Gastronomia Salvatge i Cuina Silvestre

Plantes silvestres comestibles en l'història Les modes i l'exotisme han condicionat, al llarg de la Història, la gamma de productes que formen part de la nostra alimentació.  Ja a l' Edat Mitjana , les classes benestants tenien el sucre refinat com un ingredient  molt comú en la seva alimentació. Prova d'això la trobem en els receptaris del Renaixement: els dolços els encantaven i el sucre el feien anar a dojo.  Un dels plats més famosos i reputats era el "menjar blanc",   un guisat llarg, a base de gallina i ametlla, i que tenia també molt de sucre en la seva elaboració, com molts d'altres menjars medievals i del Renaixement. No és que el sucre fos un ingredient abundós a l'època, sinó que el seu ús distingia les classes benestants de les que no s'ho podien permetre. Era un ingredient "de moda" per les economies privilegiades. Segurament les classes menys afavorides -i que no tenien cronistes oficials per divulgar...

De roses n'hi ha milers de varietats, però per  mi, la millor i més perfumada i més Rosa rosa , és aquesta, una varietat de rosa que es troba en totes les cases de pagès antigues, en els jardins vells, en els horts de sempre. Roses milfulles És la Rosa de tota la vida, i per això, com deia la meva mare, són " Roses antigues " , ja no se'n crien, però són les que fan més olor, i són ideals per fer licors i gelees.  Ara estan en plena floració! Pètals en amanida

Donat que le flors de Saüc duren poc, és qüestió d'aprofitar-les el màxim durant aquest mes per gaudir-ne. Un dels plats que podem preparar és el Flam de Saüc : Ingredients: Un litre de llet de soja 250 gr. de sucre no refinat bio un plat ben ple de flors de saüc una cullerada sopera generosa d'agar-agar Procediment: Posem la llet de soja en un gran bol i hi submergim les flors. Ha de quedar que la llet no es vegi. Ho deixem durant tota la nit a la nevera. L'endemà ho portem a punt d'ebullició. Quan comença a bullir treiem les flors, ho colem, hi posem el sucre i l'agar-agar i es deixa bullir mitja hora. Es cola de nou i es posa en recipients per poder-ho abocar posteriorment a l'hora de servir. Cal deixar-ho refredar i que es prengui, ben be calen unes 6-8 hores. Es pot servir regat amb licor de rosa o amb confitura.

El Saüc o Sauquer ( Sambucus nigra ) és un arbre que sol créixer aprop de les cases o en llocs frescos i frondosos. El veiem sovint al costat de les velles masies i a les vores de rieres.  L'escorça i les fulles no són comestibles , sinó que tenen cert grau de toxicitat, però les flors són delicioses . Flor de saüc  El seu sabor és intens, amb molta personalitat i acaba per agradar. Es una de les flors més delicioses que hi ha, la llàstima és que són molt efímeres. Cal collir-les en el moment de la floració, que dura aproximadament una setmana. Durant el mes de maig és quan trobem més saüquers florits, ara és doncs quan cal aprofitar-ne les flors, només duren uns dies. Podem menjar les flors arrebossades com si fossin bunyols, amb un polsim de canyella per damunt. Podem usar-les també per infusionar la llet i fer-ne un flam a l'aroma de saüc. Les podem barrejar amb poma, per infusinar la compota i fer una gelea de saüc...      A la foto...

Primavera doble: pel temps que som, i per la planteta que ens saluda cada any aquesta temporada, la Primavera (Primula officinalis ) . La podem trobar en zones de muntanya, per sobre dels 1000-1200 mts. És una planta d'un pam d'alçada, fulles arran de terra i una tija amb la flor al capdamunt, amb forma de campaneta, de color groc. No té aroma, però si una forma original i un color groc molt viu. Utilització: les flors de la Primavera ens proporcionen  una decoració original per una amanida Les fulles, arrebossades amb farina, queden tieses i són molt bones i cruixents. També les podem utilitzar per fer una sopa vegetal, una sopa de... primavera. Podeu veure una recepta:  http://www.botanical-online.com/hojas_primavera_rebozada.htm