Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre

La climatologia que patim d'enguany, amb una llarga tardor lleugerament regada,  i un hivern que no acaba d'arribar, ha fet que les ortigues hagin tingut una segona reviscolada llarga i profitosa que ens ha permès (i permet encara, en alguns llocs) un aprofitament d'aquesta planta. Sense cap mena de dubte l' ortiga és una de les millors -o la millor- de les plantes silvestres comestibles per la seva gran quantitat i diversitat de nutrients, entre els que destaca molta fibra, antioxidants i minerals . És altament recomanable consumir-la amb assiduïtat, i durant tot l'any. Però quan la climatologia no ens ho permet, o la planta encara no ha brotat, podem recórrer a  consumir les ortigues seques, i així menjar-ne  al llarg de tot l'hivern. fulles d'ortiga assecades Com cuinar amb ortiga seca? Ara estem encara a temps per aprofitar els brots tendres que creixen en aquesta llarga tardor, per assecar aquestes ortigues i tenir-ne reserva per tot...

Heu intentat mai de fer una llista de la gamma de verdures verdes i de fulla que mengem habitualment? Cols, bledes, espinacs, enciam, escarola, api, ...o flors com la coliflor, la carxofa o el bròquil ... I la llista s'acaba aquí, poca cosa més podríem afegir a la cistella de la compra habitual del mercat. Ara bé, si amb la mateixa cistella fem una sortida de camp, collirem tot un seguit de verdures de fulla verda que ens aporten una extraordinària diversitat: blet, amarant, dent de lleó, borratja, malva, xicoia, créixems, dolceta, plantatge, cosconilles, vinagrella, pimpinella, llicsons.. . i moltes més. En altres paraules, endinsar-se en la cuina del consum de plantes silvestres comestibles és eixamplar  la quantitat d'ingredients a que estem acostumats . És doblar i fins i tot, triplicar, la diversitat d'aliments i de  nutrients respecte al que mengem habitualment. Es menjar "bio" i de km0. Herbes per amanir Ara que totes les tendències de l...

Com collir les  Figues de Moro sense punxar-se? Com aprofitar les Figues de Moro ? Figues de moro Les Figues de Moro són un aliment altament nutritiu però els inconvenients per collir-les i menjar-les, netes de punxes, són un element dissuasori moltes vegades. La millor manera de collir-les és, evidentment, amb guants gruixuts, de goma o de cuir. Després, procedirem a eliminar les minúscules espines: - Posem sorra fina en un cubell, i anem refregant les figues a la sorra - Tot seguit, les posem en un cubell amb aigua per esbandir-les i amb la part rugosa d'un fregall dels plats, les acabem de fregar. D'aquesta manera aconseguim treure totes les punxes i poder-les pelar tranquilament, llevant només el tel de pell exterior, sense cap perill.  A partir d'aquí ja podrem elaborar la Melmelada de Figues de Moro que us detallo a continuació. MELMELADA DE FIGUES DE MORO Ingredients: un quilo de figues de moro ben madures 500 gr. de sucre integr...

Les Serves (Sorbus domestica) són fruites amb un alt poder nutritiu: contenen àcids i  glúcids en abundància, provitamina A i vitamina C, i una proporció de 7g.  de proteïnes per cada 100gr. de pes. És una fruita que val la pena de  conèixer i aprofitar. El seu alt contingut en pectina fa que sigui molt apte per fer compotes, barrejada amb altres fruits del moment. Avui hem  sortit de collita i hem trobat un bon grapat de Serves i de Pomes silvestres, que són molt més gustoses que les de compra. També hem collit un bon grapat de Phisalis i raïm  de la parra. Aquí us deixo la meva recepta de Compota de Serves i Poma , que com podeu observar a la foto, el resultat és més semblant a un flam que una compota, i això és degut a que tant la Serva com la Poma tenen molta pectina. COMPOTA DE SERVES I POMES SILVESTRES  Serves madures  Pomes silvestres ambdues fruites a parts iguales Sucre integral no refinat, la meitat del pes n...

Les Serves   són el fruit de la Servera ( Sorbus domestica ), un arbre de la família de les Rosàcies que en les nostres latituds pot arribar a tenir  alçades de més de 10 mts., la qual cosa fa que els seus fruits quedin allunyats de la nostra vista, a no ser que sapiguem rastrejar el terra i trobar les serves madures que han caigut. Es tracta doncs d'una planta, un arbre concretament, la Servera,  que creix en estat salvatge i del qual en podem aprofitar els seus fruits. El trobem sovint a la vora de camins, carreteres  o en vinyes perdudes, generalment aïllat, ja que no li agrada la companyia d'altres arbres.  La   Serva   és petita, arrodonida,   i amb un baix contingut en aigua. Tant pel color com per la textura, ens recorda la poma i la pera, o  totes dues  alhora, ja que la seva polpa fa com un granet que es nota en el paladar, i és una fruita àcida i  aspre. Per això cal esperar que sigui ben madura per poder-la consum...

Qualsevol moment del dia és bo per fer una passejada i aprofitar l'immens tresor dolç que la natura ens ofereix aquestes setmanes: Les Móres . Podem menjar Móres a totes hores. Pels que poden passejar pel camp tot és collir i menjar. I si en podem fer una bona collita,  aleshores les congelem en petits recipients, per adornar els  postres al llarg de l'hivern. Podem fer confitura de Móres , xarop de Móres   per confeccionar gelats de Móres , coulís ,  i fins i tot un pastís de  Móres . Aquest estiu solen ser grosses i molt sucoses gràcies a les últimes pluges que hi  han ajudat Una acurada  administració i distribució de les Móres que collim, ens permet poder-ne menjar fins ben entrat l'hivern. No oblidem que és un fruit que conté molts anti-oxidants, per tant, molt convenient, . Això si, cal posar-hi paciència i sofrir alguna esgarrapada, ja que els esbarzers no ens no posen fàcil. No desaprofiteu l'ocasió de fer una bona provisió de Mór...

La Ratafia és el licor català per antonomàsia. Però al meu entendre i després d'haver buscat costumaris, de llegir bibliografia sobre aquest licor i analitzat receptes, he arribat a la conclusió que és el licor més eclèctic del món, ja que sobre la manera de fer-lo, cadascú hi diu la seva o hi fa la seva... És tan versàtil, que tothom en pot fer, ja que els ingredients són ben a l'abast i fàcils d'obtenir. He tastat Ratafies boníssimes i molt difícilment una Ratafia pot ser dolenta. Serà més dolça, més seca, més perfumada, més forta o més fluixa, però totes són excepcionals. Val a dir, abans de seguir, que la Ratafia és un licor alcohòlic, per tant, no podem dir que sigui un producte molt dietètic ni aconsellable, però precisament per això, la copeta de Ratafia es guarda per a les  grans ocasions, ja que un cop, molt de tant en tant, no és tan perjudicial, i dóna presència i prestigi a aquest licor tradicional. La Ratafia no té cap  propietat  que en poguem d...

De Vinagre d'Herbes se'n poden fer de molts tipus, varietats i sabors. En realitat es tracta de fer una maceració d'herbes aromàtiques amb un alcohol, concretament el vinagre. Però avui vull parlar del Vinagre dels Quatre Lladres , perquè apart de ser molt bo i molt sa, té una curiosa història.  Maurice Messegué, el gran savi  francès de les plantes medicinals,   relata  la història d'aquest vinagre  en el seu llibre "La Natura té raó" (títol original: C'est la nature qui a raison). La gran epidèmia de Pesta que  afectà Europa, en el 1630,  va acabar amb pobles i famílies senceres. A la zona de Toulouse les autoritats de l'època anaven de bòlid amb una banda de quatre  lladres que saquejaven les cases de famílies moribundes i  de persones que havien sucumbit a la pesta.. Finalment les autoritats  els van atrapar tots, van tenir un judici i la justícia els va condemnar a mort. Però hi havia una cosa que intrigava a les autoritats...

Quan era petita i  la meva mare  em portava pel bosc, sempre  em feia collir les floretes de la Jonça i tastar el seu gotim secret , que em recordava el sabor de la mel. Era realment com menjar un caramelet, un   "caramel de bosc" , com jo anomeno sempre a les flors de la  Jonça .  Encara ara, quan em passejo per boscos i els seus llindars i terrenys de secà abandonats, tinc el costum d'anat collint aquestes floretes  blaves, a vegades liloses,  i mossegar-les. A la base de la flor  s'emmagatzema un punt de dolçor, en el fons del seu ovari.  La Jonça   (Aphillantes monspeliensis) és una planta de la família de les Asparagàcies i és l'única espècie del gènere Aphillantes , que significa "planta sense fulles", ja que a cop d'ull només percebem la tija i la flor.  Es una planta herbàcia amb tiges que surten arran de terra i ens recorden els joncs. Sol créixer formant colònies, però també la trobem escampada en motes se...

Les   violes o violetes apareixen a finals de febrer i duraran fins a finals d'abril. Són prou conegudes pel seu delicat aroma, però cal primerament aclarir que hi ha diverses varietats de violes . El gènere de les violes comprèn també diverses plantes herbàcies, moltes d'elles de jardí, com ara els pensaments. La viola o violeta que ens interessa és la violeta boscana (com la defineix en Fabra per diferenciar-la de les de jardí), és a dir, la Viola odorata , la que creix en estat salvatge i que té un agradable perfum (no totes les violes són perfumades...¡). La Violeta és doncs una planta que la podem trobar en els marges humits,  a les vores de rieres i rierols o inclús al mig del bosc frondós. Li agradem els llocs ombrívols. La podem distingir fàcilment per les seves tonalitats, que van des del blau-cel fins el lila morat, i pel seu delicat perfum.Aquestes són les  violetes  que aprofitarem per collir ara que és l'època i els alegraran els nostres àp...

Parlem avui de la Cardàmina (Cardamina hirsuta) , una planta de la família de les Brassicàcies (la mateixa família  de la col), que creix en forma de roseta, generalment molt arran de terra, formant una bonica forma circular, en ocasions quasi perfecta, amb les seves fulles esteses cap enfora i amb un eix central molt pronunciat. Floreix a partir d'ara, i les seves flors blanques són minúscules. La Cardamina suporta molt be el fred hivernal la planta és petitona, no més grossa que la mà On trobar la Cardàmina - Hàbitat  És una planta tan petitona com deliciosa, que en la seva fase adulta ens cap a la palma de la ma. És molt abundant en marges, escletxes de parets, al mig de les feixes llaurades, però al ser tan petita, no li parem atenció i costa de veure perquè està barrejada enmig de plantes més vistoses i voluminoses. Li agraden, això si, els llocs una mica ombrívols i millor si tenen un punt d'humitat. Però també és una planta que la trobem a vegades...

Al Plantatge  de fulla estreta  no li espanta l'hivern. El sobreviu gràcies a la seva gran vitalitat i fortalesa. Es d'aquelles plantes que sempre sobreviu, hivern i estiu, amb sequera o sense... Amb poca terra o amb molta... Creixerà més o menys, però és una planta de les que sempre en trobem una mostra. Ara, amb el fred, la neu i les gelades, el podem trobar en petites mates, més aviat esquifides, però que creixen amb gran fortalesa i amb unes rosetes basals amb fulles molt tendres, apropiades per barrejar amb una amanida. A la primavera les trobarem formant grans rosetes atapeïdes de fullam i ufanoses. Tots els plantatges són comestibles si són ben tendres.Hi ha tres tipus de Plantatges: Plantago major, plantago media i plantago lanceolata , que és el que té les fulles més estretes i és el que més abunda ara, al mig de l'hivern. En aquests moments, les seves fulles són menudes, arronsades, com si estesin espantades pel fred, però molt tendres.  Més endavant...