Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre

Les   Sopes de Farigola  són encara avui dia, un dels plats senzills i casolans que formen part de l'alimentació de moltes llars, i crec que mai se n'ha parlat prou, per tractar-se justament d'un plat humil i senzill, vinculat a la cultura de l'aprofitament dels aliments, un tema que sempre està present, de manera més o menys manifesta, en l'actualitat de la nostra alimentació. Les Sopes de Farigola han fet créixer molta gent. Són realment profitoses i nutritives? Jo crec que si, potser per això aquella vella dita: "qui menja sopes, se les pensa totes" Sopes de Farigola, Sopes de Timó Fa uns dies vaig publicar en la meva pàgina del Facebook  Plantes silvestres comestibles/farigola  , una entrada relativa a la recepta de Sopes de Farigola i he de dir que he quedat gratament sorpresa de la quantitat de likes que ha tingut, però també,  per la quantitat de comentaris rebuts, els quals m'han impulsat a fer aquesta entrada de blog, relativa  a les ...

Ginebró , una ratlla blanca i fruit negre Passejant  pel bosc trobem sovint Ginebrons i Càdecs , arbustos verds, atapeïts de minúsculs  gàlbuls,  denominació botànica  que reben els seus "fruits", tots ells comestibles,  petites joies gastronòmiques que val la pena de conèixer més a fons. Però també trobem altres exemplars de la mateixa espècie, d'aparença estèril, només amb les fulles o segons la temporada, cosits de flor (d'aspecte de petita pinya) que quan la toquem deixa anar una fina pluja groga. L'explicació és que el Ginebró i el Càdec són plantes dioiques, que vol dir que hi ha peus mascle i peus femella. Aquests últims els coneixerem fàcilment perquè són els que tenen els fruits, mentre que a prop d'ells sempre trobarem algun exemplar sense res, o en flor, que és el que fecundarà la planta femella, gràcies a la polinització que es produeix per l'acció del vent o els insectes.  Els fruits d'ambdues espècies es poden collir tot...

Guarniment nadalenc fet amb fruits silvestres  comestibles (gavarrera)  i la resta de No comestibles.

No som hivern encara, però les baixes  temperatures ja ens hi porten. Algunes plantes valentes, no s'espanten i aguanten be les glaçades, busquen créixer en racons amagats, marges ben arrecerats, arraconats i parets ben protegides del vent.  Si parem atenció quan sortim a passejar, podem trobar en aquests moments la  Dent de Lleó   (Taraxacum officinale)  en un estat molt tendre. La  Picagallina     (Stellaria media) , que comença a créixer perquè el que li agrada de debò, és precisament el fred intens i la tindrem aquí per collir-la i menjar-l durant tot l'hivern. I finalment, encara és possible collir alguns Colitxos   (Silene vulgaris) que la tardor ens ha regalat. Tres plantes molt nutritives, de fulla verda,  per construir una amanida barrejada amb alvocat, decorada amb codonyat casolà,  sembrada de sesam i chia , i perfumada amb una pluja d'herbes seques en pols (farigola, romaní, sajolida...). L'hivern ens brinda m...

Són dies  per collir les  cireres de pastor   o   cireres d'arboç , ( Arbutus unedo ). N'hi ha tantes enguany que fan de bon aprofitar. A pesar de la seva aparença, són molt delicades i quan es cullen s'han de posar sempre amb tuppers, sinó no arriben a casa senceres.  Es poden menjar crues de l'arbre, però també se'n poden fer delicioses confitures, i pastissos  La textura granulosa d'aquesta fruita li dóna una consistència especial que casa molt be amb preparats cruixents, com ara les fruites seques: nous, ametlles o avellanes. Jo us presento   aquest Crumble de cireres de pastor i poma  que he penjat en l'apartat de Receptes . Cliqueu aquí  per veure'l. Teniu assegurats uns postres de fruita del bosc deliciosos. Si us agraden les preparacions amb Cireres de pastor, també podeu provar aquest   Clafoutis de Cireres de Pastor , un postre o berenar que atipa i no deixa indiferent.

Els Aranyons són el fruit de l'arbust Prunus spinosa, de la família de les Rosàcies. El trobem en llocs de bardissa, vores de camins, torrenteres i terraplens o terres i vinyes abandonades, L' aranyoner és un arbust molt ramificat, amb algunes punxes i una fulla menuda, que apareix posteriorment a la florida, en el mes de maig.  A la primavera és quan és més fàcil trobar aranyoners. Solen créixer formant extenses i denses colònies, que generalment  fan una funció divisòria del terreny i es poden identificar amb molta facilitat perquè aquestes tapies vegetals són totalment blanques per la seva florida. Posteriorment a la flor,  treu el fullam i a finals d'estiu o inici de tardor, ja es poden collir els fruits, de color blau grisós, i que si no són ben madurs, tindran un sabor molt aspre. Cal assegurar-se de que estiguin al punt perquè siguin dolços i sucosos. Amb els aranyons podem fer unes excel·lents confitures i també el famós patxaran, un licor dels que ba...

Els fruits de l'arç blanc també són comestibles L' arç o arç blanc  és un arbust amb planta d'arbre, de la família de les Rosàcies, que adorna el paisatge durant el mes de maig, amb la seva intensa florida de menudes flors blanques. I arribat l'agost, continua adornant amb la vermellor dels seus fruits. Es tracta d'una planta que pertany al gènere Crataegus  que té diferents espècies, però la varietat  silvestre que trobem amb més freqüència en els terenys abandonats, vorals de bosc o prop de torrenteres, és l'espècie Crataegus monogyna Jacq. L' arç   és una planta amb múltiples utilitats i força desconeguda: En el camp medicinal és molt apreciada per les seves propietats cardiotòniques i vasodilatadores, entre d'altres, i a la farmàcia es poden comprar preparats i suplements elaborats amb aquesta planta. Aquestes propietats les trobem en tota la planta, fulles i fruits. Com a planta comestible, no pot ser més generosa. Durant l'hi...