Ametllons, les ametlles tendres
Diu la dita que per Santa Magdalena l'ametlla ja és plena (22 juliol). Per tant, ara és el moment de collir els ametllons, és a dir, les ametlles encara tendres que ens ofereixen els ametllers, siguin abandonats o a la vinya. Denominem Ametllons a les ametlles immadures, (però comestibles), que en aquesta època encara són verdes per la part externa, gruixudes i d'aparença dura.
En aquest moment l'ametlla interior ja està formada i té consistència per ser menjada. A partir d'ara, si la deixem a l'arbre, s'anirà assecant en totes les seves 4 capes:
La capa l'exterior o polpa, que és la part sucosa del fruit, i no és comsetible. Ara presenta un color verd i és la capa més gruixuda, que s'anirà assecant i caurà, per deixar al descobert la segona capa:
la closca, de material prou fort i consistencia llenyosa, per protegir el fruit, o sigui, l'ametlla pròpiament dita.
Si ara trenquem la closca de l'ametlló, trobem aquesta ametlla tendra, envoltada per una lleugera pell equivalent a la tercera capa, i que la llevarem perquè sinó ens resultaria amargant. Es la pell que cubreix els ametllons, de color groc pàl·lid i quan l'ametlla és seca es torna de color marró torrat, que és com generalment la coneixem, ja que les ametlles que es venen al mercat són ja seques, trencades i amb la seva pell prima, torrada i trencadissa.
Els ametllons són doncs ametlles prematures, que no se solen trobar al mercat, però que pels que viuen al camp són prou conegudes.
En aquest estadi del fruit, des de finals de juny fins a primers d'agost, les ametlles es poden menjar fresques i tendres: són cruixents i sucoses i lleugerament dolces. Però també en podem fer una sopa fresca, vegeu el receptari.
Menjar ametlles és molt recomanable per la salut, ja que tenen altes dosis de fòsfor, magnesi, potasi i sobretot, de calci. De tota manera, els ametllons, donada la seva condició de fruit immadur que no ha arribat a la seva plenitud, no em consten dades de la seva composició nutricional, que probablement no sigui la mateixa que el fruit madurat, del qual sí que hi ha àmplia bibliografia.
 |
| Ametllons trencats |
En aquest moment l'ametlla interior ja està formada i té consistència per ser menjada. A partir d'ara, si la deixem a l'arbre, s'anirà assecant en totes les seves 4 capes:
La capa l'exterior o polpa, que és la part sucosa del fruit, i no és comsetible. Ara presenta un color verd i és la capa més gruixuda, que s'anirà assecant i caurà, per deixar al descobert la segona capa:
la closca, de material prou fort i consistencia llenyosa, per protegir el fruit, o sigui, l'ametlla pròpiament dita.
Si ara trenquem la closca de l'ametlló, trobem aquesta ametlla tendra, envoltada per una lleugera pell equivalent a la tercera capa, i que la llevarem perquè sinó ens resultaria amargant. Es la pell que cubreix els ametllons, de color groc pàl·lid i quan l'ametlla és seca es torna de color marró torrat, que és com generalment la coneixem, ja que les ametlles que es venen al mercat són ja seques, trencades i amb la seva pell prima, torrada i trencadissa.
Els ametllons són doncs ametlles prematures, que no se solen trobar al mercat, però que pels que viuen al camp són prou conegudes.
 |
| Ametllons trencats i pelats |
Menjar ametlles és molt recomanable per la salut, ja que tenen altes dosis de fòsfor, magnesi, potasi i sobretot, de calci. De tota manera, els ametllons, donada la seva condició de fruit immadur que no ha arribat a la seva plenitud, no em consten dades de la seva composició nutricional, que probablement no sigui la mateixa que el fruit madurat, del qual sí que hi ha àmplia bibliografia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada