Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

divendres, 26 d’abril del 2019

L'Allenc, fulles amb sabor d'all


Hi ha una  característica ben curiosa en el món de les plantes, consistent en que algunes dupliquen el seu sabor. És el cas de l'allenc o alliaria (Alliaria petiolata), una planta herbàcia, de fulla verda de la família de les Brassicàcies, amb sabor d'all i que ara comença a créixer.


On trobar l'Alliaria petiolata

La trobarem de manera abundant en  llocs frescals, humits, poc assolellats.  Sol abundar a les vores  de rius,  on a vegades, forma àmplies colònies i comparteix hàbitat, sovint,  amb les ortigues, el blet, la dent de lleó, ...

També  trobem l'allenc a les vores ombrívoles  de llacs, basses, torrents, ... Fins si tot en jardins urbans  de pobles de l'interior de muntanya. Abunda molt en la meitat nord de Catalunya, sobretot en Montseny i pre-Pirineu, i és més escàs en la meitat sud. 


Característiques de l'allenc o alliaria 

L'allenc o alliària presenta un aspecte de fulles arrodonides, de forma orbicular, quan és petita. Quan esdevé adulta i floreix, les fulles es transformen i prenen una forma triangular, deltoide,  acabades punta. La vora de les fulles és  lleugerament lobulada i són d'un verd intens, amb els nervis en disposició palmada.
Les seves flors són blanques amb 4 pètals, com totes les crucíferes, formant una inflorescència al final de la tija. 


Com consumir l'allenc o alliaria


Tota la planta és comestible. Les flors, com moltes crucíferes, tenen el mateix sabor d'all que la resta de la planta, i es poden menjar o usar per decorar. El millor però, són les fulles, que es mengen crues, però també cuites com a verdura, tot i que així perden sabor.

El més  adient és consumir l'allenc bo i cru, en amanida  ja que el seu sabor ens recorda l'all suau.  El podem trinxar i barrejar-lo amb un formatge tou, per untar-ne unes torradetes de pa. Està deliciós. Ens permet fer aperitius molt saborosos.

És d'aquelles plantes amb un sabor potent, que es pot usar com a protagonista del plat, no cal barrejar-la i val la pena menjar-la sola, ja que el seu gust és excepcional i no és gens molest.

dimarts, 9 d’abril del 2019

Eixarcolant 2019 ja és aquí

Us passem els enllaços que us portaran a informacions bàsiques per veure i viure la 4a. Jornada de les Plantes Oblidades que té lloc a Igualada aquest dissabte. La festa de les plantes oblidades més important de tot el sud d'Europa.

De fet, el Col·lectiu Eixarcolant, organitzador i impulsor d'aquesta diada,  acaba de rebre el guardó "Compromís Cultural" per part d'Òmnium Cultural Anoia, que enguany  ha arribat a la XVª edició, i que reconeix  a persones i entitats que destaquen en el seu compromís en l'àmbit  cultural i comarcal.

Feu una ullada al Diari de la jornada, o be baixeu-vos el Programa de butxaca
Però, sobretot, si us voleu quedar a dinar i tastar el  Menú que us prepararem nosaltres, cal que us inscriviu aqui

Aquí teniu el programa de la jornada tècnica del diumenge, a Jorba, reservada per a temes de caire més professional i per aprofundir en aquest tema, per si hi voleu assistir.

Cursos de plantes silvestres

Arxiu del blog