Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre

A partir de febrer comença la temporada dels espàrrecs silvestres, un període breu que sol durar un mes aproximadament. Creixen als marges i llindars dels boscos, bardisses, zones ombrívoles i a vegades apareixen espontàniament als jardins. Turions d'esparraguera emergint del conjunt de la planta vella.   A l'extrem dels turions comestibles s'observen les fulles menudes.   Els espàrrecs ( Asparagus acutifolius)  formen part de la cuina popular: tothom els coneix i els busca quan l’hivern s’acaba. Probablement són la planta silvestre comestible més reconeguda i apreciada. No és estrany veure collidors que porten grans manats, orgullosos d’una bona troballa, i que la mostren com si fos un trofeu. L'esparreguera de bosc L’esparreguera és un cas peculiar: la trobem als manuals de plantes comestibles, però només n’aprofitem una petita part i durant pocs dies. La resta de l’any és una mata rígida i defensiva. Els seus fruits, unes baies que passen del color verd al taronja...

Les violetes (Viola spp.) són de les flors més populars i conegudes. I la literatura en va plena. Apareixen quan l’hivern comença a afluixar i anuncien els primers signes clars de la primavera. És un goig de trobar-ne durant les passejades pel bosc. Tenen una bellesa serena que convida a aturar-se i fer-ne un ramet per decorar i gaudir de l'aroma. La família botànica de les Violàcies és molt extensa i el gènere  Viola  inclou diverses espècies, sovint dificils de distingir entre elles. Tot i així, totes les violetes són plantes silvestres comestibles de primavera i totes comparteixen propietats medicinals molt similars. El que sovint no es té prou en compte és el seu valor nutricional i la tradició medicinal. Tant les flors com les fulles del violer són comestibles.  On collir violetes silvestres Les violetes silvestres creixen sovint entre l’herba tendra, als marges ombrívols, a les obagues, a les vores de camins tranquils o sota arbres caducifolis. Formen  petites ...

Aquí podeu escoltar la gravació del   TAST VERTICAL    de Catalunya Ràdio, amb l'Empar Moliner entrevistant a la Montserrat Enrich El món de les plantes silvestres té múltiples vessants, sovint separats i disgregats.  Les podem observar  des de la botànica o la biològia, des del seu ecosistema, del seu poder nutricional,  tòxic o medicinal, fins i tot tenint en compte la seva història i les seves vicissituds, el folklore o les creences i supersticions al llarg dels temps.  Parlar de plantes és parlar de tots aquests aspectes alhora, perque la seva història i els seus usos són inseparables de l'evolució humana.  Cada herba, cada arbre, cada fruit o llavor, ha tingut un protagonisme rellevant al llarg dels temps i ha contribuït a l'evolució de les cultures dels pobles, fins el dia d'avui. La cultura és plena de plantes: cançons, poemes, dites, etc. La medicina ha avançat gràcies als principis actius de les plantes, i els aliments no són altra c...

Els caps blancs o alyssum  (Alyssum maritimum) , és una d’aquelles petites plantes que no criden l’atenció pel volum, però que conquereixen per la seva delicadesa i, encara més, pel seu perfum. És una planta menuda de la gran família de les Crucíferes, parenta de la col, la mostassa o la ravenissa. Com a planta mel·lífera és discreta i generosa.  Característiques  Destaquen les seves inflorescències arrodonides, atapeïdes de petites flors de quatre pètals blancs. És de port baix i forma catifes de flors menudes que desprenen una aroma dolça i agradable, molt semblant a la mel. Per això és tan estimada pels insectes pol·linitzadors.  De fet, és de les poques plantes de flor que, ara a ple hivern, podem trobar ben florida en zones del litoral, sobretot en jardins i parcs, marges assolellats i escletxes de murs. És una planta silvestre, però també es ven com a planta de jardí. Resisteix el fred i la calor, i s’escampa amb facilitat. Usos culinaris de l’alyssum Les ...

Amb els millors desitjos per aquestes Festes i perquè l'Any Nou ens porti coses bones, pau, concòrdia, seny i benestar per a tothom.

Les algues brunes són un grup fascinant i molt present en la nostra alimentació. Algunes poden assolir mides espectaculars quan creixen en aigües profundes, però a la costa i en marea baixa, podem trobar exemplars joves perfectes per consumir.  D’arreu del món se’n mengen moltes varietats, però aquí ens centrarem en els beneficis de  les tres algues brunes més conegudes: la wakame,  les laminàries i l'espagueti de mar. Són les més fàcils  de trobar al mercat d’algues seques comestibles , i també les que podem recol·lectar  a les costes atlàntiques. Alga Kombu varietat bretona, estesa per assecar. La seva curiositat  més destacable és que estesa sembla talment una pell de cocodril. Wakame (Undaria pinnatifida) La  wakame és  o riginària del Japó, però s’ha adaptat molt bé a les costes europees i avui dia es cultiva amb èxit al nord de França. La seva textura és suau, tendra i lleugera , i el gust és delicat. És l’alga més habitual a l...

 Les algues verdes: què són i per què són bones? ☝ “Si us interessen les algues marines, descobrireu que les verdes són una excel·lent opció per començar.” Cabells de mar, mata petitona Les algues verdes són un dels aliments marins més nutritius, i són, probablement, les més fàcils de trobar arreu de tots els països amb litoral marí. Moltes persones es pregunten  què són exactament les algues verdes  o  per què són bones per a la salut . Doncs bé, aquests tipus d'algues destaquen per la seva alta proporció en  clorofil·la , un pigment verd essencial que permet a les plantes i algues  captar la llum del sol i transformar-la en energia  mitjançant la fotosíntesi. Gràcies a aquest procés, les algues  alliberen oxigen  i  produeixen matèria orgànica  que sustenta la vida marina. Beneficis de la clorofil·la  de les algues verdes Enciam de mar La  clorofil·la  de les algues verdes té  poder antioxidant i depuratiu...