Figuera de moro, deliciosa verdura invasora

Figuera de moro en companyia d'una

caputxina. S'observen clarament les

penques joves i tendres i les velles

d'anys anteriors.

La figuera de moro (Opuntia ficus-indica (L.) Miller) és una planta al·lòctona i molt invasora, que es va instal·lar al nostre país arrel del descobriment d'Amèrica. D'aquí s'ha anat estenent per tot el Mediterani i ara ja es pot trobar arreu del món.

Es una planta de la família de les Cactàcies i del gènere de les Opuntia, que agrupa moltes varietats. A Catalunya en tenim unes 10 i totes elles serien comestibles, si no fos per les seves nombroses i llargues punxes. De tots els cactus del gènere Opuntia el més conegut és la figuera de moro.

De la planta se'n poden aprofitar dues parts:

1. Els fruits: són les anomenades figues de moro, que podem adquirir a l'estiu en els mercats. 

2. Les penques verdes, que en realitat són les tiges de la planta, que presenten forma aplanada. Es cullen a inici de primavera, mentre són tendres. Són una verdura excel·lent i desconeguda aquí.

A Mèxic és molt habitual consumir les penques o raquetes de la figuera de moro. Alli, la planta es cultiva amb finalitats comercials i li diuen nopal i els fruits són les tunas. Són aliments habituals de la seva dieta.

Comestibilitat de la figuera de moro

Les parts tendres com aquestes són les

més fàcils de netejar. Amb el ganivet es

poden llevar fàcilment les minúscules fulles 

 i les punxes que amaguen

Aquí no tenim costum de consumir-los. Tota planta que tingui punxes ens fa respecte i provoca rebuig. 

Però la figuera de moro ens l'hauriem de començar a mirar de manera positiva, ja que en tenim molta d'escampada pel territori i és de les poques plantes que pot superar temperatures de calor superiors a 50º. En un escenari de canvi climàtic, serà una de les verdures silvestres tendres que tindrem a disposició, quan les petites no suportin la calor.

A la cuina, aquestes penques de forma ovalada i aspecte carnós són una verdura molt versàtil. Es poden consumir crues, cuites, guisades, bullides, a la planxa, al vapor... Hi ha moltes maneres d'elaborar-les i són altament nutritives.

 

Com i quan collir les penques

Les collim a la primavera, ben tendres, seleccionant les que no fan més de 10-12 cm d'allargada. Les afagem per l'extrem final arrodonit (encara no li han crescut les punxes) i fem un cop sec de ganivet a la base. (És a dir, les podem collir sense protecció, però amb compte que la resta de la planta no ens punxi).

Netejarem les penques amb un ganivet, damunt una superfície plana,  rascant en les dues direccions i retallarem el contorn. Ho esbandim en aigua i ja està. Observarem que treuen molta mucositat i regalimen. És el mucílag de la planta.

Com preparar les penques

Penques netes i les restes que hem

tallat i desestimat

Quan tenim les penques netes les podem guardar en un tupper a la nevera durant 2-3 dies. Més dies  no perque s'oxiden. També es poden congelar. Es poden consumir crues o cuites.

Com tallar les penques: Podem tallar la penca en làmines de 2 mm, ben fines (tallarines). També en tires de 1 cm, simulant la mongeta tendra, o en cuadradets, com si fossin bocins de pebrot.

Per menjar-les crues: Un cop tallades, les posem en un recipient de vidre amb una mica de sal pel damunt, i amb la ma, les anem removent durant uns 2 minuts. Veurem que treuen molta salivera mucilaginosa. Les deixem reposant així mitja hora, i passada l'estona, les esbandim varies vegades amb aigua, fins que veurem que ja no tenen mucílag. I ja es poden posar a l'amanida.

Per menjar-les cuites: Es couen amb una mica d'aigua i sal, fins que quedin tovetes (uns 10 minuts). Al final hi posem llimona, perque ens tallarà la mucositat. Un cop cuites, es poden fer  sopes, cremes, estofats de verdura, ...

Per fer-les al vapor, només cal posar-les 10 minuts i ja les tenim cuites. 

Per coure-les  a la planxa, els fem tres talls verticals, per fer-les suar més i que l'oli penetri a dins, i les coem.

També admeten la cocció en forma d'arrebossat i/o tempura.

Valors nutricionals i beneficis de la figuera de moro

      Amanida fresca amb "tallarines" de figuera de moro

☝És molt rica en fibra soluble i aporta sensació d'atipar ❗❗❗

☝És una verdura amb propietats  hipoglucemiants,  per això es considera útil per prevenir la diabetis o en el seu tractament, ja que contribueix a disminuir la concentració de glucosa a la sang❗❗❗

Receptes amb figuera de moro com a verdura

1. Amanida amb tallarines de nopal

• Ingredients:

Tomàtec sherry, ceba morada, pebrot groc, pastanaga i olives negres.

Un brot de fonoll

Una penca de figuera de moro laminada de 2 mm. d'ample. 

• Elaboració: 

Tallem la penca i la preparem amb sal (com s'indica més amunt)

Posem tots els ingredients en el plat, i els "tallarins" de la penca dessalada.

Amanaim amb una vinagreta i decorem amb fonoll.

2. Penques a la planxa:

Penca a la planxa amb formatge d'herbes

• Ingredients: 

Una penca per persona, un gra d'all, ceba morada.

Formatge tou d'herbes

• Elaboració:

A la penca neta li marquem uns quants talls, però sense partir-la. Això ferà que surti més mucílag i aigua, que ajudaran a coure-la.

Posem un raig d'oli a la paella i sal. Col·loquem la penca, amb sal al damunt també, i un pessic de pebre vermell. De manera simultània, ho saltegem amb la ceba i l'all.

Passats 10 minuts aprox. ho treiem i muntem el plat amb una mica de formatge tou.

3. Suc verd: 

El mucílag de la planta ens aporta cremositat a qualsevol suc verd.

La figuera de moro queda molt be triturada amb menta, fonoll, meló i cogombre. 

Compte: per tal de trencar la viscositat que provoca el mucílag, cal batre el suc durant 1 minut. 

Precaucions: les plagues

Els brots nous d'aquest any mergeixen
tendres de les penques (tiges) velles.
 S'hi observen les taques blanques de
la cotxinilla

A l'actualitat la majoria d'aquestes plantes estan afectades greument per un insecte anomenat "cotxinilla" (Dactylopius coccus), que empastifa totes les penques amb uns filamentss blancs d'aspecte cotonós, segregats pel propi insecte, per tal de  protegir-se.

La cotxinilla és un paràsit específic de la figuera de moro. Les femelles han estat recol·lectades des de molt antic, en els països americans productors, per extreure'n l'àcid carmínic, amb que s'han elaborat pintures, així com també el carmí vermell dels pintallavis.

Si premem la part blanca de les penques amb els dits, veurem que ens queden de color vermell.

A l'hora de recol·lectar les penques o brots per a consum humà, ho farem a la primavera, i seleccionant les més joves, a les quals encara no ha accedit la cotxinilla  

Una penca o tija de l'any anterior, damunt la qual
creixen les poncelles que donaran peu a les flors
i els fruits