Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre

Voleu tastar les Plantes Silvestres Comestibles ? Voleu conèixer les seves aplicacions i descobrir els seus sabors? Ara en teniu l'oportunitat. Us convido a assistir a la 1ª Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades, que tindrà lloc a Igualada el proper dissabte 12 de març . En aquesta Jornada tindreu l'oportunitat  única de tastar diferents productes elaborats amb espècies silvestres (infusions, amanides, cuina silvestre, condiments i begudes); de participar en Xerrades i Tallers per descobrir quines característiques tenen aquestes espècies i què podem fer amb elles; d'assistir a Trobades i Taules rodones per parlar sobre el passat i el present dels usos tradicionals de la vegetació i intercanviar experiències;  de degustar un Dinar elaborat amb plantes silvestres ; i de passejar per la Fira de Productes Silvestres on descobrireu i podreu comprar productes alimentaris fets amb plantes silvestres a Catalunya. Cartell de les jornades La Jornada vol ...

Una de les maneres més sanes i eficaces  de gaudir de les propietats de les plantes silvestres és incorporant-les als sucs verds i als sucs de fruita .  Excepte les aromàtiques, solen ser fulles sense sabors potents, per tant, quan les barregem amb altres hortalisses,  verdures i/o fruites, no n'alteren el sabor i en podem aprofitar tots els seus nutrients. Quines són les herbes més adients per fer sucs? Hem de triar sempre plantes silvestres amb  fulles amb un alt contingut d'aigua:  Borratja,  Picagallina, Verdolaga, Fonoll, Créixens, Julivert, Dent de Lleó, ... Totes aquestes són plantes en les quals el contingut d'aigua és, com a mínim,  un   85%  del  conjunt de nutrients. Suc Verd amb Picagallina ( Stellaria media ) (mida per a un got) - dues pastanagues - un kiwi - una llimona - un bon grapat de Stellaria media (molt rica en Ferro i Magnesi¡¡) Suc Multicolor amb Fonoll (suc molt aromàtic. Mida per ...

Dins del gènere de les Mostasses podem trobar diferents plantes, totes elles molt similars, i a vegades quasi idèntiques. Totes pertanyen a la família de les Brassicàcies, la mateixa família de la col. La planta d'avui és la Mostassa Blanca ( Sinapis alba L.) , que la podem trobar formant colònies i abunda en terraplens, marges i terrenys que hagin estat llaurats i després abandonats. Es una planta adventícia, que s'instal·la ràpidament quan troba un terreny remogut.  En un hivern suau com l'actual, ja la trobem florida i ben ufanosa, no ens deixa indiferent. La Mostassa Blanca  silvestre presenta un aspecte molt ramificat, amb un fullatge dens i fulles lobulades. Si les freguem, la seva olor ens recorda la col, la ravenissa o els créixens... Fullatge i flors de mostassa blanca Planta de mostassa blanca silvestre, fulles Com aprofitar la Mostassa Blanca silvestre ? En aquests moments d'hivern el seu aprofitament rau en les flors, d'un groc...

La Xicoira és una herba molt abundant que creix enmig de prats, vores de camins i conreus abandonats. Ara la tenim al seu punt òptim per poder-la collir i consumir-la en amanides. La Naturalesa ens la proporciona just en el moment en que les seves funcions depuratives ens són més necessàries.  La Xicoira és la Cichorium Intibus L . de la família de les Compostes. Planta comestible que creix amb moltes  fulles juntes, en forma de roseta desordenada i molt tupida, de color verd intens i dentades, amb un nervi central que sol ser blanquinós. Se la pot confondre amb la Dent de Lleó, perquè les fulles es poden assemblar en alguns moments del seu creixement. De fet, les fulles de la Xicoira evolucionen de menys a més dentades a mida que es fan velles. Les Xicoires adultes les tenen molt més dentades que quan són joves, però aleshores ja és fàcil distingir la planta perquè ens podem fixar en les  diverses ramificacions, amb nombroses flors blaves, inconfusibles. Les...

La climatologia que patim d'enguany, amb una llarga tardor lleugerament regada,  i un hivern que no acaba d'arribar, ha fet que les ortigues hagin tingut una segona reviscolada llarga i profitosa que ens ha permès (i permet encara, en alguns llocs) un aprofitament d'aquesta planta. Sense cap mena de dubte l' ortiga és una de les millors -o la millor- de les plantes silvestres comestibles per la seva gran quantitat i diversitat de nutrients, entre els que destaca molta fibra, antioxidants i minerals . És altament recomanable consumir-la amb assiduïtat, i durant tot l'any. Però quan la climatologia no ens ho permet, o la planta encara no ha brotat, podem recórrer a  consumir les ortigues seques, i així menjar-ne  al llarg de tot l'hivern. fulles d'ortiga assecades Com cuinar amb ortiga seca? Ara estem encara a temps per aprofitar els brots tendres que creixen en aquesta llarga tardor, per assecar aquestes ortigues i tenir-ne reserva per tot...

Heu intentat mai de fer una llista de la gamma de verdures verdes i de fulla que mengem habitualment? Cols, bledes, espinacs, enciam, escarola, api, ...o flors com la coliflor, la carxofa o el bròquil ... I la llista s'acaba aquí, poca cosa més podríem afegir a la cistella de la compra habitual del mercat. Ara bé, si amb la mateixa cistella fem una sortida de camp, collirem tot un seguit de verdures de fulla verda que ens aporten una extraordinària diversitat: blet, amarant, dent de lleó, borratja, malva, xicoia, créixems, dolceta, plantatge, cosconilles, vinagrella, pimpinella, llicsons.. . i moltes més. En altres paraules, endinsar-se en la cuina del consum de plantes silvestres comestibles és eixamplar  la quantitat d'ingredients a que estem acostumats . És doblar i fins i tot, triplicar, la diversitat d'aliments i de  nutrients respecte al que mengem habitualment. Es menjar "bio" i de km0. Herbes per amanir Ara que totes les tendències de l...

Com collir les  Figues de Moro sense punxar-se? Com aprofitar les Figues de Moro ? Figues de moro Les Figues de Moro són un aliment altament nutritiu però els inconvenients per collir-les i menjar-les, netes de punxes, són un element dissuasori moltes vegades. La millor manera de collir-les és, evidentment, amb guants gruixuts, de goma o de cuir. Després, procedirem a eliminar les minúscules espines: - Posem sorra fina en un cubell, i anem refregant les figues a la sorra - Tot seguit, les posem en un cubell amb aigua per esbandir-les i amb la part rugosa d'un fregall dels plats, les acabem de fregar. D'aquesta manera aconseguim treure totes les punxes i poder-les pelar tranquilament, llevant només el tel de pell exterior, sense cap perill.  A partir d'aquí ja podrem elaborar la Melmelada de Figues de Moro que us detallo a continuació. MELMELADA DE FIGUES DE MORO Ingredients: un quilo de figues de moro ben madures 500 gr. de sucre integr...