De totes les plantes silvestres comestibles del litoral, el fonoll marí és segurament la més coneguda i també la més gustosa, amb una llarga tradició a casa nostra, que en bona part, s'ha perdut.
 |
| El fonoll marí forma part del nostre paisatge coster |
En alguns manuals o en altres llengües el trobem citat com "trenca-pedres". Un nom que li escau, ja que creix endinsant les seves arrels enmig de la roca. No necessita terra, tot i que si es planta en jardins de llocs temperats, hi pot créixer i viure be. Té una alta capacitat per adaptar/se i creixer cobrint talusos i resisteix be la sequera. Per aquest motiu, el podem trobar també plantat en algun jardí. No és el seu hàbitat propi, però s'hi aclimata be.
El fonoll marí és una planta amenaçada en alguns indrets costers, fruit de la ingerència humana i de l'alteració dels hàbitats.
Descripció del fonoll marí
Planta de la família de les umbel·líferes, herbàcia, d'uns dos pams d'alçada, amb les rames que busquen arreossegar-se, tortuoses, branques dividides i fulles lanceolades i arrodonides. Tota ella té un aspecte molsut, com de planta sucosa, i de fet, ho és una mica.
Les flors es disposen en forma d'umbel·les, que floreixen a l'estiu i són de dolor groc o verd claret. La semblança morfologia amb el fonoll /Foeniculum vulgare, li ve donada per les seves umbel·les i pel gust intens.
Breu història del fonoll marí
 |
| Fonoll marí emergint de les escletxes de la roca |
Fins entrat el segle XIX era una planta força habitual en la dieta dels pobles costers i en alguns indrets de Balears encara perdura el costum de confitar-lo.
En els pobles costers també el posaven en els adobs d'olives per donar sabor.
Aplicacions culinàries del fonoll marí
Destaca sobretot per la seva alta proporció de vitamina C, però tambe té iode, minerals, vitamines, proteïnes, ... El seu gust és intens, potent i una mica salat.
Es pot consumir saltejat i barrejat amb bona truita, escaldat com a verdura, barrejat en una amanida vegetal o una ensaladilla, ... però el mètode més habitual és en conserva.
Actualment es pot trobar conserva de fonoll marí en el mercat, com a producte delicatessen, però és molt minoritari.
Recepta de Fonoll marí en vinagre:
Preneu el fonoll marí, seleccionant els brotets finals de les fulles.
Fonoll marí elaborat amb vinagre,
a punt de ser menjat- Renteu-los i eixugueu-los.
- Poseu-los dins d'un pot de vidre.
- Ompliu-lo amb el 50% de vinagre, el 25% amb vi dolç i l'altre 25% restant amb aigua.
- Poseu-hi unes fulles de llorer al damunt, tapeu i guardeu-lo en un lloc fosc durant uns 25-30 dies.
- Passat aquest període ja el podeu consumir com aperitiu o barrejat en l'amanida.
 |
| A punt per fer una amanida vegetal, que inclou fulles de fonoll marí |
Compte perque el fonoll marí és una de les plantes que més pateixen l'alteració del seu hàbitat per l'acció humana. Legalment no és una planta protegida a Catalunya, però si que ho és a Balears.
La curiositat gastronòmica ens pot empènyer a collir-ne per tastar-lo, però el sentit comú ens ha de permetre agafar només la mesura justa per donar-nos el gust, respectant l'habitat de la planta i el paisatge coster.
Altres aplicacions del fonoll marí
Els estudis més recents apunten que pel seu elevat contingut en minerals i vitamines, el fonoll marí és un poderós antioxidant.
De fet, l'oli essencial de fonoll marí, que es pot comprar en establiments especialitzats, es fa servir per elaborar cremes regeneradores, reafirmants i antioxidantss per a la cura de la pell.
