Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

dimarts, 24 de novembre del 2020

Com aprofitar la vitamina C de la Gavarrera

Sovint rebo e-mails preguntant com aprofitar al màxim la vitamina C dels grataculs. Fer confitura d'aquests fruits o una sopa, obliga a escalfar-los i per tant, la vitamina C es perd en bona part, malgrat que en tenen molta.

Grataculs nets, tous, madurs, i sense
la part negra de l'extrem
Aquesta entrada és per fer-vos partíceps dels nous experiments culinaris que estic fent aquests dies, en base als grataculs. Per mi ha estat un descobriment, i mira que és ben senzill...! He aconseguit fer diversos plats amb gavarrera crua i freda, per tant, amb tota la seva vitamina C íntegra.

Podeu trobar més informació al respecte en els nostres posts anteriors, en aquest mateix blog, que parlen de la gavarrera i dels grataculs


El secret

Collir els fruits de la planta seleccionant únicament els que són una mica tous, de color ataronjat i que no tiren a fosc, perquè vol dir que comencen a passar-se. En el moment de tocar-los veiem que són un pèl tous, però estan sencers. És entretingut de collir-los, això si.

Crema freda de gavarrera

Els pinyols han quedat quasi nets
 i tota la polpa, barrejada amb aigua 
és a la cassola.
S'elabora amb només dos ingredients: grataculs i aigua fredao sigui, vitamina C al màxim. Amb aquesta base podreu fer diferents preparats senzills, que us suggerim més avall.

  • Renteu els grataculs sota l'aixeta i lleveu les cues.
  • Amb un ganivet heu de treure la punteta negra que tenen, és el més entretingut.
  • Poseu-los en un recipient i els cobriu d'aigua, la justa perquè nedin.
  • Passeu-hi la batedora a velocitat baixa, fins que es desfacin tots.
  • Aboqueu la barreja al pasapurés i doneu-li voltes perquè la polpa baixi. Els pinyols es quedaran retinguts.
  • Agafeu tota la massa dels pinyols, que tenen encara molta polpa enganxada, i repetiu l'acció: poseu aigua i tritureu uns segons. Torneu a colar.
  • Al final els pinyols quedaran nets i tota la polpa, barrejada amb aigua, queda al recipient, amb una textura cremosa.
  • Passem la batedora de nou, a velocitat alta, per aconseguir trinxar els minúsculs pèls. I ja està.

Tingueu en compte que...

  • Aquesta barreja només sortirà be si els grataculs són tous!
  • Podem fer que sigui més o menys espessa afegint aigua.
  • Es guarda a la nevera 3-4 dies perfectament.
  • Es pot menjar directament així, encara que és una mica àcida.
  • És un aliment sense sucre afegit.

Aplicacions amb Crema freda de gavarrera

Aperitiu silvestre: 

Aperitiu de Crema de gavarrera amb suc 
 de poma concentrat i un raig d'oli i sal.
Ens la podem menjar com aperitiu fred, amb un raig d'oli d'oliva i sal. L'oli mata l'acidesa i fa que s'empassi millor.
Si la voleu més dolça, apart de l'oli, afegiu una mica de suc concentrat de poma.

Postres digestives

En un vaset de vidre poseu iogurt natural sense ensucrar i  crema de gavarrera al damunt. Si ho trobeu massa àcid afegiu mel.

Beguda supervitaminada

En un got poseu dues parts de suc de taronja i una de crema freda de gavarrera. Remeneu i bebeu. Si la voleu més dolça, afegiu-hi un suc de pastanaga liquat.

Esmorzar potent:

Tres cullerades de crema freda de gavarrera, endolcides amb mel. Tot ben barrejat i untat damunt del pa, amb llavors de sèsam...

Berenar gurmand:

Galeta amb gavarrera i crema de garrofa
Poseu crema freda de gavarrera damunt d'una galeta i cobriu-la amb  crema de garrofa que ferà d'endolcidor i li donarà un toc de xocolata. 

Caprici tradicional vitaminat

Mató de Montserrat de Cal Pujolet, el tallem a làmines,
li posem crema freda de gavarrera pel damunt i ho endolcim amb mel o dolç d'ametlla i garrofa

Bon profit!!!!!

dissabte, 14 de novembre del 2020

Plantes per arrebossar

Barreja: malves, violer, fonoll, altimira, otiga i sàlvia.
Una de les múltiples maneres de cuinar les plantes silvestres és fer-les arrebossades o en tempura. Estem d'acord que els fregits no són d'allò més saludable, però a vegades ve molt de gust menjar quelcom cruixent i calent. 
Només necessitem un bon oli i bona farina, i tot del país. Si les plantes silvestres són de proximitat, la resta d'elements també cal que ho siguin.

Per fer la pasta d'arrebossar qualsevol fórmula habitual us pot anar be. Jo la faig de la manera més senzilla: aigua mineral amb gas ben freda, farina i sal. El resultat serà una fulla de textura cruixent que té una presència apetitosa i ens està provocant que la mosseguem.

És una bona manera d'introduir el consum de plantes als infants. Quan se les mengen arrebossades, no les veuen com una verdura i les accepten millor, comprovat!


Quines plantes podem arrebossar?

Borratja i flor d'aleixandri
Fulles, flors, tiges i tubercles. Ara be, cal saber quina part de cada planta podem aprofitar millor. Per això us posem un quadre resum orientatiu amb unes quantes plantes, al final d'aquesta entrada.

Les Fulles
Han de ser fulles amb baix contingut d'aigua, així se'ns couran més ràpid i absorbiran el mínim oli. Les fulles de malva (Malva sylvestris), d'ortiga (Urtica dioica), de fonoll (Foeniculum vulgare)... ens poden anar be. Però una de les millors fulles arrebossades o en tempura són les de borratja (Borago officinalis). Totes elles són fulles que podem consumir com aperitiu o acompanyament.

Les flors: les més conegudes i a l'abast són saüc, aleixandri, glicina
Les tiges: Siguin quines siguin, hauran de ser sempre molt tendres per tal que no facin fils. Són molt bones les tiges de bardana tendra (Arctium lappa) però us caldrà pelar-les, i també  les de l'aleixandri (Smyrnium olusatrum).

La tradició de la borratja

A les terres de l'Ebre és costum, el dia de Nadal, anar a collir borratges, arrebossar-les i menjar-les per esmorzar, amb mel o sucre. 
És una fulla que pot arribar a ocupar tot el plat, segons quina sigui la fase de la planta quan la collim. Si be són fulles d'aparença rasposa, quan es mengen són delicioses. Agraden fins si tot als més escèptics de la verdura. És una fulla que també es pot menjar com entrant, sense l'endolcir-la i amb la pasta de coure ben saladeta.

Les nyàmeres fregides ...

Els tubercles de les nyàmeres eren menja habituals en els anys de penúries, durant la guerra. Es fan talladetes a làmines ben fines i cuites en l'oli roent uns instants, com les patates rosses. Us les prendran 
Nyàmeres laminades i fregides
 (també es poden arrebossar)

del plat!


Flors arrebossades per postres

Un dels postres silvestres típics és la flor de saüc arrebossada, amb mel o sucre. La flor és la única part comestible del saüquer (Sambucus nigra). El seu aroma atrapa i què millor que deixar-se convèncer i arrebossar-les...? això si, cal coure-les i menjar-les de seguida. 

Verdures d'aperitiu:

  • El fonoll, si voleu causar impressió, arrebosseu-lo just uns instants. L'efecte resultant impressiona i el sabor també.
  • No sabeu com consumir ortigues? Doncs feu-les arrebossades. Preneu les 4 fulles del capdamunt, passeu-les per la pasta i a la paella. són molt bones. 
  • Les malves també queden molt be arrebossades, totes elles rodonetes i daurades...
  • Podeu fer el mateix amb les fulles del violer.

Sabors forts i arrebossats

Les plantes de sabors forts són delicioses arrebossades, ja que al fregir-les els seus olis essencials queden "rebaixats" i tenen un gust més suau.
Això passa sobretot amb la sàlvia (Salvia officinalis) i l'altimira (Artemísia vulgaris) i amb els brotets florits de farigola, les inflorescències.

D'esquerra a dreta: malva, violer, sàlvia i ortiga

                                 


Cursos de plantes silvestres

Arxiu del blog