Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre
Cuina amb Plantes Silvestres Comestibles, quines són, com cuinar-les i què ens aporten.
Passió per les plantes

divendres, 16 d’abril de 2021
LLIBRES BÀSICS SOBRE GASTRONOMIA SALVATGE
divendres, 26 de març de 2021
Aniversari: 10 anys del Blog
Vam iniciar aquest blog de GASTRONOMIA SALVATGE I CUINA SILVESTRE en el mes de març de 2011, just ara fa deu anys. Simultàniament també, vam obrir la seva corresponent pàgina de Facebook: PLANTES SILVESTRES COMESTIBLES.
Volem agrair tothom per les més de 370000 visites que hem rebut al llarg d'aquest període i pels més de 4000 seguidors del FB. Estem orgulloses d'aquestes xifres, que ens encoratgen a seguir.
Un camí a seguir...
![]() |
Amanida silvestre d'aniversari: 10 anys ¡¡ |
I un projecte constant
En aquests 10 anys de blog de GASTRONOMIA SALVATGE, hem dut a terme diverses iniciatives de cara a la divulgació de les plantes silvestres:
![]() |
El nostre primer llibre |
- Ens hem donat a conèixer arreu de les diverses fires, mercats i celebracions relacionades amb l'àmbit de la natura i el seu aprofitament: Mercat de les Espècies d'Argençola, Eixarcolant, Fira de les Herbes de Vilanova de Sau, ...
- Hem publicat diversos llibres relatius a les plantes silvestres i els seus usos: HERBES A LA CARTA (2014), LA FARIGOLA (2019), LES ORTIGUES (2020) i EL ROMANI (2021) i el que tenim en preparació pel proper any... (sorpresa!). Els podeu trobar a totes les llibreries.
- Apart, també hem fet diverses col·laboracions amb institucions, escoles i publicacions.
- Pel que fa LES ORTIGUES (2020), estem supercontentes pel fet de que és un dels tres llibres finalistes dels premis internacionals Gourmand Awards 2021, en la seva categoria.
- També hem donat a conèixer aquest món de la cuina silvestre a través dels cursos, sortides i tallers que cada any organitzem a través de Natura Comestible
Són doncs 10 anys divulgant el consum de les plantes silvestres i ensenyant com consumir-les, però també difonent la seva història i la seva relació amb els humans al llarg dels segles.
Gràcies a tothom per seguir-nos en aquest BLOG, en el FACEBOOK, i en INSTAGRAM.
dimecres, 3 de març de 2021
Un menú silvestre complet
Què ha de portar un menú perquè sigui complet? Des d'un punt de vista nutricional, ens cal llegum i cereal, clorofil·la (fulla verda) i verdures d'arrel o subterrànies, preferentment de temporada. Fruita, llavors o fruits secs i algun fermentat. A més, hi ha d'haver aliment cru i aliment cuit.
La manera com coem els aliments també és important perquè ens aportin l'energia que necessitem. Aquí presentem una amanida crua, però també una sopa (bullit), unes croquetes (fregit) i un pastís de verdura (forn).
Des d'una perspectiva social i sostenible, molt millor que siguin productes ecològics, de temporada, de collita pròpia o local i de productors km0. En tenim molts a casa nostra i ben a prop i que ofereixen molta qualitat.
El següent menú silvestre està pensat en racions per a 4 persones i conté una mostra dels elements citats:
1.- Un entrant per picar:
Croquetes de cereal i malves
- una tassa d'arròs
- unes 50 fulles de malva
- un ou i farina galeta per arrebossar
- un pessic de comí
- tiges de fonoll, aleixandri o àpit d'aigua
- sal i pebre
L'arros i la malva s'empasten molt be i formen una base moldejable, però no tenen un gust potent, per això introduim en aquest plat plantes de sabor potent i saboroses.
Coem l'arròs durant 10 minuts, posarem a bullir una part d'arròs i 5 d'aigua i quan estigui cuit el deixem refredar unes dues hores.
Escaldem les malves durant 3 minuts, les escorrem i les trinxem damunt del tallador. Ho barregem amb l'arròs i les tiges de les herbes esmicolades, Hi posem el comí, la cúrcuma, sal i pebre.
Tot ben barrejat, ha de tenir una textura enganxosa i ferma, que ens permeti moldejar les croquetes. Ho estenem formant un corró i tallem les croquetes a la mida desitjada. Les banyem en ou, les passem pel pa ratllat i les fregim.
2.- Un primer plat calent i contundent
Sopa de llegum i fonoll
- dues patates mitjanes
- 4 grans d'all
- 250 gr de mongeta seca (preferentment del ganxet)
- un bon manat de fulles tendres de fonoll silvestre
- pebre vermell, sal i oli
El dia abans posarem les mongetes en remull per coure-les l'endemà, amb una fulla de llorer.
Posem un litre i mig d'aigua a l'olla i hi tirem les patates pelades i trossejades. Quan estiguin cuites, les passarem per la batedora, per aconseguir que el caldo quedi blanc i espès. Laminem els alls i els sofregim.
En l'olla on hem trinxat la patata, afegim les mongetes cuites, els alls sofregits, el fonoll tallat ben menut, sal i el pebre vermell. Ho deiem coure uns 10 minuts i ho servim. (Aquest plat admet uns bocins de pernil o cansalada en el sofregit dels alls, que donaran un gust més potent a la sopa).
3.- Un plat fresc, amb fibra i fruita
Amanida silvestre amb salsa ravenissa- herbes silvestres diverses
- un grapat de flors de ravenisses
- una taronja
- sal, oli i una mica de tamari
4.- Verdura al forn amb formatge del país
Pastís de porro i herbes silvestres
- 4 porros
- una ceba
- un ou
- un bon grapat de mostassa silvestre o planta similar
- tiges tendres de fonoll
- formatge sec d'ovella o cabra
En un bol gran barregem porro, ceba i herbes trinxades, i també el fonoll, trinxat ben menut.
Ratllem el formatge i en tirem un grapat a la barreja, juntament amb l'ou. Salem i especiem amb herbes seques. Ho posem en una safata per anar al forn i el deixem coure 30 minuts a 180º.
5.- El millor del bosc al plat
Mató de Montserat banyat amb xarop d'avet i productes del bosc
- Un mató de Montserrat de 250 gr.
- un brioix casolà
- xarop d'avet*
- fulles tendríssimes d'avet (gemmes)
- pinyons torrats
- flors de romaní
- violetes

Tallem una porció de brioix quadrada, i una altra de mató, que siguin iguals. Banyem el brioix, li posem al damunt al mató i el mullem amb un rajolí més de xarop. Escampem pel damunt els pinyons torrats i les flors de romaní i un pessic de fulles tendres d'avet.
*El xarop d'avet (Abies alba) s'obté deixant les pinyes, collides a l'estiu, cobertes de sucre i dins d'un pot de vidre. El sucre s'empapa del sabor i la resina de la pinya i esdevé líquid. Abans de Nadal ja es pot colar i guardar.
dimecres, 24 de febrer de 2021
EL ROMANI, el tercer llibre de la col·lecció
Com comprar el llibre
El romaní medicinal
El romaní comestible
Sabeu com treure el màxim partit al romaní a la cuina? Con usar-lo? Com s'ha de preparar un plat amb romaní? No només és una planta aromàtica per condimentar el rostit. El romaní ens pot revolucionar la cuina: podem fer gelats, postres, confitures, xocolata, ... En el llibre d'EL ROMANI hi ha moltes receptes per treure'n partit. El romaní dona molt de si, i us sorprendrà...
El romaní en la cultura
Què diu la ciència del romaní
Tenim una joia de planta a tocar de casa i la ciència ens aporta centenars d'experiments que ens mostren el gran potencial del romaní. En el llibre trobareu dades, informacions tècniques i experiments realitzats en els últims anys. Nosaltres hem arribat a la conclusió, que el romaní no pot faltar a la nostra dieta.
Planta d'infinites possibilitats
Els seus usos van més enllà encara. La dita és ben certa: “de
la virtut del romaní, mil coses se’n poden dir.” En el nostre llibre n'hi trobareu un munt que esperem us siguin útils per millorar la vostra salut i la vostra dieta, però també per ampliar coneixements i satisfer la vostra curiositat.
Bona lectura¡¡¡
dilluns, 8 de febrer de 2021
L'api silvestre, verdura d'aigua
![]() |
Una mata d'api silvestre |
Hàbitat de l'Api silvestre
Descripció de l'api silvestre
Consum de l'api silvestre
![]() |
![]() |
Falafels d'Api silvestre, amb escalivada. |
Precaucions:
- És una planta que està considerada comestible, però cal ser prudents amb ella, ja que conté petites dosis de components amb una certa toxicitat.
- Tampoc la consumirem si a prop del seu hàbitat hi ha ramaderia que comparteixi les aigües amb aquestes plantes.
- A l'hora de collir-la es pot confondre amb els Créixems, peerquè viuen en els mateixos indrets, però això no és problema, ja que també són comestibles

divendres, 25 de desembre de 2020
dimarts, 24 de novembre de 2020
Com aprofitar la vitamina C de la Gavarrera
Sovint rebo e-mails preguntant com aprofitar al màxim la vitamina C dels grataculs. Fer confitura d'aquests fruits o una sopa, obliga a escalfar-los i per tant, la vitamina C es perd en bona part, malgrat que en tenen molta.
![]() |
Grataculs nets, tous, madurs, i sense la part negra de l'extrem |
Podeu trobar més informació al respecte en els nostres posts anteriors, en aquest mateix blog, que parlen de la gavarrera i dels grataculs.
El secret
Collir els fruits de la planta seleccionant únicament els que són una mica tous, de color ataronjat i que no tiren a fosc, perquè vol dir que comencen a passar-se. En el moment de tocar-los veiem que són un pèl tous, però estan sencers. És entretingut de collir-los, això si.
Crema freda de gavarrera
![]() |
Els pinyols han quedat quasi nets i tota la polpa, barrejada amb aigua és a la cassola. |
- Renteu els grataculs sota l'aixeta i lleveu les cues.
- Amb un ganivet heu de treure la punteta negra que tenen, és el més entretingut.
- Poseu-los en un recipient i els cobriu d'aigua, la justa perquè nedin.
- Passeu-hi la batedora a velocitat baixa, fins que es desfacin tots.
- Aboqueu la barreja al pasapurés i doneu-li voltes perquè la polpa baixi. Els pinyols es quedaran retinguts.
- Agafeu tota la massa dels pinyols, que tenen encara molta polpa enganxada, i repetiu l'acció: poseu aigua i tritureu uns segons. Torneu a colar.
- Al final els pinyols quedaran nets i tota la polpa, barrejada amb aigua, queda al recipient, amb una textura cremosa.
- Passem la batedora de nou, a velocitat alta, per aconseguir trinxar els minúsculs pèls. I ja està.
Tingueu en compte que...
- Aquesta barreja només sortirà be si els grataculs són tous!
- Podem fer que sigui més o menys espessa afegint aigua.
- Es guarda a la nevera 3-4 dies perfectament.
- Es pot menjar directament així, encara que és una mica àcida.
- És un aliment sense sucre afegit.
Aplicacions amb Crema freda de gavarrera
Aperitiu silvestre:
![]() |
Aperitiu de Crema de gavarrera amb suc de poma concentrat i un raig d'oli i sal. |
Postres digestives
Beguda supervitaminada
Esmorzar potent:
Berenar gurmand:
![]() |
Galeta amb gavarrera i crema de garrofa |
Caprici tradicional vitaminat
dissabte, 14 de novembre de 2020
Plantes per arrebossar
![]() |
Barreja: malves, violer, fonoll, altimira, otiga i sàlvia. |
Quines plantes podem arrebossar?
![]() |
Borratja i flor d'aleixandri |
La tradició de la borratja
Les nyàmeres fregides ...
![]() |
Nyàmeres laminades i fregides (també es poden arrebossar) |
Flors arrebossades per postres
Verdures d'aperitiu:
- El fonoll, si voleu causar impressió, arrebosseu-lo just uns instants. L'efecte resultant impressiona i el sabor també.
- No sabeu com consumir ortigues? Doncs feu-les arrebossades. Preneu les 4 fulles del capdamunt, passeu-les per la pasta i a la paella. són molt bones.
- Les malves també queden molt be arrebossades, totes elles rodonetes i daurades...
- Podeu fer el mateix amb les fulles del violer.
Sabors forts i arrebossats
![]() |
D'esquerra a dreta: malva, violer, sàlvia i ortiga |
dimecres, 30 de setembre de 2020
Moixeres, fruits en perill d'extinció
Els fruits són comestibles
Uns fruits de privilegi
Realment, poder tastar els fruits de la moixera de pastor és un privilegi. La rao és senzilla: no tots els anys fructifica. Fins si tot he pogut observar un arbre que només ha tret fruits en una de les rames, la resta no. I aquest fet és, segons els experts, motiu d'alarma.
Personalment fa alguns anys que segueixo l'evolució anual d'alguns exemplars de moixeres que es troben en el vessant nord del massís de Montserrat. Només en una ocasió he pogut tastar els seus fruits, i enguany serà la segona vegada que tinc el gust i l'honor de menjar-ne.
La manca de fruits d'aquests exemplars no deixa de sorprendre. Fins i tot enguany tinc dos arbres localitzats, molt propers entre si, un amb fruits i l'altre sense. Tot un enigma.
Com reconèixer una moixera de pastor?
Quan el tronc és jove, té una aparença llisa i uniforme, amb taques blanques horitzontals sobre fons gris, com si fossin pinzellades. Quan l'arbre és vell, ja té escorça formada, enfosquida i perd les taques blanques.
La moixera és molt fàcil de reconèixer per la forma de la seva fulla: simple, dentada, lobulada i peciolada. Molt similar a la fulla dels plataners de la carretera, però de mida més petita.
Hàbitat de la moixera
Trobem les moixeres de pastor en llocs frescals, mes aviat ombrívols, generalment de molta espessor, on no es pot veure el terra perquè està ple de plantes arbustives i enfiladisses. És en aquests indrets on es poden admirar alguns exemplars de moixera que denoten una certa longevitat i alçades de fins a uns 10 m. Solen ser culs de torrent, cingleres i llocs força inaccessibles, o en les rodalíes dels boscos poc transitades.
Però gairebé sempre comparteixen hàbitat amb alsines, roures, noguers o l'arç. També en podem trobar algun exemplar a la vora del camí, però mig refugiat entre alzines i/o roures.
Segons algun estudi que he pogut trobar, sembla ser que aquests arbres són delicats i molt susceptibles. Per això les moixeres formen poblacions petites i fragmentades i creixen "abrigades"d'altres arbres.
Un arbre estressat i en recessió
Algunes poblacions o exemplars que estan ubicades a la vora de camins i exposades a desbrossadores i tales indiscriminades, presenten condicions ambientals d'un cert estrés que afecta l'arbre de manera notòria.
El fet de ser un arbre de fulla caduca també va en contra seva, sobretot en època hivernal, quan només té els troncs visibles i fa difícil de reconèixer-la o confondre-la amb altres arbustos.
Manca de fructificació de les moixeres
Per què no fructifiquen cada any les moixeres de pastor? Algun estudi apunta que podria ser un problema de manca de polinització i que l'autopolinització espotània no fos suficient i provoqués un avortaments dels fruits. L'estudi suggereix que existeix en aquests arbres el que s'anomena depressió endogàmica, una afectació negativa per la limitació de pol·len i els efectes de l'endogamia. És a dir, que l'autopolinització és insuficient i l'arbre necessitaria polinització externa via insectes, per engendrar fruits. D'aqui que a seva preservació sigui vital per l'espècie.
divendres, 18 de setembre de 2020
Jornada de les plantes Oblidades 2020
diumenge, 16 d’agost de 2020
La pastanaga silvestre
En el món de la gastronomia salvage podríem classificar les plantes en dos tipus, atenent els seus usos: les que ens alimenten i les que ens distreuen. Les primeres serien aquelles que tenen molt de fullatge o de fruits, de manera que ens permeten fer un bon àpat, com ara les ortigues, els blets i moltes altres més.
Les que ens distreuen son aquelles plantes que no fan torna ni atipen, però si que ens aporten sabor, color, aroma o textura, i que amb un pessic o una culleradeta ja en tindrem prou.
Doncs be, la pastanaga silvestre (Daucus carota), podria estar en aquest segon grup, i ara a l'estiu és el moment de treure'n més profit. Es tracta d'una umbel·lífera que creix arreu, en camps abandonats, vorals de conreus, cunetes, al costat del camí,.. No és gens exigent i la trobem tant a regadiu com a solei.
flors madures i amb fruits |
Parts comestibles de la pastanaga silvestre
D'entrada hem de considerar que la pastanaga borda és l'ancestre de la pastanaga de l'hort, que tots coneixem. Això vol dir que la seva arrel és comestible, però només el primer any, que és quan és més tendra. Però és tan poca la part carnosa que ofereix, que en la meva opinió, no val la pena entretenir-se a collir-la, apart que és una pràctica que mata la planta.
També són comestibles les fulles, quan són ben tendres, posades a l'amanida. Tenen un gust concentrat i potent, que ens recorda la pastanaga de l'horta. Però sens dubte, el més apreciable de la Daucus carota, són les seves flors i fruits:
- les flors les podem collir quan la umbel·la està totalment en plena floració. Escampades per damunt de l'amanida li donen un perfum especial i diferent. També es poden fer arrebossades.
- Els fruits són com minúscules bombes de sabor, que cal aprofitar en el moment concret i precís. Quan les inflorescències ja estan fecundades i han tret la llavor, veurem que resten tancades, com si volguessin amagar quelcom. Dins d'aquesta cavitat, sovint s'hi alberguen nombrosos insectes, o sigui, que expulsem-los abans de collir.
Receptes amb fruits de la pastanaga silvestre
Escolliu sempre les umbel·les mig closes, que tinguin la llavor madura, de color morat, i peludeta, i que no estiguin seques, perquè aleshores ja hauran perdut el sabor característic, que és el que anem a buscar. Si la llavor és verda, tampoc ens val, perque serà molt amarga. La majoria d'umbel·les presenten les llavors del perímetre exterior ja madures, ideals per consumir, mentre que les centrals són encara verdes, i no ens interessen. Cal fer la tria.
![]() |
Les llavors, vistes de ben a prop |
- Umbel·les arrebossades
Feu una barreja amb tres parts d'aigua per una de farina, remeneu-la be, poseu-hi sal i bicarbonat i banyeu-hi les umbel·les. Les coeu en oli ben calent i les deixeu escórrer en un paper. I ja està. El més bo de menjar són les puntetes, on hi ha les llavors madures.
- Búlgur amb llavors de pastanaga (per a 4 persones)
Prenem 200 gr.de búlgur. El coem seguint les instruccions de l'envàs. Quan estigui covat i fred, hi barreguem pebrot, tomàtec, cogombre i ceba, tot tallat molt menut.
Procedim a treure, amb paciència, les llavors morades de diverses umbel·les de pastanaga silvestre, per obtenir-ne apoximadament una cullerada sopera. Les passem pel molinet i el polsim verd resultant el tirem per damunt del búlgur. Amanim amb sal i oli , remenem i ja podem menjar-lo.
Possibles confusions
Compte amb les umbel·liferes, si no ho tenim clar, no l'agafem, ja que es pot confondre amb algunes plantes molt similars, com ara la siscla (Ammi majus), que sol compartir hàbitat amb la pastanaga.
De tota manera, la forma que té la umbel·la de la Daucus carota, de tancar-se sobre si mateixa, la fa inconfusible. També les llavors morades i peludes són un tret que ajuda a indetificar la planta. I si encara queda algun dubte, proveu de tastar un granet: té gust a pastanaga concentrada.


dissabte, 25 de juliol de 2020
Les nostres publicacions silvestres
Arriben vacances i temps de descans per visitar i gaudir de la natura. Una bona ocasió per comprar i regalar llibres sobre plantes silvestres.
Us volem recordar que teniu a la vostra disposició tota la nostra petita biblioteca silvestre, de producció pròpia:
Arxiu del blog
-
►
2020
(16)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (2)
-
►
2019
(15)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (1)
-
►
2018
(18)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2017
(19)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2016
(19)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2015
(12)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (3)
-
►
2014
(8)
- ► de setembre (1)
-
►
2013
(9)
- ► de setembre (2)
-
►
2012
(10)
- ► de setembre (1)
