Passió per les plantes
divendres, 17 de novembre del 2023
Video 1: La collita d'aranyons
dimecres, 4 d’octubre del 2023
La gran cita anual de les plantes silvestres
La Jornada Gastronòmica de les plantes oblidades
El proper 7 d'octubre, a Igualada
diumenge, 9 de juliol del 2023
La Milfulles, un sabor atrevit
Planta jove: roseta bassal d'Achillea |
La planta denominada Milfulles (Achillea millefolium) és molt habitual en els prats de muntanya: pastures, marges i llindars de bosc, tot i que també la podem trobar en latituds més baixes.
Es una planta herbàcia resistent al fred i a la calor, però no és una planta de secà. Requereix climes frescals i temperats, sòls drenats i un punt d’humitat. La podem cultivar també al jardí i es reprodueix ràpidament, a través de les seves arrels, arribant a formar espesses colònies.
La morfologia de la planta és una roseta bassal de fulles allargades i completament segmentades. Amb aparença de tenir multitud de fulles minúscules o "mil fulles".
A la primavera i estiu,
treu una tija llarga, amb fulles alternes, que pot superar els 80-100 cm segons
tipus de sòl. Al capdamunt presenta els capítols de flors blanques, menudes, de
5 pètals, agrupades en forma de corimbe.
El gènere de les Achillea té diverses varietats repartides en diferents habitats. En algunes d'elles les flors poden tenir tonalitats rosades, més o menys intenses. Una particularitat que es dona sobretot en les milfulles de jardí.
Usos comestibles de la milfulles
Planta adulta: manté les fulles bassals i ja té tija i flor en poncella |
Les flors tenen un sabor encara més potent i perfumat. Es poden utilitzar per perfumar un formatge, panacota, flam, ... De fet, històricament, al nord d’Europa s’havien utilitzat per perfumar la cervesa.
I si voleu experimentar, podeu provar de perfumar un vi blanc... O un formatge tendre...
Donat que la Milfulles és una planta de sabor potent i un xic amarg, se la sol posar en molts
licors casolans. Entre ells, la Ratafia.
Receptes amb milfulles
Amanida de llenties i milfulles
![]() |
Amanida de llenties amb Milfulles i decoració de flors silvestres |
- Un bon grapat de Milfulles
- 200 g de llentíes seques
- Un pebrot verd
- Una ceba tendra
- Tomàtec sherry
- Olives negres
- Vinagreta (oli, llimona, mel i vinagre)
Elaboració:
- Posem les llenties en remull i passades 2-3 hores les coem, les escorrem i esperem que es refredin.
- Tallem les milfulles ben menudes, que quedin quasi com serradures, i les escampem pel damunt.
- Afegim el pebrot i la ceba tot ben esmicolat, els tomàtecs, les olives i amanim amb la vinagreta.
- Ho deixem reposar una hora a la nevera i ens ho mengem fresquet.
- Decorem el plat amb flors per fer-lo més atractiu i salvatge.
Usos medicinals
És una planta medicinal molt apreciada, utilitzada des de l’antiguitat, i de la qual se n’han trobat testimonis diversos en restes arqueològiques . Els seus usos són multiples però estan vinculats, sobretot, a la dermatologia.
Més info medicinal aquí.
diumenge, 11 de juny del 2023
Figuera de moro, deliciosa verdura invasora
![]() |
Figuera de moro en companyia d'una caputxina. S'observen clarament les penques joves i tendres i les velles d'anys anteriors. |
Es una planta de la família de les Cactàcies i del gènere de les Opuntia, que agrupa moltes varietats. A Catalunya en tenim unes 10 i totes elles serien comestibles, si no fos per les seves nombroses i llargues punxes. De tots els cactus del gènere Opuntia el més conegut és la figuera de moro.
De la planta se'n poden aprofitar dues parts:
1. Els fruits: són les anomenades figues de moro, que podem adquirir a l'estiu en els mercats.
2. Les penques verdes, que en realitat són les tiges de la planta, que presenten forma aplanada. Es cullen a inici de primavera, mentre són tendres. Són una verdura excel·lent i desconeguda aquí.
A Mèxic és molt habitual consumir les penques o raquetes de la figuera de moro. Alli, la planta es cultiva amb finalitats comercials i li diuen nopal i els fruits són les tunas. Són aliments habituals de la seva dieta.
Comestibilitat de la figuera de moro
![]() |
Les parts tendres com aquestes són les més fàcils de netejar. Amb el ganivet es poden llevar fàcilment les minúscules fulles i les punxes que amaguen |
A la cuina, aquestes penques de forma ovalada i aspecte carnós són una verdura molt versàtil. Es poden consumir crues, cuites, guisades, bullides, a la planxa, al vapor... Hi ha moltes maneres d'elaborar-les i són altament nutritives.
Com i quan collir les penques
Les collim a la primavera, ben tendres, seleccionant les que no fan més de 10-12 cm d'allargada. Les afagem per l'extrem final arrodonit (encara no li han crescut les punxes) i fem un cop sec de ganivet a la base. (És a dir, les podem collir sense protecció, però amb compte que la resta de la planta no ens punxi).
Netejarem les penques amb un ganivet, damunt una superfície plana, rascant en les dues direccions i retallarem el contorn. Ho esbandim en aigua i ja està. Observarem que treuen molta mucositat i regalimen. És el mucílag de la planta.
Com preparar les penques
![]() |
Penques netes i les restes que hem tallat i desestimat |
Com tallar les penques: Podem tallar la penca en làmines de 2 mm, ben fines (tallarines). També en tires de 1 cm, simulant la mongeta tendra, o en cuadradets, com si fossin bocins de pebrot.
Per menjar-les crues: Un cop tallades, les posem en un recipient de vidre amb una mica de sal pel damunt, i amb la ma, les anem removent durant uns 2 minuts. Veurem que treuen molta salivera mucilaginosa. Les deixem reposant així mitja hora, i passada l'estona, les esbandim varies vegades amb aigua, fins que veurem que ja no tenen mucílag. I ja es poden posar a l'amanida.
Per menjar-les cuites: Es couen amb una mica d'aigua i sal, fins que quedin tovetes (uns 10 minuts). Al final hi posem llimona, perque ens tallarà la mucositat. Un cop cuites, es poden fer sopes, cremes, estofats de verdura, ...
Valors nutricionals i beneficis de la figuera de moro
☝És molt rica en fibra soluble i aporta sensació d'atipar ❗❗❗
☝És una verdura amb propietats hipoglucemiants, per això es considera útil per prevenir la diabetis o en el seu tractament, ja que contribueix a disminuir la concentració de glucosa a la sang❗❗❗
Receptes amb figuera de moro com a verdura
1. Amanida amb tallarines de nopal
- Ingredients:
- Elaboració:
2. Penques a la planxa:
- Elaboració:
3. Suc verd:
Precaucions: les plagues
![]() |
Els brots nous d'aquest any mergeixen tendres de les penques (tiges) velles. S'hi observen les taques blanques de la cotxinilla |
![]() |
Una penca o tija de l'any anterior, damunt la qual creixen les poncelles que donaran peu a les flors i els fruits |
divendres, 26 de maig del 2023
Mercat de les Espècies 2023
També us passem l'enllaç a la programació, només
cal clicar aquí
Nosaltres, com a Gastronomia Salvatge, hi serem presents en un dels tallers.
Us hi esperem. A reveure... !!
dilluns, 22 de maig del 2023
REMEIART 2023
El proper 4 de juny ens espera un nou event al voltant de la cultura de les plantes: el REMEIART 2023, en la seva 12a. edició.
Gastronomia Salvatge hi sera present un la presentació de dues de les activitats del programa de la fira, ple d'activitats, mostres, conferències, tallers, música, ... Un dia per gaudir amb la família i amb tot el que ens poden oferir les plantes.
Us hi esperem!
diumenge, 23 d’abril del 2023
dilluns, 10 d’abril del 2023
Passejada i taller a Port de la Selva
![]() |
Veurem l'ortiga balera |
L'Ajuntament de Port de la Selva, a tocar del Cap de Creus, organitza la Fira de l'Espàrrec durant el cap de setmana del 15 i 16 d'abril.
D'entre els divesos actes programats hi ha una passejada-taller de plantes silvestres, a càrrec de Gastronomia Salvatge, guiada per Montserrat Enrich.
La sortida serà a l'entorn petit nucli de La Vall de Santa Creu, (molt a prop de Port de la Selva) per un indret idíl·lic, ple de bones herbes i amb vistes al mar.
Al final del recorregut podrem tastar un aperitiu amb les herbes recollides.
Per assistir a aquesta sortida cal inscriure's prèviament a l'oficina de turisme de Port de la Selva:
Correu electrònic: turisme@elportdelaselva.cat
![]() |
Vista del Port de la Selva, des de la Vall de Santa Creu |
Us hi esperem¡¡¡
dimecres, 29 de març del 2023
El bàbol, el bròquil en miniatura
![]() |
Inflorescència de bàbol, la part més comestible |
Descripció de la planta
Les fulles són de color verd glauc i l'alçada no sobrepassa els 40-50 cm, segons la qualitat i humitat del sòl. Les flors són diminutes i blanques, disposades en forma de corimbe.
El bàbol apareix a inici de primavera i té un creixement molt ràpid. A partir del moment en que puntegen les inflorescències, cal collir-les. Si esperem 2-3 dies més, ja han esclatat les minúscules flors blanques i ja no tindrà aquesta aparença de bròquil.
Parts comestibles del bàbol
Grup de plantes a la vora del camí |
En aquest moment collirem aquestes inflorescències immadures, amb unes tisores (si ens segueixen unes fulles no passa res) i les posarem i transportarem en un tupper, amb compte. Les consumirem el mateix dia, ja que si es marceixen perden la turgència que les fa atractives. Com a molt, es poden guardar un dia a la nevera.
Com consumir el bàbol?
Es pot consumir cru, a l'amanida, però és un xic picant, com totes les crucíferes. El més aconsellable és coure'l al vapor uns 3 minuts o escaldar-lo just un minut. Més temps no, perquè el capdellet es desfà. D'aquesta manera també preservem millor el seu contingut de vitamina C. Les fulles també es poden menjar, bullides o al vapor.
Idees per consumir el bàbol:
Cuit com s'indica i servit com aperitiu o acompanyament."Bròquils" mini de bàbol al vapor - Lliga molt be amb formatge tendre i un raig d'oli.
- Dins d'una amanida de tomàquet, olives negres i formatge.
- Triturat amb oli i sal, com a salsa picantona per amanir.
- Es pot preparar en salmorra o vinagre, com a conserva.
- El podem escampar damunt una pizza com a verdura.
dimarts, 28 de febrer del 2023
Cicle de tallers 2023
Finalitat dels tallers:
Lloc:
Agenda:
Horaris i preu:
Inscripcions:
diumenge, 22 de gener del 2023
Fruits negres silvestres (o "fruits del bosc")
![]() |
Nabinera en fase de floració |
En aquesta entrada del blog presentem alguns dels fruits silvestres comestibles de color negre més habituals, més coneguts o més abundants a casa nostra.
Però compte!!! Hi ha una gran majoria de fruits negres silvestres que són tòxics, en diferents graus. Per això, aquesta entrada està dividida en dues parts:
- els fruits negres comestibles
- els fruits negres tòxics
☝És molt important conèixer-los tots, els comestibles i els tòxics,
per poder collir amb seguretat i confiança.
1. Fruits negres comestibles d'alta muntanya
Nabius (Vaccinium myrtillus)
El nabiu o mirtil és el fruit de la nabinera, una planta que en estat silvestre, només creix a alta muntanya, en llocs freds i a partir dels 800 m. fins els 2500 aprox. A Catalunya el trobarem en els vessants pirinencs, generalment formant extenses colònies de mates que mesuren un o dos pams d'alçada.
A la primavera treu una flor rosada, en forma de campaneta i a l'estiu apareixen els nabius, de color gris fosc i amb una capa de pruïna que els protegeix. El nabiu és molt dolç, té moltes vitamines i és una fruita molt antioxidant. Es menja cru, però també se'n pot fer melmelades. Actualment és un dels "fruits del bosc" que es conrea i es comercialitza.
Fruit madur de Nabiu uliginós |
És molt similar al nabiu, de fet, són de la mateixa família. El trobarem gairebé sempre en els mateixos indrets que els nabius, inclús barrejat entremig d'ells, ja que comparteixen hàbitat. Tant les plantes com el fruit són molt, molt similars. És fàcil confondre'ls.
La tradició considera aquests fruits com a no comestibles, al·legant que poden produir vertigen. De tota manera, els estudis més recents no apunten en aquest sentit, sinó que els efectes lleugerament tòxics es manifestarien quan se'n mengen grans quantitats i en el cas que la planta estés contaminada per un determinat fong. També cal dir que el seu gust és bastant neutre, a diferència de la dolçor dels nabius.
Per tant, en cas de confusió, no cal espantar-se. Com en tot, prudència i no atipar-se'n.
Camarina (Empetrum nigrum)
Els fruits menuts s'amaguen sota les fulles. |
És una altra planta de l'estadi alpí, que només la trobarem en les zones més altes del Pirineu. L'empetrum no fa més de 10 cm d'alçada, i és quasi una planta rastrera. Fructifica a final d'estiu i el seu fruit és una boleta petita, mida pèsol, que sovint costa percebre perquè queda amagada entre les fulles.
Aquesta planta abunda molt en els països escandinaus, on és molt apreciada per fer confitures. Però a casa nostra no té tradició de consum perquè n'hi ha poca i molt localitzada a l'alta muntanya pirinenca. Però si en trobeu, la podeu consumir tal qual, collida directament.
Fruits negres comestibles de la plana

Móres negres d'esbarzer
Les móres (Rubus fruticosus)
Sense cap mena de dubte, les móres són un dels fruits silvestres més coneguts, més abundants i més apreciats. Si observem una foto de móres veurem que n'hi ha de dos colors: les vermelles estan en procés de maduració, i les negres són les móres madures que ja es poden menjar.Les móres són fruits molt dolços, amb un alt contingut de vitamina C i molts antioxidants. Es poden consumir en cru, directament de la planta, fer-ne pastissos de móres o melmelada.
Móres d'arbre (Morus nigra)
![]() |
Móres de l'arbre morera |
Els aranyons (Prunus spinosa)
![]() |
Aranyons madurant |
Són els fruits de l'aranyoner, un arbust que creix silvestre, en antics terrenys de conreu, zones amb força bardissa o vorals de camí. És una planta fàcil de reconèixer perque treu primer la flor blanca, a inici de primavera, i després tot el fullatge. Els aranyons es fan visibles a l'arbre a partir de juliol, però no són madurs fins entrada la tardor, quan ja es poden collir per fer confitures o el famós licor de patxaran. L'aranyoner es sol utilitzar com arbust per fer tanques vegetals.
Corimbe de saüc amb fruits |
Si baixem de cota i ens situem en llocs frescals, vores de rius, o inclús al costat de velles cases de pagès, trobarem el saüc, un arbust sovint amb aparença d'arbre. A la primavera els seus corimbes són blanquinosos, i en els mesos de juliol i agost apareixen els fruits madurs, menuts, negres i sucosos.
El fruit del saüc és comestible i te diverses aplicacions. És aconsellable menjar-lo cuit: en pastissos, confitures, sucs o xarops per a la tos. Són uns fruits molt rics en potassi¡
Ginebró (Juniperus communis)
Gàlbuls madurs de ginebró |
Trobem els ginebrons en el bosc mediterrani i/o en zones adjacents i terrenys abandonats, compartint hàbitat amb el càdec o el llentiscle. També creix en alta muntanya, fins a l'estadi subalpí. Els fruits es fan servir per elaborar el licor de ginebra.
Lledons (Celtis australis)
Els lledons immadurs són de color groc i es van transformant en negres a mida que maduren. |
Els lledoners són arbres amb copes de gran volum, amb moltes branques i solen créixer a les vores de camins, de conreus o dels rius. Inclús en algunes ciutats com Barcelona, els lladoners han estat plantats per fer ombra als carrers.
![]() |
Lledons madurs .. i negres |
2. Fruits negres tòxics
El llorer (Laurus nobilis)
![]() |
El llorer és una de les plantes més conegudes i utilitzades a la cuina. Fem servir les seves fulles per aromatitzar els plats, pel seu perfum intens degut als seus olis essencials. És una planta molt vinculada a la nostra tradició i costums, com ara la festa de Rams.
El llorer és una planta dioïca, amb peus masculins si femenins. Són aquests els que produeixen uns fruits negres, similars a les olives, als quals se'ls pot extreure un oli que te aplicacions en cosmètica i en farmàcia. Però aquests fruits no es poden consumir de l'arbre, perquè contenen substàncies considerades tòxiques.
![]() |
Planta d'heura. S'observen els fruits negres madurats i alguns de grocs, encara immadurs |
Heura (Hedera helix)
Les heures són plantes molt habituals en boscos, torrenteres, llocs erms i humits, rocams, ... És una planta que tan aviat s'arrossega pel terra, es repenja damunt altres arbustos o tapissa el terreny, els murs i s'enfila als arbres. Les cases antigues solen tenir heures que cobreixen la façana. Són plantes molt apreciades per donar verdor als jardins.
Quan són adultes i estan ben instal·lades en un lloc, comencen a florir i treuen un ramell de fruits negres, molt similar a les móres. Malgrat que tant la flor com els fruits atrauen molt a les abelles, per als humans són fruits altament tòxics, per tant, NO comestibles.
Els fruits de la belladona són molt lluents (foto presa a Montserrat) |
Belladona (Atropa belladonna)
És una planta herbàcia, anual, ramificada, capaç d'alçar-se fins a 1 m. Creix en llocs humits, ombrívols i frescals, en muntanya mitjana i fins els 1500 m. Pot compartir hàbitat amb l'esbarzer (móres). La distingim fàcilment pels seus fruits negres i brillants que creixen al llarg de la tija i que maduren de juny a agost. Poden mesurar entre 1 i 1,5 cm de diàmetre i estan envoltats i/o sostinguts pels cinc sèpals de la flor.
La belladona conté molts alcaloïdes, tota ella és altament tòxica. L'enverinament per belladona paralitza les terminacions nervioses, provoca deliris i parada respiratòria. Es caracteritza per l'aparició de taquicàrdies, eixamplament de les pupil·les i el rostre envermelleix.
Roldons o Emborratxacabres (Coriaria Myrtifolia)
S'aprecia molt be la morfologia dels fruits |
Els roldons són arbustos preferentment de secà i de terrenys calcaris, que creixen en llocs incultes, abandonats, vores de torrents i camins. Comparteixen hàbitat amb els esbarzers (romagueres) i és molt fàcil que la canalla es confongui quan van a collir móres, ja que els fruits s'assemblen molt i maduren alhora.
Font i Quer, en el seu Dioscòrides, relata l'enverinament de molts infants de pagès, per la ingestió del fruit altament tòxic del roldó, capaç de provocar la mort, segons dosi.
El roldó és de fulla caduca, de manera que a l'hivern només percebem els seus llargs serments, però a l'estiu s'omple d'un fullatge verd intens, i al final de la tija presenta els seus fruits arrodonits, de la mateixa mida i color que les móres, d'aspecte sucós, però dividit en grills. A diferència de l'esbarzer, el roldor no té punxes ni espines.
L´évol o fals saüc (Sambucus edulus)
Dos corimbes d´évol, un d'ells ja amb fruit madur |
L'évol és una planta herbàcia anual, que pot arribar a 1m o 1,5 mts i té aspecte de tija amb fullam i sempre el trobem formant colònies de bastants individus. Creix a la primavera i desapareix a final de tardor, quan ja ha fructificat. Floreix en forma de corimbe, atapeït de flors blanques que miren al cel. Les seves fulles desprenen un cert mal aroma.
L'évol és un arbust considerat tòxic pels seus dràstics efectes purgatius.Els seus fruits minúsculs i negres i es poden confondre amb els fruits del saüc. Aquí és on hi ha el major risc. Teniu més informació sobre les diferències entre saüc i évol clicant en aquest apartat.
Fruits madurs del mafull |
És un dels arbustos més abundants i bonics que omple de verdor el nostre paisatge. Prolifera molt fàcilment i és de fulla perenne. Per això també el trobem en algun jardí o formant tanques. És molt resistent al fred i a la sequera. Destaca per les fulles verdes i coriàcies i per les seves flors. El marfull facilita l'ombra i la humitat en els boscos i aporta aliment als insectes, gràcies al llarg període de floració. Però també als ocells, perquè els fruits romanen molt de temps a la planta.
El marfull crida l'atenció quan floreixen els seus nombrosos corimbes, amb boniques flors de color blanc o rosat, que duren des de febrer fins a finals d'abril. El fruit és una drupa ovalada, de color blau fosc, com metal·litzat i mesura uns 5 mm. Es consideren fruits tòxics pels seus efectes dràstics com a purgatiu, fins el punt que els manuals de plantes medicinals han exclòs aquesta planta del seu repertori.
Una planta de marfull en plena floració, fent funció de tanca vegetal |
Nota:
- La llista de fruits negres tòxics és molt més àmplia que la de comestibles.
- Anirem incorporant nous fruits al llarg de la temporada, a mida que vagin apareixent i poguem aportar documentació gràfica.
diumenge, 18 de desembre del 2022
Bon Nadal
Des de GastronomiaSalvatge us desitgem un Bon Nadal i un Any Nou millor, i sobretot, que les plantes i fruits silvestres us acompanyin sempre¡
Arxiu del blog
-
►
2022
(12)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2021
(10)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2020
(16)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (2)
-
►
2019
(15)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (1)
-
►
2018
(18)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2017
(19)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2016
(19)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2015
(12)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (3)
-
►
2014
(8)
- ► de setembre (1)
-
►
2013
(9)
- ► de setembre (2)
-
►
2012
(10)
- ► de setembre (1)