La Pimpinella és una planta de fulles comestibles, arrodonides, serrades i minúscules. Les més grans són de la mida d'un cèntim, per tant, atipar-se'n resulta difícil, però tastar-les bo i barrejades en les amanides i purés els dóna un toc de frescor perquè les fulles tenen un lleuger regust a meló.
Pimpinelles acabades de collir |
La Pimpinella (Sanguisorba minor, o dita també Poterium sanguisorba) pertany a la família de les Rosàcies, creix arreu, fins i tot al jardí, però les plantes que anirem a buscar, seran les més tupides, i les trobarem en llocs de sòls rics, un xic humits i sobretot en aquesta època, en que després de les pluges creixen de manera ufanosa, formant grans motes, molt generoses, amb brotets que arranquen des del terra. La Pimpinella és una planta molt abundant en qualsevol marge, boscos, vores de rieres i llindant a zones de conreu.
Com collir pimpinella
Les fulles són verdes i a vegades tirant a gris. Les podem collir gairebé durant tot l'any, però ara és quan la planta és més rica i tendre, té més creixent i més concentració de nutrients, abans que tregui la flor.
Tallem els brotets arran de terra, uns quants de cada planta per no malmetre-les totes, i a casa triem les fulles, que les escamparem en forma de pluja damunt les amanides. Admeten tot tipus de maridatge: amb tomàtec, ceba, enciam, formatge, iogurt, etc.
La Pimpinella té un altre nom en català que sempre m'ha agradat i que em suggereix que podia haver estat una menja molt distinguida i selecte: se la denomina també Enciam de Cavaller...
Vegeu una recepta de Pimpinella, a títol de suggerència en l'apartat del Receptari.
Aspecte general d'una planta de pimpinella |