Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre

Les plantes són solidàries amb elles mateixes. Les plantes són generoses amb nosaltres. Les plantes ens aporten bellesa, pau i felicitat. Les plantes són unes grans mestres

S'acosten festes i ens agrada  fer feliç a la gent que ens envolta. Regalar cultura és sortir de la rutina del consumisme tradicional i habitual. Per què no regalem llibres o activitats que ens enriqueixin?  Us proposem diverses alternatives de regal: Les nostres publicacions Les nostres publicacions , que trobareu a les llibreries, o sinó, ens les podeu demanar per email i us les enviem per correu postal: naturacomestible@gmail.com Teniu tota la informació dels nostres llibres  clicant aquí . Regaleu un taller de plantes silvestres . Us enviarem el Val-Regal a nom de la persona afortunada, que podrà triar a quin taller vol assistir. Més informació aqui El val regal per triar un dels tallers de plantes silvestres

Quan diem allò de "sóc molt fredolic" és per indicar que ens agrada estar tapats i ben abrigats, tal i com solen estar els fredolics, quan els trobem al bosc, o a les seves vores: arrecerats a les parets, inclús entremig de les pedres, a sota del fanal, acomodats sota d'arbustos, o inclús recoberts  de brosta de pi i emergent de la molsa... generalment busquen protegir-se de la fredor, ja que el fredolic és el bolet que surt quan el fred arriba per quedar-se Per tant, també ens indica que les espècies que han sortit prèviament (rovellons i llenegues, sobretot), ja van de baixa. Els fredolics resisteixen be quan troben un recer sota la vegetació, i si es manté la humitat i no hi ha molta pluja, en podem trobar fins ben entrat el gener, però les pluges excessives, els malmeten i es podreixen aviat. Descripció del Fredolic Bolet de mida petita de la família de les tricolomatàcies. El seu nom científic és Tricholoma terreum . És un bolet menut, de poca carn, de cama...

El  COL·LECTIU EIXARCOLANT   acaba de convocar un concurs de receptes amb  plantes silvestres comestibles  per contribuir a la seva divulgació. Es tracta d'un concurs de receptes amb plantes silvestres de temporada tardor/hivern. Està obert a tothom que hi vulgui participar, experts o no en la cuina amb plantes silvestres, i té per objectiu mostrar com les espècies silvestres comestibles tenen mil i una possibilitats a la cuina. Com participar-hi? Per a participar-hi només cal preparar una recepta que contingui una o més plantes silvestres i presentar-la omplint el formulari (també serà necessari una foto del plat final, una dels ingredients, i/o del procés. Aquestes s’adjuntaran al formulari). Període de presentació:  des del 4 de novembre del 2019 fins al diumenge 1 de març del 2020. Per a més informació es pot consultar la web  eixarcolant.cat  o entrar directament al   formulari  d'inscripció.

L'entrada d'aquest blog que ha tingut més visites i comentaris, des del seu inici, és la que fa referència a les Sopes de Farigola Hem de confessar que ens va sorprendre molt, perquè no podíem imaginar que aquest plat tan ancestral, humil i senzill, pogués tenir tanta acceptació i fos tan habitual a les cases. Va ser un descobriment molt agradable. Des de llavors ençà, si us fixeu, La Farigola és l'entrada més visitada i comentada. Arrel d'aquest fet vam decidir que el primer llibre d'herbes que publicaríem, seria sobre  L A FARIGOLA . Un llibre on podeu trobar  receptes, preparats, informació medicinal i fitotècnica.  No hi ha dubte que és una de les plantes més apreciades pel públic en general. Farigola com a prevenció I com que ja s'acosta la temporada de fred i ens hem de cuidar i prevenir, torna a ser moment de començar a prendre farigola de manera intensiva, en forma d'infusions i preparats, per tal d'enfortir el nostre cos. Però sobre...

En aquesta entrada parlarem del Celtis australis , l'arbre i els fruits, o sigui, dels lledoners i dels lledons . Solen abundar en la nostra geografia, esbarriats per les vores dels camins, de les vinyes, en terrenys erms, llindars del bosc, ... És un arbre vigorós, de creixement força ràpid i sense massa exigències, tant de sòl com d'aigua. Està estès per varis continents, però sembla ser que el seu origen cal buscar-lo en el mediterrani oriental i es creu que els fenicis o els grecs ens el van portar a la península. Lledons en procés de maduració Els lledoners Els arbres adults poden superar els 25 m. d'alçada. A vegades, té tantes branques a l'inici del creixement que es pot confondre amb un arbust. La seva fusta és dura i forta, però elàstica i es deixa dominar. Per això se l'ha utilitzat molt en la fabricació de forques, de rodes i d'eines diverses de pagès. Segurament és per aquest motiu pel qual el trobem molt escampat enmig de vells conreus ab...

petit lletsó de paret Sonchus terrenimus Quan era petita em donaven un cove i un aixadó i m'enviaven a collir lletsons per donar menjar als conills. Per això, els lletsons foren de les primeres plantes silvestres que vaig conèixer, i mai hagués pensat que podia ser també un dels meus aliments en un futur. Els lletsons o llicsons pertanyen a la família de les Asteràcies, són plantes herbàcies anuals, molt comunes, que podem trobar en les parets, escletxes dels murs, vora del camí, en els horts, jardins, torretes i entremig de les esquerdes del paviment. S'adapten a tot arreu. Sonchus terrenimus en una paret Sonchus terrenimus ben ufanós Tipus de lletsons Sonchus terrenimus florit Podem distingir tres tipus de lletsons molt freqüents que trobem en els camps, horts i vinyes. Moltes vegades creixen junts i comparteixen hàbitat. Tots ells fan flors amb lígules grogues. Sonchus terrenimus : és el  lletsó de par...

Gerd Si aquestes vacances us desplaceu a l'interior del país i  a la zona pirinenca, probablement  us trobareu una gran diversitat de plantes amb fruits vermells que habitualment no són massa coneguts. Una bona part són comestibles, encara que tenen poca carn, però també n'hi ha uns quants d'aspecte preciós i de conseqüències nefastes. Val la pena fer-hi una ullada ràpida per tal de conèixer aquests petits fruits silvestres tan deliciosos que podeu aprofitar, això si, amb molt de compte de no malmetre la planta, el seu hàbitat i l'entorn, ja que gran part d'aquestes petites joies estan protegides. Els Gerds , fruit de la gerdera ( Rubus idaeus ). De la mateixa família que les móres i molt semblant elles. A vegades creixen junts. Les gerderes les trobem en llocs humits a partir dels 800-1000 m. d'alçada. A diferència de l'esbarzer, les podrem collir sense punxar-nos i el gerd es deixa anar només tocar-lo. És molt dolç¡ res a veure amb els del merca...

Melilot groc assecant-se per guardar Els Melilots inunden  els camps i les vores de carreteres i camins, fins i tot ens envaeixen algun jardí, hort o vinya. Però són tan alts i esvelts que no fan massa nosa i el seu període de creixement i floració queda limitat al bon temps primaveral, o sigui que com a "mala herba", molesta poc. El gènere dels Melilots pertany a la família de les Papilionàcies i compren una vuitena de gèneres a casa nostra, dels quals, dos d'ells són els més comuns, útils i vistosos. Melilot blanc ( Melilotus album Medik ), amb flors de color blanc. Melilot oficinal ( Melilotus officinalis L. ), que fa la flor groga. Són plantes que creixen en llocs amb un punt d'humitat, a l'inici de la primavera. En principi treuen fulles d'un verd intens, que sovint es confonen amb les de l'alfals (de la mateixa família, també), i a començament d'estiu, les fulles fan desapareixent i pugen, altes i fermes, diverses tiges, al final ...