També us passem l'enllaç a la programació, només
cal clicar aquí
Nosaltres, com a Gastronomia Salvatge, hi serem presents en un dels tallers.
Us hi esperem. A reveure... !!
També us passem l'enllaç a la programació, només
cal clicar aquí
Nosaltres, com a Gastronomia Salvatge, hi serem presents en un dels tallers.
Us hi esperem. A reveure... !!
El proper 4 de juny ens espera un nou event al voltant de la cultura de les plantes: el REMEIART 2023, en la seva 12a. edició.
Gastronomia Salvatge hi sera present un la presentació de dues de les activitats del programa de la fira, ple d'activitats, mostres, conferències, tallers, música, ... Un dia per gaudir amb la família i amb tot el que ens poden oferir les plantes.
Us hi esperem!
![]() |
Veurem l'ortiga balera |
L'Ajuntament de Port de la Selva, a tocar del Cap de Creus, organitza la Fira de l'Espàrrec durant el cap de setmana del 15 i 16 d'abril.
D'entre els divesos actes programats hi ha una passejada-taller de plantes silvestres, a càrrec de Gastronomia Salvatge, guiada per Montserrat Enrich.
La sortida serà a l'entorn petit nucli de La Vall de Santa Creu, (molt a prop de Port de la Selva) per un indret idíl·lic, ple de bones herbes i amb vistes al mar.
Al final del recorregut podrem tastar un aperitiu amb les herbes recollides.
Per assistir a aquesta sortida cal inscriure's prèviament a l'oficina de turisme de Port de la Selva:
Correu electrònic: turisme@elportdelaselva.cat
![]() |
Vista del Port de la Selva, des de la Vall de Santa Creu |
![]() |
Inflorescència de bàbol, la part més comestible |
Les fulles són de color verd glauc i l'alçada no sobrepassa els 40-50 cm, segons la qualitat i humitat del sòl. Les flors són diminutes i blanques, disposades en forma de corimbe.
El bàbol apareix a inici de primavera i té un creixement molt ràpid. A partir del moment en que puntegen les inflorescències, cal collir-les. Si esperem 2-3 dies més, ja han esclatat les minúscules flors blanques i ja no tindrà aquesta aparença de bròquil.
Grup de plantes a la vora del camí |
En aquest moment collirem aquestes inflorescències immadures, amb unes tisores (si ens segueixen unes fulles no passa res) i les posarem i transportarem en un tupper, amb compte. Les consumirem el mateix dia, ja que si es marceixen perden la turgència que les fa atractives. Com a molt, es poden guardar un dia a la nevera.
Es pot consumir cru, a l'amanida, però és un xic picant, com totes les crucíferes. El més aconsellable és coure'l al vapor uns 3 minuts o escaldar-lo just un minut. Més temps no, perquè el capdellet es desfà. D'aquesta manera també preservem millor el seu contingut de vitamina C. Les fulles també es poden menjar, bullides o al vapor.
"Bròquils" mini de bàbol al vapor |
![]() |
Nabinera en fase de floració |
En aquesta entrada del blog presentem alguns dels fruits silvestres comestibles de color negre més habituals, més coneguts o més abundants a casa nostra.
Però compte!!! Hi ha una gran majoria de fruits negres silvestres que són tòxics, en diferents graus. Per això, aquesta entrada està dividida en dues parts:
☝És molt important conèixer-los tots, els comestibles i els tòxics,
per poder collir amb seguretat i confiança.
El nabiu o mirtil és el fruit de la nabinera, una planta que en estat silvestre, només creix a alta muntanya, en llocs freds i a partir dels 800 m. fins els 2500 aprox. A Catalunya el trobarem en els vessants pirinencs, generalment formant extenses colònies de mates que mesuren un o dos pams d'alçada.
A la primavera treu una flor rosada, en forma de campaneta i a l'estiu apareixen els nabius, de color gris fosc i amb una capa de pruïna que els protegeix. El nabiu és molt dolç, té moltes vitamines i és una fruita molt antioxidant. Es menja cru, però també se'n pot fer melmelades. Actualment és un dels "fruits del bosc" que es conrea i es comercialitza.
Fruit madur de Nabiu uliginós |
És molt similar al nabiu, de fet, són de la mateixa família. El trobarem gairebé sempre en els mateixos indrets que els nabius, inclús barrejat entremig d'ells, ja que comparteixen hàbitat. Tant les plantes com el fruit són molt, molt similars. És fàcil confondre'ls.
La tradició considera aquests fruits com a no comestibles, al·legant que poden produir vertigen. De tota manera, els estudis més recents no apunten en aquest sentit, sinó que els efectes lleugerament tòxics es manifestarien quan se'n mengen grans quantitats i en el cas que la planta estés contaminada per un determinat fong. També cal dir que el seu gust és bastant neutre, a diferència de la dolçor dels nabius.
Per tant, en cas de confusió, no cal espantar-se. Com en tot, prudència i no atipar-se'n.
Els fruits menuts s'amaguen sota les fulles. |
És una altra planta de l'estadi alpí, que només la trobarem en les zones més altes del Pirineu. L'empetrum no fa més de 10 cm d'alçada, i és quasi una planta rastrera. Fructifica a final d'estiu i el seu fruit és una boleta petita, mida pèsol, que sovint costa percebre perquè queda amagada entre les fulles.
Aquesta planta abunda molt en els països escandinaus, on és molt apreciada per fer confitures. Però a casa nostra no té tradició de consum perquè n'hi ha poca i molt localitzada a l'alta muntanya pirinenca. Però si en trobeu, la podeu consumir tal qual, collida directament.
Móres negres d'esbarzer |
![]() |
Móres de l'arbre morera |
![]() |
Aranyons madurant |
Són els fruits de l'aranyoner, un arbust que creix silvestre, en antics terrenys de conreu, zones amb força bardissa o vorals de camí. És una planta fàcil de reconèixer perque treu primer la flor blanca, a inici de primavera, i després tot el fullatge. Els aranyons es fan visibles a l'arbre a partir de juliol, però no són madurs fins entrada la tardor, quan ja es poden collir per fer confitures o el famós licor de patxaran. L'aranyoner es sol utilitzar com arbust per fer tanques vegetals.
Corimbe de saüc amb fruits |
Si baixem de cota i ens situem en llocs frescals, vores de rius, o inclús al costat de velles cases de pagès, trobarem el saüc, un arbust sovint amb aparença d'arbre. A la primavera els seus corimbes són blanquinosos, i en els mesos de juliol i agost apareixen els fruits madurs, menuts, negres i sucosos.
El fruit del saüc és comestible i te diverses aplicacions. És aconsellable menjar-lo cuit: en pastissos, confitures, sucs o xarops per a la tos. Són uns fruits molt rics en potassi¡
Gàlbuls madurs de ginebró |
Els lledons immadurs són de color groc i es van transformant en negres a mida que maduren. |
Els lledoners són arbres amb copes de gran volum, amb moltes branques i solen créixer a les vores de camins, de conreus o dels rius. Inclús en algunes ciutats com Barcelona, els lladoners han estat plantats per fer ombra als carrers.
![]() |
Lledons madurs .. i negres |
![]() |
El llorer és una de les plantes més conegudes i utilitzades a la cuina. Fem servir les seves fulles per aromatitzar els plats, pel seu perfum intens degut als seus olis essencials. És una planta molt vinculada a la nostra tradició i costums, com ara la festa de Rams.
El llorer és una planta dioïca, amb peus masculins si femenins. Són aquests els que produeixen uns fruits negres, similars a les olives, als quals se'ls pot extreure un oli que te aplicacions en cosmètica i en farmàcia. Però aquests fruits no es poden consumir de l'arbre, perquè contenen substàncies considerades tòxiques.
![]() |
Planta d'heura. S'observen els fruits negres madurats i alguns de grocs, encara immadurs |
Les heures són plantes molt habituals en boscos, torrenteres, llocs erms i humits, rocams, ... És una planta que tan aviat s'arrossega pel terra, es repenja damunt altres arbustos o tapissa el terreny, els murs i s'enfila als arbres. Les cases antigues solen tenir heures que cobreixen la façana. Són plantes molt apreciades per donar verdor als jardins.
Quan són adultes i estan ben instal·lades en un lloc, comencen a florir i treuen un ramell de fruits negres, molt similar a les móres. Malgrat que tant la flor com els fruits atrauen molt a les abelles, per als humans són fruits altament tòxics, per tant, NO comestibles.
Els fruits de la belladona són molt lluents (foto presa a Montserrat) |
És una planta herbàcia, anual, ramificada, capaç d'alçar-se fins a 1 m. Creix en llocs humits, ombrívols i frescals, en muntanya mitjana i fins els 1500 m. Pot compartir hàbitat amb l'esbarzer (móres). La distingim fàcilment pels seus fruits negres i brillants que creixen al llarg de la tija i que maduren de juny a agost. Poden mesurar entre 1 i 1,5 cm de diàmetre i estan envoltats i/o sostinguts pels cinc sèpals de la flor.
La belladona conté molts alcaloïdes, tota ella és altament tòxica. L'enverinament per belladona paralitza les terminacions nervioses, provoca deliris i parada respiratòria. Es caracteritza per l'aparició de taquicàrdies, eixamplament de les pupil·les i el rostre envermelleix.
S'aprecia molt be la morfologia dels fruits |
Els roldons són arbustos preferentment de secà i de terrenys calcaris, que creixen en llocs incultes, abandonats, vores de torrents i camins. Comparteixen hàbitat amb els esbarzers (romagueres) i és molt fàcil que la canalla es confongui quan van a collir móres, ja que els fruits s'assemblen molt i maduren alhora.
Font i Quer, en el seu Dioscòrides, relata l'enverinament de molts infants de pagès, per la ingestió del fruit altament tòxic del roldó, capaç de provocar la mort, segons dosi.
El roldó és de fulla caduca, de manera que a l'hivern només percebem els seus llargs serments, però a l'estiu s'omple d'un fullatge verd intens, i al final de la tija presenta els seus fruits arrodonits, de la mateixa mida i color que les móres, d'aspecte sucós, però dividit en grills. A diferència de l'esbarzer, el roldor no té punxes ni espines.
Dos corimbes d´évol, un d'ells ja amb fruit madur |
L'évol és una planta herbàcia anual, que pot arribar a 1m o 1,5 mts i té aspecte de tija amb fullam i sempre el trobem formant colònies de bastants individus. Creix a la primavera i desapareix a final de tardor, quan ja ha fructificat. Floreix en forma de corimbe, atapeït de flors blanques que miren al cel. Les seves fulles desprenen un cert mal aroma.
L'évol és un arbust considerat tòxic pels seus dràstics efectes purgatius.Els seus fruits minúsculs i negres i es poden confondre amb els fruits del saüc. Aquí és on hi ha el major risc. Teniu més informació sobre les diferències entre saüc i évol clicant en aquest apartat.
Fruits madurs del mafull |
És un dels arbustos més abundants i bonics que omple de verdor el nostre paisatge. Prolifera molt fàcilment i és de fulla perenne. Per això també el trobem en algun jardí o formant tanques. És molt resistent al fred i a la sequera. Destaca per les fulles verdes i coriàcies i per les seves flors. El marfull facilita l'ombra i la humitat en els boscos i aporta aliment als insectes, gràcies al llarg període de floració. Però també als ocells, perquè els fruits romanen molt de temps a la planta.
El marfull crida l'atenció quan floreixen els seus nombrosos corimbes, amb boniques flors de color blanc o rosat, que duren des de febrer fins a finals d'abril. El fruit és una drupa ovalada, de color blau fosc, com metal·litzat i mesura uns 5 mm. Es consideren fruits tòxics pels seus efectes dràstics com a purgatiu, fins el punt que els manuals de plantes medicinals han exclòs aquesta planta del seu repertori.
Una planta de marfull en plena floració, fent funció de tanca vegetal |
Des de GastronomiaSalvatge us desitgem un Bon Nadal i un Any Nou millor, i sobretot, que les plantes i fruits silvestres us acompanyin sempre¡
Donat que és un arbust amb moltes branques que emergeixen des de la base i sol medir al voltant d'un metre d'alçada o més, és idoni també per fer tanques vegetals. És una planta de fulla caduca i té espines. A l'hivern només podem observar els troncs pelats, però a inici de primavera comencen a brotar les nombroses fulles arrodonides i ovalades de color verd intens, tot i que es troben també exemplars amb la fulla de color púrpura.
![]() |
Exemplar amb fruits |
La part comestible són els fruits. Es cullen ben entrada la tardor, octubre-novembre. Al ser tan petits pràcticament no tenen polpa per menjar, només suc, i a més cada fruit conté un minúscul pinyolet. La millor manera d'aprofitament és fer-ne salses o sucs, melmelades, envinagrats o be assecar-los per posar-los en els guisats.
La resta de la planta conté un alcaloide anomenat berberina, que en altes dosis pot ser tòxica i per això es recomana no consumir les fulles i troncs. La berberina no està present en els fruits.
![]() |
Exemplar en etapa de flor |
El gust dels coralets és àcid, no convida massa a menjar-los en cru. Però són un aliment interessant pels seus valors nutricionals. Sobretot destaca pel seu alt contingut en Ferro, un dels fruits que en té més. També és ric en Calci i Fòsfor, i també en vitamina C i les del grup B.
☝A destacar-ne:
![]() |
Refresc de coralets |
Netegeu els coralets per llevar-los la pols. Desfeu els raïmets dels seus peduncles.
Poseu-los en el pot de la batedora amb l'aigua que els cobreixi i els trinxeu. Us quedarà una barreja de color vermell corall, preciós. La filtreu i l'endolcicu amb mel o sucre, al gust.
La podeu guardar a la nevera 2-3 dies. És una manera fàcil d'aprofitar l'alt contingut en Fe dels fruits.
Tallem la ceba laminada ben prima i la posem a coure a la paella, amb un raig d'oli, sal i tapada. Quan estigui tova, hi tirarem la mel, la llimona i el vi dolç. La deixarem suar uns 30´ a foc suau, afegint una mica d'aigua de tant en tant, per hidratar-la. Cap al final de la cocció, hi posem les panses i un grapat de coralets.
Disposem el bacallà en una safata i al damunt de cada porció, col·loquem una làmina de codonyat i la barreja de ceba cuita que hem fet. Hi tirem la resta de coralets pel damunt i unes ametlles trossejades (o pinyons), i ho enfornem 30 minuts a 180º.
![]() |
Bacallà amb panses, codonyat i coralets |
L'espinavineta havia estat més abundant que no pas ara, però es va eliminar arrel de descobrir que albergava un fong, en qualitat d'hosta, , conegut popularment com a "rovell" (Puccinia graminis) el qual que passava als conreus de blat i els destruïa.
Això va significar que en les zones agrícoles de cereals, l'espinavineta fos erradicada per protegir els conreus. És per això que aquesta planta silvestre ha quedat reduïda només als hàbitats de muntanya.
La berberina és un alcaloide utilitzat en preparats farmacèutics que es comercialitzen i en els quals s'indica el mètode de consum i les dosis recomanades. L'estracte de berberina està considerat un antibiòtic natural pel seu poder antibacterià. Tota la planta té un interés medicinal notable, degut precisament a aquestt alcaloide, per això el seu ús requereix control mèdic.
Teniu més dades sobre les propietats medicinals d'aquesta planta si cliqueu a: botanical-online.com on trobareu una àmplia informació al respecte.
![]() |
Beguda refrescant de coralets |
Som a punt de celebrar la castanyada, una fita anual que propicia reunir-se amb la familia i els amics, i que ve marcada pel consum obligat de determinats aliments, la majoria d'ells, d'origen silvestre, com ara les castanyes i els pinyons, que s'acompanyen dels productes de temporada, com la carbassa i els boniatos.
Tots aquests productes tenen un denominador comú: la dolçor. I per completar el tast, se solen acompanyar amb una bona Ratafia, un licor dolç i també elaborat amb herbes silvestres.
Portem dos anys treballant amb el fonoll per poder publicar el nostre quart llibre amb Farell editors..
El fonoll és tan bo i tan versàtil per elaborar postres, que enguany l'hem posat als panellets i estem orgulloses del resultat. Aquí us passem la recepta. Són molt fàcils de fer.
Estan elaborats amb la grana de fonoll, que en aquest moment està al punt per ser collida i usada. La llavor del fonoll aporta molta dolçor a qualsevol preparat. Per això, si el posem als panellets, ens permet utilitzar menys sucre, o fins i tot obviar-lo. Així obtenim uns panellets molt saborosos i més sans.
El fonoll silvestre se'ns presenta al llarg de l'any sota diferents versions: tronxo, fulles, flors i llavors. Cadascuna d'aquestes parts té diferents aplicacions culinàries que donem a conèixer en el llibre. Podem parlar perfectament d'una "cuina del fonoll".
En aquest llibre trobareu un munt de receptes elaborades amb cadascuna de les parts del fonoll, com ara patés, amanides, sopes, estofats, pastissos, postres, begudes, licors, etc. Confessem que ens ha sorprés la gran versatilitat d'usos culinaris que permet el fonoll, tant el silvestre, com el marí, i també del cultivat. Podeu consultar el contingut fent una ullada a l'Índex del llibre.
Expliquem també les diferències entre el fonoll silvestre i el cultivat i com aquest últim s'ha modificat al llarg de segles i ha passat a ser una hortalissa més.
Tal i com hem fet en els títols anteriors (La farigola, Les ortigues, El romaní) presentem els fonolls dins del seu hàbitat biològic i també emmarcat en el context cultural i tradicional. Per això, apart de les receptes, en aquest llibre trobareu moltes curiositats sobre aquestes plantes, començant pel seu nom primitiu, vinculat a un esdeveniment esportiu, i acabant per la Festa del Fonoll que es celebra en una població valenciana.
El Fonoll és el número 4 de la col·lecció Bones Herbes, creada amb la idea de potenciar les principals plantes de la nostra cultura gastronòmica, medicinal i tradicional, i donar-les a conèixer en tots els seus vessants.
Els tres llibres anteriors es troben a la venda a les llibreries i establiments especialitzats. També ens els podeu demanar per correu a: naturacomestible@gmail.com i us els enviem a casa per correu
El PVP d'El fonoll silvestre i marí és de 20€, despeses d'enviament incloses.
Per celebrar l'edició d'aquest últim llibre, us oferim els 4 volums de la col·lecció per només 70€ (despeses d'enviament incloses). Promoció limitada.
Si ens fixem en els fonolls veiem que la floració ja va de baixa i les umbel·les existents estan ja granades. Ja falta poc perquè madurin. Tot i que en segons quines latituds, els fruits ja són madurs i a punt de ser collits.
Grana de fonoll assecada |
Ara a l'octubre és el moment de collir els fruits del fonoll, assecar-los a l'ombra i guardar-los en un pot de vidre. Quan els voldrem fer servir només ens caldrà passar-los pel molinet o picar-los amb el morter i permetre que el seu sabor aromatitzi i endolceixi les nostres receptes.
En el nostre proper llibre EL FONOLL, SILVESTRE I MARÍ, publiquem nombroses receptes per aprofitar aquesta petita joia culinària, tan desconeguda i tan gustosa.
Umbel·les de fonoll amb les flors ja fecundades i en procés de maduració |