L'ortiga blanca o ortiga morta (Lamium album) és una verdura comestible poc coneguda. Es confon a simple vista amb l'ortiga comú (Urtica dioica). La primera pertany a la gran família de les Labiades, la segona, a les Urticàcies, i la similitud entre totes dues, ve donada no només pel nom, sinó també per la forma de les fulles i perquè viuen en els mateixos indrets, fins i tot, creixen unes al costat de les altres.
 |
| Ortiga blanca o ortiga morta. Les petites taques blanques sovint ajuden a identificar-la. Són part de la seva identitat. |
El gènere dels Lamium és extens, i a casa nostra en tenim diverses varietats, totes elles comestibles, encara que algunes no es consumeixen, perquè el gust o la textura pilosa, no les fan apetitoses.
Diferències entre ortiga morta i ortiga dioica
- L'ortiga blanca no pica, té un color verd intens i una olor intensa i penetrant.
- L'ortiga dioica si que pica, té un to verd més fosc i no té aroma.
- L'ortiga blanca o ortiga morta no acostuma a sobrepassar els 30-40 cm d'alçada quan és adulta, i les seves tiges són tendres.
- En canvi la dioica, pot arribar a sobrepassar un metre i d'adulta la tija es lignifica lleugerament.
Les podem distingir a primer cop d'ull quan treuen flor. Aleshores és fàcil veure les diferències:
- L'ortiga blanca fa una flor bilabiada, pròpia de totes les Labiades, de color blanc lletós, que creix en el tram final de la tija, de manera verticil·lada, o sigui, envoltant la tija.
- L'ortiga dioica necessita peus dels dos sexes per fecundar-se i per tant té dos tipus de flors, molt menudes totes, que creixen en les axil·les de les fulles i pengen.
 |
| Ortiga gran o Ortiga dioica, oi que s'assemblen? |
El nom d'ortiga morta sembla obeir al fet que no pica.
La confusió entre aquestes dues plantes no presenta cap risc, ja que ambdues són comestibles. Podeu trobar més informació i detall sobre totes les plantes similars a l'ortiga o que reben aquesta denominació en el llibre de les ortigues, que aclara conceptes.
Hàbitat
L'ortiga morta viu en llocs frescos, amb sòls rics en nutrients, una mica ombrívols i amb humitat, però també necessita que li toqui el sol.
Com consumir l'ortiga blanca
Collim la planta preferentment quan encara no ha florit: només els 10-15 cm finals de tija, amb unes tisores. Deixem la resta perquè rebroti.
Les tiges solen ser tendres i es poden coure juntament amb les fulles i consumir-les.
La cuinem de la mateixa manera que elaborem unes ortigues. Però des del vessant gustatiu i olfactiu, l'ortiga blanca dona molt de si, pel seu perfum potent i alhora suau: un gust nou pels paladars amants de les novetats.
 |
| Crema d'ortiga morta amb la seva flor blanca Es pot consumir tan freda com calenta |
20 tiges d'ortiga morta
4 patates
2 pastanagues
1 porro
sal i pebre
2 l d'aigua
Si les tiges tenen flor, les separem pel final.
Tallem el porro i l'ofeguem en una cassola, amb oli d'oliva verge.
Quan està cuit, hi posem les patates i la pastanaga, a trossos, i l'aigua. Deixem que bulli 10 minuts, o fins que les verdures estiguin toves. Aleshores hi tirem l'ortiga i ho deixem bullir 5 minuts.
Salem, pebrem i ho triturem ben fi.
Compte que massa sal se'ns menjarà el sabor peculiar de la planta!
Decorem amb les pròpies flors de la planta i les que tinguem, i servim.
 |
| En la ma, un brot d'ortiga morta al costat d'un brot de tarongina (Melissa officinalis), amb la qual també té molta semblança |
Propietats de l'ortiga blanca
És una planta que destaca per les seves propietats astringents. Per això s'havia fet servir en tractaments relacionats amb problemes menstruals. Destaca pel seu alt contingut en potassi, i això la converteix en una bona planta diürètica. També té un elevat contingut d'àcid fòlic, que ajuda a detoxificar l'organisme.
 |
| Ortiga blanca |
