Passa al contingut principal

Cercar en aquest blog

Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre

Cuina amb Plantes Silvestres Comestibles. Quines són, com les cuinem, i què ens aporten.

Pàgines temàtiques

Qui sóc
Contacte
Llibres publicats
Receptari silvestre
Herbes a la Carta
La Cuina de la Llenega
La farigola
Les ortigues
El fonoll
El romaní
Cuina del Bolet
Menús
Tallers
Cursos Natura
Enllaços interessants

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2020

BON NADAL... i un millor 2021

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Publica un comentari a l'entrada

Amb la tecnologia de Blogger

Prohibida la reproducció total o parcial d'aquests continguts. Totes les fotos són pròpies.

Passió per les plantes

Les plantes silvestres ens ofereixen sabors nous, propietats sorprenents i moltes històries curioses. Aquest blog és una aventura per descobrir què ens regala la natura cada temporada i com portar-ho a la cuina. Som-hi?

Seguidors

Total de visites "gastronòmiques i salvatges" des de Març 2011:

Vols rebre les novetats?

Etiquetes, plantes, fruits, ...

AGRELLA1
ALEIXANDRI2
ALFALS1
ALGUES3
ALGUES BRUNES1
ALGUES MARINES1
ALGUES VERDES1
ALIMENTACIO9
ALLENC1
ALLIARIA1

Mostra'n més Mostra'n menys

Arxiu Temàtic

de desembre 20252
de novembre 20251
de setembre 20251
de desembre 20232
de novembre 20231
d’octubre 20231
de juliol 20231
de juny 20231
de maig 20232
d’abril 20232

Mostra'n més Mostra'n menys

Traductor - translate

Facebook

Instagram

FOTO DEL MES: Brots d'hivern per amanir

Aleixandri. fonoll, cosconilla, aleixandri, ravenissa...

Articles d'opinió Desembre 2025: La Cuina dels Nous Sabors

Heu intentat mai fer una llista de la gamma de verdures de fulla verda que mengem de forma habitual? Consumim cols, bledes, espinacs, enciam, escarola, api, coliflor, bròquil, carxofa, ... La llista s'acaba aquí, poca cosa més podríem afegir a la cistella de la compra habitual del mercat. Ara bé, si fem una sortida de camp, collirem tot aquest seguit de verdures de fulla verda: blet, amarant, dent de lleó, borratja, malva, xicoia, créixens, dolceta, plantatge, cosconilles, vinagrella, pimpinella, ... i passem de la dotzena ¡¡¡ En altres paraules, endinsar-se en la cuina de plantes silvestres, és multiplicar la quantitat d'ingredients a la cuina. Es doblar la diversitat, i les possibilitats de menjar nous nutrients. És menjar "bio" . Ara que totes les tendències de l'alimentació sana tenen en compte la salut dels aliments, les plantes silvestres són una garantia de que no han estat tractades, creixen esporàdicament i sense cap additiu.

Articles d'opinió Gener 2026: Tot comença per les paraules

Les persones erudites solen tenir un vocabulari molt ric que els permet expressar-se amb precisió i fidelitat, i que el seu discurs sigui clar i entenedor. Aquesta és la impressió que tenia d’alguns professors savis quan estudiava. Si traslladem aquesta idea al món de la flora, podem constatar que el vocabulari vegetal, floral i botànic de la nostra societat és molt reduït, o quasi nul. És un dels motius principals pels quals la gent desconeix les plantes, els fruits i les flors silvestres que ens han alimentat durant segles, però de les quals avui ignorem la morfologia com el nom. És evident que no ens podrem familiaritzar mai —ni tampoc menjar— allò que no sabem com es diu. Fins i tot plantes aromàtiques o medicinals de les quals hem sentit parlar, n’hem llegit poemes o cantat cançons, molta gent —sobretot jove— no les sap reconèixer o les confon. Tot plegat evidencia un divorci amb la natura que només es pot revertir des de l’escola i amb programes educatius continus. La paradoxa és que vivim en una època en què l’ecologisme, la preservació i el gaudi de la natura ocupen bona part dels titulars, dels programes i dels productes comercials, però els resultats, pel que fa al coneixement directe de les plantes, dels seus usos i dels seus noms, són molt pobres. I, al capdavall, allò que no sabem ni com es diu difícilment ho podem cuidar, respectar o preservar. Mentre continuem denominant les plantes com a “herbes”, en comptes de llicsons, marcòlic, roldor o sajolida, la natura no serà el santuari que hauria de ser, sinó més aviat una marca comercial.