Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GAVARRERA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GAVARRERA. Mostrar tots els missatges

dimarts, 24 de novembre del 2020

Com aprofitar la vitamina C de la Gavarrera

Sovint rebo e-mails preguntant com aprofitar al màxim la vitamina C dels grataculs. Fer confitura d'aquests fruits o una sopa, obliga a escalfar-los i per tant, la vitamina C es perd en bona part, malgrat que en tenen molta.

Grataculs nets, tous, madurs, i sense
la part negra de l'extrem
Aquesta entrada és per fer-vos partíceps dels nous experiments culinaris que estic fent aquests dies, en base als grataculs. Per mi ha estat un descobriment, i mira que és ben senzill...! He aconseguit fer diversos plats amb gavarrera crua i freda, per tant, amb tota la seva vitamina C íntegra.

Podeu trobar més informació al respecte en els nostres posts anteriors, en aquest mateix blog, que parlen de la gavarrera i dels grataculs


El secret

Collir els fruits de la planta seleccionant únicament els que són una mica tous, de color ataronjat i que no tiren a fosc, perquè vol dir que comencen a passar-se. En el moment de tocar-los veiem que són un pèl tous, però estan sencers. És entretingut de collir-los, això si.

Crema freda de gavarrera

Els pinyols han quedat quasi nets
 i tota la polpa, barrejada amb aigua 
és a la cassola.
S'elabora amb només dos ingredients: grataculs i aigua fredao sigui, vitamina C al màxim. Amb aquesta base podreu fer diferents preparats senzills, que us suggerim més avall.

  • Renteu els grataculs sota l'aixeta i lleveu les cues.
  • Amb un ganivet heu de treure la punteta negra que tenen, és el més entretingut.
  • Poseu-los en un recipient i els cobriu d'aigua, la justa perquè nedin.
  • Passeu-hi la batedora a velocitat baixa, fins que es desfacin tots.
  • Aboqueu la barreja al pasapurés i doneu-li voltes perquè la polpa baixi. Els pinyols es quedaran retinguts.
  • Agafeu tota la massa dels pinyols, que tenen encara molta polpa enganxada, i repetiu l'acció: poseu aigua i tritureu uns segons. Torneu a colar.
  • Al final els pinyols quedaran nets i tota la polpa, barrejada amb aigua, queda al recipient, amb una textura cremosa.
  • Passem la batedora de nou, a velocitat alta, per aconseguir trinxar els minúsculs pèls. I ja està.

Tingueu en compte que...

  • Aquesta barreja només sortirà be si els grataculs són tous!
  • Podem fer que sigui més o menys espessa afegint aigua.
  • Es guarda a la nevera 3-4 dies perfectament.
  • Es pot menjar directament així, encara que és una mica àcida.
  • És un aliment sense sucre afegit.

Aplicacions amb Crema freda de gavarrera

Aperitiu silvestre: 

Aperitiu de Crema de gavarrera amb suc 
 de poma concentrat i un raig d'oli i sal.
Ens la podem menjar com aperitiu fred, amb un raig d'oli d'oliva i sal. L'oli mata l'acidesa i fa que s'empassi millor.
Si la voleu més dolça, apart de l'oli, afegiu una mica de suc concentrat de poma.

Postres digestives

En un vaset de vidre poseu iogurt natural sense ensucrar i  crema de gavarrera al damunt. Si ho trobeu massa àcid afegiu mel.

Beguda supervitaminada

En un got poseu dues parts de suc de taronja i una de crema freda de gavarrera. Remeneu i bebeu. Si la voleu més dolça, afegiu-hi un suc de pastanaga liquat.

Esmorzar potent:

Tres cullerades de crema freda de gavarrera, endolcides amb mel. Tot ben barrejat i untat damunt del pa, amb llavors de sèsam...

Berenar gurmand:

Galeta amb gavarrera i crema de garrofa
Poseu crema freda de gavarrera damunt d'una galeta i cobriu-la amb  crema de garrofa que ferà d'endolcidor i li donarà un toc de xocolata. 

Caprici tradicional vitaminat

Mató de Montserrat de Cal Pujolet, el tallem a làmines,
li posem crema freda de gavarrera pel damunt i ho endolcim amb mel o dolç d'ametlla i garrofa

Bon profit!!!!!

diumenge, 11 de febrer del 2018

Els pèls dels Grataculs, parlem-ne clar¡

Grataculs en ple hivern,
quan ja comencen a deshidratar-se

Els falsos fruits de la Gavarrera (Rosa canina) són un dels regals de la natura més abundants durant tota la tardor i ben entrat l'hivern. 

Són també una de les fonts de Vitamina C més interessants que podem trobar. No hi ha cap altra fruita que tingui una concentració tan alta de  Vitamina C com els Grataculs, així és com es denominen els ovaris madurs i fructificats de la Gavarrera. Aquest "fruit de tardor" ens aporta una proporció d'uns 2000 mg de Vitamina C per cada 100 gr de fruit. Podeu trobar totes les propietats i aplicacions dels grataculs  en un altra apartat d'aquest  blog, clicant aquí

Què és un Gratacul?


Un cop la flor de la Gavarrera ha madurat,  el seu ovari s'ha inflat per allotjar les llavors de la planta, uns granets petits, irregulars, molt durs, incomestibles, i que els trobem allà dins, en un nombre variable, entre els 15 o 20, aproximadament, col·locats molt juntets i aprofitant l'espai com en un puzzle.
Entremig d'aquests minúsculs pinyolets, i per tal que no es toquin uns als altres, la natura hi ha volgut posar uns pels finíssims, sedosos, gairebé microscòpics, que embolcallen i protegeixen cada llavor, fent com una mena de coixinet individual.

Dels Grataculs consumim només la paret d'aquest ovari, ric en polpa, la qual esdevé tova a  principi d'hivern, després d'alguna glaçada que l'estova. A partir d'aquest moment, aquesta polpa va perdent aigua, fins que ja no té utilitat comestible, perquè s'ha assecat i ennegrit.


Com consumir els Grataculs?


Dos Grataculs oberts per la meitat. Observeu que l'un té una vintena de pinyols.
L'altra, un cop obert i espinyolat, li resten encara alguns pels minúsculs a la polpa.

Per consumir els Grataculs en cru, cal treure'n els pinyols, cosa que es pot fer o be directament a la boca, com quan es menja una oliva, o be, agafar-los d'un amb un, tallar-los pel mig i amb la punta del ganivet, netejar be els pinyolets. Ens quedarà la polpa neta, i apetitosa, amb uns quants pels, això si.


I aquí hem arribat al mite dels Grataculs: a allò que preocupa més algunes persones, és a dir,  saber si el consum de Grataculs pot perjudicar-los en el pas d'aquest fruit pel seu aparell digestiu. O dit d'altra manera: si la denominació de Grataculs és un indicador de les seves conseqüències.

Després dels que porto menjats, puc afirmar que No. I manifesto també que no acabo d'entendre el per què d'aquesta denominació.

Consideracions sobre els pèls dels Grataculs


Quan els Grataculs es mengen en cru, aquests  pels són tan minúsculs que  no es poden triturar amb la masticació. Els engolim i poden quedar-se com encallats a les parets de la  gola si no ensalivem de manera suficient. Aquest petit inconvenient s'arregla amb un trago o menjant alguna altra fruita tot seguit, que netegi.

L'acumulació massiva d'aquests minúsculs pèls de textura sedosa en el tracte digestiu, potser podria comportar alguna molèstia. Ara be, per aconseguir aquesta acumulació se n'haurien de menjar molts i molts. Vaja, fer-se'n un bon tip. I dubto molt que ningú tingui tanta paciència com per esberlar un quilo de grataculs i cruspir-se'ls. En cas de consumir-ne un excés, qui sap si podria tenir alguna molèstia intestinal¡¡ Si algú decideix provar-ho,  que m'expliqui el resultat.

Quan els Grataculs es consumeixen en més quantitat, sobretot, al fer confitures i gelees, hem de pensar que haurem bullit el fruit i per tant, la turgència dels minúsculs pels haurà perdut eficàcia. De tota manera, hi ha qui un cop bullits i triturats els Grataculs, cola la barreja per un sedàs molt fi, encara que amb aquest mètode es perd una part de polpa.

Un  consum moderat i responsable, tant de Grataculs com de tot, no ha de comportar cap perill ni molèstia.




divendres, 18 d’octubre del 2013

Grataculs, un glop de vitamina C

Grataculs madurs
Els grataculs són el fruit de la gavarrera o roser silvestre (Rosa canina). En castellà es diuen escaramujos. Segurament molts coneixereu aquest arbust perquè fa unes flors blanques o rosades molt boniques i a finals d'estiu els seus fruits vermellosos són els més vistosos del bosc:

Quan els fruits són madurs, es recullen i es poden utilitzar per preparar molts plats. S'ha d'anar en compte perquè a l'interior contenen moltes llavors i tenen uns pèls urticants, pels quals es coneix com a "grataculs".


Propietats dels grataculs

D'entrada el nom d'aquest  fruit de la gavarrera, sobta una mica. Però cada cosa té un nom en funció dels seus atributs, que en aquest cas considero exagerats.

La planta anomenada Gavarrera (Rosa canina), la trobem estesa arreu del territori, pertany a la família de les Rosàcies, i se l'anomena també roser bord. De fet, s'hi assembla molt.  A la primavera ens delecta amb les seves flors també comestibles, amb pètals rosats o blancs, ideals per decorar amanides. A l'estiu comença a treure el fruit i ara a la tardor,  ja és del tot vermell i comença a ser tou, és el moment de collir-lo. S'aconsella fer-ho a partir  de les primeres glaçades, perquè són molt més tous i pansits, però ens arrisquem de que algun es passi de tou i es vulgui podrir. Cal valorar-ho. Jo els cullo  ben madurs, però que no estiguin arrugats.

És el típic fruit de bosc per "picar" quan vas a buscar bolets, igual que les cireres de pastor o els aranyons. Si és ben madur, es pot menjar cru: collit i a la boca, només cal treure la setzena de pinyolets que té a dins i menjar-se l'embolcall. Té una textura seca, molt poc sucosa, de fet, és un fruit amb un baix contingut d'aigua i una polpa molt seca.


Els grataculs  són un autèntic regal de la natura. Fixem-nos que ens ve donat en uns moments en que ens hem de preparar  per passar un llarg hivern:  cal cuidar el  cos i enfortir-lo per tal que el fred hivernal no ens afecti, ens hem de carregar de defenses... i per tot això que necessitem, tenim els fruits de la gavarrera, a dojo, per tot arreu,  en marges, camps abandonats, sotabosc...
El més interessant d'aquests fruits és que nutricionalment són molt rics en vitamina C. Molt, molt rics.

Per fer-nos una idea, si una llimona conté 50mg de vitamina C per 100gr, el grataculs conté 500mcg de vitamina C per 100gr, una gran quantitat. És per tant una excellent font en aquesta vitamina i un gran fruit antioxidant.

Aprofitem-los, perquè cap més fruit ens proporciona tanta vitamina C concentrada com els grataculs, el fruit de tardor més adient  per reforçar les nostres defenses i fer front a l'hivern, una autèntica medecina desaprofitada. 



Propietats nutricionals del grataculs

Excel.lent per combatre l'avitaminosis, el cansament, l'encostipat. Es un poderós antioxidant, és diürètic, conté mucílag i pectina, que faciliten   el trànsit intestinal, i sobretot, una alta concentració de minerals. D'entre tots els elements cal destacar-ne:

 
vitaminesmg. per cada 100gr.minerals:mg. per cada 100gr.
A15000Calci
257
B10,0Fòsfor  
258
B20,1Ferro
0,5
PP0,6Potassi290
C2000Sodi
146

Com consumir grataculs

Els Grataculs ens serveixen per fer melmelades, sopes, cremes, xarop, ... i per barrejar amb les amanides o guisats.

Grataculs madurs collits
Xarop de gavarrera
A tall d'exemple: els podem posar una setmana en aigua i sal, això els estovarà i els hidrata. Passats aquests dies, els obrim, els espinyolem i la capa vermella de la polpa, ben esmicolada, la tirem damunt de les amanides. Com que no l'hem cuit, aquesta polpa tan prima, però densa de nutrients, ens proporcionarà tota la seva superdosi de vitamina C sencera.

Per fer una crema: Bullir-los sencers i ben madurs, uns 15 minuts, passar-hi la batedora, colar-lo amb el passapurés, per tal de separar la polpa i el suc dels pinyols que els pinyols. Equilibrar-ho amb crema de soja, sal i oli.

Per afegir a amanides s'han de triar bé i és una mica laboriós
Us deixo dues receptes que vaig fer per Botanical online:


Per més informació:

- Llistat de plantes amb més vitamina C

Cursos de plantes silvestres

Arxiu del blog