al bullir-la i fins i tot a l'aixafar-la. Però amb uns guants de goma i unes tisores, podem salvar aquest inconvenient i fer una bona collita que ens servirà per moltes coses, tant per alimentar-nos com per curar-nos.

Aquest paté vegetal està fet amb fulles d'ortiga. No pica perquè vam xafar les ortigues.

Propietats de l'ortiga

L'Ortiga no necessita massa presentació, tothom la coneix de forma despectiva, i aquí del que es tracta és de donar-li tota l'importància  que es mereix dins de la gamma de plantes  útils per al consum i utilització dels humans. Apart de ser comestible, també no fa ni un segle que es feia servir per treure'n fibra tèxtil...

N'hi ha de dues classes: Urtica dioica, que és la que fa les fulles més grans i la trobem generalment en terrenys rics en nitrogen. Li agraden els indrets ben adobats, per això és fàcil veure-la a alta muntanya, on les vaques pasturen. L'altra, l'Urtica minor, la trobem més aviat en camps de conreu o entremig de l'hort, és més baixeta i té les fulles més petites i arrodonides. Tant l'una com l'altra són  comestibles, però evidentment, l'Urtica dioica, la de fulla gran, condeix més. Tant les unes com les altres acostumen a créixer en  formant colònies.

Ortigues en un marge de camí

Com collir ortiga

Tota l'Ortiga és comestible, però ens limitarem a collir-ne  només la part de l'ull, la més tendre, els 3-4 cm del capdamunt de la planta, que si la tallem amb tisores, torna a brotar i així no la malmetem i ens en podem aprofitar.  Si aixafeu amb els dits una fulla (per trencar les vesícules que couen), us la podem menjar crua, és ben bona ¡¡¡

Les ortigues s'han de triar i rentar. Només es mengen les fulles tendres, els brots de  dalt

Com cuinar l'ortiga

Per utilitzar-la per a menjar, cal escaldar-la prèviament, o bullir-la directament amb els altres ingredients quan la consumim com a verdura. Com a condiment li va molt bé la nou moscada o el formatge sec. 
La podem menjar com a verdura de fulla verda normal, amb oli i sal (igual que uns espinacs), en una crema vegetal barrejada amb alguna altra verdura, saltejada, en truita, com a ingredient en una paella d'arròs, estofada amb llegums, en un pastís de verdura, canelons, lassagnes, o fins i tot en un pastís de poma, com a postres.

Sopa d'ortiga

Valor nutritiu de l'ortiga

En el mercat farmacèutic l'ortiga té moltes  aplicacions i productes, però què millor que collir-la fresca i consumir-la també  com aliment diari? Les Ortigues contenen tots els  nutrients en dosis molt altes, que superen àmpliament els aliments habituals. Cal destacar que és molt rica en vitamina C, en proteïnes , i sobretot, en ferro (el doble de la dosi de Fe que tenen els espinacs¡¡¡)  Per això un consum habitual, com a verdura,  ens proporciona la dosi de Fe que necessitem.

	gr. per cada 100 gr. de planta
Ca	Calci	630
Fe	Ferro	7,8
P	Fòsfor	105
K	Potassi	410
Mg	Magnesi	71
Na	Sodi	1
	Proteïnes	8
	Vitamina A	7000
	vitamina B1	0,15
	Vitamina B2	0,15
	Vitamina PP	0,6
	Vitamina C	333

Les ortigues són molt abundants, per sort, i en qualsevol sortida a l'alta muntanya o en llocs humits, en podem recollir un bon ram pel consum domèstic. 

La que ens sobri, la podem assecar:  dues setmanes en un lloc sec i ventilat son suficients per tenir-la prou seca com per esmicolar-la amb les mans (tranquils que no picarà...) i guardar-la en un pot de vidre, amb el propòsit de que cada dia que fem un guisat o sopa li podem tirar pel damunt una cullerada d'ortiga seca, que incrementarà el seu poder nutritiu i energètic sense alterar-ne el sabor, ja que l'ortiga seca té un sabor neutre, i donarà l'aspecte de que li hem tirat julivert esmicolat.  D'aquesta manera, podem menjar ortigues tot l'any.

Us recomano vivament que us busqueu un bon llibre sobre les excel·lents propietats de les ortigues, que són tantes que aquí no hi cabrien, i per sort, la bibliografia al respecte és molt completa.

Receptari:
- Sopa d'ortiga
- Arròs d'ortiga i moixarnons

L'Amarant, "espinac" d'estiu

Tot l'estiu podem menjar verd si volem: l'amarant és una planta molt estesa, invasora, que la trobem a dojo arreu de camps llaurats, hortes, jardins... és una planta que tothom ha arrencat alguna vegada perquè feia nosa, sense saber que al cos li fa tant i tant de benefici. 

Jo he aconseguit, malgrat la tremenda sequera que hem viscut, trobar un lloc mig ombrívol i amb un cert grau d'humitat, acabat de llaurar, on els amarants pugen amb força i vigor, amb un fullam esplèndid, que m'ha permès de collir-ne un bon ram, per després, a casa, triar les fulles i escaldar-les. 

L'amarant, un cop cuit,  es molt similar a l'espinac, però amb molts més nutrients, més proteïnes i vitamines. Si el barregem amb llegum i/o cereal tenim un àpat molt complert pel que fa nutrients essencials.

Amarant

L'amarant és una planta de la família de les Amarantàcies, encara que darrerament alguns autors l'inclouen dins de les Quenopodiàcies (de fet, és molt freqüent trobar l'amarant  creixent al costat del blet, una Quenopodiàcia). Va ser introduïda després del descobriment d'Amèrica, on els indis del Nord la consumien de manera habitual, però aquí no va tenir èxit, però això si, es va estendre per tot arreu, de manera salvatge. 

Actualment l'Amarant és una planta habitual, una herba comú de molts camps. Hi ha diverses varietats d'amarant, fins i tot de jardí, però la varietat  que aquí em refereixo, com a comestible, és  l'Amaranthus retroflexus.

En podem consumir les fulles, fresques com amanida -són realment cruixents quan són tendres i remullades-, com a verdura -cuinades de la mateixa manera qui cuinaríem els espinacs-, o barrejades amb altres hortalisses,  llegums o cereals. També els seus espigalls verds, quan laplanta és madura, fan una diminuta llavor de color negre, que també és comestible. Dins de la gamma de plantes silvestres l'Amarant destaca per la seva alta proporció dels següents nutrients, mesurats en mg/100 gr. de producte:

Calci: 476 mg.

Potassi: 410 mg.

Fòsfor: 74 mg

Ferro: 5,5 mg (més del doble que els espinacs ¡¡)

Apart, també subratllar una proporció de 5 gr. de proteïna per cada 100 gr. de planta, que en vegetals verds, és molt.  I afeigir a més a més, el contingut també generós de vitamines del grup B;  vitamina C, magnesi i  sodi.

Vegeu el receptari amb les receptes d'amarant.

El Card marià, un banquet per depurar el cos

Card Marià

Amb les últimes pluges el Card marià (Silybum marianum) comença a créixer amb força. És el moment de collir-lo i aprofitar-lo.

Personalment, a mi m'agrada sempre contemplar-lo en detall abans de tallar, perquè el dibuix de les seves fulles el trobo senzillament preciós, semblen totes iguals i són totes diferents. 

Les betes blanques sobre el verd de fons formen un estampat perfecte, encisador, un dels dissenys més bonics de la natura.

El Card marià pertany a la mateixa família de les carxofes, i fa una flor similar però mes petita. 

Es una planta silvestre invasora, espinosa, amb les fulles dotades de punxes en el extrems. És  de creixement molt ràpid i  ens florirà a partir de maig. És molt abundant, i creix en colònies, a la vora de camins, terrenys abandonats, etc...

El Card marià és una planta ideal per descongestionar el fetge, per depurar l'organisme després dels menjars forts de l'hivern. Per això la Naturalesa ens la proporciona  ara,   per tal d'ajudar-nos en les cures depuratives de primavera. El podem consumir fresc o cuinat.

Tronxos de card marià

El procés de recol·lecció requereix uns guants i unes tisores per tallar la fulla arran de terra. Després, a casa, agafem la fulla per un cap i pelem el tronxo, per tal que quedi despullat de la part "estampada" que és la que  té les punxes a l'extem. Els tronxos es podem posar a l'amanida o bullir-los per fer guisats o sopes. Tenen un toc dolcet que els fa agradables de menjar.

Els podeu barrejar amb la verdura habitual, fer-los en bexamel, en sopa, acompanyant els guisats de carn, ... o a l'amanida. (vegeu algunes idees en l'apartat de receptes)

Malves, verdes i tendres

La Malva (Malva sylvestris) és una de les poques plantes comestibles de fulla que trobem ara a final d'hivern. Aguanta molt be el fred, les plantes, ara,  solen ser escanyolides perquè el fred no les ha deixades créixer, però permeten aprofitar algunes poques fulles. 

Si l'hivern ha estat plujós, en aquesta època de l'any que som ara, la planta ja comença a ser ufanosa i podem fer una bona collita per un àpat. A partir de la primavera la Malva inicia un creixement ràpid, dens, i començarà a florir entrant l'estiu, però les fulles no les perd mai. De tota manera, quan són més bones és en aquesta època, prèvia a la floració.

Fulles de malva

De la Malva aprofitarem les fulles com a verdura, sobretot per coure, però també per l'amanida si són ben tendres. I les flors, per consumir com a decoració de les amanides.

Flors de malva

Propietats de la malva

De la Malva cal destacar-ne diverses qualitats:

1. El seu alt contingut en mucílag, cosa que la fa molt digestiva i facilita el trànsit intestinal. Per aquest motiu, aconsello barrejar-la amb altres plats de verdura, amb cereals o llegum (ben trinxada dóna la  mateixa impressió de que s'hi hagués tirat julivert). És una verdura bastant insípida i no altera el sabor dels plats, si se'n posa poca. 
En canvi, si que pot alterar la textura quan en fem un plat amb abundant quantitat, com per exemple una sopa: ens deixa una sensació peculiar a la boca. Per evitar-ho, la podem barrejar amb patata, carbassó, o qualsevol altra verdura fina. El mucílag de la Malva ens ajuda a fer un arròs cremós o una crema melosa.

Flors de malva

2. Si en algun  element nutricional la Malva és campiona, és en el seu alt contingut de Calci (Ca). La proporció és de 690 mg per cada 100 grs. de fulla. Per tal que us feu una idea del que això significa, ho podem comparar amb la llet (aliment que s'acostuma a prendre pel seu "alt" contingut en calci) i que només té 124 mg de calci per cada 100 grs de líquid.  A partir d'aquí, que cadascú valori si no és millor una crema de malves que un got de llet¡¡

3. També tenim la Malva entre les plantes que contenen més alta quantitat de proteïna, en la proporció d'uns 5 gr/100gr. Per tant, amb una bona alquímia culinària, la podem barrejar amb altres aliments vegetals i obtenir un plat proteïnic  complet (veure receptari)

La Malva és una planta abundant, ufanosa i  generosa  que creix la major part de l'any. És una de les millors plantes silvestres comestibles pel seu alt contingut en nutrients:  apart de la Proteïna i el Calci en proporcions comparativament molt altes, també ens aporta bones dosis de  Ferro, Potasi, Sodi, Riboflavina, Niacina i vitamina A. Tenint en compte que en la  natura la trobem arreu, caldria aprofitar-la millor, perquè poques verdures tenen tants nutrients com la Malva.