A partir de febrer comença la temporada dels espàrrecs silvestres, un període breu que sol durar un mes aproximadament. Creixen als marges i llindars dels boscos, bardisses, zones ombrívoles i a vegades apareixen espontàniament als jardins. Turions d'esparraguera emergint del conjunt de la planta vella. A l'extrem dels turions comestibles s'observen les fulles menudes. Els espàrrecs ( Asparagus acutifolius) formen part de la cuina popular: tothom els coneix i els busca quan l’hivern s’acaba. Probablement són la planta silvestre comestible més reconeguda i apreciada. No és estrany veure collidors que porten grans manats, orgullosos d’una bona troballa, i que la mostren com si fos un trofeu. L'esparreguera de bosc L’esparreguera és un cas peculiar: la trobem als manuals de plantes comestibles, però només n’aprofitem una petita part i durant pocs dies. La resta de l’any és una mata rígida i defensiva. Els seus fruits, unes baies que passen del color verd al taronja...
