Traductor - translate

Passió per les plantes

Benvinguts al món del coneixement de les plantes silvestres i les seves propietats. A través del seu coneixement podem descobrir noves formes d'alimentació, de menjar bo i divers, de gaudir amb nous sabors, nous plats i nous ingredients. És una aventura diària, un pretext per sortir al camp, a veure que trobem i com ho cuinem. I el més important, quins beneficis ens aporta. Els que volgueu seguir el Blog, coneixereu què podem menjar cada mes i cada temporada... Som-hi doncs?

diumenge, 16 d’agost de 2020

La pastanaga silvestre

En el món de la gastronomia salvage podríem classificar les plantes en dos tipus, atenent els seus usos: les que ens alimenten i les que ens distreuen. Les primeres serien aquelles que tenen molt de fullatge o de fruits, de manera que ens permeten fer un bon àpat, com ara les ortigues, els blets i moltes altres més.

Les que ens distreuen son aquelles plantes que no fan torna ni atipen, però si que ens aporten sabor, color, aroma o textura, i que amb un pessic o una culleradeta ja en tindrem prou.

Doncs be, la pastanaga silvestre (Daucus carota), podria estar en aquest segon grup, i ara a l'estiu és el moment de treure'n més profit. Es tracta d'una umbel·lífera que creix arreu, en camps abandonats, vorals de conreus, cunetes, al costat del camí,.. No és gens exigent i la trobem tant a regadiu com a solei. 

flors madures i amb fruits

Parts comestibles de la pastanaga silvestre

D'entrada hem de considerar que la pastanaga borda és l'ancestre de la pastanaga de l'hort, que tots coneixem. Això vol dir que la seva arrel és comestible, però només el primer any, que és quan és més tendra. Però és tan poca la part carnosa que ofereix, que en la meva opinió, no val la pena entretenir-se a collir-la, apart que és una pràctica que mata la planta.

També són comestibles les fulles, quan són ben tendres, posades a l'amanida. Tenen un gust concentrat i potent, que ens recorda la pastanaga de l'horta. Però sens dubte, el més apreciable de la Daucus carota, són les seves flors i fruits:

    flor tendra de la pastanaga silvestre
  • les flors les podem collir quan la umbel·la està totalment en plena floració. Escampades per damunt de l'amanida li donen un perfum especial i diferent. També es poden fer arrebossades.
  • Els fruits són com minúscules bombes de sabor, que cal aprofitar en el moment concret i precís. Quan les inflorescències ja estan fecundades i han tret la llavor, veurem que resten tancades, com si volguessin amagar quelcom. Dins d'aquesta cavitat, sovint s'hi alberguen nombrosos insectes, o sigui, que expulsem-los abans de collir. 

Receptes amb fruits de la pastanaga silvestre

Escolliu sempre les umbel·les mig closes, que tinguin la llavor madura, de color morat, i peludeta, i que no estiguin seques, perquè aleshores ja hauran perdut el sabor característic, que és el que anem a buscar. Si la llavor és verda, tampoc ens val, perque serà molt amarga. La majoria d'umbel·les presenten les llavors del perímetre exterior ja madures, ideals per consumir, mentre que les centrals són encara verdes, i no ens interessen. Cal fer la tria.

Les llavors, vistes de ben a prop
  • Umbel·les arrebossades

Feu una barreja amb tres parts d'aigua per una de farina, remeneu-la be, poseu-hi sal i bicarbonat i banyeu-hi les umbel·les. Les coeu en oli ben calent i les deixeu escórrer en un paper. I ja està. El més bo de menjar són les puntetes, on hi ha les llavors madures. 

  • Búlgur amb llavors de pastanaga (per a 4 persones)

Prenem 200 gr.de búlgur. El coem seguint les instruccions de l'envàs. Quan estigui covat i fred, hi barreguem pebrot, tomàtec, cogombre i ceba, tot tallat molt menut. 

Procedim a treure, amb paciència, les llavors morades de diverses umbel·les de pastanaga silvestre, per obtenir-ne apoximadament una cullerada sopera. Les passem pel molinet i el polsim verd resultant el tirem per damunt del búlgur. Amanim amb sal i oli , remenem i ja podem menjar-lo.

Possibles confusions

Compte amb les umbel·liferes, si no ho tenim clar, no l'agafem, ja que es pot confondre amb algunes plantes molt similars, com ara la siscla (Ammi majus), que sol compartir hàbitat amb la pastanaga.

De tota manera, la forma que té la umbel·la de la Daucus carota, de tancar-se sobre si mateixa, la fa inconfusible. També les llavors morades i peludes són un tret que ajuda a indetificar la planta. I si encara queda algun dubte, proveu de tastar un granet: té gust a pastanaga concentrada.


Umbel·la madura. S'aprecien les llavors morades, abans d'assecar-se, 
en aquest estadi és quan es poden arrebossar (a l'esquerra). 


Cap comentari:

Publica un comentari

Cursos de plantes silvestres

Arxiu del blog