Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

dilluns, 15 d’agost de 2022

Tàperes, les poncelles més gustoses

Les tàperes són molt apreciades en els pobles riberencs del Mediterrani, però en general, encara són poc conegudes i consumides, tot i ser un aliment molt antic. En els mercats tradicionals de casa nostra, a les parades d'olives, solen vendre tàperes i taperons a granel, però la majoria del públic ignora on es cullen.

Les tàperes i els taperots provenen de la mateixa planta, es cullen en diferents estadis de creixement i sempre s'han de consumir en forma de conserves, que es poden fer de manera casolana o comprar-les al mercat.

La taperera

La taperera (Capparis spinosa) pertany a la família de les caparàcies. És una planta arbustiva de l'àrea mediterrània que creix en terrenys calcaris i àrids. Viu en llocs pedregosos i difícils, com ara les ruïnes o entremig de murs de pedra seca. Això li facilita poder endinsar les arrels enmig del rocam i segons els experts, així es pot nodrir dels minerals de les mateixes pedres. Resisteix be la sequera i la salabror.

Poncelles que es convertiran en 
tàperes quan es preparin en conserva.
Les més petites són més apreciades.
Les tiges són primes, llargues, i solen penjar dels murs o s'arrosseguen pel terra, o per damunt altres plantes. Les fulles són arrodonides, de color verd, a vegades tirant a cendrós, i solen tenir  estípules en forma d'espina, a l'inici del pecíol. 

Les flors són molt boniques però només duren 1-2 dies. Les poncelles creixen a les axil·les de les fulles i presenten una forma cònica, amb quatre sèpals,  que quan esclaten apareixen els 4 pètals blancs i una munió d'estams  rosats. La floració és escalonada, a partir de maig. Veure les tapereres florides és un bonic espectacle.   

Un cop fecundada, la flor genera el fruit: el taperot, de color verd, amb forma ovalada, com de pera i mida d'una oliva. Es cullen immadurs per condimentar. Si es deixen a la planta, com passa en alguns jardins, s'obren i apareixen totes les seves llavors enganxades a la polpa vermella, que a simple vista, té aspecte com de flor esclatada, més que no pas de fruit madurat.

Les tàperes i els taperots

El taperot madur s'obre i mostra la llavor 
Ambdós productes els trobem al comerç i es cullen de la mateixa planta, però en diferent moment.

  • Les tàperes són les poncelles de la flor i es cullen abans que esclati, a partir dels mesos d'abril i maig, quan són de la mida aproximada d'un cigró. Es conserven en vinagre i sal. 
  • Els taperots són els fruits de la flor de la taperera. Es cullen abans de madurar, durant el mes de juliol, i es posen en conserva. Tenen una textura carnosa,  fresca i cruixent i un sabor més suau que les tàperes.
  • Les tapereres de conreu estan més aviat enfocades a la producció de tàperes, que tenen més sortida comercial que els taperots, ja que aquests es consumeixen menys.


Hàbitat, conreu i collita

Les tapereres  creixen silvestres en llocs sovint poc accessibles, però també es cultiven amb finalitats  comercials, inclús alguns pagesos en tenen en un racó de l'hort. 

No és una planta abundant arreu, llevat dels conreus específics.  Però quan troba un indret on s'hi sent a gust, la taperera se'n fa la mestressa.  Com que es coneix poc, sol passar desapercebuda, però la podem reconèixer fàcilment en el moment de la seva espectacular floració.

A les Illes Balears la taperera abunda i també es cultiva amb finalitat comercial, però la recolecció de les tàperes i taperots és fa esglaonada, per raó del procés de creixement de la planta. Es realitza de forma totalment manual, no es pot mecanitzar perquè és molt delicada, i això ha fet davallar la producció. Actualment el 90% de les tàperes i taperots del mercat provenen del Marroc.  


Taperera en flor. S'aprecien les poncelles o capolls


Usos en la gastronomia

Tàperes i taperots es consideren i es mengen sobretot, com un condiment i/o aperitiu. No es poden consumir en cru, ja que les tàperes són bastant aspres i amargues. Per això, els diversos mètodes de conserva que trobem, sempre proposen deixar-les uns dies (entre 3-8) en aigua i sal i/o anar-la canviant, per tal de treure'ls aquesta aspror. Només són consumibles si prèviament les adobem amb sal i/o vinagre. El resultat de la coserva depèn de que el vinagre sigui ben bo.

La utilització d'aquest condiment data ja de l'època de la cultura greco-romana. El fet que estigui tan arrelat en les illes del mediterranai, d'est a ouest, denota que el seu consum ha estat sempre present en la dieta dels seus pobles.  

A Balears, les tàperes formen part de les coques i el trempó i de molts més plats de la seva cuina tradicional, com ara la llengua amb tàperes. La tapenade típica de Provença és una salsa per untar, feta amb tàperes. A Grècia, territori molt abocat al mar i amb una climatologia molt adient, no només consumeixen  tàperes i taperots, sino també les fulles de la taperera, guardades en conserva. Al sud d'Espanya, on solen abundar les tapereres, hi ha molt costum de fer-les de manera casolana, encurtides en vinagre.

A Sicília les tàperes gaudeixen de denominació d'origen protegida (IGP) i n'exporten arreu. Els productors assagen noves formes i presentacions de les tàperes, no només en conserva, sinó liofilitzades o en pols, inclús també les seves fulles. 

En la cuina clàssica, les tàperes són un dels ingredients de la salsa tàrtara.


☝Les tàperes són molt riques en flavonoides i per tant, 

són un aliment amb grans propietats antioxidants.


Tàperes i taperots confitats, tal com els trobem al mercat


Receptes amb tàperes

La taperada (del llibre Història de la Cuina catalana i occitana, de Vicent Marquès):

"La taperada és una pasta de tàperes i olives negres similar a les pastes d'olives que feien els grecs i romans [...] es tracta d'una menja agradable, d'una salsa, un aperitiu [...] que els provençals tenen costum d'untar sobre una llesca de pa."

  • 250 g d'olives negres espinyolades
  • 150 g de tàperes
  • 5 anxoves confitades, netes de sal i d'espines
  • all, pebre, farigola i oli

S'aixafen els ingredients al morter fins aconseguir runa pasta bastant espessa.

La salsa de tàperes francesa

  • el suc d'una llimona
  • 4 c.s. de crema de llet
  • 1 c.s. de mostassa
  • 4 c.s. de tàperes tallades menudes
  • un brot de julivert
  • sal i pebre

Escalfar breument el suc de llimona i la crema de llet. Afegir la resta d'ingredients i triturar-ho. Aquesta salsa acompanya molt be qualsevol plat de peix.

La salsa de tàperes mallorquina (del llibre Sa Cuina, de Toby Molenaar)

  • 2 cullerades de llard o mantega
  • 2 cullerades de tàperes
  • 2 rovells d'ou
  • 1 cullerada de farina
  • caldo

En una paella fem daurar la farina i la mantega. Afegim les tàperes tirinxades i el caldo necessari per obtenir cremositat. Finalment batem els rovells i els incorporem a la salsa.

Altres usos

Les tàperes es poden consumir com un ingredient més dins de l'ensaladilla, berrejades en l'amanida o els plats de pasta. Queden molt be en la pizza o en amanides fredes de llegum. 


Mètodes de conservació

Els manuals culinaris de les diverses illes del Mediterrani donen diferents metodologíes per conservar les tàperes. N'hem fet un breu resum:

Mètode 1. Netegem les tàperes i traiem els peduncles. Després de deixar-les 2-3 dies en aigua i sal, les esbandim i les posem en un pot de vidre, cobertes amb un bon vinagre aromàtic. En 3-4 setmanes ja es poden menjar. El mateix procés es pot seguir pels taperots.

Mètode 2. Netegem i escorrem les tàperes i les deixem assecar al sol una hora, damunt d'un drap. Prenem la mateixa quantitat de tàperes i de sal gruixuda. Ho posem en un bocal de vidre, primer una capa de sal, després una de tàperes i anar alternant. A la capa superior hi posarem més gruix de sal. Tapem i guardem. Es conserven així fins a 12 mesos. Quan les anem a consumir, primer les haurem de rentar, per dessalar-les.

Mètode 3. Válid tant per tàperes com per taperots: es netegen be i es guarden 9 dies només en aigua, canviant-la cada dia. Al desè dia es fa una salmorra amb 1 litre d'aigua per 200 g de sal, i es posen en un recipient gran de vidre, tapat, amb la salmorra. Al cap d'uns 30 dies ja es poden començar a consumir, però es poder guardar així fins a dos anys. 

Mètode 4. És una variant del tercer: s'agafa  una part de les tàperes amb salmorra, s'esbandeixan per dessalar-les, i es posen en un pot de vidre, amb aigua i vinagre al 50%. S'espera uns 15 dies i ja es poden consumir. D'aquesta manera tenen un sabor més suau i no tan avinagrat. La resta, segueixen el seu procés dins la salmorra...


El filet verd central és el futur taperot,
que anirà creixent fins esdevenir un
fruit ple de llavors i amb una polpa
 vermella, que amb la calor s'obrirà

Les propietats medicinals 

Dioscòrides ja esmentaba la kapparis  com a planta amb propietats medicinals. Els llibres antics de medicina, donen molt de valor a les virtuts diürètiques, especialment les de l'arrel de taperera, fins i tot relaten l'existència del vi de tàpera, fet amb aquesta arrel.
En general, tota la planta  té propietats diürètiques. També se la considera planta aperitiva, indicada per baixar el colesterol, i sobretot és molt rica en vitamina K. En alguns lloc usen el suc de les fulles contra les picades d'insectes. 

Per a més informació en profunditat sobre propietats medicinals de les tàperes vegeu: Botanical Online/Alcaparras



Curiositats

  • Els nostres llibres clàssics de cuina (Sent soví, Coch, la Cuynera, etc ...) no esmenten les tàperes en els seus ingredients, com tampoc les trobem en altres llibres clàssics i emblemàtics de cuina catalana, més recents.
Això ens porta a pensar que les tàperes, tot i ser un aliment des de temps antics, han estat sempre un producte molt local, igual que ho és la planta. Aquest fet, probablement, ha limitat molt el consum extensiu de les tàperes, que han enriquit la cuina local, com ara la de les Illes Balears,  però això no ha estat suficient  perquè les tàperes entressin a formar part de la literatura culinària de manera notòria, com si que ha passat amb altres aliments o plantes.

  • Si teniu una estona us convidem a veure un dels millors videos que hi ha a internet sobre el procés de conreu, collita i conservació de les tàperes a Sicília, així com els seus múltiples usos i l'experimentació de possibilitats gastronòmiques. És una mica llarg però molt interessant: 
https: //www.arte.tv/fr/videos/092983-023-A/geo-reportage-les-capres-de-sicile-la-saveur-de-la-mediterranee/





Taperons madurs que han esclatat
i s'han obert damunt la planta
               
Una taperera creixent molt a gust en un racó d'unes ruïnes romanes


dilluns, 8 d’agost de 2022

Receptes d'estiu: amarant

 Vacances¡¡¡¡ Temps de lleure per fer allò que ens ve més de gust, com per exemple, cuinar.

Malgrat l'extrema sequera, hem d'agrair que les pluges de tarda que han caigut alguns dies, han afavorit el creixement de diverses herbes.

Una de les que creix amb empenta i ganes és l'amarant (Amaranthus spp) i el podem aprofitar per fer nombrosos plats de verdura. Cuinar-lo és fàcil: tot allò que fariem amb una bossa d'espinacs, ho podem fer amb l'amarant. Fins i tot guardar-los en una bossa a la nevera, un cop nets, o bullir-los i congelar-los. 

La collita

Si observem el paisatge, veurem que tenim amarants per fer provisions per uns quants dies, si volem... 

Els collirem amb unes tisores, només els que encara no floreixen, tallant la part superior i deixant la planta al terra. Així ens emportem les fulles més tendres i senceres. Els rentem i els deixem en remull una hora almenys. Després els escorrem be, els envasem en bosses i se'ns guarden frescos a la nevera entre 3-4 dies.

Com consumir-los

Si les fulles són ben joves i tendres, al deixar-los en aigua es tornen turgents i es poden menjar crues en amanida, com un espinac. 

Sinó, els podem consumir saltejats a la paella, escaldats, en truita, en estofats de llegum, o en un pastís de verdura.

Recordeu: tot allò que farieu amb els espinacs, ho podeu fet amb l'amarant.


Beneficis nutricionals de l'amarant

Tal com dèiem en un post anterior sobre l'amarant, és una de les millors verdures d'estiu, amb uns valors nutricionals molt per damunt dels espinacs. En destaquem:

  • Calci: 476 mg.
  • Potassi: 410 mg.
  • Fòsfor: 74 mg
  • Ferro: 5,5 mg (més del doble que els espinacs ¡¡)

La recepta d'estiu:

  • 200 g de fulles d'amarant
  • 2 ous
  • 250 ml de llet
  • 70 g de polenta 
  • 50 g de mantega fosa
  • 3 cullerades de formatge parmiggiano o similar
  • 2 grans d'all
  • sal i un pessic de bicarbonat

Enrossim els alls en una paella i hi posem les fulles d'amarant i tapem. Les haurem de posar en vàries etapes perque dificilment i caben totes. Hem de deixar-les uns minuts, per tal que es coguin i s'arronsin. Les fulles han de quedar ben cuites i toves. Les traiem, les escorrem i damunt d'un tallador, les esmicolem be amb el ganivet. Reservem.

Posem els ous en un bol, amb la llet i la polenta i ho batem. Afegim la mantega, el formatge, la sal, el bicarbonat i les fulles d'amarant. Ho barregem be.

Untem un recipient per anar al forn, ho aboquem i el deixem coure 40 minuts a 180º. Es pot menjar calent o també fred, per emportar-lo a la platja. És un plat molt nutritiu.

Bon estiu silvestre¡


dilluns, 6 de juny de 2022

12è. Mercat de les Espècies

Aquest dissabte dia 11 se celebra a Argençola la dotzena edició del Mercat de les Espècies. El programa de la jornada és atapeït d'actes, tallers, demostracions, presentacions, etc., al voltant de les herbes del territori, però amb el protagonisme de la SÀLVIA.

Si veniu ens hi trobareu, i també podreu veure, tastar i aprendre tot sobre la SÀLVIA.

No us ho podeu perdre¡¡¡


Programa


De les 10.30 a les 14 h i de 16 a 17:15 h
Jornada Tècnica 'Sàlvies. Paisatge i cultura'. PATT.
Lloc: Saló de Plens de l’Ajuntament
Activitat gratuïta

De 10:00-13:00 h i de 16:00-19:00 h
Montserrat Catalán. www.almamater.cat
Taller d’estampació de plantes tintòries i fulles de sàlvia fresques. Estamparem una bosseta de lli amb una tècnica d’estampació japonesa anomenada hapa-zome i la farcirem de sàlvies i d’altres plantes aromàtiques.
Màxim 12 participants/torn
El taller tindria una durada d’uns 30 minuts. Activitat apte per a tothom (nens menors de 5 anys acompanyats per un adult).
Preu participant: 5€
Lloc del taller: a la Parada
Inscripcions i pagament a la Parada.

10:45-13h Guardianes del Bosc. Gloudina Greenacre, wildme.eu .
Taller de reconeixement d’algunes plantes del nostre entorn + LandArt amb elements naturals per a crear les guardianes del bosc.
Activitat Familiar/Nens. Sortida al bosc amb nens de 4 a 12 anys.
Preu: adult: 8 €, parella: 15€, nen: 5€. Pagament el mateix dia a la Taula d’organització.
Inscripcions: associacioeltrill@gmail.com
Límit: 25 participants
Lloc de sortida: creu de terme d’Argençola

A les 11:30h i 18 h Destil·lació de sàlvia amb un alambí de 3 litres. Explicarà com fer la destil·lació i com utilitzar l’hidrolat. A la Parada de l’Eva Xeixa.

Dinar
Tast-dinar silvestre, en 2 torns d’unes 40-50 persones cadascun, de 13:15h-14:15h i 14:30h-15:30h

LES PLANTES DE MARGE AL PLAT: Àpat de mercat a base de platillos amb diverses espècies de sàlvies com a protagonistes del paisatge, a càrrec del Col·lectiu Eixarcolant i Ecomercaderet.
Possibilitat del gelat de sàlvia (Ecomercaderet) com a postres o part de les postres.
Preu: 8€
Inscripció necessària a https://eixarcolant.cat
Local Social
Arròs de verdures locals amb sàlvia per a voluntàries, ponents, paradistes, etc… a càrrec del Col·lectiu Eixarcolant i Gelat de sàlvia d’Ecomercaderet. Preu: 4€

De 16-18h | Església de Sant Llorenç
Assemblea de Flora Catalana. Activitat tancada

De 16:30-18h | Sala de Plens Ajuntament
Cultiu de sàlvia.
Xerrada: El poder regeneratiu de les plantes: la història del sol i del sòl narrada per la “microbiologia”.
Pràctica: mescles de terres (humus, compost, minerals d’origen orgànic) per plantar les teves llavors de diferents espècies de sàlvies. A càrrec d’Enric Córdoba, enginyer ecològic.. Activitat Familiar/Nens.

A les 16h | parada de Tradillibreria
Presentació de llibres. (15-20 minuts cada presentació)
Iolanda Bustos. Cuinar amb flors. Cossetània.
Montserrat Enrich. El Romaní. Propietats, remeis i cuina. Farell.
Els Corremarges. Plantes i paisatge a l'Espluga de Francolí. Museu de la vida rural, Fundació Carulla i Corremarges.
Eixarcolant-Marc Talavera. El llibre de les plantes silvestres i Des de les golfes. Col·lectiu Eixarcolant.
Clara Martín Riu. Garrofa, delícia mediterrània. Pol·len edicions.


De les 17:15 a les 19:30h | Exterior plaça Església de Sant Llorenç/plaça Ajuntament
Alquímia de les espècies Taller d’elaboracions amb sàlvia (15-20 minuts cada taller):
- Noelia Solé/Astrid van Ginkel. Tintura de sàlvia.
- Eva Baston Graña. PadeXeixa. Explicarà com incorporar la sàlvia i herbes a una massa / ferment natural perquè no perdi temperatura i els seus secrets per elaborar pa, galetes, …
- Blanca Vela. Pasta.
- Els Corremarges. Salsa de sàlvia i bunyols de sàlvia romana
- Silvia Ferrer-Dalmau, responsable de l’Espai René, un espai on s’imparteixen tallers que promouen un estil de vida saludable i eficient. Com arquitecte especialitzada en Biologia de la construcció promou les Cases com Arbres i les Cases amb ànima.
- Xocolata de sàlvia. Ensenyarem com fer xocolata a casa de forma fàcil, pràctica i ràpida. Compartirem trucs per que la experiència a casa us sigui fàcil i la podeu adaptar al vostre gust.
- Sandra Estarrona de Ecomercaderet. Gelat de sàlvia.
- Montserrat Enrich. Receptes medievals amb herbes: Freixols, Romarat…
- Montse Parada. Beixamel de sàlvia i sahumeri.
- Luci Manassi de La Caseta. Carbassons en escabetx i sàlvia.
- Llus (artemisllusluna), la Marisa (boscanaremeis) i la Marta (esencia de madera): elaboració de desodorant, vi tònic de sàlvia i pasta de dents. Totes 3 formen part de la cooperativa Avantva.

18:30 h | Sala de Plens de l’Ajuntament
Núria Costa Balasch. Presentació del projecte Soc cugula i visionat del vídeo Veus cugules, on s’escolten les històries de vida darrere d’una planta. Estarà penjat durant tota la jornada a l’entrada de la Sala de Plens un QR que enllaça al vídeo, juntament amb la monotípia de les cugules i el text de presentació del vídeo (impressió en A1 sobre cartró ploma).

A les 19h | Sala de Plens Ajuntament
Xerrada clausura: Energías renovables y nuevos extractivismos: problemas y desafíos para una transición energética justa. María Paz Aedo, socióloga de la Universidad de Chile, miembro de CASA (Centro de Análisis Socioambiental) y de las redes “Observatorio Energía y Equidad” y “Transición Justa en América Latina.
Per completar l’anàlisi que des dels territoris estem fent davant les múltiples propostes de macroprojectes energètics, cal una visió ecofeminista des dels països del Sud, tant per enriquir-nos de la seva cosmovisió com per conèixer de primera mà els impactes externalitzats.

A les 19 h | Plaça de Lluís Maria Xirinacs
Classe oberta i Swing Jam amb Swing Anoia
Aprèn el ball que et posa un somriure a la cara i després practica’l! El Lindy Hop, el ball per a totes edats que està de moda arreu!


A les 20:30h | a la creu del terme d’Argençola (porteu cadira o màrfega si us voleu assentar)
Cercle de cants al bosc nascut fa 13 anys per poder construir una mare tambora. Cantem per amor a la terra. Grup compost per diferents persones que canten cançons a la mare terra, als elements, als ancestres i a tot allò que existeix i és sagrat del planeta terra. Aquestes cançons ens ajuden a recordar de on venim i a restablir els vincles que ens uneixen al planeta i a tot el que en ella habita. Per tot això les anomenem cançons medecina. Amb aquest concert al bosc d'Argençola, volem comprar el material per a poder realitzar una mare tambora. Una mare tambora, és un gran tambor que poden tocar moltes persones alhora, està fet de pell i fusta i cal molt material i de molt bona qualitat per poder-lo materialitzar. Una mare tambora és un instrument que ressona dins dels nostres cors i el cor de la mare terra. Esdevé una eina molt poderosa per connectar-nos i agrair a la gran mare. Cada vegada que sona, celebra la vida invocant totes les forces guaridores de la mare.
Preu: 5 euros. Pagament el mateix dia a la Taula d’organització.
Inscripcions: associacioeltrill@gmail.com

DURANT TOT EL DISSABTE
Activitats: A partir de les 9:30 h del matí i fins a les 10 del vespre.

Parades del Mercat: de les 9 del matí fins a les 8 de la tarda. Lloc: Plaça de Lluís Maria Xirinacs.

Inscripció prèvia obligatòria a algunes les activitats de pagament. Les activitats de pagament es faran efectives el mateix dia abans de començar l’activitat. Agrairem que vingueu si heu fet inscripció.

Agrairem una ajuda per totes les activitats gratuïtes: una donació de 10 euros per persona a la taula d’organització.

Exposició “sàlvia, de salvare” La sàlvia, rituals i tradició, propietats medicinals, alimentàries, etnobotànica i aromateràpia.

Menjar i Beure a les Parades de productors locals.

Servei de Bar-Restaurant tot el dia. El bar reobre les portes oferint: servei de cafeteria / entrepans per esmorzar / poke powls per dinar i per sopar. És preferible reserva prèvia per dinar, i sobretot per sopar. Reserves al telèfon 639575043 / 62122694

Mes informació a: www.eltrill.org Per qualsevol dubte associacioeltrill@gmail.com

Ho organitza El Trill, Associació cultural del terme d’Argençola, amb el suport de l'Ajuntament d’Argençola i la Diputació de Barcelona.

dimecres, 13 d’abril de 2022

Sant Jordi: roses, llibres i herbes

S'acosta la gran diada cultural de Catalunya i us volem presentar i recordar les nostres publicacions  Si teniu curiositat, en aquest enllaç podeu consultar els respectius index de les nostres publicacions.

Les podeu trobar a les llibreries habituals o ens podeu demanar el llibre a través del mail i l'enviarem per correu: naturacomestible@gmail.com 


Herbes a la Carta

El manual indispensable per començar a familiarizar-se amb la cuina silvestre. 

Hi trobareu les plantes comestibles més habituals i fàcils de reconèixer, amb fotografies i  explicacions sobre les seves característiques físiques i hàbitat.

I en cada planta, les indicacions per saber com collir-les i receptes de com preparar-les i cuinar-les.







La Farigola

Un llibre que ens mostra  les  propietats medicinals i ens explica com actuen els seus components que fan de la farigola  una de les millors plantes  medicinals. 

Les mateixes substàncies la converteixen també en una planta rica en propietats nutricionals. Per això, el llibre conté moltes  receptes inèdites de com utilitzar-lo a la cuina, com aliment. 

El llibre també ens parla de llegendes,  tradicions, costums i curiositats relacionades amb el timó.






Les Ortigues                                                                 

L'obra intenta desmitificar que les ortigues piquen i ens explica el per què i com evitar-ho i posar-hi remei. 

Són la millor verdura silvestre comestible, i el llibre conté nombroses receptes per aprofitar aquesta font de nutrients  tan oblidada. 

Sorprenen les altres múltiples aplicacions, de tot tipus, que han tingut  les ortigues al llarg de la història,com ara,  la seva vinculació amb els dissenyadors de moda actuals. Les ortigues són una capsa de sorpreses.






El romaní

Una aromàtica molt abundant, coneguda i poc utilitzada, que amaga grans secrets: planta medicinal, cosmètica, alimentària i més coses... 

El romaní a la cuina fa màgia, ho canvia tot. En el llibre hi ha múltiples receptes que ens expliquen com utilitzar-lo i poder-lo consumir de manera òptima.

Una gran planta medicinal i nutricional que pot fer molt per nosaltres si l'incorporem a la nostra dieta.

dimecres, 29 de setembre de 2021

6A. JORNADA DE LES PLANTES OBLIDADES

Us fem arribar la informació de la 6a Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades que tindrà lloc el dissabte 2 d’octubre a la ciutat d’Igualada. Aquest esdeveniment està organitzat pel Col·lectiu Eixarcolant, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada, el Consell Comarcal de l’Anoia, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. I per descomptat, per tots els socis/es i voluntaris/es de l’entitat!

Enguany el programa consta de més de 100 activitats, distribuïdes en 12 blocs temàtics: tasts, xerrades tècniques, xerrades aplicades, etnobotànica en directe, tallers per adults, tallers familiars, píndoles etnobotàniques, sortides etnobotàniques, actuacions artistico-musicals, activitats infantils, dinar silvestre i la fira de productes silvestres i varietats tradicionals que comptarà amb més de 70 expositors.


Gastronomia Salvatge col·labora en la diada i ens trobareu en les sessions de Píndoles.

Us hi esperem...¡





diumenge, 29 d’agost de 2021

El fonoll marí, sabor de mar

De totes les plantes silvestres comestibles del litoral, el fonoll marí és segurament la més coneguda i també la més gustosa, amb una llarga tradició a casa nostra, que en bona part, s'ha perdut.
El fonoll marí forma part
 del nostre paisatge coster
El Crithmum maritimum o fonoll marí el trobem en àrees rocoses de vora mar, penya segats i indrets on reben la brisa marina, carregada d'humitat.
En alguns manuals o en altres llengües el trobem citat com "trenca-pedres". Un nom que li escau, ja que creix endinsant les seves arrels enmig de la roca. No necessita terra, tot i que si es  planta en jardins de llocs temperats, hi pot créixer i viure be. Té una alta capacitat per adaptar/se i creixer cobrint talusos i resisteix be la sequera. Per aquest motiu, el podem trobar també plantat en algun jardí. No és el seu hàbitat propi, però s'hi aclimata be.
El fonoll marí és una planta amenaçada en alguns indrets costers, fruit de la ingerència humana i de l'alteració dels hàbitats.  


Descripció del fonoll marí

Planta de la família de les umbel·líferes, herbàcia,  d'uns dos pams d'alçada, amb les rames que busquen arreossegar-se, tortuoses, branques dividides i fulles lanceolades i arrodonides. Tota ella té un aspecte molsut, com de planta  sucosa, i de fet,  ho és una mica.
Les  flors es disposen en forma d'umbel·les, que floreixen a l'estiu i són de dolor groc o verd claret. La semblança morfologia amb el fonoll /Foeniculum vulgare, li ve donada per les seves umbel·les i pel gust intens.


Breu història del fonoll marí

Fonoll marí emergint
de les escletxes de la roca
El fonoll marí és una de les plantes més utilitzades en els pobles de la costa catalana i també en aquells països mediterranis on es cull. S'acostumava a fer-ne conserva i d'aquesta manera tenien verdura per l'hivern. Però també,  quan els mariners salpàven i havien d'estar molt temps a alta mar, s'enduein conserva de fonoll marí, ja que per les seves qualitats nutricionals, els preservava de l'escorbut. 
Fins entrat el segle XIX era una planta força habitual en la dieta dels pobles costers i en alguns indrets de Balears encara perdura el costum de confitar-lo.
En els pobles costers també el posaven en els adobs d'olives per donar sabor.


Aplicacions culinàries del fonoll marí

Destaca sobretot per la seva alta proporció de vitamina C, però tambe té iode, minerals, vitamines, proteïnes, ... El seu gust és intens, potent i una mica salat.
Es pot consumir saltejat i barrejat amb bona truita, escaldat com a verdura, barrejat en una amanida vegetal o una ensaladilla, ... però el mètode més habitual és en conserva. 
Actualment es pot trobar conserva de fonoll marí en el mercat, com a producte delicatessen, però és molt minoritari. 

Recepta de Fonoll marí en vinagre:
  • Fonoll marí elaborat amb vinagre,
     a punt de ser menjat 
    Preneu el fonoll marí, seleccionant els brotets finals de les fulles.
  • Renteu-los i eixugueu-los.
  • Poseu-los dins d'un pot de vidre.
  • Ompliu-lo amb el 50% de vinagre, el 25% amb vi dolç i l'altre 25% restant amb aigua.
  • Poseu-hi unes fulles de llorer al damunt, tapeu i guardeu-lo en un lloc fosc durant uns 25-30 dies. 
  • Passat aquest període ja el podeu consumir com aperitiu o barrejat en l'amanida.


A punt per fer una amanida vegetal, 
que inclou  fulles de fonoll marí
Requeriments

Compte perque el fonoll marí és una de les plantes que més pateixen l'alteració del seu hàbitat per l'acció humana. Legalment no és una planta protegida a Catalunya, però si que ho és a Balears. 
La curiositat gastronòmica ens pot empènyer a collir-ne per tastar-lo, però el sentit comú ens ha de permetre agafar només la mesura justa per donar-nos el gust, respectant  l'habitat de la planta i el paisatge coster.



Altres aplicacions del fonoll marí

Els estudis més recents apunten que pel seu elevat contingut en minerals i vitamines, el fonoll marí és un poderós antioxidant. 
De fet, l'oli essencial de fonoll marí, que es pot comprar en establiments especialitzats, es fa servir per elaborar cremes regeneradores, reafirmants i antioxidantss per a la cura de la pell. 




dimecres, 2 de juny de 2021

Mercat de les Espècies 2021

Torna a Argençola el MERCAT DE LES ESPÈCIES 2021, en versió presencial, adaptada a les circumstàncies Covid.

Una festa dedicada a les plantes i la natura, després de mesos de confinament. Una ocasió per disfrutar d'un dia agradable i ple d'activitats relacionades amb l'entorn natural. No us la perdeu:

Programa:

Activitats des de les 8,30 del matí fins a les 6 de la tarda.
Parades des de les 9 del matí fins les 6 de la tarda.
Més informació: ELTRILL.org o al mail: associacioeltrill@gmail.com
 


divendres, 14 de maig de 2021

L'ortiga blanca, desconeguda i perfumada

L'ortiga blanca o ortiga morta (Lamium album) és una verdura comestible poc coneguda. Es confon a simple vista amb l'ortiga comú (Urtica dioica). La primera pertany a la gran família de les Labiades, la segona, a les Urticàcies, i la similitud entre totes dues, ve donada no només pel nom, sinó també per la forma de les fulles i perquè viuen en els mateixos indrets, fins i tot, creixen unes al costat de les altres.

Ortiga blanca o ortiga morta.
Les petites taques blanques sovint ajuden
a identificar-la. Són part de la seva identitat
.

El gènere dels Lamium és extens, i a casa nostra en tenim diverses varietats, totes elles comestibles, encara que algunes no es consumeixen, perquè el gust o la textura pilosa, no les fan apetitoses.

Diferències entre ortiga morta i ortiga dioica

  • L'ortiga blanca no pica, té un color verd intens i una olor intensa i penetrant.
  • L'ortiga dioica si que pica, té un to verd més fosc i no té aroma.
  • L'ortiga blanca o ortiga morta no acostuma a sobrepassar els 30-40 cm d'alçada quan és adulta, i les seves tiges són tendres.
  • En canvi la dioica, pot arribar a sobrepassar un metre i d'adulta la tija es lignifica lleugerament.
Les podem distingir a primer cop d'ull quan treuen flor. Aleshores és fàcil veure les diferències:
  • L'ortiga blanca fa una flor bilabiada, pròpia de totes les Labiades, de color blanc lletós, que creix en el tram final de la tija, de manera verticil·lada, o sigui, envoltant la tija.
  • L'ortiga dioica necessita peus dels dos sexes per fecundar-se i per tant té dos tipus de flors, molt menudes totes, que creixen en les axil·les de les fulles i pengen. 
Ortiga gran o Ortiga dioica, oi que s'assemblen?
La denominació d'ortiga morta que se li dona al Lamium album ve de lluny. Ja la trobem citada en manuals antics de plantes medicinals, probablement per la similitud amb l'ortiga dioica. 
El nom d'ortiga morta sembla obeir al fet que no pica.
La confusió entre aquestes dues plantes no presenta cap risc, ja que ambdues són comestibles. Podeu trobar més informació i detall sobre totes les plantes similars a l'ortiga o que reben aquesta denominació en el llibre de les ortigues, que aclara conceptes.

Hàbitat

L'ortiga morta viu en llocs frescos, amb sòls rics en nutrients, una mica ombrívols i amb humitat, però també necessita que li toqui el sol.

Com consumir l'ortiga blanca

Collim la planta preferentment quan encara no ha florit: només els 10-15 cm finals de tija, amb unes tisores. Deixem la resta perquè rebroti.
Les tiges solen ser tendres i es poden coure juntament amb les fulles i consumir-les.

La cuinem de la mateixa manera que elaborem unes ortigues. Però des del vessant gustatiu i olfactiu, l'ortiga blanca dona molt de si, pel seu perfum potent i alhora suau: un gust nou pels paladars amants de les novetats.

Crema d'ortiga morta amb la seva flor blanca
Es pot consumir tan freda com calenta
Recepta: crema d'ortiga morta (per a 4 persones)

20 tiges d'ortiga morta
4 patates
2 pastanagues
1 porro
sal i pebre
2 l d'aigua

Si les tiges tenen flor, les separem pel final.
Tallem el porro i l'ofeguem en una cassola, amb oli d'oliva verge.
Quan està cuit, hi posem les patates i la pastanaga, a trossos, i l'aigua. Deixem que bulli 10 minuts, o fins que les verdures estiguin toves. Aleshores hi tirem l'ortiga i ho deixem bullir 5 minuts. 
Salem, pebrem i ho triturem ben fi. 
Compte que massa sal se'ns menjarà el sabor peculiar de la planta!
Decorem amb les pròpies flors de la planta i les que tinguem, i servim.

En la ma, un brot d'ortiga morta
al costat d'un brot de tarongina
(Melissa officinalis), amb la qual
també té molta semblança

Propietats de l'ortiga blanca

És una planta que destaca per les seves propietats astringents. Per això s'havia fet servir en tractaments relacionats amb problemes menstruals. Destaca pel seu alt contingut en potassi, i això la converteix en una bona planta diürètica. També té un elevat contingut d'àcid fòlic, que ajuda a detoxificar l'organisme. 
Ortiga blanca





Cursos de plantes silvestres

Arxiu del blog