Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

dimarts, 1 de setembre de 2015

Les Serves, una fruita desconeguda

Les Serves  són el fruit de la Servera (Sorbus domestica), un arbre de la família de les Rosàcies que en les nostres latituds pot arribar a tenir  alçades de més de 10 mts., la qual cosa fa que els seus fruits quedin allunyats de la nostra vista, a no ser que sapiguem rastrejar el terra i trobar les serves madures que han caigut.
Es tracta doncs d'una planta, un arbre concretament, la Servera,  que creix en estat salvatge i del qual en podem aprofitar els seus fruits. El trobem sovint a la vora de camins, carreteres  o en vinyes perdudes, generalment aïllat, ja que no li agrada la companyia d'altres arbres. 

La  Serva  és petita, arrodonida,   i amb un baix contingut en aigua. Tant pel color com per la textura, ens recorda la poma i la pera, o  totes dues  alhora, ja que la seva polpa fa com un granet que es nota en el paladar, i és una fruita àcida i  aspre. Per això cal esperar que sigui ben madura per poder-la consumir. Quan és a l'arbre, malgrat el seu color groc i/o vermellós, encara és verda per menjar. Esperarem  que caiguin i les guardarem  dos o tres dies, fins el moment en que agafen un color torrat i són toves: aquest és el "punt de menja". Si les tasteu en aquest moment, veureu que és com menjar una compota de poma-pera, molt dolça i amb un punt d'àcid. 
Si algú s'atreveix a menjar les  Serves  acabades de collir, li deixaran una boca aspre i àcida per tot el dia. No li desitjo pas¡  Molt important doncs: que les  Serves  tombin a marró i siguin un pel toves.
Hi ha una dita catalana que diu "és eixut com una serva", fent referència a aquell que és molt reservat i poc tractable. Així són les  Serves  quan encara no estan en el seu punt de maduració, eixutes i aspres.


Una mica d'història

Les Serveres són arbres de fusta molt dura, que al llarg de la història s'ha utilitzat per moltes coses. Acostumen a viure molts anys, fàcilment podem trobar Serveres de 100 anys, però hi ha països mediterranis que tenen Serveres monumentals que superen i doblen aquesta edat.
Alguns autors afirmen que els romans les plantaven en les vinyes i avui el que ens queda són les reminiscències d'aquells antics conreus de Serveres. Es diu que en feien una fermentació que anomenaven "serevisa", mot que ha donat nom a un altre fermentació totalment diferent, que tots coneixem actualment, la cervesa.
Trobem una breu referència a les Serves en una obra de Plató: El Banquet, quan Aristopahes diu: "... tallava cada individu en dues meitats, com els que tallen les Serves i les posen en conserva..."  Deixa entreveure per tant, que les Serves són un fruit que ja a l'antiguitat clàssica era popular, apreciat i útil.

Consum de les serves:

El més pràctic és consumir-les crues, però en alguns països mediterranis en fan maceracions i destil·lats. Per aquells que els agraden els sabors nous i atrevits, jo us recomano tastar les Serves ben madures. Ara ja es poden collir, però sobretot, abans de menjar-les, les heu de guardar a casa uns quants dies, que madurin i s'estovin. Per menjar-les crues, han de ser ben farinoses i aleshores, es mengen d'una sola mossegada, no cal pelar-les. L'altra alternativa és la  confitura de Serves. 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cursos de plantes silvestres