Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre

Us porto diferents experiències personals de begudes fermentades que, ben fresquetes, fan passar la calor. Ja fa uns anys que s’ha posat de moda fer el xampanyet de saüc, que no és més que una fermentació de les flors en aigua, sucre i llimona. Jo ho vinc fent cada any,   amb èxit, però enguany he volgut anar més enllà i provar amb altres plantes i fruits que també tenen un aroma característic i agradable. I la veritat, estic entusiasmada. No paro de fer proves. Per això aquí us presento diverses receptes de begudes fermentades casolanes elaborades amb les plantes i fruits silvestres que podem trobar ben a prop de casa.  Són begudes fermentades, molt més sanes que els refrescs comercials, i amb menys sucre! 1. Què són les begudes fermentades Les begudes fermentades -o refrescos fermentats- són el resultat d’un procés biològic que s’esdevé de forma natural, durant un curt període de temps, en el qual, els ingredients bàsics: planta i/o fruit, més aigua i sucre, es transf...

Sempre hi ha bones notícies per donar. Avui us en portem una que ja fa dies que cueja però que els mitjans de referència han ignorat: es tracta del tercer reconeixement legal de diferents plantes silvestres comestibles per part de AESAN (Agència espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició).  Aquest reconeixement ha estat fet de manera simultània amb les restants 27 agències equivalents de la resta d'estats de la Comunitat Europea. En el 2025 ja es van obtenir dos reconeixements inicials.  Què vol dir això? Doncs que aquestes plantes es consideren aptes per al consum humà i que es poden comercialitzar en tots els estats. O sigui, que es poden comprar al mercat i consumir-les i oferir-les a les cartes dels restaurants.  Quines altres implicacions té aquest reconeixement? A mesura que el públic conegui aquestes plantes reconegudes per al consum humà, també pot créixer la demanda i permetre que els pagesos que les cultiven - o que les tenen al camp com a "males herbes"...

Els colitxos (Silene vulgaris) són una de les plantes silvestres comestibles més populars de la cuina tradicional catalana, i una de les més apreciades quan arriba la primavera (amb permís dels espàrrecs).  Tot i això, és una planta tan abundant i prolífica, que si les pluges acompanyen,  pot rebrotar també fora de temporada en determinats indrets. Reb diferents noms  populars segons la comarca:  colissos, esclafidors. petadors, petonets, entre d'altres. Aquesta riquesa de denominacions ens indica que ha estat una planta molt coneguda, utilitzada arreu i present a la cuina popular des de fa generacions.  Què són els colitxos Els colitxos pertanyen a la família de les Cariofil·làcies i concretament al  gènere Silene, que alberga una quarantena d’espècies, repartides per tota la península Ibèrica, però la més coneguda com a comestible és, sens dubte, Silene vulgaris . És una planta herbàcia perenne que creix formant mates baixes, d’un pam escàs d’alçada...

Com cada any, l'Ajuntament de La Selva de Mar organitza una sortida de reconeixement i collita de plantes silvestres comestibles a La Vall de Santa Creu.  L'activitat s'emmarca dins dels actes de la FIRA DE L'ESPÀRREC, els dies 11 i 12 d'abril.  Ens veiem alli, no hi falteu!! ☝Per assistir-hi cal inscriure's prèviament a l'Ajuntament:      Tel. 972 387 122    turisme@elportdelaselva.cat

Proper taller de farigola a Olesa de Montserrat, el dia 28 de març de 2026:  

A partir de febrer comença la temporada dels espàrrecs silvestres, un període breu que sol durar un mes aproximadament. Creixen als marges i llindars dels boscos, bardisses, zones ombrívoles i a vegades apareixen espontàniament als jardins. Turions d'esparraguera emergint del conjunt de la planta vella.   A l'extrem dels turions comestibles s'observen les fulles menudes.   Els espàrrecs ( Asparagus acutifolius)  formen part de la cuina popular: tothom els coneix i els busca quan l’hivern s’acaba. Probablement són la planta silvestre comestible més reconeguda i apreciada. No és estrany veure collidors que porten grans manats, orgullosos d’una bona troballa, i que la mostren com si fos un trofeu. L'esparreguera de bosc L’esparreguera és un cas peculiar: la trobem als manuals de plantes comestibles, però només n’aprofitem una petita part i durant pocs dies. La resta de l’any és una mata rígida i defensiva. Els seus fruits, unes baies que passen del color verd al taronja...

Les violetes (Viola spp.) són de les flors més populars i conegudes. I la literatura en va plena. Apareixen quan l’hivern comença a afluixar i anuncien els primers signes clars de la primavera. És un goig de trobar-ne durant les passejades pel bosc. Tenen una bellesa serena que convida a aturar-se i fer-ne un ramet per decorar i gaudir de l'aroma. La família botànica de les Violàcies és molt extensa i el gènere  Viola  inclou diverses espècies, sovint dificils de distingir entre elles. Tot i així, totes les violetes són plantes silvestres comestibles de primavera i totes comparteixen propietats medicinals molt similars. El que sovint no es té prou en compte és el seu valor nutricional i la tradició medicinal. Tant les flors com les fulles del violer són comestibles.  On collir violetes silvestres Les violetes silvestres creixen sovint entre l’herba tendra, als marges ombrívols, a les obagues, a les vores de camins tranquils o sota arbres caducifolis. Formen  petites ...