Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

dimarts, 21 de març de 2017

Romaní a dojo


En aquests dies la nostra geografia està atapeïda de Romaní florit. Els turons han agafat un color blau-gris perquè enguany la flor abunda més que mai. Les pluges han fet que els romanins siguin tot flor, fins el punt que quasi no es percep la fulla.

Un bon motiu per recordar com és de bona aquesta planta per aprofitar-ne allò que té de millor: el seu aroma, tan mediterrani, tan perfumat, tan intens, ... tan nostre.
Recordeu que podeu posar les flors a totes les amanides¡¡

Us deixo una recepta de Iogurt al perfum de Romaní i us convido a provar-lo. Trobareu la recepta en la pestanya del Receptari Silvestre o be  cliqueu aquí per la recepta

Que vagi de gust ¡¡.

dimarts, 14 de març de 2017

Jornada de les Plantes Oblidades a Igualada

La segona edició d'EIXARCOLANT,  la Jornada de les Plantes Oblidades que es celebra a Igualada, arriba el proper dissabte dia 25 de març. Al llarg de tot el dia trobareu paradetes de productes silvestres i de la terra, mostres de gastronomia salvatge, sessions de tasts de plantes, conferències, sortides de reconeixement, ... i un munt d'activitats relacionades amb aquestes plantes oblidades, de la ma d'experts en cada matèria.

Sincerament, no us ho podeu perdre ¡¡ Només que feu una ullada al programa de la Jornada, podreu comprovar que es tracta d'un event de molt nivell, tant pels experts que hi participen, com per l'excel·lent organització per part dels promotors i les ofertes temàtiques que es presenten.

Nosaltres hi serem, com l'any passat, per elaborar el dinar del migdia.

La majoria de les activitats requereixen inscripció prèvia, només cal que Cliqueu Aquí 



dilluns, 13 de març de 2017

Taller de collita i reconeixement de plantes silvestres

Nou Taller de RECONEIXEMENT I COLLITA de plantes silvestres comestibles.
DATA. el proper dissabte dia 18 de marça tocar de Montserrat.

Al llarg del matí  ferem un recorregut a peu per aprendre a identificar-les en el seu propi hàbitaten podreu collir per endur-vos-en i gaudireu d'un matí en contacte amb la natura, ja que farem una bona passejada.

Per inscripcions i  més informació aneu a: natura comestible


dimarts, 14 de febrer de 2017

Créixens, la verdura aquàtica

Els Créixens silvestres, o Créixems  (Nasturtium officinale  W.T. Aiton o també Rorippa nasturtium-aquaticum L.) són una de les  anomenades "verdures oblidades", molt consumides en el passat, però totalment deixades de banda en l'actualitat. Part d'aquest oblit ve donat, segurament,  perquè és una planta molt delicada i és difícil que arribi al mercat en condicions òptimes: Quan es cullen s'han de posar en un tupper amb una mica d'aigua i consumir-les en les properes 24 hores. Nomes així aconseguirem que es mantinguin tendres i cruixents.
En el passat sembla que es consumien  sovint, ja que en Font i Quer, explica que als mercats de Barcelona hi havia les anomenades creixemaires, les dones que venien petits rams de créixens, però ja esmenta que sovint era difícil trobar-los en bon estat, per les característiques abans esmentades. 

Créixens adults amb la seva flor. Interessant observar la forma i disposició de les fulles

On podem trobar créixens? 


Els créixens els trobem al llarg de tot l'any i en llocs on hi circuli constantment aigua molt neta: naixement de les fonts, recs d'aigua neta,  petits rierols, ... la  presència dels créixens indica que l'aigua és pura i sense contaminació, sinó la planta no pot créixer i desenvolupar-se. Per tant, la buscarem sempre en llocs amb aigua corrent i sovint la trobarem  ben be dins de l'aigua, com  una planta aquàtica més i generalment mai creix  sola, sinó que  viu formant colònies, a vegades molt extenses.

Com identificar els créixens?

Créixem jove que evoluciona en forma d'estrella.
Els créixens pertanyen a la família de les Brassicàcies (la mateixa família que la col) i presenten diverses formes al llarg de tot el seu procés de creixement, cosa que a vegades dificulta la seva identificació.
Inicialment la planta presenta una forma arrodonida, amb els petits brots que creixen plans  damunt la superfície de l'aigua, al voltant de l'ull central  de la planta, en forma d'estrella, i les seves fulles acaben en un extrem arrodonit.
A mida que la planta creix, s'allarguem els pecíols, les fulles prenen una forma en punta suau, i la planta es va ramificant, sense deixar d'arrossegar-se i els brots treuen  noves arrels per captar més aigua.
A partir d'aquí, la planta es va dreçant per treure la flor: és molt petita, i blanca, amb 4 pètals minúsculs i en aquest estat és quan ja la trobem formant  colònies tupides. Les fulles han canviat de forma i ara són més allargassades i acaben en punta. 
Però pel voltant de les adultes, segueixen sortint plantes petitones, és un no parar. És en aquest estat de creixement quan és millor collir-les, perque el sabor és més suau. Tot i que al ser sempre tan tendres, en qualsevol moment són comestibles.  En la  planta  adulta, el sabor és més potent, més intens, qüestió de gustos...

Possibles confusions amb els créixens

Gairebé sempre,  els créixens comparteixen hàbitat amb una planta molt similar de la família de les Apiàcies, l'Api bord (Apium nodiflorum). Quan les plantes són adultes és molt fàcil distingir-les, per les respectives inflorescències, però en la primera fase de creixement, quan encara tot són fulles, sovint es fa difícil. De tota manera això no seria un problema a l'hora de consumir-les, perquè l'Api bord també és comestible i si el tasteu, veureu que el seu sabor ens recorda l'api comú.
Per dir-ho  col·loquialment: els créixens i l'api bord són grans amics, que comparteixen indrets i poden compartir les nostres amanides, però cadascú amb el seu sabor independent.


Plantes joves d'Api bord. Observeu la semblança amb els créixems. Cal observar que, mentre que el créixem creix de manera més planera, l'apì s'enlaira de forma recta.
A  l'esquerra, un brot recte d'Api bord,  A la dreta un altra brot de Créixems amb ramificació, observeu la seva forma sinuosa.


Consum dels créixens


Els Créixens són ideals  per consumir en cru. El 90% és aigua (cosa que explica el perquè és tan delicada). El seu sabor una mica picant,  ens recorda la mostassa. També en alguns supermercats se'n troba una varietat cultivada i envasada. També en podem fer una salsa crua, amb oli, llimona i sal. I fins i tot se'n poden fer sopes de verdura. Però sempre haurem de tenir present que el seu sabor és potent i penetrant, per això, amb poques fulles ja és suficient, ja que en cru i en grans quantitats fins i tot podria ser irritant per les vies urinàries.

Com aliment, el seu consum està molt estès en els països de l'orient mitjà, i existeixen, a l'abast de tothom, nombrosos estudis que fan referència a les seves qualitats antioxidants, anti-inflamatòries,  anti càncer i hepatoprotectores.
Els Créixems són una planta plena de nutrients i contenen diversitat de vitamines en proporcions altes. Però sobretot cal deestacar el contigut en minerals:
Ferro: 5,1mg. Sodi: 51 mg. Potassi: 282 mg. Magnesi: 25 mg. Calci: 190 mg. 

*Precaucions:
Les plantes aquàtiques poden estar contaminades per un paràsit anomenat Fasciola hepàtica, propi dels animals remugants, que necessita aigua per desenvolupar el seu cicle larvari, que és llarg i complexe, i necessita de l'existència d'un determinat cargol aquàtic per fer la seva metamorfosi, abans de convertir-se en un bacteri perillós, que quan sortirà del cargol  s'adossarà a les fulles de les plantes aquàtiques. com ara l'Api bord o els Créixens. ,
L'existència  de ramaderia aprop dels llocs de collita, és motiu per prendre precaució.  Cal desistir de collir-ne en llocs freqüentats per ramats de vaques, ovins o pastures,
És aconsellable que abans de consumir les plantes fresques que collirem, en  llocs no contaminats, les posem en remull amb vinagre i llimona. 

Créixem en flor

Curiositats dels créixens


L'origen del seu nom ve de dues paraules llatines:  nasus (nas) + tortus (tort) = Nasturtium, ja que segons alguns autors, aquell que la tastava, havia d'arrugar el nas, perquè els créixens  tenen  un punt de picant. Però  és aquest punt de sabor com de mostassa el que li dóna la gràcia en les amanides.
També és per aquest motiu que en català se l'anomena també Morritort.







dijous, 19 de gener de 2017

Utilitats de les plantes silvestres

Les plantes no només serveixen per alimentar-nos i curar-nos,  sinó que tenen moltes altres aplicacions, però la més sorprenent que he llegit fins ara és aquest   article  de La Vanguardia  del dia 18 de gener, del qual us passo  l'enllaç.

Botja en flor. Planta mel·lifera, útil per que els abelles facin mel
Sota el títol "las plantas también pueden ser fuente de electricidad" ens explica com una simple planta ens pot generar energia elèctrica aprofitable. Tot una revolució pendent que tenim per davant, i que alhora ens fa pensar en com de malament tractem tot el món vegetal, i resulta que és on podem trobar solucions a diversos problemes  actuals de la nostra societat, com són la manca d'aliments, l'alimentació industrial, l'obesitat, ... i l'encariment de l'energia.

Una altra mirada a les plantes es fa necessària. I ens pot canviar la vida...

Borratja: planta comestible, medicinal, mel·lifera, ... i ara,
 segons l'article recomanat, molt  probablement  subministradora d'energia

dilluns, 2 de gener de 2017

Amanides silvestres d'hivern


Hi ha la falsa creença que les plantes silvestres són més pròpies de la primavera. Fals. Si be és cert que a partir de març-abril tot creix de manera esponerosa i abundant, i que podem fer unes collites excel·lents, a l'hivern també podem trobar petits tresors enmig de les parets humides, vorals d'aigües i fonts, marges ombrívols d'alguns camps i feixes... Amb paciència podem fer petites collites extraordinàries:

Podem trobar xicoiafonoll (que tot just vol puntejar), cosconilles  (tenyides de morat pel fred), pimpinellacardamina, picagallinadent de lleó, créixems, llicsons (que pugen acovardits), barretets de bisbe, llantén, vinagrella, ... tot plegat,  suficient per confeccionar una excel·lent amanida silvestre d'hivern,

Ben combinada amb hortalisses del temps, tenim una amanida silvestre hivernal amb una varietat de fulla verda que mai trobaríem al mercat. Molt adient per depurar el cos després de les festes...

Bon amanida¡¡


fonoll
picagallina


enciamet de font


cosconilles
xicoia



dimecres, 21 de desembre de 2016

Com aprofitar les Malves?

Podem reconèixer fàcilment les malves (Malva sylvestris) per la seva preciosa flor lila, rosa o púrpura, ... però precisament quan la flor és tan encisadora, ja no ens serveixen com a verdura. Cal collir-les sempre abans de la floració, quan les fulles són encara tendres i brillants, com ara en aquests moments, fruit d'una  climatologia favorable per al bon creixement general de multitud de plantes silvestres. 
Els camps estan plens de malves ufanoses,  una verdura excel·lent, que condeix molt i que val la pena d'aprofitar, sobretot per fer plats guisats de verdura de fulla verda. Vegeu la  recepta de  cereal, llegum i malves, publicada en la pestanya del Receptari silvestre.
Per que combina molt be la malva? doncs barrejada amb llegum i cereal i sumades les proteïnes de la malva, (és de les plantes que en té més), la combinació resultant és un plat contundent i el mill fa que sigui apte inclús per a celíacs. 

Les malves són ideals per fer sopes,  pastissos de verdura, guisats com aquest, ... Cal tenir en compte però que s'han de deixar bullir be, en funció de com sigui de vella la planta. O millor dit, cal triar preferentment les fulles més joves i tendres. Les fulles més velles, al tocar-les, notem que tenen una textura com vellutada: millor desestimar-les (o bullir-les més estona), ja que aquest pel que fan ens "rascarà" la gola quan les empassem. 
Jo aconsello collir les fulles més joves, gens vellutades, i bullir-les 10 minuts, sense el seu pecíol, només  la fulla. Teniu més dades sobre les malves en altres apartats d'aquest blog


Malva en flor. Precisament en aquest moment, que ens és fàcil d'identificar, ja no ens serveix com a verdura perque les fulles són molt escarransides, qui domina és la flor
Les Fulles de malva no només són una excel·lent verdura, sinó un jaç molt acollidor per insectes okupes 
 
Fulles de malva de planta vella. Malgrat que són molt tendres i que treu fulla nova, la planta ja té una alçada de més de 30 cm. i les fulles són boniques però han perdut la lluentor de les fulles tendres. No és que siguin dolentes per consumir, però millor desestimar-les per "vellutades", o en tot cas, collirem només les més petites i tendres. 



dimarts, 1 de novembre de 2016

Cuina amb rovellons

Temps de  Bolets. Temps de rovellons, els bolets més populars, uns dels millors i més versàtils. 
En aquesta època de l'any és quan la naturalesa es mostra més generosa: les herbes són tendres i en podem fer moltes amanides, les fruites silvestres estan totes madures i a punt per collir, i  els bolets, amb tota la seva diversitat, ens brinden l'oportunitat de poder fer moltes receptes tradicionals i combinar-los per aconseguir plats vegetarians molt bons, com aquest arròs de rovellons i verdures. Podeu trobar la recepta clicant aquí o en la pestanya  del Receptari silvestre.
I si voleu trobar més informació sobre els rovellons, cliqueu en aquesta pàgina,




dimarts, 18 d’octubre de 2016

Menú silvestre

Gratinat  d'hortalisses i borratja
La tardor està sent força generosa gràcies a les pluges de l'ultim mes. Això fa que les plantes tornin a rebrotar, talment com si fos una segona primavera. 
Podem trobar ortigues molt tendres, borratges ufanoses, les malves estan precioses. El borrissol ja s'estén. Les ravenisses  que tot just surten, estan al seu punt per fer amanides, ... Una ocasió que val la pena aprofitar abans que no vingui el fred. 
I a més a més, podem barrejar moltes d'aquestes verdures amb un saltejat de bolets ¡¡

En la pestanya Menús  podeu trobar les preparacions que vam cuinar a la Fira de Sora, amb plantes de tardor:  El públic va poder tastar  diverses tapes que contenien cinc tipus de verdures de fulla verda  diferents, en un sol menú: Borratja, Ortiga, Malves, Borrissol i Ravenissa.

Us convidem a tastar-ho¡¡


dimecres, 28 de setembre de 2016

Arrop, la confitura sense "sucre"


L'Arrop és un postre històric que ens recorda la ingeniositat de les cuines de fa 2000 anys, quan encara no tenien el sucre i se les havien de pensar totes per obtenir la dolçor d'on fos. Segurament, és l'endolcidor més antic, després de la mel.

Es un esmorzar molt energètic, pels sucres naturals que porta. Un postre contundent. Un berenar molt nutritiu. I una confitura original i deliciosa.

Què és l'Arrop?


L'Arrop que s'elabora actualment és una confitura que combina fruita i hortalisses del temps: poma, pera, codony, figues, carbassa, albergínia, moniato, ... S'acostuma a elaborar  a finals d'estiu i principis de tardor, aprofitant la temporada del raïm.

Si be amb la gamma de fruites i verdures podem fer de més o de menys,  el que mai pot faltar per fer arrop, l'ingredient bàsic, és el most, el suc del raïm abans de fermentar i convertir-se en vi. Per tant, pels escèptics, cal subratllar que el most no porta alcohol, només sucres.

Tradicionalment,  l'arrop  es solia preparar a les cases de pagès, en el temps de la verema, abans que el most no fermentés, i de passada, per aprofitar  les últimes fruites i hortalisses de l'estiu. La tècnica de conservació d'aquesta confitura és basa en l'alta proporció de  sucre que conté el raïm, que és aproximadament d'un 20%. El 80% restant és aigua. I si,  a més a més, li posem fruites molt dolces, la dolçor i el poder de conservació, augmenta.

Quan es bull el most, una part de  l'aigua s'evapora i  el suc restant que queda té molta més concentració  de sucre. Per això, la fruita que hi banyem, queda tota empapada i tenyida pel most reduit, i per tant, més dolça. S'aconsegueix així una conserva, a la qual no ens cal afegir-hi gens de sucre refinat.
El resultat és un preparat amb troços de fruita i verdura, xops de most minvat, dolcíssims, i que conformen un aliment altament energètic. Era un dels berenars més esperats per la canalla.

Arrop, confitura tradicional

La definició actual d'Arrop seria "una confitura de fruita de temporada, elaborada a base d'una reducció de most, utilitzant com a conservant l'alta proporció de sucre que té aquest most". L'aprofitament dels sucres del most, per reducció del suc, fa que en aquesta confitura no calgui afegir sucre industrial per tal que es conservi (com passa amb les confitures en general).

L'elaboració de l'Arrop ve de molt antic, i amb tota rotunditat es pot afirmar que l'Arrop és la confitura més antiga de la cuina catalana, i també de la cuina mediterrània.

La història de l'arrop és apassionant i les diferents elaboracions culinàries que permet, són altament nutritives i delicioses. No es tracta exactament d'un aliment silvestre, però si que es pot elaborar amb fruita silvestre, que sempre és més dolça que la conreada.

Abans de res cal dir que, arreu de la geografia espanyola, d'Arrops n'hi ha de molts tipus, elaborats amb diferents fruites i procediments, però tots tenen un denominador comú: la no utilització de sucre industrial -refinat o no-  i l'aprofitament, com a conservants,  dels sucres propis de les fruites més dolces: raïm o figues.

Anem a conèixer doncs l'Arrop: el seu origen, història,  varietats i consum.

Història de l'Arrop

Les arrels de l'arrop es perden  en la nostra història gastronòmica, i  tenen un origen comú amb altres cultures mediterrànies. I també hi podem veure una elaboració amb molta lògica.

L'etimologia de la paraula arrop ve de l'àrab hispànic "ar-rrub", format per l'article ar i el mot rrup (suc de fruita). Això indueix a pensar que l'arrop probablement  ja era conegut pels àrabs. Però l'arrop, entès, al peu de la lletra,  com a suc de fruita dolç, ve de l'època romana i l'anomenaven sapa. Possiblement, quan els àrabs van arribar a la península, es van trobar ja amb aquest  producte, la sapa, que ja formava part de la cultura gastronòmica dels romans, i que en realitat,  no és res més que una mena de "sucre dels pobres", perquè fins  aleshores només existia la mel. (La canya de sucre, precisament,  van ser els propis àrabs que la van començar a introduir a la península, però durant segles va ser un endolcidor de luxe, escàs i car, limitat a la zona geogràfica llevantina).

Segons el llibre d'Apici L'art de la cuina, els romans ja elaboraven  una mena de reducció del most, a una proporció que podia ser de 2/3 o de la meitat, i l'anomenaven sapa.  Aquest líquid  és el que es guardava i es feia servir per endolcir multitud de plats, no només postres, sinó guisats de carn, peix i verdures.  Exactament com ho fan avui dia a Sardenya, on encara elaboren la Sapa amb aquest mateix procediment, que com a mínim té 2000 anys.

Donades les característiques d'aïllament pròpies d'una illa, on el sucre blanc hi va entrar molt tard, i a més, inicialment era un producte de luxe,  cal pensar que el seu mètode actual d'obtenció de la Sapa i les seves aplicacions culinàries, obeeixen a una tradició modelada per les necessitats de tenir un "sucre" a l'abast. I de fet, els sards,  no només conserven el mètode, sinó el mateix nom que els romans donaven a aquesta preparació: Sapa. (Vegeu en aquest mateix blog l'entrada relativa a la  Sapa).

La primera notícia catalana que en tenim és el Llibre del Sent Soví, que també  ens parla de l'Arrop, però curiosament, en cap capítol ens explica com s'elabora. Això delata que en aquella època (segles XIV-XV) ja es tractava d'un ingredient molt conegut. En aquest llibre, únicament s'esmenta l'Arrop en algunes receptes  d'elaboracions escabetxades de carn, aus i peix, en les quals,  al final de les indicacions sempre  acaba dient: "... i si queda massa fort de vinagre, hi poses mel o arrop...". 

És a dir, el Sent Soví dóna a entendre que l'Arrop és un ingredient líquid per endolcir. No queda clar si aquell Arrop medieval que allí s'esmenta, conté fruita (com l'arrop que coneixem avui) o be es tracta únicament d'una reducció de most, cosa que seria més factible, ja que no hem d'oblidar que en aquella època el sucre era encara un aliment no habitual. Per tant, per endolcir calia recórrer a la mel o al most reduït. Es dedueix doncs que l'arrop, en el seu ús medieval seria equiparable a la sapa dels romans o la sapa sarda.

Evolució de  l'arrop-suc  a  l'arrop-confitura?
Sembla ser que per aromatitzar l'arrop s'hi podien bullir pells de codony, taronges, o talls d'alguna fruita més, i s'obtenia una reducció de most amb gust afruitat. Però segurament aquests trossos de fruites, xopes de most, es consumien després. I d'aqui a l'arrop actual, amb fruita, hi ha només un pas...
La meva teoria és que  l'Arrop fou incialment un ingredient endolcidor, obtingut a base de reducció de most, que tenia l'inconvenient de l'estacionalitat. I posteriorment, amb l'aparició, popularització i abaratiment del sucre,  l'arrop va anar perdent  la seva condició d'endolcidor líquid, i va quedar com una variant de conserva dolça, elaborada a base de most i fruita, que és com el coneixem actualment.

Amb la denominació d'arrop també es coneix un preparat dolç i líquid,  tradicional de Menorca, que es fa amb fruites bullides durant llargues hores. El resultat és com una mel de fruites, espessa, per condimentar, similar als arrops medievals. Us deixo un blog interessant  on podeu veure aquesta variant d'elaboració d'un altra tipus d'arrop.


Consum d'Arrop

Una recepta tan antiga i tradicional com l'arrop,  fa que la seva elaboració s'hagi anat adaptant a cada territori, en funció de les fruites que hi dóna la terra, fins el punt que adopta altres denominacions, que fan referència als seus ingredients, com el Calabazate de Múrcia, o el Mostillo a la Manxa.
Però la base de totes les variants, segueix ésent el most minvat.



Com es fa l'Arrop?

Necessiteu Most. El podeu obtenir a partir d'aixafar el raïm fins que quedi tot el suc apart i la pellofa quasi seca. Jo ho faig amb les mans, trencant els grans de raïm i acabo el procés premsant les pells en el colador xinés. El most, finalment es cola, però amb un colador no massa espès, que ens separi només la pell i els pinyols.  

També necessitareu fruita i hortalisses del temps. Ha de ser fruita molt dolça, millor si són fruites silvestres, sobretot les pomes. Podeu trobar molts pomers silvestres que donen unes pomes petites, però que són dolcíssimes. Per mi són les millors.

Quan tingueu el most, podeu fer dues coses:

  • fer Sapa  per guardar el líquid resultant i utilizar-lo com a condiment, tal i com fa el Sent Soví.
  • o be fer l'Arrop amb fruita i hortalisses, per tenir un tipus de confitura més al rebost.
La recepta següent és la de la meva mare, que cada any per la verema ens feia una gran olla  d'arrop que desapareixia en pocs dies:

Recepta d'Arrop (per a 4 persones)


  • un quilo de raïm, blanc o negre, és igual (ens donarà aproximadament uns 0,750 litres de most).
  • 600 gr. de fruita i hortalisses  (poma, pera, codony, figues, carbassa, albergínia, moniato) totes tallades a daus. Hi podeu posar les que volgueu, en una proporció similar cadascuna. Si d'alguna no en teniu no passa res. Poseu les que volgueu. Això si, les figues, com a molt dues, perquè no queden sòlides sinó que es desfan i passen a formar part del suc, per tant, feràn granet i haurà de bullir més per espessir.
  • Tres brotets de fonoll, que els traurem al final de la cocció. La meva mare l'hi posava sempre i trobo que  dóna un toc de dolçor molt peculiar.
Procediment:

  • Poseu el most reposat a bullir a foc lent, amb la fruita i hortalisses i l'olla tapada. Passada una hora, traieu la tapa i que segueixi bullint uns 45-50 minuts més.  S'ha de remenar periòdicament.
  • Quan veiem que ens vol quedar sec, el trèiem i es deixa refredar. 
  • El temps de cocció pot variar, depenent de l'aigua que portin les fruites.
  • Si el volem guardar molt de temps, l'haurem d'esterilitzar al bany Maria. 


L'Arrop és una elaboració molt original que ens porta als origens de la nostra cuina mediterrània, on la lògica culinària,  l'engiy i la necessitat han sabut obtenir el millor de cada producte  i aconseguir conservar uns aliments de temporada, per  gaudir-ne al llarg de l'estació freda que ve ara.

L'arrop fa un matrimoni perfecte combinat amb gelat de vainilla, o amb mató.

Bon Arrop¡


dimecres, 7 de setembre de 2016

Conéixer be el saüc

Aquest és un blog  per divulgar  bàsicament de bons aliments silvestres. Però precisament per això, a vegades és necessari comentar els que són tòxics, per evitar que la possible confusió de les persones poc expertes, esdevingui un malson.

Saüc
És temps de collir els fruits del Saüc (Sambucus nigra), però també, en segons quins indrets, ens podem trobar amb un altra arbust  molt similar, l'Évol (Sambucus ebulus) que és tòxic. Cal conèixer molt be totes dues plantes  perquè  sovint, solen créixer en els mateixos llocs.
Per collir Saüc, gairebé sempre t'has d'estirar enlaire i a vegades no s'hi arriba. En canvi, si volguéssim collir Évol, només caldria estirar el braç,  o inclús ajupir-nos. ës el primer detall que ens ajudarà a distingir un o altra.
Es important aprendre'n  doncs  les diferències  per no equivocar-se, ja que les dues espècies floreixen i fructifiquen alhora.
Aquestes són les principals característiques  visuals que ens ajudaran a distingir les dues plantes, així com també les fotografies, que ens permeten de comparar les dues plantes:



Característiques del Saüc (Sambucus nigra)

  • És un arbust amb vocació d'arbre. Popularment se'l té per un arbre, ja que d'adult presenta escorça i pot arribar a tenir uns 10 mts. o més, i els seus fruits solen estar en l'alçada.
  • Creix en llocs humits, preferentment vora de rius, torrents, hortes  i també de cases. 
  • El trobem de forma individual, no acostuma a formar colònies. En ocasions conviuen el saüc i l'évol en un mateix indret.
  • Floreix en forma de corimbes, que produeixen  nombrosos petits fruits arrodonits, de color negre vinós.
  • Els grans del fruits estan com separats, no fan pinya
  • La posició del corimbe fructificat, va de dalt a baix i  ens recorda una "ma penjada" cap avall.
  • El Saüc té com a parts comestibles les flors i els fruits. La resta de l'arbre te usos medicinals.

    Saüc
    Saüc

Característiques de  l´Évol (Sambucus ebulus)

  • És un arbust que pot arribar a 1m o 1,5 mts. Té aspecte de tija amb fullam.
  • Creix en llocs humits, preferentment vora de rius, torrents, cunetes, marges  i també de cases.  
  • El trobem sempre formant colònies de bastants individus. En ocasions conviu a costat del Saüc.
  • Floreix en forma de corimbes, que presenten nombrosos fruits arrodonits de color negre brillant.
  • La posició del corimbe va de baix a dalt i ens recorda una "ma pidolant" en direcció al cel.
  • Els minúsculs fruits rodons estan com apilotonats, fent pinya (en el saüc estan caiguts).
  • Les seves fulles desprenen un cert mal aroma
  • L'évol és un arbust considerat tòxic pels seus dràstics efectes purgatius

Évol, observeu com els fruits són molt arran del terra,
 per la poca estatura de la planta i volen mirar cap amunt.
Compareu també les fulles de l'évol amb les del Saüc de la
resta de fotografies.


Évol, 
Évol, en les dues fotografies  es poden
apreciar  els corimbes fructificats.
Fixeu-vos com el corimbe fructificat
 pren una direcció cap amunt. El pes dels
fruits no el fa decaure, la planta té força
 suficient per aguantar el fruit.
 En canvi, el Saüc no s'aguanta i cau, tal
com es pot veure en la foto de sota.





Saüc, observeu l'efecte de "ma caiguda"

Saüc en maduració. No tots els fruits maduren alhora.





"arbre" de Saüc en plena floració. Observeu com els corimbes de les flors miren amunt, però després, pel propi pes de la fruita madura, es giren cap avall i queden penjant, tal com es veu en la foto anterior  

divendres, 12 d’agost de 2016

Com aprofitar els fruits de saüc

fruits de Saüc a punt de consumir/elaborar
Som a l'agost. El Saüc  (Sambucus nigra) ja té els seus fruits pràcticament tots madurs. Els ocells ja s'hi han fixat i comencen a picotejar-los. Ara és el moment de collir-los doncs.

El Saüc és un arbust sovint amb aparença d'arbre,  que trobem amb freqüència vora les masies o llocs habitats, frescos o amb una certa humitat i sols rics. També creix en abundància a la vora de rius o rieres. Els seus corimbes de flors blanques el fan inconfusible a la primavera.

Ramells de Saüc madurs,
Les diverses parts del Saüc (fulles, flors, escorça, ...) tenen propietats medicinals, degudament utilitzades, però no tot el Saüc és comestible. Únicament les flors i els fruits es poden menjar, la resta és lleugerament tòxic. Per tant, sempre que en collim per menjar, agafarem únicament  les flors dels corimbes. sense peciol  (a la primavera) i les petites cireretes negres,  plenes de suc,  ara a l'estiu, que estiguin ben madures.


  
Propietats dels fruits de Saüc
Si en alguna cosa destaquen els fruits del Saüc és en el seu alt contingut en Potassi (300 mg/100g), apart d'altres molts nutrients, però en proporcions no tan rellevants.



Com utilitzar els fruits de Saüc?
Es poden menjar directament de l'arbre,  tenen un sabor molt peculiar i dolç. També en podem fer pastissos, sucs, licors, ... i també   melmelades. En aquest cas, cal barrejar  el Saüc amb poma, perquè és la manera d'obtenir una  confitura que quedi espessa, ja que les cireretes de Saüc, pràcticament no tenen polpa, el 80% és tot aigua.

  • Recepta amb  Saüc: Pastís de Saüc
    (per a 6 persones)
    • 250 gr de fruits de Saüc 
    • dos ous
    • 50 gr de sucre integral no refinat
    • 50 gr de farina de blat de moro
    • dues cullerades de iogurt natural
    • un pessic de raspadura de llimona

    Triem les cireretes de Saüc, que no quedi cap bri  de corimbe¡¡ Les rentem i escorrem.
    Batem els ous (rovell i clara) amb el sucre, ben batut, i anem afegint la farina sense deixar de batre.
    Finalment hi posem. el iogurt i la ratlladura de llimona.
    Preparem una safata rodona de forn amb un paper sulfuritzat. Hi estenem els fruits de Saüc, que cobreixin tot. Aboquem la barreja al damunt i ho enfornem 40      minuts a 180º, i punxim abans de treure-ho per assegurar-nos de la cocció.
Primer pas: un cop feta la barreja 
amb els ingredients,  banyem 
tots els fruits i els posem al forn
... i passats uns 40 minuts, ho desenfornem 
i ja tenim el pastís de fruita fet ¡¡






...i el resultat és un pastís lleuger i fresc...

Cursos de plantes silvestres