Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre

La recepta dels Frexols o Resoles , és d'arrel medieval i la podeu trobar en el capítol 169 del Llibre de Sent Soví, la primera obra de Cuina catalana, escrita en el segle XIV. L'interès que té aquesta recepta és que es fan servir únicament dos tipus d'ingredients: herbes aromàtiques silvestres i farina. Heus aci la recepta, tal i com ve redactada en l'obra citada (he intentat mantenir l'estil original): CLXIX.  Com  fer Frexols Si vols fer Frexols, se fa així: pren sàlvia i menta i hisop i sajolida i ruda i julivert  i fonoll i  créixens i celiandre i comí tendre i matafaluga i altres bones herbes.  De cadascuna segons et sembli. I picades totes juntes, fort i rega-ho. Després tingues farina blanca ben passada i destrempen les herbes amb aigua i fes resoles. En realitat,  aquesta recepta amb plantes silvestres aromàtiques, extreta  de la nostra Cuina Medieval, es tracta d'una mena de truita sense ou,  només amb farina i herbes...

Aquest és el títol del meu nou llibre , escrit amb la col·laboració d´Elisenda Carballido, experta en Nutrició i Dietètica, i que el podreu trobar a partir del 13 d'octubre a totes les llibreries. HERBES A LA CARTA  ( Cossetània Edicions ) és un llibre per endinsar-nos en el coneixement de les plantes silvestres comestibles : Ens mostra on trobar-les, com les podem reconèixer, com collir-es, com preparar-les per fer-les apetitoses i sobretot, les seves propietats nutritives. L'objectiu d'aquesta obra és proporcionar la informació bàsica per començar a endinsar-nos en aquest fascinant món de les  plantes  silvestres que ens brinda la Natura, per tal d'obtenir-ne els millors aliments i saber optimitzar-los en els fogons. El llibre HERBES A LA CARTA  s'endinsa també en la història de la nostra  cuina, per mostrar-nos com i de quina manera el consum de plantes silvestres ha format part de la nostra cultura culinària i gastronòmica. Per tant, vist des d'...

La Verdolaga ( Portulaca oleracea ) és una planta molt familiar, perquè la trobem en totes les hortes, jardins, torretes  i en camps acabats de llaurar. Sol créixer ara, cap a finals d'estiu, amb les pluges d'agost. És de les plantes que "ens fan nosa" i les arranquem. Doncs bé, arranquem-les, però que siguin per posar al plat: a les amanides, en una sopa de verdura, en una truita. Verdolagues amb flor La Verdolaga és  una planta menuda, que quan ha agafat una alçada de 5-9 cm, aleshores creix arran de terra, desplegant els seus brots en sentit circular i pot formar  mates de molta amplària. Tota ella és comestible: tronc, fulles i fruits (minúsculs). Foto de verdolaga, troncs i fulles comestibles Propietats de les verdolagues Per un tema pràctic, el més fàcil de consumir són les fulles de les Verdolagues , que tenen un gust àcid i una textura cruixent que quan les masteguem, es torna viscosa, degut al molt de mucílag que contenen. Per aquesta ra...

Notícia breu: l' Amarant està d'oferta. Les sovintejades pluges que cauen d'ençà el  juny i el que portem de juliol, han fet que enmig dels rostolls creixin, ufanoses, multitud de plantes d' amarant .  En aquests moments, podem trobar plantes joves, que ben just si tenen un pam, tendres i vigoroses, que ens conviden a collir-les i degustar-les. Més enllà, veurem ja les mates d' amarants que van créixer a finals de maig, que ja estan totes espigades. Així, podrem comparar i veure l'evolució d'aquesta planta comestible. Quan un camp ha estat llaurat o segat, les primeres plantes verdes que hi creixen són els amarants i els blets. Doncs bé, si observeu els camps segats, veureu, entremig de la palla,  clapes verdes d'amarants. Estan en el seu millor moment per ser collits i consumits. Com recollir amarant Tallarem amb unes tisores les 4-5 fulles del capdamunt, que són les més tendres i verdes. Atenció de no collir-ne cap que tingui unes ta...

Efectivament, l'Alfals és una planta silvestre comestible, apta per als humans. Tothom sap que és un dels aliments bàsics del bestiar, sobretot a l'hivern, quan se'l mengen bo i sec. Doncs be, també nosaltres ens el podem menjar, i ho hauríem de fer amb regularitat, donades les grans propietats nutritives d'aquesta planta. Alfals jove, en el millor moment per collir-ne les fulles L'Alfals (Medicago sativa) és una planta herbàcia de la família de les Fabàcies, que es conrea de cara a obtenir farratge pels animals, però donat que arrela amb molta facilitat, s'escampa i la podem trobar en estat silvestre fora dels camps de conreus,  a les vores de camins, marges, ... De seguida que arriba la primavera comença a brotar, i ho ferà tantes vegades com el tallem, és a dir, que si som curosos, no ens faltarà mai alfals : tallem els brots del capdamunt, i torna a créixer ràpidament, tornem a tallar, i insisteix en créixer, ...  i així podem anar ju...

La Dent de Lleó , o també Pixallits ( Taraxacum officinale ) és una planta tan habitual com imprescindible. Pertany a la família de les Asteràcies o Compostes, que té diverses espècies comestibles, però aquesta és una de les més conegudes com a comestible  i que té més renom com planta medicinal. Fulles i flors de dent de lleó o pixallits Hàbitat - on trobar dent de lleó o pixallits Li agraden els prats humits, millor si han estat de pastoreig; els racons ombrívols del bosc i indrets frescos. La trobem sempre al llarg de l'any, però ara a la primavera és quan és més tendra i les seves fulles fan de més bon menjar, bo i crues. A partir d'ara ja treu le seves nombroses flors d'un groc llimona espectacular i és fàcil d'identificar-la enmig de tot l'herbam. La Dent de   Lleó és coneguda com a planta medicinal per les seves propietats diürètiques i depuratives , però precisament per això és convenient consumir-la amb freqüència. Si la mengem com al...

La calèndula té grans propietats per la pell. Quan es recull és quan està oberta mirant el sol, perquè és aleshores quan tots els flavonoids (substàncies que ens beneficien a la pell) estan presents en la flor, per protegir-la dels rajos solars. La Natura ens dóna el que necesitem en el precís moment que cal. Només cal saber llegir-la i actuar en conseqüència, saber veure quines plantes i fruits silvestres podem collir ara i aprofitar-los per afavorir les defenses del nostre organisme en base a la nostra nutrició. En aquests moments previs a l'entrada de l'hivern, és quan cal estar més previnguts de cara a no encostipar-nos. En aquests casos la medicina clàssica recomana bones dosis de vitamina C. Doncs be, si fem una ullada als fruits de tardor veurem que en aquesta estació `podem trobar els més rics en vitamina C, com ara els fruits de la gavarrera, que són els que en tenen una més alta concentració. x

Quan acaben els freds hivernals, apareixen les primeres Cosconilles , les primeres herbes comestibles  que podem trobar en abundància en marges, parets, i terres poc fèrtils.  Cosconilles És una planteta modesta, que no necessita gaire terra per créixer, ni sòls gaire fèrtils, tot al contrari. És habitual trobar-la entremig de les parets de pedra seca de les nostres vinyes, preferentment poc assolellats. La Cosconilla (Reichardia picroides) és una planta de la família de les Asteràcies (Compostes), amb fulles que surten d'arran de terra, en forma de roseta. Les tiges que suporten les flors són el doble o el triple d'altes que les fulles. Les flors són de color groc intens, molt semblants a les del pixallits. Les Cosconilles han estat sempre plantes molt apreciades per la gent de camp , per complementar les amanides. Les fulles es cullen arran de terra   quan la planta és tendre. Tenen un lleuger sabor amarg, que és més pronunciat com més vella   és...