Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre

El Fredolic és dels bolets que creix avançada ja la temporada. És un bolet  gris, a vegades quasi negre,  amb la pinta i la cama de color blanc.  El podem trobar sol o formant "estovades". És un bolet senzill, delicat i trencadís. Ha de ser consumit aviat, perquè no aguanta molts dies.  Els fredolics novells tenen una aparença menuda però consistència  forta, i amb el capell en forma de cúpula, perquè encara no han acabat el creixement, són ideals per fer truites, i fins i tot per posar en algun suquet estofat. En canvi els fredolics més "vells", que ja tenen el barret pla i molt trencadís són els que podem aprofitar millor per fer sopes, ja que cuinats d'altra  manera se'ns trencaran fàcilment i la seva presentació a taula no serà idònia. El fredolic és molt fibrós, té una textura cruixent, sobretot els més joves i un gust de bolet molt pronunciat. Al meu parer, una de les maneres  de gaudir millor del gust d'aquest bolet és e...

L'Arboç ( Arbutus unedo ), és un arbust molt comú de trobar pels boscos. I en aquests moments de l'any, ens regala els seus fruits: les cireres de pastor , ideals per picar quan anem a passejar pel bosc o per matar la gana quan anem a buscar bolets. Cireres de pastor i mermelada  La planta por arribar a tenir fins a dos metres o més d'alçada, generalment amb forma d'arbre petit, i molt ramificat, i fa unes flors en forma de  campanetes menudes i blanquinoses, que l'any sobre, es convertiran en fruits. És molt comú trobar un arboç que a la vegada tingui fruits madurs i flors. I és que la flor d'ara, serà la cirera de l'any vinent: 12 mesos de maduració¡¡¡ Quan l'arboç no té flor ni fruit, es pot confondre amb el llorer, perquè les seves fulles són quasi iguals, però  les de llorer són aromàtiques i les de l'arboç no. Les cireres de pastor són comestibles quan són vermelles del tot i toves. Tenen una consistència farinosa i pa...

Article publicat a LA VANGUARDIA , el dia 21.10.11, a la secció de gastronomia . L'article en qüestió fa referència a aquest llibre: LA CUINA DE LA LLENEGA , tot el que un vol saber sobre aquest bolet, però sobre tot, com cuinar-lo per gaudir-ne a taula: 70 receptes diferents que ens ensenyen com aprofitar la L lenega , sigui amb carn, amb peix, com entrant, com  farciment, guisada, fregida, amb suc, al forn, ... Més que un llibre de cuina, és un llibre de com viure la Llenega ... Si esteu interessats en adquirir-lo us podeu adreçar a: naturacomestible@gmail.com el seu preu és de 12 euros , més despeses d'enviament, si cal.

El Physalis serveix per decorar pastissos, és molt comú La planta de Phisalis alkekengi no es pot dir que sigui pròpiament una planta salvatge. Però si que pot ser perfectament una planta asilvestrada, que s'ha escapat d'algun jardí o que per l'acció humana (a l'hora de llençar la brossa de la poda del jardí en llocs no apropiats), s'ha aconseguit involuntàriament sembrar Phisalis en llocs on tota sola no hauria crescut mai.  A resultes d'això, ara puc dir que he trobat Phisalis en estat salvatge, creixent al costat  de la bardissa, en un lloc humit i ombrívol, aprop  de la vinagrella, del blet i a sota els saücs. La sorpresa ha estat agradable i he aprofitat per collir-ne una bona bossa. La Phisalis és una planta de la família de les solanàcies. N'hi ha moltes varietats, però una de les més habituals, i concretament la que he pogut trobar, és la varietat alkekengi , originària del Japó, i utilitzada aquí sobretot com a planta decorativa de jard...

Des de fa un temps, les fulles i flors de caputxina es poden trobar a les amanides de grans restaurants com el Tickets o el Bulli, del Ferran Adrià. Les Plantes Silvestres Comestibles estan de moda, a pesar de ser aliments tan antics com la mateixa humanitat. Des de ja fa temps, alguns dels grans xefs de la Cuina Internacional de vanguàrdia han apostat per aquests ingredients per diversificar, experimentar i donar un toc d'originalitat als seus plats. Cuinar amb plantes salvatges dóna un toc de distinció i crea diferència, novetat i notorietat. Sense anar , en el centre de Coopenhague, el restaurant  NOMA , amb dues estrelles Michelin i considerat el millor restaurant del món en el  2010 i 2011, destaca per la seva investigació i presentació de plats  realitzats amb plantes salvatges. Entre el seu personal col.laborador hi ha la figura del " collidor de plantes" , que cada dia s'encarrega de fer la corresponent collita pels plats de la carta. A...

La figa de moro és un fruit que destaca sobretot pel seu alt contingut en magnesi i riboflavina, apart dels altres molts nutrients que té. La majoria de fruites i verdures de conreu domèstic tenen baixos continguts de magnesi, degut segurament a l'esgotament dels sòls o a l'ús de fertilitzants. En canvi, en les plantes i fruits silvestres, per regla general, els continguts de magnesi són molt més elevats, i cal aprofitar-ho. El magnesi és un regenerador cel·lular, està molt present sobretot en les cèl·lules nervioses i actua com a tonificador de l'organisme i com antisèptic. Regula l'absorció de calci i té a veure també amb el bon estat de les artèries, i per tant, el bon funcionament del ritme cardíac. La manca de magnesi produeix sensació de casament i també de manca de memòria. Per tant, és un mineral indispensable pels estudiants. Els experts situen la dosi diària de magnesi entre 250 i 350 mg. per persona. Els aliments que contenen més magnesi són...

Plantes silvestres comestibles de tardor Fruits de gavarrera (Rosa canina) per fer mermelada Setembre marca la fi de l'estiu, l'hora de collir els fruits i fer-ne confitura per tot l'hivern. La Natura ens brinda tot un seguit de fruits silvestres que podem aprofitar per fer unes bones confitures i gelees per tenir uns esmorzars hivernals ben dolços o per fer pastissos casolans amb fruits propis. Fruits silvestres per fer confitura aquest mes: móres figues de moro serves grataculs Confitura de Figues de Moro : La collita de les figues es pot considerar com "activitat d'alt risc", les conseqüències d'una caiguda damunt de les plantes poden ser serioses i empipadores. Compte doncs¡ Cal collir les figues de moro amb unes pinces de la carn, per no haver-les de tocar, i pelar-les amb uns guants. Les trinxem a daus i les posem en una cassola amb sucre de canya no refinat, res d'aigua. La mida és 750 gr. de Figues i 250 gr...