Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta MOSTASSA BLANCA

Mostassa blanca, mostassa silvestre

Dins del gènere de les Mostasses podem trobar diferents plantes, totes elles molt similars, i a vegades quasi idèntiques. Totes pertanyen a la família de les Brassicàcies, la mateixa família de la col. La planta d'avui és la Mostassa Blanca ( Sinapis alba L.) , que la podem trobar formant colònies i abunda en terraplens, marges i terrenys que hagin estat llaurats i després abandonats. Es una planta adventícia, que s'instal·la ràpidament quan troba un terreny remogut. En un hivern suau com l'actual, ja la trobem florida i ben ufanosa, no ens deixa indiferent. La Mostassa Blanca silvestre presenta un aspecte molt ramificat, amb un fullatge dens i fulles lobulades. Si les freguem, la seva olor ens recorda la col, la ravenissa o els créixens... Fullatge i flors de mostassa blanca Planta de mostassa blanca silvestre, fulles Com aprofitar la Mostassa Blanca silvestre ? En aquests moments d'hivern el seu aprofitament rau en les flors, d'un groc...

Articles d'opinió. Juliol 2026: La màgia de la fermentació

Les fermentacions amb plantes silvestres són una manera senzilla de descobrir un dels processos biològics més fascinants de la natura, i de passada, obtenim una beguda refrescant, aromàtica i casolana. Quan observem una fermentació, en realitat estem contemplant milions de microorganismes treballant de manera silenciosa. Sense veure'ls, transformen unes simples plantes en una beguda completament diferent. Potser aquest és un dels millors exemples que la natura està viva fins i tot allà on els nostres ulls no arriben. La sinèrgia que s’estableix entre les plantes silvestres comestibles, preferentment les aromàtiques, i els microorganismes del procés de fermentació, dona lloc a unes begudes d'una gran riquesa biològica i gastronòmica, que poden formar part d'una alimentació saludable. És tot un món per explorar. És per això que li hem volgut dedicat un ampli capítol per donar llum a un aspecte poc conegut i encara menys practicat. Qui s'hi endinsi descobrirà que darrere d'un simple pot de vidre hi ha tot un univers invisible esperant ser observat.

Articles d'opinió Febrer 2026: Mancances estructurals

Ben aviat tindrem els boscos i marges plens d'espàrrecs. Amb les pluges que estan caient, no hi ha dubte que les collites seran generoses. A tothom li agrada poder collir i menjar coses bones, i sobretot de manera gratuïta. La natura ens omple el plat sense demanar-nos res a canvi, només respecte. Això em porta a pensar de com d´útil seria que el coneixement de les plantes silvestres fos un coneixement estés entre tota la població. Apart de bolets, espàrrecs i algun colitxo, ningú plega res més, i són tantes les coses bones, sanes, plenes de vitalitat i de nutrients que ens deixem escapar!!! El coneixement del medi i de les plantes i els seus usos és una mancança estructural que ens perjudica molt i ens impideix gaudir d'allò més bo i més barat: les plantes silvestres, però totes! Ni una, ni dues, ni tres, Totes!

Articles d'opinió Gener 2026: Tot comença per les paraules

Les persones erudites solen tenir un vocabulari molt ric que els permet expressar-se amb precisió i fidelitat, i que el seu discurs sigui clar i entenedor. Aquesta és la impressió que tenia d’alguns professors savis quan estudiava. Si traslladem aquesta idea al món de la flora, podem constatar que el vocabulari vegetal, floral i botànic de la nostra societat és molt reduït, o quasi nul. És un dels motius principals pels quals la gent desconeix les plantes, els fruits i les flors silvestres que ens han alimentat durant segles, però de les quals avui ignorem la morfologia com el nom. És evident que no ens podrem familiaritzar mai —ni tampoc menjar— allò que no sabem com es diu. Fins i tot plantes aromàtiques o medicinals de les quals hem sentit parlar, n’hem llegit poemes o cantat cançons, molta gent —sobretot jove— no les sap reconèixer o les confon. Tot plegat evidencia un divorci amb la natura que només es pot revertir des de l’escola i amb programes educatius continus. La paradoxa és que vivim en una època en què l’ecologisme, la preservació i el gaudi de la natura ocupen bona part dels titulars, dels programes i dels productes comercials, però els resultats, pel que fa al coneixement directe de les plantes, dels seus usos i dels seus noms, són molt pobres. I, al capdavall, allò que no sabem ni com es diu difícilment ho podem cuidar, respectar o preservar. Mentre continuem denominant les plantes com a “herbes”, en comptes de llicsons, marcòlic, roldor o sajolida, la natura no serà el santuari que hauria de ser, sinó més aviat una marca comercial.

Articles d'opinió Desembre 2025: La Cuina dels Nous Sabors

Heu intentat mai fer una llista de la gamma de verdures de fulla verda que mengem de forma habitual? Consumim cols, bledes, espinacs, enciam, escarola, api, coliflor, bròquil, carxofa, ... La llista s'acaba aquí, poca cosa més podríem afegir a la cistella de la compra habitual del mercat. Ara bé, si fem una sortida de camp, collirem tot aquest seguit de verdures de fulla verda: blet, amarant, dent de lleó, borratja, malva, xicoia, créixens, dolceta, plantatge, cosconilles, vinagrella, pimpinella, ... i passem de la dotzena ¡¡¡ En altres paraules, endinsar-se en la cuina de plantes silvestres, és multiplicar la quantitat d'ingredients a la cuina. Es doblar la diversitat, i les possibilitats de menjar nous nutrients. És menjar "bio" . Ara que totes les tendències de l'alimentació sana tenen en compte la salut dels aliments, les plantes silvestres són una garantia de que no han estat tractades, creixen esporàdicament i sense cap additiu.