Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre

Grataculs nets, tous, madurs, i sense la part negra de l'extrem Sovint rebo e-mails preguntant com aprofitar al màxim la vitamina C dels grataculs. Fer confitura d'aquests fruits o una sopa, obliga a escalfar-los i per tant, la vitamina C es perd en bona part, malgrat que en tenen molta. Aquesta entrada és per fer-vos partíceps dels nous experiments culinaris que estic fent aquests dies, en base als grataculs. Per mi ha estat un descobriment, i mira que és ben senzill...! He aconseguit fer diversos plats amb gavarrera crua i freda , per tant, amb tota la seva vitamina C íntegra. Podeu trobar més informació al respecte en els nostres posts anteriors, en aquest mateix blog, que parlen de la  gavarrera  i dels  grataculs .  El secret Collir els fruits de la planta seleccionant únicament els que són una mica tous, de color ataronjat i que no tiren a fosc, perquè vol dir que comencen a passar-se. En el moment de tocar-los veiem que són un pèl tous, però estan sencers...

Barreja: malves, violer, fonoll, altimira, otiga i sàlvia . Una de les múltiples maneres de cuinar les plantes silvestres és fer-les arrebossades o en tempura. Estem d'acord que els fregits no són d'allò més saludable, però a vegades ve molt de gust menjar quelcom cruixent i calent.  Només necessitem un bon oli i bona farina, i tot del país. Si les plantes silvestres són de proximitat, la resta d'elements també cal que ho siguin. Per fer la pasta d'arrebossar qualsevol fórmula habitual us pot anar be. Jo la faig de la manera més senzilla: aigua mineral amb gas ben freda, farina i sal. El resultat serà una fulla de textura cruixent que té una presència apetitosa i ens està provocant que la mosseguem. És una bona manera d'introduir el consum de plantes als infants. Quan se les mengen arrebossades, no les veuen com una verdura i les accepten millor, comprovat! Quines plantes podem arrebossar? Borratja i flor d'aleixandri Fulles, flors, tiges i tubercles. Ara be, ca...

Les  moixeres  són arbres del gènere  Sorbus , dels quals a Catalunya n'hi ha   set varietats definides . Segurament la més notòria és la  servera   (Sorbus domestica) , que ja l'hem tractada en aquest blog. Una d'aquestes varietats de Sorbus és la   moixera de pastor   (Sorbus torminalis) , un arbre escàs, poc notori i segons alguns informes, en recessió. És de fulla caduca i en el periode hivernal, quan es queda sense fulles, és difícil de reconèixer. Els fruits són comestibles La  moixera de pastor  és un arbre de la família de les rosàcies que floreix a la primavera i els fruits maduren a partir de finals de setembre i durant l'inici de tardor. Aquests fruits silvestres són dels millors del bosc. Tenen la mida casi com d'una oliva, de color marró, una textura que recorda una poma molt madura i una dolçor com mai heu tastat. S'han de menjar molt madurs, quan són molt tous que al tocar-los s'enfonsa el dit. Aleshores, s...

Finalment, la 5a. edició de la Jornada Gastronomica de les Plantes Oblidades , organitzada pel col·lectiu Eixarcolant, es celebrarà a Igualada el proper dia 3 d'octubre , amb totes les mesures reglamentàries i garanties sanitàries exigides, per tal que tothom pugui venir amb seguretat, a passar una jornada cultural i plena de sopreses, que pretén donar a conèixer les espècies silvestres i tradicionals, en el marc d'un nou model agroalimentari. Nosaltres, com sempre, hi serem, col·laborant en l'elaboració del Dinar Silvestre. Si us voleu quedar a dinar, recordeu que us heu d'inscriure prèviament a   eixarcolant.cat Us adjuntem programa de l'esdeveniment  on trobareu tots els actes programats. Si esteu interessats, l'assistència a molts actes requereix inscripció prèvia, pel problema sanitari que estem vivint. I si teniu ganes de traballer com a voluntaris o voluntàries, encara hi sou a temps:  vull col·laborar

En el món de la gastronomia salvage podríem classificar les plantes en dos tipus, atenent els seus usos: les que ens alimenten i les que ens distreuen. Les primeres serien aquelles que tenen molt de fullatge o de fruits, de manera que ens permeten fer un bon àpat, com ara les ortigues, els blets i moltes altres més. Les que ens distreuen son aquelles plantes que no fan torna ni atipen, però si que ens aporten sabor, color, aroma o textura, i que amb un pessic o una culleradeta ja en tindrem prou. Doncs be, la pastanaga silvestre ( Daucus carota ), podria estar en aquest segon grup, i ara a l'estiu és el moment de treure'n més profit. Es tracta d'una umbel·lífera que creix arreu, en camps abandonats, vorals de conreus, cunetes, al costat del camí,.. No és gens exigent i la trobem tant a regadiu com a solei.  flors madures i amb fruits Parts comestibles de la pastanaga silvestre D'entrada hem de considerar que la pastanaga borda és l'ancestre de la pastanaga de l...

Arriben vacances i temps de descans per visitar i gaudir de la natura. Una bona ocasió per comprar i regalar llibres sobre plantes silvestres. Us volem recordar que teniu a la vostra disposició tota la nostra petita biblioteca silvestre, de producció pròpia: LES ORTIGUES LA FARIGOLA HERBES A LA CARTA LA CUINA DE LA LLENEGA Són   llibres divulgatius, bàsicament pràctics, però també per formar-se una idea completa dels vegetals  aprofitables. Us poden ajudar en les vostres incursions silvestres, però també a adquirir coneixements de botànica, d'etnobotànica, d'història, i de la relació entre les plantes i els humans al llarg del segles. ELS TROBAREU A  LES LLIBRERIES O TAMBÉ ELS PODEU ADQUIRIR A TRAVÉS DEL NOSTRE  BLOG. Només cal que ens feu una petició per mail a:  naturacomestible@gmail.com   Llibres per conèixer millor la natura  La natura és delicada, sorprenent, imprescindible, vital, ... i la coneixem poc, malgrat que vivim a expenses d'e...

Si fessim una classificació de les millors verdures silvestres comestibles, la primera seria l'ORTIGA, sense cap mena de dubte.  Per això li vam dedicar el nostre últim llibre de monografies de plantes:   LES ORTIGUES ,  el llibre que us parla de tot allò que té a veure amb questa planta.  I és ara, en aquests moments d'inici d'estiu, quan estan en el moment òptim per collir-les. D esprés de les generoses pluges que hem tingut, les ortigues estan per menjar-se-les. Ortigues tendres Com consumir les ortigues  Les podem incorporar a la dieta de moltes maneres: en sopes i cremes calentes, en truita, en canapés , en un pesto , en gaspatxo, arrebossades,  amb formatge,  en un pastís de verdura, amb puré de patates, amb pasta, en la paella, estofades amb llegum, com a postres en un pastís de poma,... i un llarg etzètera. Com cuinar les ortigues   Admeten quasi totes les coccions: bullides, escaldades, saltejades, estofades, però també crues en...

Crema gelada de mora . La morera és un arbre frondós, de fulla caduca, que té tres utilitats bàsiques i àmpliament conegudes:  fer una bona ombra gràcies a l'espès fullatge.  alimentar els cucs de seda que tots i totes hem tingut a casa alguna vegada,  i finalment, alimentar els ocells amb els seus fruits. Aqui parlem d'un altra ús poc conegut: la comestibilitat dels fruits de la morera , que passen força desapercebuts per la gent. Les qualitats nutricionals són ignorades de la gran majoria i és un fruit desaprofitat. La morera La morera és d'origen asiàtic i a casa nostra en tenim dues varietats:  Morus alba  i  Morus nigra . El primer fa els fruits groc pàl·lid, com de cera, i el segon els fa més grans i de color negre vinós i més sucosos. La morera varietat  Morus alba  és la més abundant perquè és la que es feia servir per mantenir les indústries dels cucs de seda. A la regió de Múrcia en podem trobar moltes encara, perquè antigament la ind...

Les fulles bassals dentades són un element identificador Li diuen bossa de pastor perquè els seus fruits tenen la forma d'un saquet lligat i estrenyut. És una manera de veure-ho... En canvi jo trobo que més aviat tenen forma de cor, molt més fàcil d'identificar, ja que actualment, poca gent sap quina forma tenien les bosses que duien els pastors. Opinions apart, anem a conèixer la Capsella bursa-pastoris . El seu nom llatí es podria traduir per "arqueta o capseta en forma de bossa de pastor ." L'arqueta seria la siliqua de contorn més o menys triangular, que conté les llavors al seu interior. La bossa de pastor pertany a la família de les brassicàcies, com la col, la mostassa, les ravenisses, ... i si ens fixem en les seves menudes flors, de 4 pètals,  hi veurem una gran similitud amb les de la resta de crucíferes. Hàbitat de la bossa de pastor La trobem enmig d'herbassars, talussos, vores de rieres, d'hortes, en el jardí, en terres remogudes o...

Pinya oberta a l'escalfor del forn.  Observeu la seva brillantor per la reïna fosa Tenim un gran pi pinyoner al costat de casa i per fi he aconseguit una canya prou llarga com per fer caure les pinyes abans que s'obrin, ja que sinó, els ocells no em deixen mai cap pinyó. Aquesta vegada han caigut senceres i encara tancades, i me'ls menjaré jo. Els pinyons em fan venir bons records de la meva infància, perque era un entretenimant de quitxalla durant les llargues vesprades d'hivern: posavem les pinyes a la vora del foc, per tal que amb l'escalfor s'obrissin. Aleshores, amb un tronc feiem saltar els pinyons a terra, damunt d'un paper,  i amb un martellet els anàvem trencant, els pelàvem i els posavem en un platet per menjar-los tots junts. Haviem passat moltes estones, tots els germans, ocupats i quiets. El confinament em permet repetir i recordar aquells  moments entranyables. Avui hem posat les pinyes al forn, hem trencat els pinyons i han volat. ...

Aleixandri florit, en etapa avançada.  Fixeu-vos en la seva bràctea ratllada Si, confesso que estic enamorada de l' Aleixandri . I no, no és cap senyor. És una planta que ho té tot, sabor, olor, gust, fibra, fulles i nutrients. De fet, l'aleixandri es pot aprofitar des de la punta de l'arrel fins a la última llavor. Tant pel seu gust, com per l'aroma que té, no deixa indiferent a ningú. I per això sorprèn que sigui tan desconegut, a pesar de ser una planta, que pel seu aspecte, es fa notar. L'aleixandri és una planta de la família de les umbel·líferes: Smyrnium olusatrum , que significa planta comestible de color negre (les llavors són negres). També se li diu esmirni, api cavallar, cugul, o angèlica de Montjuïc. Descripció de l'aleixandri Es una planta bianual, per tant, quan la sembrem, durant el primer any només treu fulles i tiges, de poc més d'un pam, similar a un julivert gegant, i mentrestant, l'arrel s'assenta i creix, per t...