Les algues són un tresor amagat sota les
onades: nutritives, versàtils i plenes de vida. Descobreix per què aquest super-aliment
pot transformar la nostra dieta.
 |
Alga "dulse" agafada a les roques.
En marea baixa queda al descobert. |
Quan parlem de plantes silvestres, sempre
pensem en les que creixen a terra ferma, sigui perquè les veiem a diari, perquè
les toquem, les trepitgem i formen part de la vida quotidiana, encara que no
les coneguem ni sapiguem com es diuen.
Segurament és per tot això que les algues, les
“plantes del mar”, no les tenim presents, ni les coneixem, ni les veiem, ni són
un aliment habitual, llevat de comptades excepcions en algunes cultures, com
ara la japonesa.
El cert és que les algues són la gran reserva
d’aliments del planeta. Tenint en compte que hi ha més superfície de mar que de
terra, és fàcil endevinar que hi ha més algues que plantes terrestres.
Un tresor amagat sota les onades
 |
| Típic paisatge de marea baixa. Al fons el mar i en primer pla la zona plena d'algues que l'aigua ha deixat durant la retirada. Aquestes algues mortes s'aprofiten per adobar els camps. |
Pensant també que l’aigua del mar conté tots
els elements químics i tots els nutrients coneguts (i per conèixer) podem
deduir que les algues ens aporten aquests nutrients en gran quantitat, densitat
i diversitat, ja que s’alimenten dels minerals dissolts en l’aigua marina per
fabricar proteïnes i altres molècules. Entre molts altres nutrients, les algues
destaquen per la seva elevada proporció de proteïnes completes. Són concentrats de mar i de nutrients.
Ben mirat doncs, consumir algues marines -i
també les d’aigua dolça-, és expandir el
nostre ventall d’aliments i enriquir-lo amb les “joies de la corona”. Les algues tenen unes proporcions de nutrients molt superiors als
aliments habituals.
El consum regular d’algues pot ajudar a cobrir
les possibles mancances de determinats minerals. De fet, tenint en compte que
estudis recents afirmen que els productes actuals tenen menys nutrients que els
d’abans, afegir un pessic d’algues a la nostra dieta habitual pot ajudar el
nostre organisme.
Naturalesa i morfologia de les algues
Des d’una visió utilitària, podríem dir que les algues són les “plantes del mar”, perquè comparteixen característiques visibles com el color verd i la fotosíntesi, i també perquè tenen usos similars als de les plantes terrestres.
Tanmateix, des d’una òptica científica, cal destacar que les algues no són plantes veritables, ja que no tenen arrels, tiges ni fulles, ni tampoc teixits diferenciats com les plantes de terra ferma. En canvi, sí que presenten estructures equivalents, com un anclatge o crampons per fixar-se al substrat, una estipa (similar a una tija) més o menys llarga segons l’espècie, i làmines o frondes, per on realitzen la fotosíntesi i que poden tenir formes i mides molt variades.
No hi ha un sistema únic de classificació de les algues, ja que provenen de llinatges evolutius diferents de les plantes terrestres. El que totes comparteixen és la capacitat de fer la fotosíntesi i de produir oxigen, de manera que podríem definir-les com organismes semblants a les plantes que viuen principalment en ambients aquàtics.
Les algues són organismes fotosintètics aquàtics que poden ser unicel·lulars (com les microalgues) o pluricel·lulars (com les algues marines). Es troben tant en aigua dolça —com llacs o rius— com en aigua salada.
De cara a la finalitat divulgativa del blog, adoptarem la classificació més pràctica i visual, basada en el color. Segons els pigments i l’estructura, es distingeixen tres grans grups: algues verdes, vermelles i brunes.
Les algues verdes són les més semblants a les plantes terrestres i contenen clorofil·la en gran quantitat. Les vermelles presenten pigments com la ficoeritrina, que els dona el color característic i els permet viure a més profunditat. Les brunes, en canvi, de tons daurats o oliva, són pròpies de mars freds i contenen un pigment anomenat fucoxantina, que els confereix el seu color característic i un alt valor nutricional.
Tot i aquestes diferències, poden conviure en el mateix medi, especialment en zones litorals rocoses, on es distribueixen segons la profunditat i la intensitat de la llum. Les algues verdes predominen a les parts més superficials i il·luminades; les brunes ocupen zones intermèdies, i les vermelles prosperen en aigües més fondes, on arriba menys llum solar.
Quan anem a collir algues, ho fem amb la marea baixa, que a la Bretanya pot arribar a baixar gairebé deu metres. Això fa que la línia de la costa canviï molt i puguem accedir a zones que, amb la marea alta, queden completament submergides, com si collíssim algues al fons del mar.
La meva immersió al món de les algues
marines
 |
| He trobat una Kombu!!! |
Aquest mes de setembre he tingut l’ocasió d’anar
a la Bretanya francesa a collir algues marines i les seves aplicacions culicncàraies,
aprofitant la gran marea de l’equinocci.
En moments de marea baixa és possible
endinsar-se en el mar, amb l’aigua fins als genolls, i poder veure, reconèixer
i pescar una gran diversitat d’algues comestibles.
Collir algues a la Bretanya és una activitat
apassionant, amb un resultat molt enriquidor que vull transmetre aquí. Si hagués
de resumir les vivències i coneixements que he après, diria senzillament que “les
algues són vida”. És més, tenint en compte el valor nutricional de les algues, es
pot afirmar que són l’aliment del futur. Ric en nutrients i sostenible
Ha estat una experiència fantàstica, molt interessant
i divertida. Però el millor és que, gràcies als coneixements apresos, he modificat
la manera d’alimentar-me. Ara cuino amb algues i són presents cada dia als meus
plats.
Com collir algues a la natura
Per conèixer-les a fons el millor és anar a
buscar-les a la costa, en moments de marea baixa i en indrets on l’aigua sigui
ben freda i ben oxigenada per les onades. I per descomptat, en llocs agrestes,
salvatges i ben lluny de ports. És una activitat apassionant, però pot ser
complicada i en ocasions difícil. També és una aventura fantàstica i
engrescadora, com la que acabo de viure.
Les costes de l’Atlàntic són un lloc ideal per
dur a terme la collita d’algues. Per a qui no pugui o no vulgui viure aquesta
aventura, hi ha algunes empreses gallegues al mercat que es dediquen a fer les
tasques de recerca, recollida, assecat i envasat de les algues. Així, les podem
comprar i la qualitat és bona i confiable.
De la mar al rebost: el tractament de les
algues
 |
| Deshidratador domèstic |
La collita de les algues es fa quan la
marea baixa les deixa al descobert o amb poca aigua. Alguna varietat requereix
busseig per obtenir-les. Però a peu pla
i amb aigua fins als genolls, es possible obtenir-ne diferents espècies, per a consum domèstic.
L’assecament se sol fer mitjançant un
procés de deshidratació, a temperatura moderada, que asseguri un bon resultat i
permeti la conservació posterior en òptimes condicions. La gran majoria es
venen seques, triturades en forma de pols o barrejades amb altres herbes
afegides, com una sal.
La conserva en sal permet guardar-les i
consumir-les crues. Però no totes les algues tenen una textura adequada per aquest
mètode. Per això les trobem en forma de tàrtars, patés, barreges amb altres
llegums, etc.
Quants tipus d’algues es poden menjar?
Es coneixen unes 800 espècies d’algues: les
micro-algues i les macro-algues. D’entre totes elles, només una trentena es fan
servir per al consum humà. La gran majoria són d’aigua salada. I no totes les
algues creixen en tots els mars sinó que algunes són pròpies de determinades àrees
del planeta.
 |
| Estenedor "sostenible" |
Dins d’aquest petit grup d’algues comestibles podem distingir quatre grans subgrups:
- Algues verdes
- Algues brunes, que són les més conegudes
- Algues vermelles, menys nombroses
- Algues d’aigua dolça
☝En les entrades del blog enumeraré únicament
les més conegudes i que són les que
podem trobar, tant al mercat com a les
costes europees, per incorporar a la nostra alimentació.
Algunes coses que cal saber abans de
menjar algues!
- Les algues marines també tenen una època pròpia de
recol·lecció preferent. Generalment és entre primavera i
tardor, coincidint amb el període de més llum solar, que és el que necessiten per
créixer.
- Els valors nutricionals de les algues poden
variar segons l’indret on han estat collides i la temporada de l’any.
- No hi ha algues tòxiques, però si algunes que
per la seva textura fibrosa no són mengívoles.
- No totes les algues creixen
arreu. Algunes tenen un marcat caràcter local, segons la zona del planeta.
- El seu creixement i distribució, es veu
afectat pel canvi climàtic, cada vegada més!!.
☝Només cal un pessic d’algues per descobrir tot
un món de sabors!!!!
 |
Les algues no tenen arrels. Tenen
crampons, que s'adhereixen a
qualsevol superfície: una pedra
petita, una roca gran o una
closca de petxina... |
 |
Conjunt d'algues que creixen
arrapades en una roca, que ha
quedat al descobert per la
baixada de la marea. |
