Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

dilluns, 28 de març del 2016

Ravenisses, flors al plat


Tots hem vist la Ravenissa alguna vegada (Diplotaxis erucoides),  una planta de la família de les Brassicàcies, que envaeix els camps acabats de llaurar. Destaca sobre la resta de vegetació,  perquè les seves flors omplen de blanc les feixes i els marges.

Es tracta d'una planta adventícia, que  creix amb molta rapidesa i floreix generosament. La podem trobar, poc o molt,  al llarg de tot l'any, però sobretot, quan floreix amb més entusiasme i tapissa els camps de blancor,  és ara la la primavera. Suporta molt be el fred, i és de les poques plantes que   podem veure florides també  durant l'hivern. A l'estiu es fica en els horts, per buscar la humitat, ja que la secada no li agrada.

La Ravenissa és de la mateixa família que la col i  la mostassa. Tota ella és comestible, si bé l'intens sabor de les seves fulles  (un sabor molt intens que ens recorda la col), no les fa agradables al paladar. Però si que podem aprofitar les seves inflorescències per  fer una bona salsa

Si ens fixem, al collir una tija de Ravenissa, veiem que a mida que creix, va florint i allí on hi havia una flor, aviat hi trobem una petita tavella anomenada siliqüa. on estan madurant les llavors. Aquestes petites tavelles, si les tasteu, veureu que  ja tenen un gust picant, que ens transporta al gust de mostassa. Mentrestant, a l'extrem de la tija, hi ha el pomet de flors blanques, esclatades,  i poncelles encara per madurar.  I és que la Ravenissa és una planta que constantment està florint i produint llavors.  Això explica que sigui tan fecunda i que estigui tan escampada arreu.

Com fer Salsa de Ravenisses?

Per la nostra salsa de Ravenisses, agafarem el capdamunt de les tiges, només la part florida.
Posarem totes les flors de Ravenissa en el pot de la batedora
Afegim un gra d'all, unes gotes de llimona, sal, una cullerada de salsa de soja i  oli d'oliva. 
Ho batem intensament i ja tenim una salsa "picantona" per amanir, per barrejar amb la pasta o senzillament, per sucar-hi pa. 
Podeu guardar la salsa a la nevera uns 2-3 dies, en un pot de vidre. Però tingueu present que en aquest cas, la característica de picant, s'incrementa lleugerament.

Amanida amb decoració de salsa de Ravenisses



Farigola, per la gola i per menjar

La Farigola  (Thymus vulgaris) és una planta aromàtica i medicinal ben coneguda. Segurament és de les plantes del nostre país  més arrelada a la nostra cultura tradicional i popular. Es la planta que mai faltava a les cases, per les seves múltiples utilitats. Com a condiment, encara ara és al pot de les espècies de gairebé totes les cuines.
Com a remei, la Farigola és aquella planta que "ho cura tot", gràcies a les propietats del Thymol com a bactericida  i fungicida. La Farigola és un bon desinfectant, també un bon expectorant, serveix pel constipat, pel mal de coll (recordeu la dita: per la gola, farigola), per la bona digestió, ...
I també com aliment, les famoses Sopes de Farigola formen part de la cuina tradicional més bàsica, però també més oblidada, perquè sovint anava lligada a un tipus d'alimentació lligada a la misèria o a la malaltia.
No oblidem que la Farigola és també una de les millors plantes mel·líferes, i la mel elaborada bàsicament amb aquesta planta és de les més delicioses.

La Farigola, o Timó, o timonet, ... com li volgueu dir, és en realitat una planta potentíssima en aromes, un autèntic concentrat de sabor (apart de la concentració de propietats medicinals). I com a tal no la podem deixar de banda a la cuina diària.
Un bon hàbit per gaudir permanentment de les seves múltiples propietats, és posar sempre un pessic de farigola seca en qualsevol guisat o amanida. 

La Farigola es pot menjar:
  • Seca: Ara a la primavera és el moment idoni per collir-la, en plena floració. La deixeu estesa en un lloc sec i fosc i en 15 dies ja la podeu trinxar fregant-la amb les mans. La garbelleu amb un colador de cuina, per recollir les flors i fulletes seques  i la podeu guardar en un pot de vidre tot l'any. Ja teniu condiment per tots els plats que volgueu.
Suggerència!!!!  Proveu una llesca de pa amb tomàtec amb un bon raig oli d'oliva i una espolsada de farigola seca per damunt: una delícia. 
  • Farigola tendra i crua: Amb unes tisores aneu tallant les inflorescències tendres ara que estan al seu punt. Un cop a casa, les renteu suaument sota l'aixeta, per treure possibles insectes que adoren aquest aroma. Feu una amanida de pasta i hi tireu les flors de farigola per damunt, ben tallades.

  • Farigola Fregida: Colliu amb unes tisores les petites branquetes de Farigola, renteu-les sota l'aixeta i tot seguit, enfarineu-les en un plat. Les fregiu  en oli ben calent i mengeu-les tot seguit. Als nens els agrada molt!! 


Enfarinem els brots i els fregim
tot seguit, els escorrem













  • Farigola en Sopa: La Sopa de Farigola és casi un plat nacional.  Jo l'havia vist a fer sovint a la meva mare quan volia menjar alguna cosa ràpida i no tenia temps per cuinar: En realitat, ella sempre es feia Sopa de Timó, que és com l'anomenem en la meva zona.  Mentre posava l'aigua a bullir,  tallava unes llesques de pa molt i molt primes, que quasi es trencàven. Les posava totes al fons del plat, amb  la branca de farigola pel damunt, un gra d'all i s'hi abocava l'aigua bullent, per escaldar-ho tot. I així tal qual s'ho menjava. En ocasions, s'hi afegia també un ou pel damunt i ho remenava tot plegat, quedant així una sopa més cremosa. 
  • Aquesta és la meva recepta de Sopa de Timó o Sopa de Farigola, sense l'ou, basada en potenciar molt el sabor de la planta seca.

                               
SOPA DE FARIGOLA
Ingredients:
(Per 4 persones)

  • 8 grans d'all
  • 4 llesques de pa sec (que sigui un bon pa)
  • una patata mijana
  • farigola seca

Trinxem els alls ben menuts i els posem a daurar en un cassola fonda, amb una cullerada sopera de farigola seca (si es tendra requereix el doble).
Pelem la patata i la laminem molt fina.
Quan els alls estan daurats, afegim la patata i mig litre d'aigua, hi tirem les 4 llesques, sal i un pessic de pebre i ho deixem arrencar el bull. 
Quan el pa i la patata estiguin força desfets, ho acabem de remenar intensament amb el batedor manual, afegim una segona cullerada de farigola,  i ja ho podem emplatar.

Important NO fer servir la batedora, ja que ens quedaria com una crema. Cal que quedin els petits trossos  de patata i all i fulles.  


La Borratja, l'estrella blava

Una de les plantes més boniques, útils i nutritives que creix ara a la primavera és la Borratja, borraina o borratja. Es una planta efímera, de creixement ràpid, floració i extinció. Ara la podem veure molt ufanosa i a l'estiu no no en quedarà ni rastre. Toca aprofitar-la doncs.

La podem trobar sobretot a les vores de camins i carreteres, sol créixer  en colònies i les seves flors blaves són molt vistoses. ës fàcil de reconèixer perquè les seves fulles  amples, surten d'una roseta basal i són molt rasposes, si be no arriben a punxar.

La Borratja (Borago officinalis) pertany a la família de les Boraginàcies i és una de les verdures silvestres més consumides des de temps immemorials. Ens podem menjar les fulles, els peciols tendres i les flors, que les posarem per decorar les amanides. Però de fet, la part que més  aprofitarem són les fulles guisades com a verdura. Per això és interessant saber-les reconèixer en el punt en que la planta comença a créixer, durant el mes de febrer, quan encara té les fulles aplanades arran de terra i no s'han començat a elevar.

La Borratja és una planta anual i de creixement  molt ràpid. La reconeixem molt bé quan està florida, perquè aleshores, és inconfusible,  però quan ja ha tret les flors, les fulles comencen a estar malmeses o una mica velles. L'ideal és conèixer-la quan encara no ha  començat a florir, que és quan les fulles són més maques i tendres. 

Borratges adultes en plena floració.


Propietats de la Borratja:

En la  Borratja hi trobem tota la gamma de nutrients, en aquest sentit és una verdura molt completa, ara be, les seves proporcions són modestes dins de la gamma de plantes silvestres (hi ha plantes amb proporcions de nutrients molt més altes), però tot i així, es pot afirmar que les  dosis de nutrients que conté la Borratja, són lleugerament superiors a les dels espinacs, i concretament, les Borratges tenen més ferro (3,30 mg.) que aquests últims. A destacar que és de les poques fulles silvestres que conté Magnesi (52 mg.). 

Com aprofitar la  Borratja?
  • fulles tendres de Borratja per fer bunyols, que són delciosos. Senzillament rentant les fulles, arrebossar-les amb farina i ou i ja està. Delicioses com aperitiu.
  • Cuinant les fulles com si fossin espinacs..
  • En forma de sopa o crema vegetal, barrejades amb altres verdures o en una sopa de carbassó.
  • I les seves flors ens proporcionen el to blau i viu a les amanides.


:
Una collita de borratja

Pannacota amb decoració de flors de borratja

Podeu trobar receptes aquí:  http://www.botanical-online.com/recetasdeborraja.htm

Cursos de plantes silvestres

Arxiu del blog