Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre

petit lletsó de paret Sonchus terrenimus Quan era petita em donaven un cove i un aixadó i m'enviaven a collir lletsons per donar menjar als conills. Per això, els lletsons foren de les primeres plantes silvestres que vaig conèixer, i mai hagués pensat que podia ser també un dels meus aliments en un futur. Els lletsons o llicsons pertanyen a la família de les Asteràcies, són plantes herbàcies anuals, molt comunes, que podem trobar en les parets, escletxes dels murs, vora del camí, en els horts, jardins, torretes i entremig de les esquerdes del paviment. S'adapten a tot arreu. Sonchus terrenimus en una paret Sonchus terrenimus ben ufanós Tipus de lletsons Sonchus terrenimus florit Podem distingir tres tipus de lletsons molt freqüents que trobem en els camps, horts i vinyes. Moltes vegades creixen junts i comparteixen hàbitat. Tots ells fan flors amb lígules grogues. Sonchus terrenimus : és el  lletsó de par...

Gerd Si aquestes vacances us desplaceu a l'interior del país i  a la zona pirinenca, probablement  us trobareu una gran diversitat de plantes amb fruits vermells que no són massa coneguts. Una bona part són comestibles, encara que alguns tenen poca polpa, però també n'hi ha uns quants d'aspecte preciós i de conseqüències nefastes. Val la pena fer-hi una ullada ràpida per tal de conèixer aquests petits fruits silvestres tan deliciosos que podeu aprofitar, això si, amb molt de compte de no malmetre la planta, el seu hàbitat i l'entorn, ja que gran part d'aquestes petites joies estan protegides. Els Gerds , fruit de la gerdera ( Rubus idaeus ). Són de la mateixa família que les móres i molt semblant elles. A vegades creixen junts. Les gerderes les trobem en llocs humits a partir dels 800-1000 m. d'alçada. A diferència de l'esbarzer, les podrem collir sense punxar-nos i el gerd es deixa anar només tocar-lo. És molt dolç, res a veure amb els del mercat...

Melilot groc assecant-se per guardar Els Melilots inunden  els camps i les vores de carreteres i camins, fins i tot ens envaeixen algun jardí, hort o vinya. Però són tan alts i esvelts que no fan massa nosa i el seu període de creixement i floració queda limitat al bon temps primaveral, o sigui que com a "mala herba", molesta poc. El gènere dels Melilots pertany a la família de les Papilionàcies i compren una vuitena de gèneres a casa nostra, dels quals, dos d'ells són els més comuns, útils i vistosos. Melilot blanc ( Melilotus album Medik ), amb flors de color blanc. Melilot oficinal ( Melilotus officinalis L. ), que fa la flor groga. Són plantes que creixen en llocs amb un punt d'humitat, a l'inici de la primavera. En principi treuen fulles d'un verd intens, que sovint es confonen amb les de l'alfals (de la mateixa família, també), i a començament d'estiu, les fulles fan desapareixent i pugen, altes i fermes, diverses tiges, al final ...

Hi ha una  característica ben curiosa en el món de les plantes, consistent en que algunes dupliquen el seu sabor. És el cas de l' allenc o alliaria ( Alliaria petiolata), una planta herbàcia, de fulla verda de la família de les Brassicàcies, amb sabor d'all i que ara comença a créixer. On trobar l' Alliaria petiolata La trobarem de manera abundant en  llocs frescals, humits, poc assolellats.  Sol abundar a les vores  de rius,  on a vegades, forma àmplies colònies i comparteix hàbitat, sovint,  amb les ortigues, el blet, la dent de lleó, ... També  trobem l'allenc a les vores ombrívoles  de llacs, basses, torrents, ... Fins si tot en jardins urbans  de pobles de l'interior de muntanya. Abunda molt en la meitat nord de Catalunya, sobretot en Montseny i pre-Pirineu, i és més escàs en la meitat sud.  Característiques de l'allenc o alliaria  L'allenc o alliària presenta un aspecte de fulles arrodonides,...

Us passem els enllaços que us portaran a informacions bàsiques per veure i viure la 4a.   Jornada de les Plantes Oblidades que té lloc a Igualada aquest dissabte. La festa de les plantes oblidades més important de tot el sud d'Europa. De fet, el Col·lectiu Eixarcolant, organitzador i impulsor d'aquesta diada,  acaba de rebre el guardó "Compromís Cultural" per part d'Òmnium Cultural Anoia, que enguany  ha arribat a la XVª edició, i que reconeix  a persones i entitats que destaquen en el seu compromís en l'àmbit  cultural i comarcal. Feu una ullada al  Diari de la jornada , o be baixeu-vos el  Programa de butxaca .  Però, sobretot, si us voleu quedar a dinar i tastar el   Menú  que us prepararem nosaltres, cal que us inscriviu aqui Aquí teniu el programa de la  jornada tècnica  del diumenge, a Jorba, reservada per a temes de caire més professional i per aprofundir en aquest tema, per si hi voleu assistir.

Ja comença a brotar l' arç blanc (Crataegus monogyna Jacq.) . El trobarem en marges de torrents, rieres, zones semi-boscoses, terrenys abandonats i sovint, compartint hàbitat amb les bardisses,  En realitat l' arç és un arbust amb aparença d'arbre, que quan creix en indrets amb un cert nivell d'humitat, els exemplars solen ser de gran volum. En aquest arbust o petit arbre es poden distingir quatre etapes  ben concretes, al llarg de l'any: L'hivern, quan la planta apareix totalment nua, pelada, com si estigués morta. La seva aparença és la d'un laberint de troncs en blanc i negre. L'inici de primavera, quan amb el bon temps comencen a brotar les gemmes que donaran lloc a les fulles, que creixen agrupades i amb pecíols molt curts i profundament dentades. I enmig d'aquests grups de fulles, ben aviat ja apareix el grupet de minúscules inflorescències que puntegen,  i que en pocs dies,  sobretot durant el mes de maig, faran que l'arbre pa...

LA FARIGOLA és el títol del nostre últim llibre que acabem de publicar i és també el primer número de la col·lecció Bones Herbes , que tenim previst d'anar augmentant. El timó és una de les plantes aromàtiques més populars i de les més utilitzades. La tradició medicinal de la farigola ve de lluny, de molt lluny. Al seu entorn, s'han creat dites, llegendes, tradicions i festes. Tot gràcies al seu extraordinari poder guaridor, molt apreciat  a nivell popular,  però també al seu potent sabor, capaç de millorar  qualsevol plat a la cuina. Els estudis recents sobre la  farigola , també ens mostren les seves excel·lents propietats, que ens permeten utilitzar-la, seguint la tradició, però també amb un millor coneixement de causa. El contingut del llibre Des de quan es consumeix? Com la feu servir per cuinar? Heu sentit a parlar dels seus quimiotips? Coneixeu totes les seves grans propietats? Sabeu que hi ha diferents espècies de timó? Per què es diu timó...