L'Ortiga, la ventafocs de les plantes

Si haguéssim de fer un pòdium amb les tres millors plantes comestibles (i medicinals) que ens ofereix la Naturalesa, l'Ortiga hi seria present. D'ella només en podem dir coses bones, però  fins i tot la pròpia gent d'alta muntanya,  que la tenen a tort i a dret al seu abast,  en tenen una opinió molt negativa, i tot pel fet de ser de les poques plantes que "piquen". L'Ortiga és una planta excel·lent, injustament menystinguda. Us convido, quan en trobeu una, a observar-la amb una lupa i veureu que en la seva superfície té com una mena de minúscules punxes, que contenen un líquid, que al fregar amb la pell és el que ens produeix aquesta lleugera cuissor, que desapareix al cap de poc. 

Colònia d'ortigues...

Com fer que l'ortiga deixi de picar

Aquestes "punxes" desapareixen quan la planta és seca o al bullir-la i fins i tot a l'aixafar-la. Però amb uns guants de goma i unes tisores, podem salvar aquest inconvenient i fer una bona collita que ens servirà per moltes coses, tant per alimentar-nos com per curar-nos.

Aquest paté vegetal està fet amb fulles d'ortiga. No pica perquè vam xafar les ortigues.

Propietats de l'ortiga

L'Ortiga no necessita massa presentació, tothom la coneix de forma despectiva, i aquí del que es tracta és de donar-li tota l'importància  que es mereix dins de la gamma de plantes  útils per al consum i utilització dels humans. Apart de ser comestible, també no fa ni un segle que es feia servir per treure'n fibra tèxtil...

N'hi ha de dues classes: Urtica dioica, que és la que fa les fulles més grans i la trobem generalment en terrenys rics en nitrogen. Li agraden els indrets ben adobats, per això és fàcil veure-la a alta muntanya, on les vaques pasturen. L'altra, l'Urtica minor, la trobem més aviat en camps de conreu o entremig de l'hort, és més baixeta i té les fulles més petites i arrodonides. Tant l'una com l'altra són  comestibles, però evidentment, l'Urtica dioica, la de fulla gran, condeix més. Tant les unes com les altres acostumen a créixer en  formant colònies.

Ortigues en un marge de camí

Com collir ortiga

Tota l'Ortiga és comestible, però ens limitarem a collir-ne  només la part de l'ull, la més tendre, els 3-4 cm del capdamunt de la planta, que si la tallem amb tisores, torna a brotar i així no la malmetem i ens en podem aprofitar.  Si aixafeu amb els dits una fulla (per trencar les vesícules que couen), us la podem menjar crua, és ben bona ¡¡¡

Les ortigues s'han de triar i rentar. Només es mengen les fulles tendres, els brots de  dalt

Com cuinar l'ortiga

Per utilitzar-la per a menjar, cal escaldar-la prèviament, o bullir-la directament amb els altres ingredients quan la consumim com a verdura. Com a condiment li va molt bé la nou moscada o el formatge sec. 
La podem menjar com a verdura de fulla verda normal, amb oli i sal (igual que uns espinacs), en una crema vegetal barrejada amb alguna altra verdura, saltejada, en truita, com a ingredient en una paella d'arròs, estofada amb llegums, en un pastís de verdura, canelons, lassagnes, o fins i tot en un pastís de poma, com a postres.

Sopa d'ortiga

Valor nutritiu de l'ortiga

En el mercat farmacèutic l'ortiga té moltes  aplicacions i productes, però què millor que collir-la fresca i consumir-la també  com aliment diari? Les Ortigues contenen tots els  nutrients en dosis molt altes, que superen àmpliament els aliments habituals. Cal destacar que és molt rica en vitamina C, en proteïnes , i sobretot, en ferro (el doble de la dosi de Fe que tenen els espinacs¡¡¡)  Per això un consum habitual, com a verdura,  ens proporciona la dosi de Fe que necessitem.

	gr. per cada 100 gr. de planta
Ca	Calci	630
Fe	Ferro	7,8
P	Fòsfor	105
K	Potassi	410
Mg	Magnesi	71
Na	Sodi	1
	Proteïnes	8
	Vitamina A	7000
	vitamina B1	0,15
	Vitamina B2	0,15
	Vitamina PP	0,6
	Vitamina C	333

Les ortigues són molt abundants, per sort, i en qualsevol sortida a l'alta muntanya o en llocs humits, en podem recollir un bon ram pel consum domèstic. 

La que ens sobri, la podem assecar:  dues setmanes en un lloc sec i ventilat son suficients per tenir-la prou seca com per esmicolar-la amb les mans (tranquils que no picarà...) i guardar-la en un pot de vidre, amb el propòsit de que cada dia que fem un guisat o sopa li podem tirar pel damunt una cullerada d'ortiga seca, que incrementarà el seu poder nutritiu i energètic sense alterar-ne el sabor, ja que l'ortiga seca té un sabor neutre, i donarà l'aspecte de que li hem tirat julivert esmicolat.  D'aquesta manera, podem menjar ortigues tot l'any.

Us recomano vivament que us busqueu un bon llibre sobre les excel·lents propietats de les ortigues, que són tantes que aquí no hi cabrien, i per sort, la bibliografia al respecte és molt completa.

Receptari:
- Sopa d'ortiga
- Arròs d'ortiga i moixarnons