Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre

Tots hem vist la Ravenissa alguna vegada (Diplotaxis erucoides) ,  una planta de la família de les Brassicàcies, que envaeix els camps acabats de llaurar. Destaca sobre la resta de vegetació,  perquè les seves flors omplen de blanc les feixes i els marges. Es tracta d'una planta adventícia, que  creix amb molta rapidesa i floreix generosament. La podem trobar, poc o molt,  al llarg de tot l'any, però sobretot, quan floreix amb més entusiasme i tapissa els camps de blancor,  és ara la la primavera. Suporta molt be el fred, i és de les poques plantes que   podem veure florides també  durant l'hivern. A l'estiu es fica en els horts, per buscar la humitat, ja que la secada no li agrada. La Ravenissa és de la mateixa família que la col i  la mostassa. Tota ella és comestible , si bé l'intens sabor de les seves fulles  (un sabor molt intens que ens recorda la col), no les fa agradables al paladar. Però si que podem aprofitar les seves in...

La Farigola   (Thymus vulgaris) és una planta aromàtica i medicinal ben coneguda. Segurament és de les plantes del nostre país  més arrelada a la nostra cultura tradicional i popular. Es la planta que mai faltava a les cases, per les seves múltiples utilitats. Com a condiment, encara ara és al pot de les espècies de gairebé totes les cuines. Com a remei, la Farigola és aquella planta que "ho cura tot", gràcies a les propietats del Thymol com a bactericida  i fungicida. La Farigola és un bon desinfectant, també un bon expectorant, serveix pel constipat, pel mal de coll (recordeu la dita: per la gola, farigola ), per la bona digestió, ... I també com aliment, les famoses Sopes de Farigola formen part de la cuina tradicional més bàsica, però també més oblidada, perquè sovint anava lligada a un tipus d'alimentació lligada a la misèria o a la malaltia. No oblidem que la Farigola  és també una de les millors plantes mel·líferes, i la mel elaborada bàsicament a...

Una de les plantes més boniques, útils i nutritives que creix ara a la primavera és la Borratja, borraina o borratja . Es una planta efímera, de creixement ràpid, floració i extinció. Ara la podem veure molt ufanosa i a l'estiu no no en quedarà ni rastre. Toca aprofitar-la doncs. La podem trobar sobretot a les vores de camins i carreteres, sol créixer  en colònies i les seves  flors blaves  són molt vistoses. ës fàcil de reconèixer perquè les seves fulles  amples, surten d'una roseta basal i són molt rasposes, si be no arriben a punxar. La Borratja (Borago officinalis) pertany a la família de les Boraginàcies i és una de les verdures silvestres més consumides des de temps immemorials. Ens podem menjar les fulles, els peciols tendres i les flors , que les posarem per decorar les amanides. Però de fet, la part que més  aprofitarem són les fulles guisades com a verdura. Per això és interessant saber-les reconèixer en el punt en que la planta comença a créixe...

Dins del gènere de les Mostasses podem trobar diferents plantes, totes elles molt similars, i a vegades quasi idèntiques. Totes pertanyen a la família de les Brassicàcies, la mateixa família de la col. La planta d'avui és la Mostassa Blanca ( Sinapis alba L.) , que la podem trobar formant colònies i abunda en terraplens, marges i terrenys que hagin estat llaurats i després abandonats. Es una planta adventícia, que s'instal·la ràpidament quan troba un terreny remogut.  En un hivern suau com l'actual, ja la trobem florida i ben ufanosa, no ens deixa indiferent. La Mostassa Blanca  silvestre presenta un aspecte molt ramificat, amb un fullatge dens i fulles lobulades. Si les freguem, la seva olor ens recorda la col, la ravenissa o els créixens... Fullatge i flors de mostassa blanca Planta de mostassa blanca silvestre, fulles Com aprofitar la Mostassa Blanca silvestre ? En aquests moments d'hivern el seu aprofitament rau en les flors, d'un groc...

Quan era petita i  la meva mare  em portava pel bosc, sempre  em feia collir les floretes de la Jonça i tastar el seu gotim secret , que em recordava el sabor de la mel. Era realment com menjar un caramelet, un   "caramel de bosc" , com jo anomeno sempre a les flors de la  Jonça .  Encara ara, quan em passejo per boscos i els seus llindars i terrenys de secà abandonats, tinc el costum d'anat collint aquestes floretes  blaves, a vegades liloses,  i mossegar-les. A la base de la flor  s'emmagatzema un punt de dolçor, en el fons del seu ovari.  La Jonça   (Aphillantes monspeliensis) és una planta de la família de les Asparagàcies i és l'única espècie del gènere Aphillantes , que significa "planta sense fulles", ja que a cop d'ull només percebem la tija i la flor.  Es una planta herbàcia amb tiges que surten arran de terra i ens recorden els joncs. Sol créixer formant colònies, però també la trobem escampada en motes se...

Les   violes o violetes apareixen a finals de febrer i duraran fins a finals d'abril. Són prou conegudes pel seu delicat aroma, però cal primerament aclarir que hi ha diverses varietats de violes . El gènere de les violes comprèn també diverses plantes herbàcies, moltes d'elles de jardí, com ara els pensaments. La viola o violeta que ens interessa és la violeta boscana (com la defineix en Fabra per diferenciar-la de les de jardí), és a dir, la Viola odorata , la que creix en estat salvatge i que té un agradable perfum (no totes les violes són perfumades...¡). La Violeta és doncs una planta que la podem trobar en els marges humits,  a les vores de rieres i rierols o inclús al mig del bosc frondós. Li agradem els llocs ombrívols. La podem distingir fàcilment per les seves tonalitats, que van des del blau-cel fins el lila morat, i pel seu delicat perfum.Aquestes són les  violetes  que aprofitarem per collir ara que és l'època i els alegraran els nostres àp...

Efectivament, l'Alfals és una planta silvestre comestible, apta per als humans. Tothom sap que és un dels aliments bàsics del bestiar, sobretot a l'hivern, quan se'l mengen bo i sec. Doncs be, també nosaltres ens el podem menjar, i ho hauríem de fer amb regularitat, donades les grans propietats nutritives d'aquesta planta. Alfals jove, en el millor moment per collir-ne les fulles L'Alfals (Medicago sativa) és una planta herbàcia de la família de les Fabàcies, que es conrea de cara a obtenir farratge pels animals, però donat que arrela amb molta facilitat, s'escampa i la podem trobar en estat silvestre fora dels camps de conreus,  a les vores de camins, marges, ... De seguida que arriba la primavera comença a brotar, i ho ferà tantes vegades com el tallem, és a dir, que si som curosos, no ens faltarà mai alfals : tallem els brots del capdamunt, i torna a créixer ràpidament, tornem a tallar, i insisteix en créixer, ...  i així podem anar ju...

La Dent de Lleó , o també Pixallits ( Taraxacum officinale ) és una planta tan habitual com imprescindible. Pertany a la família de les Asteràcies o Compostes, que té diverses espècies comestibles, però aquesta és una de les més conegudes com a comestible  i que té més renom com planta medicinal. Fulles i flors de dent de lleó o pixallits Hàbitat - on trobar dent de lleó o pixallits Li agraden els prats humits, millor si han estat de pastoreig; els racons ombrívols del bosc i indrets frescos. La trobem sempre al llarg de l'any, però ara a la primavera és quan és més tendra i les seves fulles fan de més bon menjar, bo i crues. A partir d'ara ja treu le seves nombroses flors d'un groc llimona espectacular i és fàcil d'identificar-la enmig de tot l'herbam. La Dent de   Lleó és coneguda com a planta medicinal per les seves propietats diürètiques i depuratives , però precisament per això és convenient consumir-la amb freqüència. Si la mengem com al...

La Malva (Malva sylvestris)  és una de les poques plantes comestibles de fulla que trobem ara a final d'hivern. Aguanta molt be el fred, les plantes, ara,  solen ser escanyolides perquè el fred no les ha deixades créixer, però permeten aprofitar algunes poques fulles.  Si l'hivern ha estat plujós, en aquesta època de l'any que som ara, la planta ja comença a ser ufanosa i podem fer una bona collita per un àpat. A partir de la primavera la Malva inicia un creixement ràpid, dens, i començarà a florir entrant l'estiu, però les fulles no les perd mai. De tota manera, quan són més bones és en aquesta època, prèvia a la floració. Fulles de malva De la Malva aprofitarem les fulles com a verdura, sobretot per coure, però també per l'amanida si són ben tendres. I les flors , per consumir com a decoració de les amanides. Flors de malva Propietats de la malva De la Malva cal destacar-ne diverses qualitats: 1. El seu alt contingut en mucílag, cosa...

Des de fa un temps, les fulles i flors de caputxina es poden trobar a les amanides de grans restaurants com el Tickets o el Bulli, del Ferran Adrià. Les Plantes Silvestres Comestibles estan de moda, a pesar de ser aliments tan antics com la mateixa humanitat. Des de ja fa temps, alguns dels grans xefs de la Cuina Internacional de vanguàrdia han apostat per aquests ingredients per diversificar, experimentar i donar un toc d'originalitat als seus plats. Cuinar amb plantes salvatges dóna un toc de distinció i crea diferència, novetat i notorietat. Sense anar , en el centre de Coopenhague, el restaurant  NOMA , amb dues estrelles Michelin i considerat el millor restaurant del món en el  2010 i 2011, destaca per la seva investigació i presentació de plats  realitzats amb plantes salvatges. Entre el seu personal col.laborador hi ha la figura del " collidor de plantes" , que cada dia s'encarrega de fer la corresponent collita pels plats de la carta. A...

L ' espígol ( Lavandula spica ) és una planta relaxant,   digestiva i estimulant de l'activitat de l'organisme . Té un sabor fort i potent. A part de ser relaxant pels seus components químics, també ho és si fem aquesta recepta, ja que requereix arrancar les petites flors de l'"espiga" una per una, una activitat de molta paciència que també ens relaxa. Flors d'espígol Recepta de Galetes "Espigolades" 100 grs de farina,  80 grs de sucre,  50 grs de mantega,  dos ous,  una tasseta de flors d'espígol Procediment: Barregem la mantega (que estigui tova) i el sucre, afegim els ous ben batuts, remenem, afegim la farina, remenem i remenem, fins que quedi una pasta ben cremosa, llavors hi tirem les flors i seguim remenant,  que quedi tot ben barrejat. Haurem de tenir el forn engegat a 200º, ben calent. Preparem  una safata amb un paper sulfuritzat i hi anem posant cullerades de la pasta resultant, escampades perq...

L' espígol està en el seu punt. Ho corroboren les abelles i les papallones que no paren de tastar el seu nèctar. Però al final, de la preciosa mata que he trobat, la millor part me l' he quedada jo. I què n'he fet...?  Doncs moltes coses bones: - un litre d'infusió per tot el dia. Cal que l' espígol no romangui a l'aigua calenta més de dos minuts, ja que sinó amarganteja. - Un flam aromatitzat amb espígol (seguint el mateix procediment que per la recepta del flam de saüc, detallada més avall). -Unes galetes "espigolades ", que amb la imfusió i el flam, formen un espectacular berenar/esmorzar de bosc. - Bossetes d'espígol per perfumar l'armari, amb les sumitats sobrants de fer les galetes. -I una tintura d'espígol , per fer fregues,  que  l'he feta amb alcool i flors i l'he posada, de moment, 40 dies a sol i serena.

De roses n'hi ha milers de varietats, però per  mi, la millor i més perfumada i més Rosa rosa , és aquesta, una varietat de rosa que es troba en totes les cases de pagès antigues, en els jardins vells, en els horts de sempre. Roses milfulles És la Rosa de tota la vida, i per això, com deia la meva mare, són " Roses antigues " , ja no se'n crien, però són les que fan més olor, i són ideals per fer licors i gelees.  Ara estan en plena floració! Pètals en amanida

El Saüc o Sauquer ( Sambucus nigra ) és un arbre que sol créixer aprop de les cases o en llocs frescos i frondosos. El veiem sovint al costat de les velles masies i a les vores de rieres.  L'escorça i les fulles no són comestibles , sinó que tenen cert grau de toxicitat, però les flors són delicioses . Flor de saüc  El seu sabor és intens, amb molta personalitat i acaba per agradar. Es una de les flors més delicioses que hi ha, la llàstima és que són molt efímeres. Cal collir-les en el moment de la floració, que dura aproximadament una setmana. Durant el mes de maig és quan trobem més saüquers florits, ara és doncs quan cal aprofitar-ne les flors, només duren uns dies. Podem menjar les flors arrebossades com si fossin bunyols, amb un polsim de canyella per damunt. Podem usar-les també per infusionar la llet i fer-ne un flam a l'aroma de saüc. Les podem barrejar amb poma, per infusinar la compota i fer una gelea de saüc...      A la foto...

Primavera doble: pel temps que som, i per la planteta que ens saluda cada any aquesta temporada, la Primavera (Primula officinalis ) . La podem trobar en zones de muntanya, per sobre dels 1000-1200 mts. És una planta d'un pam d'alçada, fulles arran de terra i una tija amb la flor al capdamunt, amb forma de campaneta, de color groc. No té aroma, però si una forma original i un color groc molt viu. Utilització: les flors de la Primavera ens proporcionen  una decoració original per una amanida Les fulles, arrebossades amb farina, queden tieses i són molt bones i cruixents. També les podem utilitzar per fer una sopa vegetal, una sopa de... primavera. Podeu veure una recepta:  http://www.botanical-online.com/hojas_primavera_rebozada.htm

Una recollida selectiva d'aquelles flors que esclaten amb les primeres pluges de  la primavera ens permetran decorar els nostres plats, fer-los més vistosos , més apetitosos , més nutritius i ens aportaran tota l'energia i la vitalitat pròpia de la Naturalesa en aquesta estació. Exemple de flors per l'amanida: Pètals de Calèndula Flor de Borratja Flor de Malva Pètals de Pipiripip Flor de Romaní Flor de Sàlvia Sumitats de Farigola

Hi ha estudis fets que testimonien que la Dent de Lleó és altament diürètica, enforteix el fetge i ajuda en l'eliminació del colesterol. De fet, el seu nom de Pixallits , fa referència a la seva funció depurativa i diürètica. Les poncelles de dent de lleó les he fet com si fossin tàperes. La dent de lleó té més magnesi, ferro i magnesi que les bledes o els espinacs. I a més a més, conté més betacarotens que les pastanagues!!!  En l'aspecte nutricional, la Dent de Lleó destaca perquè ens aporta, principalment: Vitamina A , és de les plantes que en té més alta proporció Calci , en abundància Ferro, Potasi i Proteïnes les fulles, com a verdura les poncelles, per confitar amb vinagre i menjar en amanida les flors, per decorar i fer confitura Més informació:  http://www.botanical-online.com/medicinalstaraxacumcastella.htm

Ja comencen a florir els pixallits!!! Flors de dent de lleó Flors de la dent de lleó (Taraxacum officinale) , per ser més exactes. Podem trobar grans espais de feixes cobertes d'aquesta planta, en ple procés de floració . Cada flor és com un petit sol, que enlluerna de color. Ens podem aventurar a collir-los, cuinar-los i menjar-los. Es diuen pixallits perquè són molt diurètics, que estimulen la micció d'orina. Però aquesta planta dóna molt de si i podriem escriure'n molt més. Neteja de flors de dent de lleó Per això us animo a llegir aquest article que li vaig dedicar més endavant:  - Propietats de la dent de lleó - Recepta amb flors de dent de lleó Informació sobre receptes amb pixallits:  http://www.botanical-online.com/diente-leon-recetas.htm