EL ROMANI, el tercer llibre de la col·lecció

Us presenteem EL ROMANÍ, el tercer dels nostres llibres monogràfics sobre plantes, de la col·lecció Bones Herbes. Els dos anteriors, també de l'Editorial Farell són: LA FARIGOLA  i LES ORTIGUES. Per cert, aquest últim, llibre finalista del premi Gourmand Awards 2021.

Quantes coses bones que se'n poden dir del romaní!!! D'aquí aquella famosa dita que afirma que del romer se n'escriuria un llibre sencer. Doncs nosaltres ja l'hem escrit i us convidem a llegir-lo!!!!!

Com comprar el llibre

En breu serà a les llibreries. Però també us el podem enviar, des d'ara, a casa per correu. Escrivui-nos al següent mail: naturacomestible@gmail.com.

Si voleu saber més del contingut del llibre, podeu consultar-ne l'index clicant aquí.

El romaní medicinal

Sabieu que és la planta que ha tingut més importància al llarg de la història com a planta medicinal? Ha estat una de les plantes més apreciades en farmacologia, amb un prestigi molt per damunt de tota la resta. S'ha considerat sempre un molt bon remei i fou l’ingredient bàsic per elaborar diverses formulacions medicinals i perfums que van tenir molta fama. En el llibre us n'expliquem els detalls, les històries, les bondats que se li han atribuit des de l'antiguitat i que la ciència moderna corrobora, ... ... 

El romaní comestible

Sabeu com treure el màxim partit al romaní a la cuina? Con usar-lo? Com s'ha de preparar un plat amb romaní? No només és una planta aromàtica per condimentar el rostit. El romaní ens pot revolucionar la cuina: podem fer gelats, postres, confitures, xocolata, ... En el llibre d'EL ROMANI hi ha moltes receptes per treure'n partit. El romaní dona molt de si, i us sorprendrà...

El romaní en la cultura

El romaní és una de les plantes més esmentades en els contes, cançons o poemes del nostre folklore. Una riquesa cultural que la delata com una planta coneguda, estimada i amb molta tradició. En el llibre hem volgut exposar tot aquest patrimoni cultural, literari i artístic representat pel romaní. No hi ha dubte que ens ha acompanyat al llarg dels segles com a planta medicinal, culinària, ... i cultural¡¡¡.

Què diu la ciència del romaní

Tenim una joia de planta a tocar de casa i la ciència ens aporta centenars d'experiments que ens mostren el gran potencial del romaní. En el llibre trobareu dades, informacions tècniques i experiments realitzats en els últims anys. Nosaltres hem arribat a la conclusió, que el romaní no pot faltar a la nostra dieta.

Planta d'infinites possibilitats

Els seus usos van més enllà encara. La dita és ben certa: “de la virtut del romaní, mil coses se’n poden dir.” En el nostre llibre n'hi trobareu un munt que esperem us siguin útils per millorar la vostra salut i la vostra dieta, però també per ampliar coneixements i satisfer la vostra curiositat.

Bona lectura¡¡¡

Romaní, el gust mediterrani

Qui no coneix el Romaní?  la planta aromàtica per excel·lència, segurament la més popular, la que sempre hem tingut en algun pot dins l'armari de la cuina, la que posem als guisats, a les carns, als adobs, i a tot allò que necessita ser condimentat.

Galetes de romaní amb llimona, delicioses¡¡¡
Al final teniu la recepta

El Romaní (Rosmarinus officinalis) és una planta de la família de les Lamiàcies, que des de temps immemorials sempre s'ha utilitzat per condimentar. Per tant, ens entraria dins del gran ventall de plantes silvestres comestibles i aromàtiques,  encara que per les seves característiques, el Romaní no és precisament de les que ens atiparien.

Utilitzem el Romaní a títol de condiment quan en posem una culleradeta al guisat, damunt del formatge de la pizza, o del tall a la brasa.

Generalment fem servir sempre el Romaní sec, que conserva molt bé totes les propietats i sabors. El seu ús com a espècie fa que la quantitat utilitzada sigui molt minsa i per tant, li donem un paper, diríem, secundari. 

Però també ens podem atrevir amb el Romaní en estat tendre i en abundància. Sobretot aprofitant el capdamunt dels petits brots que han crescut en la temporada i molt millor si és un Romaní collit en llocs no molt secs, de manera que les seves fulles tinguin encara una certa flexibilitat, que ens permetin tallar-les menudes, amb les tisores de cuina, sense que "se'ns escapin".


Propietats del Romaní

El Romaní és una planta rica en calci. Una cullerada petita (5 grs.), conté 64 mg de Ca, tant com 1 culleradeta de sèsam! (les herbes aromàtiques són una font de calci oblidada)

També  és molt ric en antioxidants i gràcies a l'elevada proporció de potassi que conté, el fa també molt apropiat per condimentar menjars i evitar així consumir un excés de sal.

El sabor característic del Romaní li ve donat pels seus olis essencials, que en realitat no són altra cosa que les defenses de la planta per protegir-se dels insectes, rajos solars,etc. Per tant, això ja ens indica que les plantes silvestres i d'indrets assolellats són més riques en olis essencials. O sigui, que no és el mateix un Romaní de bosc que un de viver.

El Romaní conté una substància que es diu carnosol, que segons estudis recents, és un potent conservant dels aliments, molt adequat per les amanides de pasta, arròs o patata que es fan en aquestes èpoques  d'estiu. Afegir romaní és antibacterià i ajuda a evitar que els menjars es contaminin i produeixin gastroenteritis.

Quantes coses bones ens pot arribar a donar una planta tan abundant i senzilla de collir i d'utilitzar. És ben bé que no el podem desaprofitar, i tal com deia la meva mare: "... Romaní, vine amb mi¡", 

RECEPTES AMB ROMANÍ
Com utilitzar el Romaní?

El Romaní tendre, tallat ben menut el podem utilitzar per acompanyar amanides de llegums fredes, com llenties o cigrons, per barrejar amb formatge de cabra i presentar-lo en forma de boletes, per incloure'l a una maionesa o allioli.
Per postres, el Romaní casa molt bé amb la llimona i els dos junts són una delícia  pel paladar, per això us ofereixo aquí la meva recepta de Galetes de Romaní, són boníssimes ¡¡

Recepta: 

Galetes de Romaní

• una tassa de cafè, plena de fulles de Romaní tendre, trinxades menudes amb les tisores.
• dues llimones
• 100 gr de mantega 
• 100 gr de sucre 
• 350 gr de farina
• 2 ous batuts (només el rovell)

Fulletes de romaní tendre, tallades

. Barrejar  la mantega (ja tova) amb el sucre.

. Afegir-hi el Romaní, la ratlladura de la llimona i el seu suc.

. Remenar-ho be i posar-hi els dos  rovells d'ou  batuts.

. Finalment hi posem la farina, mica en mica, amb un tamís,

. Anem remenant i afegint farina. Ha de quedar una barreja que permeti fer una bola compacta.

. La posem damunt la taula, amb una mica de farina espolsada, i amb el corró l'anem aixafant i estenent, prement sempre perquè no se'ns enganxi.

Foto de la massa com hauria de quedar

. Marquem formes rodones i les posem damunt d'un paper sulfuritzat per anar al forn.

. Es deixen coure a 180º durant 12-15 minuts, no més.

Foto de les galetes de romaní i llimona

Vinagre d'herbes. Vinagre dels Quatre Lladres

De Vinagre d'Herbes se'n poden fer de molts tipus, varietats i sabors. En realitat es tracta de fer una maceració d'herbes aromàtiques amb un alcohol, concretament el vinagre. Però avui vull parlar del Vinagre dels Quatre Lladres, perquè apart de ser molt bo i molt sa, té una curiosa història.  Maurice Messegué, el gran savi  francès de les plantes medicinals,   relata  la història d'aquest vinagre  en el seu llibre "La Natura té raó" (títol original: C'est la nature qui a raison).

La gran epidèmia de Pesta que  afectà Europa, en el 1630,  va acabar amb pobles i famílies senceres. A la zona de Toulouse les autoritats de l'època anaven de bòlid amb una banda de quatre  lladres que saquejaven les cases de famílies moribundes i  de persones que havien sucumbit a la pesta.. Finalment les autoritats  els van atrapar tots, van tenir un judici i la justícia els va condemnar a mort.

Però hi havia una cosa que intrigava a les autoritats: el fet que els lladres, tot i haver entrat a totes i cadascuna de les cases de gent portadora de la pesta, d'estar-hi en contacte, i per tant, exposats també a contraure-la,  cap d'ells  es va veure afectat. 

Les autoritats van preguntar els lladres per aquesta "casualitat", però ells no van voler delatar el seu secret sense haver pactar abans el perdó. Se'ls va  commutar la pena a canvi de la fórmula del líquid misteriós que amb el qual es fregaven i es rentaven per tal d'immunitzar-se, cada vegada que feien una actuació delictiva.

Així va ser com els Quatre Lladres van salvar la seva vida, però també la de moltes més  persones que van seguir utilitzant aquesta base de plantes bactericides, un cop divulgada.  El secret: el Vinagre d'Herbes, en el qual hi havien fet una maceració de quatre plantes bàsiques: Farigola, Romaní, Sàlvia i Espígol.

Vet aquí com les propietats  d'aquestes quatre plantes aromàtiques,   no només van salvar la vida dels Quatre Lladres, sinó que van donar nom a un tipus de Vinagre d'Herbes: el Vinagre dels Quatre Lladres,  un poderós desinfectant i bactericida. Però també  un potent i deliciós vinagre per donar gust  d'herbes a l'amanida i  fàcil de fer.

Com fer el Vinagre dels Quatre Lladres?

Col·loqueu un bon brot de cada herba aromàtica bàsica (Farigola, Romaní, Sàlvia i Espígol) dins d'un recipient de vidre, El romaní i la farigola cal que siguin secs, les altres dues poden ser tendres. Cobriu-les totes amb el vinagre que més us agradi. Jo prefereixo el vinagre clar, perquè amb les plantes ja s'enfosquirà. Guardeu-lo en maceració i en un lloc fosc, mínim un mes, passat el qual ja el podeu colar i embotellar.