Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre

Bones Festes a tothom i que les plantes i les flors ens acompanyin tot l'any:

Es un ANY de BOLETS, així, en majúscules, i encara em quedo curta. Mai n'havia trobat tants, i l'Instagram va ple de fotos de cistells plens. Aquesta abundància boletaire ha generat una pregunta lògica. Molta gent em demana ara: Com es conserven els bolets? Per això he decidit fer aquesta entrada, que crec necessària donada l'alta producció micològica que estem vivint aquesta temporada... Aquí us deixo les meves suggerències i els meus mètodes, que de moment em funcionen. Hi ha diverses maneres de confitar bolets per tenir-ne tot l'any. Però cal saber que cada bolet vol el seu mètode. La congelació, per exemple, tan fàcil i ràpida, no és adient per a tots els bolets, ja que al tenir aquests molta aigua, quan es descongelen, queden molt tous i perden turgència.  Mètodes de conservació de bolets: Cocció + congelació: apte per a rovellons, llenegues, ceps i bolet variat Coure els bolets a la paella, amb all, julivert, i el seu suquet. Quan estan cuit...

Aquest llibre de 120 pàgines parla només de llenegues: què són, com són, on creixen, i sobretot, com es cuinen per menjar-les i aprofitar tot el seu sabor i possibilitats gastronòmiques. Perà també parla del vessant emocional, de les pessigolles que se senten quan les llenegues apareixen allí, ben amagadetes sota l'herba seca del bosc.  Anar-les a buscar i trobar-ne és una experiència que omple de goig, en ocasions, molt més que el fet de menjar-les cuinades. LA CUINA DE LA LLENEGA és un llibre de cuina d'un sol bolet molt exclusiu i apreciat, la llenega. Però també és un llibre d'etnobotànica de la cuina, perquè recull els coneixements culinaris i boletaires de la zona sud del Bages. De les 65 receptes amb llenegues que hi trobareu, algunes són petits retalls de sabor i tradició ancestral. D'altres són receptes de cuina casolana de tota la vida, però també hi ha  plats més moderns i atrevits, amb productes que fins i tot,  sorprén que casin amb la llenega. A...

Vinagrella, agrella, parradella o llengua de bou , .... són denominacions que ja ens evoquen un determinat sabor que ens evoca gustos avinagrats, àcids, allimonats, ... Aquesta és la característica de totes les plantes del gènere Rumex , que agrupa diverses varietats, totes  elles molt similars, sobretot quan són joves i petites. El denominador comú entre elles és el seu gust àcid i avinagrat, però suau, i la seva comestibilitat. Rumex acetosa en el seu estadi inicial, ideal per amanir La Vinagrella ( Rumex acetosa) pertany a la família de les  Poligonàcies. Es una planta de fulles verdes, amb pecíol llarg, que arranca directament de l'arrel, arran de terra, i la  forma de les fulles es va allargant a mida que creixen. Les mates de Vinagrella destaquen perquè quan creixen en sols rics,  presenten molt de fullam.  Quan la  planta és adulta i madura treu  un espigall molt característic, que la fa inconfusible,  tot  ple de menu...

Agrupació de fruits en forma de raïmet El Sumac és un arbust molt escàs, del qual se'n poden consumir els fruits en forma de condiment. Es una de les espècies culinàries més antigues del Mediterrani però força desconeguda. Ofereix moltes possibilitats dins de la cuina i té un elevat interès nutricional. El Sumac (Rhus coriaria) és un arbre caducifoli de la família de les Anacardiàcies, actualment silvestre i molt escadusser. Antigament s'havia cultivat arreu de la península perquè era molt utilitzat en les adoberies de pells. Avui dia, la seva presència a Catalunya  no és gens habitual. El Sumac està força estès a l'Orient Mitjà, on es consumeix habitualment al Líban, Síria, Turquia o Iraq. En aquests països és possible trobar-lo als mercats. Es ven mòlt i assecat, com una espècie més per a condimentar les amanides, la carn o per fer vinagretes. Què és el Sumac? En el nostre àmbit geogràfic podem trobar -rarament- dos tipus de Sumac: Rhus coriaria ...

Torno de vacances "més contenta que un gínjol". Us sona l'expressió?  He decidit parlar avui dels Gínjols , el fruit del Ginjoler, perquè estan considerats un aliment que aporta vigor i benestar, és a dir, alegria (d'aquí deu venir la dita...) Són els azufaifos, en castellà.  El Ginjoler (Ziziphus jujuba Mill.)  és un arbre de la família de les Ramnàcies, que té els seus orígens a la Xina, on ja figura en els seus  llibres de medicina tradicional des de fa 4000 anys. Segurament d'allí va passar cap al sud, a la Índia, d'allí al Mitjà Orient. Plini ens diu que a partir del regnat d'August el Ginjoler es va estendre per tot l'arc Mediterrani, on avui és un fruit conegut i consumit. Gínjols acabats de collir En realitat de Ginjolers n'hi ha pocs a casa nostra. Segurament perquè és un arbre de creixement molt  lent, i cal esperar uns anys perquè doni els primers fruits. Jo en tinc un plantat fa uns 10 anys o més i només en fa dos que treu...

En la nostra pàgina del Facebook    Plantes silvestres comestibles  s'ha generat un petit debat sobre el consum  d'ortigues. També a través del nostre portal web  naturacomestible@gmail.com , rebem sovint qüestions sobre com collir-les i agafar-les. Per això hem decidit fer una entrada sobre l'Ortiga, a nivell molt pràctic i respondre així a les inquietuds de les persones que ens segueixen. Quan collir les ortigues Ortiga florida S'han de collir sempre les plantes tendres, des que tenen ja dos pams fins que són casi adultes.  No s'han de collir quan ja estan florides. Això vol dir que les podem agafar des d'inicis de primavera, fins a començament d'estiu, però cada lloc o comarca té el seu calendari, ja que no a tot arreu creixen o floreixen al mateix temps. Fins i tot, en una mateixa colònia d'ortigues, podem observar que no totes creixen al mateix ritme. Les ortigues també es poden collir a finals d'estiu i tardor, ja que amb les plu...

Enguany el Mercat de les Espècies d'Argençola va de  Farigola , de Timó , de l'herba aromàtica i medicinal més popular i més utilitzada.  La cita és el dissabte 9 de juny durant tot el dia, amb un munt d'activitats de caire lúdic, cultural i gastronòmic,  així  com també de tipus més tècnic, sobre temàtica exclusivament relacionada amb la  Farigola i les seves aplicacions i virtuts: Botànica a la cuina.  Serà una diada que promet. També és una ocasió per  conèixer el poble i el seu entorn. Podreu dinar a la fira, ja que nosaltres serem allí per donar-vos a tastar la Farigola. Aquí teniu el programa de la jornada. Us recordem que cal inscriure's prèviament a certes activitats. Podeu accedir al programa   clicant aquí . Ens veiem doncs a Argençola... Fins aviat¡¡

Els dos tipus de calèndula En el nostre país trobem de manera abundant dues varietats de Calèndules, una   planta de la família de les Compostes.. La més coneguda és la de jardí, ( Calendula officinalis ). L'altra varietat és la silvestre  (Calendula arvensis). La Calèndula de jardí és la varietat que té les flors més grans, amb una tonalitt que pot anar del groc llimona fins al taronja intens. Tot i ser una planta de jardi, sovint s'escapa i per això la trobem també  als horts, o asilvestrada en llocs propers a hàbitats humans, runes, o marges..., La calèndula petita , silvestre, se l'anomena també boixac i té la flor més tirant a groc i més petita que l'altra varietat. Es reprodueix molt fàcilment i creix també en llocs de runam, vores de camins, horts i llocs propers a hàbitats humans, sovint formant extenses colònies. Les calèndules obren les flors i es mantenen esclatades quan hi ha sol. Després es tanquen i solen albergar nombrosos insectes que...

Teniu pensat quin llibre comprar per Sant Jordi? Ara teniu l'ocasió d'adquirir directament  a les autores el llibre  " HERBES a la CARTA" Us l'enviarem per correu postal, directament a casa vostra o de les persones  a qui volgueu sorprendre o felicitar per Sant Jordi. I si el voleu dedicat, només cal que ens ho demaneu. Per  saber més coses sobre el contingut del llibre, podeu visitar l'apartat del blog, on hi trobareu l'index  amb tota la relació de temes i amb la llista de receptes, elaborades totes amb plantes silvestres, Només cal que  cliqueu aquí El preu del llibre i enviament a domicili és de 15€. Per a comandes i més informació:   naturacomestible @gmail.com

Ja hem penjat totes les receptes del Menú que vam elaborar i vau tastar a Eixarcolant 2018. Les podeu trobar en la pestanya de MENUS del blog, o clicant  aquí . Peres amb moscatell i ginebró medallons de mill i fonoll Gràcies a tot l'equip de voluntariat del Col·lectiu Eixarcolant, va ser possible elaborar el menjar per a tots els que vau assistir. Podeu trobar més informació imimatges de la jornada a:   Eixarcolant.cat/jornada   trinxat amb salsa de ravenissa

No us oblideu la cita del proper dissabte a Igualada ¡¡. Gran diversitat d'activitats gastronòmiques, culturals, comercials, lúdiques i per a tots els públics. Baixeu-vos el programa d'activitats. No us avorrireu, paraula. No hi podeu faltar¡¡¡ Per tal que us hi pogueu estar tot el dia, des de Gastronomia Salvatge , us hem preparat el Menú silvestre de la Jornada,  que podreu tastar al midia, prèvia inscripció .  Més informació a:  eixarcolant.cat Us hi esperem.¡¡ Ens veiem per dinar...

El proper mes de maig organitzem un curs d'estada rural a la muntanya per descobrir, conèixer, collir i cuinar amb plantes silvestres comestibles. Es farà el cap de setmana del 25-26-27 de maig, en plena primavera i enmig d'un indret natural preciós, a Ribes de Freser. L'estada estaria pensada per arribar divendres al vespre, passar tot el dissabte, i tornar la tarda del diumenge. TEMES QUE VEUREM EN EL TALLER Aprendre a reconèixer les plantes comestibles més habituals i en el seu entorn. Com collir-les i quines parts de les plantes són bones. Com distingir-les de les tòxiques. Metodologia i receptes per cuinar-les i combinar-les amb altres ingredients. Els menús seràn vegans i ovolactovegetarians i elaborats amb les plantes que collirem. Cal reservar plaça amb antel·lació.  Per a més informació sobre les activitats, horaris i preus, envieu-nos un correu a:  naturacomestible@gmail.com

Un any més, us volem  convidar a la gran Festa de les Plantes Silvestres; La 3a. Jornada de les Plantes Oblidades, que tindrà lloc a Igualada el proper dissabte 7 d'abril. Nosaltres hi serem, com a responsables de la confecció del  Dinar Silvestre . Recordeu que, si voleu,  us podeu inscriure com a voluntaris per ajudar-nos i que també cal inscripció  prèvia per assistir al Dinar. Aquí teniu totes les dades de contacte dels organitzadors, per tal de  fer les inscripcions . Teniu assegurada una jornada plena d'activitats interessants relacionades amb la terra i les plantes: Sortida de reconeixement, tallers, demostracions de cuina, xerrades tècniques, exposicions, fira de productes silvestres i de la terra. Tot això i molt més a    eixarcolant.cat      No us ho perdeu ¡¡¡

Grataculs en ple hivern, quan ja comencen a deshidratar-se Els falsos fruits de la Gavarrera (Rosa canina) són un dels regals de la natura més abundants durant tota la tardor i ben entrat l'hivern.  Són també una de les fonts de Vitamina C més interessants que podem trobar. No hi ha cap altra fruita que tingui una concentració tan alta de  Vitamina C com els Grataculs , així és com es denominen els ovaris madurs i fructificats de la Gavarrera. Aquest "fruit de tardor" ens aporta una proporció d'uns 2000 mg de Vitamina C per cada 100 gr de fruit. Podeu trobar totes les  propietats i aplicacions dels grataculs   en un altra apartat d'aquest  blog,  clicant aquí .  Què és un Gratacul? Un cop la flor de la Gavarrera ha madurat,  el seu ovari s'ha inflat per allotjar les llavors de la planta, uns granets petits, irregulars, molt durs, incomestibles, i que els trobem allà dins, en un nombre variable, entre els 15 o 20, aproximadament,...

Ja hem publicat el calendari de caminades-taller per descobrir, conèixer i collir les plantes comestibles de fulla verda, que ja han començat a créixer. Per a més informació  o si us hi voleu inscriure, ho podeu fer c licant aquí , al web de  www.naturacomestible.com Barretets de bisbe, ara es poden trobar en moltes parets de vinya a l'ombra.

Les   Sopes de Farigola  són encara avui dia, un dels plats senzills i casolans que formen part de l'alimentació de moltes llars, i crec que mai se n'ha parlat prou, per tractar-se justament d'un plat humil i senzill, vinculat a la cultura de l'aprofitament dels aliments, un tema que sempre està present, de manera més o menys manifesta, en l'actualitat de la nostra alimentació. Les Sopes de Farigola han fet créixer molta gent. Són realment profitoses i nutritives? Jo crec que si, potser per això aquella vella dita: "qui menja sopes, se les pensa totes" Sopes de Farigola, Sopes de Timó Fa uns dies vaig publicar en la meva pàgina del Facebook  Plantes silvestres comestibles/farigola  , una entrada relativa a la recepta de Sopes de Farigola i he de dir que he quedat gratament sorpresa de la quantitat de likes que ha tingut, però també,  per la quantitat de comentaris rebuts, els quals m'han impulsat a fer aquesta entrada de blog, relativa  a les ...